About: Muhammad ibn Ammar     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FMuhammad_ibn_Ammar&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

Abū Bakr Muḥammad ibn ʿAmmār (Arabic: أبو بكر محمد بن عمّار;1031–1086), known as Ibn Ammar, in Spanish sources found as Abenámar, was an arab poet from Silves. Ibn Ammar became vizier to the taifa of Seville. Though he was poor and unknown, his skill in poetry brought him the close friendship of the young Abbad III al-Mu'tamid. However, Al-Mu'tamid's father, Abbad II al-Mu'tadid disapproved of the relationship and sent him into exile.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • أبو بكر بن عمار (ar)
  • Ibn Ammar (ca)
  • Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar (ca)
  • Muhammad ibn Ammar (de)
  • Ibn Ammar (es)
  • Ibn Ammar (fr)
  • Abenamar (it)
  • Muhammad ibn Ammar (en)
  • Abenamar (pt)
  • Ибн Аммар (ru)
rdfs:comment
  • ذو الوزارتين أبو بكر بن عمار (422 هـ - 477 هـ / 1031 - 1085م)، شاعر وسياسي أندلسي، كان وزيرًا وسفيرًا للمعتمد بن عباد حاكم إشبيلية، ثم خرج عليه واستقل بحكم مرسية عام 471 هـ إلى أن انتزعها منه عبد الرحمن بن رشيق عام 474 هـ. (ar)
  • Abu Bakr Muhammad ibn Ammar (arabisch أبو بكر محمد بن عمّار, DMG Abū Bakr Muḥammad b. ʿAmmār; span./port. auch Abenámar,) (* 1031 in Silves; † 1086 in Sevilla) war ein arabischer Dichter und Staatsmann in Andalusien. (de)
  • Abu Bakr Muhammad ibn Ammar ou Ibn Ammar (1031 - 1086) était un poète arabo-musulman né dans la ville de Silves, dans le Gharb al-Ândalus, sur le territoire de l'actuel Portugal. Il a été vizir (premier ministre) de la taïfa de Séville. (fr)
  • Abu Bakr ibn Muḥammad ibn 'Ammār in arabo: أبو بكر محمد بن عمّار‎ noto come Ibn Ammar, e nelle fonti spagnole trovato come Abenámar, (Silves, 1031 – 1086) è stato un poeta arabo Muwallad. (it)
  • Зу ль-Визаритайн Абу Бакр Мухаммад ибн Аммар аль-Андалуси, известный как Ибн Амма́р (араб. ابن عمار‎;1031—1086) — арабский поэт из Силвеша. (ru)
  • Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn (àrab: أبو بكر محمد بن عمار بن حسين بن عمار ذو الوزارتين, Abū Bakr Muḥammad b. ʿAmmār b. Ḥusayn b. ʿAmmār Ḏū l-Wizāratayn), més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus. La seva política era d'expansió i per això considerava necessària l'aliança amb els castellans (Alfons VI de Lleó i de Castella), als quals va augmentar el tribut que pagava. Emfortit amb aquesta aliança va intentar conquerir Granada i després Múrcia, sense èxit. (ca)
  • Abū Bakr Muḥammad ibn ˁAmmār, también conocido como Ibn Ammar de Silves o Abenamar (1031-1086), fue un poeta andalusí y visir de la Taifa de Sevilla. De origen humilde y poco conocido, su talento para la poesía atrajo al joven Al-Mu'támid, que se convirtió en su amante y amigo y lo nombró visir de Sevilla tras la muerte de su padre, Al-Mutádid. Abenamar tenía la reputación de ser invencible jugando al ajedrez; según el historiador , su victoria en una partida convenció a Alfonso VI de León a abandonar Sevilla. (es)
  • Abū Bakr Muḥammad ibn ʿAmmār (Arabic: أبو بكر محمد بن عمّار;1031–1086), known as Ibn Ammar, in Spanish sources found as Abenámar, was an arab poet from Silves. Ibn Ammar became vizier to the taifa of Seville. Though he was poor and unknown, his skill in poetry brought him the close friendship of the young Abbad III al-Mu'tamid. However, Al-Mu'tamid's father, Abbad II al-Mu'tadid disapproved of the relationship and sent him into exile. (en)
