rdfs:comment
| - Rudolph Friedrich Moriz Haupt (* 27. Juli 1808 in Zittau; † 5. Februar 1874 in Berlin) war ein deutscher klassischer Philologe und Germanist. (de)
- Rudolph Friedrich Moriz Haupt (né le 27 juillet 1808 à Zittau; mort le 5 février 1874 à Berlin) est un philologue allemand, père de la germanistique. (fr)
- Moritz Haupt (Zittau, 27 luglio 1808 – Berlino, 5 febbraio 1874) è stato un filologo classico tedesco. (it)
- Рудольф Фридрих Мориц Гаупт (нем. Rudolph Friedrich Moriz Haupt; 27 июля 1808, Циттау — 5 февраля 1874, Берлин) — немецкий филолог, выдающийся знаток классических древностей и гуманист. (ru)
- Moriz Haupt (Zittau, Saxònia, 27 de juliol de 1808 - Berlín, 5 de febrer, 1874) fou un filòleg i germanista alemany. Des de 1826 i fins a 1830 estudià a Leipzig amb ; el 1843 s'encarregà de la càtedra de llengua i literatura alemanyes, recentment fundada en la Universitat de la capital saxona. Destituït el 1851 de la seva càtedra per haver pres part en el moviment de 1848, el 1853 fou cridat a Berlín per ocupar el lloc de Lachmann. Dotat d'un fi esperit d'observació i d'una rara agudesa, a la qual s'afegia una forta personalitat, exercí la seva càtedra una gran influència en el sentit d'impulsar els alumnes a mètodes fixes; entre els seus alumnes hi hagué personalitats com . (ca)
- Rudolph Friedrich Moriz Haupt, född den 27 juli 1808 i Zittau, död den 5 februari 1874 i Berlin, var en tysk språkforskare. Haupt studerade i Leipzig under Gottfried Hermann och var en framstående medlem av därvarande Griechische societät. År 1837 blev han privatdocent, 1838 professor i filosofi samt 1843 i tyska språket och litteraturen vid universitetet i Leipzig. Efter majuppträdena 1848 blev han ställd inför rätta, men frikändes, trots att han avsattes som universitetslärare. År 1853 utnämndes han till professor i romerska litteraturen vid universitetet i Berlin. (sv)
|
has abstract
| - Moriz Haupt (Zittau, Saxònia, 27 de juliol de 1808 - Berlín, 5 de febrer, 1874) fou un filòleg i germanista alemany. Des de 1826 i fins a 1830 estudià a Leipzig amb ; el 1843 s'encarregà de la càtedra de llengua i literatura alemanyes, recentment fundada en la Universitat de la capital saxona. Destituït el 1851 de la seva càtedra per haver pres part en el moviment de 1848, el 1853 fou cridat a Berlín per ocupar el lloc de Lachmann. Dotat d'un fi esperit d'observació i d'una rara agudesa, a la qual s'afegia una forta personalitat, exercí la seva càtedra una gran influència en el sentit d'impulsar els alumnes a mètodes fixes; entre els seus alumnes hi hagué personalitats com . En les seves obres s'hi revela un dels filòlegs més experts en crítica textual. Publicà les següents obres de filologia clàssica:
* Quaestiones Catullianae, (Leipzig, 1837).
* De carminibus bucolicis Calpurnii et Nemesiani, (Berlín, 1854). I com a editor:
* Halieutica, d'Ovidi
* Cynegetica, de Gratius Faliscus (Leipzig, 1838)
* Epycedion Drusi, (Leipzig, 1850)
* les obres d'Horaci (Leipzig, 1851), 4a edició (1882)
* les obres de Catul, Tibul i Properci (Leipzig, 1853), 6a edició (1904)
* Metamorfosis, d'Ovidi (Leipzig, 1853, 7a edició (1855)
* Germania, de Tàcit (Leipzig, 1855)
* les obres de Virgili (Leipzig, 1858), 2a edició el 1874 Per la literatura de l'edat mitjana feu edicions de:
* Erec, de Hartmann von Aue (Leipzig, 1839) 2a edició (1871)
* Gute Gerhard, de Rudolf d'Ems (Leipzig, (1840)
* Lieder und Büchlein i Arme Heinrich, de Hartmann von Aue (Leipzig, 1842, 2a edició (1881)
* Engelhard, de (Leipzig, 1844) 2a edició (1890)
* Winsbecke, (Leipzig, 1845)
* Lieder, de (Leipzig, 1851)
* Lieder, de Neidhart von Reuental (Leipzig, 1851)
* Moritz von Craon, (Leipzig, 1871) A més, acabà les edicions dels lírics mig-alt-alemanys, dels Minnesänger.
* Des Minnesangs Frühling, de Karl Lachmann i Reinmar de Haguenau, (Leipzig, 1857, 4a edició (1888). Va tenir cura de les edicions 3a i 4a dels Nibelungs, de Lachmann (Berlín. 1852 i 1867), i dels poemes de Walther von der Vogelweide (Berlín, 1853 i 1864). En col·laboració amb August Heinrich Hoffmann von Fallersleben, publicà: Altedeutsche Blätter, (Leipzig, 1836-40). El 1841 fundà la revista Zeitschrift für deutsches Altertum, els primers 16 volums de la qual dirigí (Berlín, 1841-73). Després de la seva mort es publicaren els seus Französische Volkslieder (Leipzig, 1877) i els Opuscula (Leipzig 1875-77) (ca)
- Rudolph Friedrich Moriz Haupt (* 27. Juli 1808 in Zittau; † 5. Februar 1874 in Berlin) war ein deutscher klassischer Philologe und Germanist. (de)
- Rudolph Friedrich Moriz Haupt (né le 27 juillet 1808 à Zittau; mort le 5 février 1874 à Berlin) est un philologue allemand, père de la germanistique. (fr)
- Moritz Haupt (Zittau, 27 luglio 1808 – Berlino, 5 febbraio 1874) è stato un filologo classico tedesco. (it)
- Rudolph Friedrich Moriz Haupt, född den 27 juli 1808 i Zittau, död den 5 februari 1874 i Berlin, var en tysk språkforskare. Haupt studerade i Leipzig under Gottfried Hermann och var en framstående medlem av därvarande Griechische societät. År 1837 blev han privatdocent, 1838 professor i filosofi samt 1843 i tyska språket och litteraturen vid universitetet i Leipzig. Efter majuppträdena 1848 blev han ställd inför rätta, men frikändes, trots att han avsattes som universitetslärare. År 1853 utnämndes han till professor i romerska litteraturen vid universitetet i Berlin. Bland hans skrifter märks kommenterade upplagor av åtskilliga romerska författare liksom av äldre tyska skalder, som Konrad von Würzburgs "Engelhard", Walther von der Vogelweides dikter med flera. Tillsammans med Hoffmann von Fallersleben utgav han "Altdeutsche blätter" (1836–40); 1841 uppsatte han "Zeitschrift für deutsches alterthum." Wikimedia Commons har media relaterad till Moriz Haupt. (sv)
- Рудольф Фридрих Мориц Гаупт (нем. Rudolph Friedrich Moriz Haupt; 27 июля 1808, Циттау — 5 февраля 1874, Берлин) — немецкий филолог, выдающийся знаток классических древностей и гуманист. (ru)
|