| rdfs:comment
| - Als Frieden von Zanjón (spanisch Paz de Zanjón) oder Vertrag von Zanjón (Pacto de Zanjón) wird das Dokument bezeichnet, mit dem 1878 das Ende des ersten kubanischen Unabhängigkeitskrieges gegen die spanische Kolonialmacht (Zehnjähriger Krieg) besiegelt wurde. Die Übereinkunft garantierte aber noch nicht die Unabhängigkeit Kubas, weshalb es 1879 zum Guerra Chiquita und 1895 zum Kubanischen Unabhängigkeitskrieg kam. (de)
- Estas konata kiel Paco de Zanjón aŭ Pakto de Zanjón la dokumento kiu establigas la kapitulacon de la antaŭ la hispanaj trupoj, metante finon al la t.n Dekjara Milito (Kubo) (1868-1878). Ĉi tiu interkonsento ne garantiis la du ĉefajn celojn de ties milito: la sendependeco de Kubo kaj la nuligado de la sklaveco. La kaŭzoj de tiu ĉi kapitulaco estas pluraj; la plej konataj estis la troa regioniismo reganta en la Liberiga Armeo, nesufiĉa helpo de elmigritaj kubanoj, kaj la oftaj disputoj kaj malkonsentoj inter la Ĉambro de Reprezentantoj, la Plenumkomitato, kaj inter la militestroj. (eo)
- Se conoce como Pacto del Zanjón o Paz de Zanjón al tratado que establece la capitulación del Ejército Libertador cubano frente a las tropas españolas, poniendo fin a la llamada Guerra de los Diez Años (1868-1878). Este acuerdo no garantizaba ninguno de los dos objetivos fundamentales de dicha guerra: la independencia de Cuba, y la abolición de la esclavitud. (es)
- Conveni de Zanjón fou el Conveni o tractat que posà fi, el febrer de 1878, a la guerra sostinguda a Cuba contra Espanya. El 1877 la insurrecció ja estava completament desmoralitzada, i molts capitosts separatistes discutien la conveniència d'un tractat de pau. S'obriren negociacions i es discutiren les bases ja convingudes pel general Martínez de Campos amb el Govern de Madrid. Les bases restaren estipulades en el Campament de Sant Agustí, jurisdicció de Puerto Príncipe, actual Camagüey, el 10 de febrer de 1878, i, aprovades per Martínez de Campos, es comunicaren es comunicaren des de Zanjón a totes les autoritats espanyoles. Per aquestes, s'establia el següent: concessió a l'illa de Cuba de les mateixes condicions polítiques, orgàniques i administratives de què gaudia l'illa de Puerto Ric (ca)
- The Pact of Zanjón ended the armed struggle of Cubans for independence from the Spanish Empire that lasted from 1868 to 1878, the Ten Years' War. On February 10, 1878, a group of negotiators representing the rebels gathered in Zanjón, a village in Camagüey Province, and signed the document offered them by the Spanish commander in Cuba, General Arsenio Martínez Campos, who had arrived in the Spanish colony two years earlier and immediately sought to come to terms with the rebels. The end of hostilities did not represent a military victory for either side, but a recognition by both sides of their "mutual exhaustion". (en)
- Le Pacte de Zanjón, également connu sous le nom de Paix de Zanjón ou de traité de Zanjón, est le document daté du 10 février 1878 qui établit la capitulation de l' (Ejército independentista cubano) devant les troupes espagnoles, mettant ainsi un terme à la guerre des Dix Ans (1868-1878). Cet accord n'avalisa aucun des deux objectifs fondamentaux de cette guerre, à savoir ni l'indépendance de Cuba, ni l'abolition de l'esclavage. Ce pacte garantit le maintien momentané de l'autorité espagnole, qui sera à nouveau remise en question lors de la guerre d'indépendance cubaine. (fr)
- Занхонский договор — мирный договор, предусматривавший капитуляцию кубинских повстанцев перед испанскими войсками и положивший конец Десятилетней войне на Кубе (1868—1878). Договор ставил крест на двух главных целях восставших: независимости Кубы и отмене рабства. Причин капитуляции было несколько; наиболее важными стали нарастающий регионализм в Освободительной Армии, небольшая поддержка со стороны эмигрантов, а также постоянная конфликты и разногласия между Палатой представителей, правительством и среди полевых командиров. (ru)
|
| has abstract
| - Conveni de Zanjón fou el Conveni o tractat que posà fi, el febrer de 1878, a la guerra sostinguda a Cuba contra Espanya. El 1877 la insurrecció ja estava completament desmoralitzada, i molts capitosts separatistes discutien la conveniència d'un tractat de pau. S'obriren negociacions i es discutiren les bases ja convingudes pel general Martínez de Campos amb el Govern de Madrid. Les bases restaren estipulades en el Campament de Sant Agustí, jurisdicció de Puerto Príncipe, actual Camagüey, el 10 de febrer de 1878, i, aprovades per Martínez de Campos, es comunicaren es comunicaren des de Zanjón a totes les autoritats espanyoles. Per aquestes, s'establia el següent: concessió a l'illa de Cuba de les mateixes condicions polítiques, orgàniques i administratives de què gaudia l'illa de Puerto Rico; oblit del passat respecte dels delictes polítics