  • Abenamar' ou ibne Amar (Ibn Ammar; 1031-1086) foi um poeta nascido em Silves ou Estômbar, ambas situadas em Portugal, que se tornou primeiro-ministro da . Ele era pobre e pouco conhecido, a sua habilidade na poesia, e sobretudo a sua beleza masculina, atraiu o jovem Almutâmide (r. 1069–1095), que o nomeou primeiro-ministro algum tempo após a morte do seu pai Almutadide. Abenamar era conhecido por ser invencível a jogar xadrez; de acordo com , a sua vitória num jogo convenceu Afonso VI de Leão a abandonar Sevilha. (pt)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn (àrab: أبو بكر محمد بن عمار بن حسين بن عمار ذو الوزارتين, Abū Bakr Muḥammad b. ʿAmmār b. Ḥusayn b. ʿAmmār Ḏū l-Wizāratayn), més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus. Va estudiar a Silves i Còrdova. Va fer alguns panegírics per reis andalusos sense èxit i el 1053 va arribar a Sevilla i va fer un panegíric per a l'emir Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid. A l'emir li va agradar i el va convertir en poeta de la cort. Va acompanyar el príncep Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad (amb qui havia fet amistat) a Silves quan fou nomenat governador de la comarca, però van córrer rumors d'una amistat excessiva i al-Mútadid va cridar al seu fill a Sevilla el 1058 i va ordenar al poeta sortir dels seus dominis. Se'n va anar a Saragossa i des d'allí va dirigir elogis al rei sevillà buscant el perdó, sense èxit. El 1069 va morir al-Mútadid i va pujar al tron el seu amic Muhàmmad (amb el títol d'al-Mútamid) i llavors fou cridat a la seva cort. En endavant va quasi abandonar la poesia i es va dedicar a la política. Fou nomenat governador de Silves (1070) i després va esdevenir visir o primer ministre del rei. Va annexionar Còrdova a Sevilla i va traslladar la cort a aquella ciutat; l'any següent es va desfer de l'antic visir, Ibn Zaydun (que havia estat visir sota al-Mutadid), el qual va enviar a Sevilla; la reina favorita Itimad li era hostil però la va poder dominar i va acabar controlant totalment al rei i a dirigint l'estat. La seva política era d'expansió i per això considerava necessària l'aliança amb els castellans (Alfons VI de Lleó i de Castella), als quals va augmentar el tribut que pagava. Emfortit amb aquesta aliança va intentar conquerir Granada i després Múrcia, sense èxit. Va recomanar l'ocupació de Múrcia al rei de Sevilla; es va aliar a Barcelona que a canvi d'un pagament va accedir a participar; com a ostatges del tracte concertat van quedar un nebot del comte Ramon Berenguer II i un fill del rei de Sevilla (Raixid ibn Muhammad); els catalans van complir la seva part del pacte i van atacar Múrcia, però en veure que els sevillans no arribaven, van empresonar a Raixid; llavors els sevillans el van voler rescatar per la força i, com que no ho van aconseguir, van empresonar al nebot del comte; es van iniciar negociacions i finalment es van intercanviar els ostatges, però l'aliança es va trencar. Llavors Ibn Ammar amb l'exèrcit sevillà va voler conquerir Múrcia sense ajut; va ocupar Cartagena. A Múrcia es va produir llavors un cop d'estat i el rei Muhàmmad fou enderrocat i empresonat, i va ser substituït pel seu fill (1078). Les tropes sevillanes van seguir la campanya el 1079 i van vèncer a Mula, Alacant i Oriola, cosa que deixà Múrcia assetjada. La ciutat fou ocupada mercès a la traïció d'Ibn Rashik, valí de Bilj (Vilches). Abd-ar-Rahman fou fet presoner, però es va poder escapar cap a València. Ibn Ammar en revenja va cridar a la revolta als valencians, en contra les ordes del rei sevillà. El fill d'Ibn Zaydun (ara visir) va denunciar a Ibn Ammar al rei. Els dos homes eren poetes i es van creuar versos punyents. Ibn Ammar finalment es va declarar sobirà independent de Múrcia potser el 1081. Es va dirigir llavors contra Toledo, deixant a Múrcia com a virrei a Ibn Rashik, que el va trair i es va apoderar del tron. Ibn Ammar va fugir a Saragossa amb Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman al servei del qual va entrar i va participar en algunes expedicions victorioses fins que en una d'elles a Segura, l'agost del 1084, fou capturat. Durant el seu captiveri va retornar a la poesia i va escriure a al-Mútamid demanant-li perdó i ajut, però el rei sevillà volia venjança i el va comprar i el va traslladar a Còrdova carregat de cadenes i passejat per un ase, i després a Sevilla on el va humiliar davant tota la ciutat; va refusar totes les peticions de clemència; per un error d'Ibn Ammar explotat pel fill del visir Ibn Zaydun, que ara ocupava el lloc del seu pare, el rei va tenir un atac de ràbia i el va matar de pròpia mà (1086). (ca)
  • ذو الوزارتين أبو بكر بن عمار (422 هـ - 477 هـ / 1031 - 1085م)، شاعر وسياسي أندلسي، كان وزيرًا وسفيرًا للمعتمد بن عباد حاكم إشبيلية، ثم خرج عليه واستقل بحكم مرسية عام 471 هـ إلى أن انتزعها منه عبد الرحمن بن رشيق عام 474 هـ. (ar)
  • Abu Bakr Muhammad ibn Ammar (arabisch أبو بكر محمد بن عمّار, DMG Abū Bakr Muḥammad b. ʿAmmār; span./port. auch Abenámar,) (* 1031 in Silves; † 1086 in Sevilla) war ein arabischer Dichter und Staatsmann in Andalusien. (de)
  • Abū Bakr Muḥammad ibn ˁAmmār, también conocido como Ibn Ammar de Silves o Abenamar (1031-1086), fue un poeta andalusí y visir de la Taifa de Sevilla. De origen humilde y poco conocido, su talento para la poesía atrajo al joven Al-Mu'támid, que se convirtió en su amante y amigo y lo nombró visir de Sevilla tras la muerte de su padre, Al-Mutádid. Abenamar tenía la reputación de ser invencible jugando al ajedrez; según el historiador , su victoria en una partida convenció a Alfonso VI de León a abandonar Sevilla. En Silves conoció al príncipe Al-Mutámid y comenzó una estrecha relación sentimental. Tras acceder Al-Mutámid al trono de la Taifa de Sevilla, Abenamar planeó la anexión de la Taifa de Murcia al reino sevillano y convenció al rey poeta para que lo nombrara gobernador. Conquistada a fines de 1079 con la ayuda del general del ejército Ibn Rašiq, se nombró a sí mismo rey y cortó relaciones con Al-Mutámid. Pero su poder duró poco, pues comenzó a utilizarlo para fines suntuosos que le granjearon la desafección del pueblo murciano. Ibn Rašiq lideró la oposición a Abenamar, que se vio impelido a abandonar la ciudad y buscar refugio en la Taifa de Toledo, donde se entrevistó con Alfonso VI e incitó a la población a sublevarse contra Al-Qádir (mayo de 1080), quien tuvo que refugiarse en Cuenca. Pero finalmente, las intrigas políticas toledanas se volvieron en su contra y Abenamar tuvo que huir en mayo de 1082 a Madrid.​ A comienzos del verano de 1082 Abenamar recala en la corte de la Taifa de Zaragoza de Al-Mutamán, donde permaneció hasta 1084. El monarca zaragozano le recibió con grandes honores, le proporcionó una buena vivienda y sueldo, y posiblemente le nombró visir. Allí se dio una vida regalada, y era criticado entre la población saraqustí por su afición al vino, de la que él se defendió en un poema. Además, ayudó a Al-Mutamán a someter a un alcaide rebelde, lo que consiguió haciendo que lo matasen, y fue premiado por el monarca zaragozano con el disfrute de esa fortaleza.​ Desde aquel lugar de la corte de Zaragoza​ envió a su amigo, el rey de Sevilla Al-Mutámid, una elegía por la que solicitaba el perdón. La casida evocaba el estilo de Ibn Zaydun, pero adoptaba un estilo más solemne y nostálgico, recordando los días felices de Silves: ¿Acaso Silves no ha llorado por el que sufrey Sevilla no ha suspirado por un arrepentido?La lluvia cubrió el manto de nuestra juventuden un país donde los jóvenes rompían los amuletos de la infancia.Al recordar el tiempo de mi juventud, es como si se encendieseel fuego del amor en el pecho.Aquellas noches en que no hacía caso de la sensatez del consejoy seguía los errores de los alocados;condené al insomnio a los párpados somnolientosy recogí el tormento de las tiernas ramas.