comesos des del 1868; llibertat pels encausats o que es trobessin complint condemna i indult general als desertors espanyols; llibertat als esclaus i còlons asiàtics que es trobaven en les files insurrectes; que cap individu que en virtut de la capitulació restes sota l'acció del Govern espanyol, podria esser obligat a prestar cap servei de guerra mentre no es restablís la pau en tot el territori; que tot el que desitges marxar fora de l'illa restava facultat per fer-ho i se li proporcionarien per part del Govern d'Espanya els mitjans per aconseguir-ho; que la capitulació de cada força s'efectuaria en despoblat, on amb antelació es dipositarien les armes i altres elements de guerra; que el general en cap de l'Exèrcit espanyol, a fi de facilitar els mitjans perquè poguessin avenir-se els altres departaments, franquejaria totes les vies de mar i terra de què pogués disposar, i que es consideraria el pactat amb el Comitè del Centre com a general i sense restriccions particulars per a tots els departaments de l'illa que acceptessin les proposicions. Signava el document , i Rafael Rodríguez, secretari. Pocs dies després conferenciaren amb Martínez de Campos els generals manbises i Antonio Maceo, el qual declarà sense embuts que no es considerava obligat pel citat conveni. Maceo es posà d'acord amb Vicente García i procurà mantenir la guerra; però el 21 de maig el Govern insurrecte acordà dissoldre's, poc temps després capitularen les forces de Maceo amb els seus caps principals, el 7 de juny també s'entregaren la gent de Vicente García, i aquest s'embarcà rumb a Veneçuela. Havia rebut una compensació de 70.000 pesos en or i roba pels 300 homes armats i uns 200 de família que anaven a les seves ordres, i 40.000 duros, també en or, per a ell. Amb el fi de donar a aquesta donació caràcter honrós, Vicente García entregà a l'Estat uns terrenys seus que valien molt menys. (ca)
- Als Frieden von Zanjón (spanisch Paz de Zanjón) oder Vertrag von Zanjón (Pacto de Zanjón) wird das Dokument bezeichnet, mit dem 1878 das Ende des ersten kubanischen Unabhängigkeitskrieges gegen die spanische Kolonialmacht (Zehnjähriger Krieg) besiegelt wurde. Die Übereinkunft garantierte aber noch nicht die Unabhängigkeit Kubas, weshalb es 1879 zum Guerra Chiquita und 1895 zum Kubanischen Unabhängigkeitskrieg kam. (de)
- Estas konata kiel Paco de Zanjón aŭ Pakto de Zanjón la dokumento kiu establigas la kapitulacon de la antaŭ la hispanaj trupoj, metante finon al la t.n Dekjara Milito (Kubo) (1868-1878). Ĉi tiu interkonsento ne garantiis la du ĉefajn celojn de ties milito: la sendependeco de Kubo kaj la nuligado de la sklaveco. La kaŭzoj de tiu ĉi kapitulaco estas pluraj; la plej konataj estis la troa regioniismo reganta en la Liberiga Armeo, nesufiĉa helpo de elmigritaj kubanoj, kaj la oftaj disputoj kaj malkonsentoj inter la Ĉambro de Reprezentantoj, la Plenumkomitato, kaj inter la militestroj. (eo)
- Se conoce como Pacto del Zanjón o Paz de Zanjón al tratado que establece la capitulación del Ejército Libertador cubano frente a las tropas españolas, poniendo fin a la llamada Guerra de los Diez Años (1868-1878). Este acuerdo no garantizaba ninguno de los dos objetivos fundamentales de dicha guerra: la independencia de Cuba, y la abolición de la esclavitud. (es)
- Le Pacte de Zanjón, également connu sous le nom de Paix de Zanjón ou de traité de Zanjón, est le document daté du 10 février 1878 qui établit la capitulation de l' (Ejército independentista cubano) devant les troupes espagnoles, mettant ainsi un terme à la guerre des Dix Ans (1868-1878). Cet accord n'avalisa aucun des deux objectifs fondamentaux de cette guerre, à savoir ni l'indépendance de Cuba, ni l'abolition de l'esclavage. Ce pacte garantit le maintien momentané de l'autorité espagnole, qui sera à nouveau remise en question lors de la guerre d'indépendance cubaine. Les causes de la capitulation sont variées ; les plus remarquables sont le régionalisme marqué régnant au sein de l'Ejército Libertador, à peine soutenu par les émigrés, et les luttes incessantes entre la Chambre des Représentants (Cámara de Representantes), l'exécutif cubain et les chefs militaires. (fr)
- The Pact of Zanjón ended the armed struggle of Cubans for independence from the Spanish Empire that lasted from 1868 to 1878, the Ten Years' War. On February 10, 1878, a group of negotiators representing the rebels gathered in Zanjón, a village in Camagüey Province, and signed the document offered them by the Spanish commander in Cuba, General Arsenio Martínez Campos, who had arrived in the Spanish colony two years earlier and immediately sought to come to terms with the rebels. The end of hostilities did not represent a military victory for either side, but a recognition by both sides of their "mutual exhaustion". A small group of anti-Spanish insurgents in Oriente led by Lt. General Antonio Maceo Grajales and Edgar Allan from VC continued to resist Spanish rule, unsatisfied with the Pact because it failed to recognize Cuban independence or to abolish slavery immediately. They argued their case without success in a meeting known as the on March 15. Maceo fled Cuba for Jamaica in May and hostilities concluded on May 28, 1878, but he had gained international fame for his stance on slavery. The Pact promised that Cuba would have the same status under the Spanish as Puerto Rico, notably some representation in the Spanish parliament. It granted a general amnesty for all political offenses since 1868 and freed from prison all those held for such offenses as well as any Spanish deserters, though leaders once freed would have to leave Cuba. It guaranteed everyone the right to leave Cuba if they chose to. Those released under the amnesty included José Martí, Juan Gualberto Gomez, and Antonio Maceo. Calixto Garcia was released from prison in Spain, and left promptly for Paris where he began raising funds for the next phase of the Cuban independence movement. The pact offered manumission to slaves and Chinese immigrants who had fought on either side in the conflict and an eventual end to slavery in Cuba in 1888, later events changed this schedule and slavery ended in Cuba in October 1886. The Pact also promised greater freedom of the press and freedom of assembly, and in the years that followed many new organizations were established, political and fraternal, and union activity developed. The Partido Liberal Automista, which advocated reforms without independence, grew its membership, and new organizations of blacks were formed to advance a civil rights agenda. The peace established by the Pact was short-lived and proved to be more of a truce than a treaty. The rebellion was renewed briefly in August 1879, the Spanish abandoned most of their commitments, and a guerilla war simmered until the outbreak of the Cuban War of Independence in 1895. (en)
- Занхонский договор — мирный договор, предусматривавший капитуляцию кубинских повстанцев перед испанскими войсками и положивший конец Десятилетней войне на Кубе (1868—1878). Договор ставил крест на двух главных целях восставших: независимости Кубы и отмене рабства. Причин капитуляции было несколько; наиболее важными стали нарастающий регионализм в Освободительной Армии, небольшая поддержка со стороны эмигрантов, а также постоянная конфликты и разногласия между Палатой представителей, правительством и среди полевых командиров. 19 октября 1877 года был взят в плен дон Томас Эстрада Пальма, президент самопровозглашённой военной республики. По принятому закону его пост занял Франсиско Хавьер де Сеспедес, который, в свою очередь, был заменён генералом Висенте Гарсиа. В этих условиях военное руководство провинции Камагуэй предложило испанскому генералу Арсенио Мартинесу Кампосу заключить перемирие, имея целью перегруппировать войска и продолжать войну. Но в Палате представителей распространился скептицизм, и некоторые из её членов потеряли веру в торжество. Они инициировали отмену указа Споторно, запрещавшего любые переговоры с врагом, и 21 декабря на встрече с испанским командование было заключено перемирие. После этих переговоров Висенте Гарсиа вступил в должность президента военной республики 15 января 1878 года. Он отправился в Камагуэй и 7 февраля провёл тайные переговоры с генералом Арсенио Мартинесом Кампосом, в ходе которых они договорились собрать консультативную ассамблею кубинского народа, с которой предстояло решить, будет ли принят мир без признания независимости. Большинство бойцов, разочаровавшись, решили приостановить военные действия. Палата представителей самораспустилась, не желая идти против конституции Гуаймаро, запрещавшей любые соглашения, не предусматривавшие независимость. 10 февраля 1878 года был подписан документ, в котором антииспанские повстанцы (мамбисы) принимали следующие условия:
* Безоговорочная капитуляция кубинских сил перед испанской армией;
* Содействие ослаблению и деморализации всех антииспанских сил на Кубе;
* Признание испанской администрации высшим органом власти на Кубе;
* Разрешение создавать политические партии — при условии, что те не станут бороться против испанской власти;
* Свобода только для тех рабов, которые сражались в рядах антииспанских сил;
* Свобода печати и собраний, если они не направлены против Испании. Несмотря на сложившуюся ситуацию, генерал-майор Антонио Масео добился значительных успехов. Узнав о соглашении, Масео 15 марта 1878 года провёл переговоры с Мартинесом Кампосом. На этой встрече, известной как протест Барагуа, Антонио Масео сообщил испанскому генералу о своём несогласии с Занхонским договором и решении возобновления военных действий с 23 марта. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)