¡Cuántas noches pasamos en el Azud, entre los meandros del río,que se deslizaba con la sinuosidad de una serpiente!Escogimos el jardín como vecino y nos visitaba con sus regalosque traían las manos de las suaves brisas;nos enviaba su aliento y se lo devolvíamos aún más perfumado,y con más suave brisa;la brisa, en su ir y venir, parecía una chismosa,que llevase y trajese maledicencia;el sol nos daba de beber.¿Quién ha visto el sol en mitad de la negra noche, sino nosotros? Al-Mutámid se inclinó inicialmente por el perdón, pero más adelante se indignó tras leer una carta interceptada que Abenamar había enviado desde su celda, y lo mató con sus propias manos.​ Ibn Ammar destacó sobre todo en el cultivo de la gacela o gazal homoerótico. Su poesía supone una de las cimas del cultivo de la poesía amorosa en Al-Ándalus, en la que Abenamar es uno de sus representantes más destacados, pues se dedicó a la lírica culta amorosa árabe por pasión, y no por oficio como era común entre los poetas cortesanos andalusíes. (es)
  • Abū Bakr Muḥammad ibn ʿAmmār (Arabic: أبو بكر محمد بن عمّار;1031–1086), known as Ibn Ammar, in Spanish sources found as Abenámar, was an arab poet from Silves. Ibn Ammar became vizier to the taifa of Seville. Though he was poor and unknown, his skill in poetry brought him the close friendship of the young Abbad III al-Mu'tamid. However, Al-Mu'tamid's father, Abbad II al-Mu'tadid disapproved of the relationship and sent him into exile. Al-Mu'tamid named him prime minister some time after the death of his father. Ibn Ammar was reputed to be unbeatable at chess; according to Abdelwahid al-Marrakushi, his victory in a game convinced Alfonso VI of Castile to turn away from Seville. He engineered the annexation of the taifa of Murcia to the kingdom of Seville, and convinced al-Mu'tamid to name him as its governor. He proclaimed himself its king and cut off relations with al-Mu'tamid. He soon fell from power, was captured in an ambush, and was imprisoned in Seville. Al-Mu'tamid was initially inclined to forgiveness, but was later incensed by something he read in an intercepted letter sent by Ibn Ammar from his prison cell. The king then killed the poet with his own hands. (en)
  • Abu Bakr Muhammad ibn Ammar ou Ibn Ammar (1031 - 1086) était un poète arabo-musulman né dans la ville de Silves, dans le Gharb al-Ândalus, sur le territoire de l'actuel Portugal. Il a été vizir (premier ministre) de la taïfa de Séville. (fr)
  • Abu Bakr ibn Muḥammad ibn 'Ammār in arabo: أبو بكر محمد بن عمّار‎ noto come Ibn Ammar, e nelle fonti spagnole trovato come Abenámar, (Silves, 1031 – 1086) è stato un poeta arabo Muwallad. (it)
  • Зу ль-Визаритайн Абу Бакр Мухаммад ибн Аммар аль-Андалуси, известный как Ибн Амма́р (араб. ابن عمار‎;1031—1086) — арабский поэт из Силвеша. (ru)
  • Abenamar' ou ibne Amar (Ibn Ammar; 1031-1086) foi um poeta nascido em Silves ou Estômbar, ambas situadas em Portugal, que se tornou primeiro-ministro da . Ele era pobre e pouco conhecido, a sua habilidade na poesia, e sobretudo a sua beleza masculina, atraiu o jovem Almutâmide (r. 1069–1095), que o nomeou primeiro-ministro algum tempo após a morte do seu pai Almutadide. Abenamar era conhecido por ser invencível a jogar xadrez; de acordo com , a sua vitória num jogo convenceu Afonso VI de Leão a abandonar Sevilha. Ele planeou a anexação de Múrcia ao reino de Sevilha, convencendo Almutâmide a nomeá-lo seu governador. Rapidamente proclamou-se a si próprio como rei e cortou relações com Almutâmide. Caiu do poder rapidamente, sendo capturado numa emboscada e aprisionado em Sevilha. Almutâmide tendeu inicialmente para o seu perdão, mas ficou mais tarde indignado por algo que leu numa carta interceptada enviada por Abenamar da sua cela. Foi o próprio rei a matar o poeta. (pt)
schema:sameAs
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 53 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software