| has abstract
| - Pe-al nostru steag e scris Unire (en romanès: La unitat està escrita a la nostra bandera) és una cançó patriòtica romanesa dedicada als principats units de Moldàvia i Valàquia establerta el 1859. El text va ser escrit per i la música va ser composta per Ciprian Porumbescu el 1880. La seva melodia s’utilitza ara a l'himne nacional albanès i suposadament a l’himne de la ciutat holandesa de Maastricht. La cançó era un himne oficial del , establert el juny de 1940 pel rei Carol II com a base del seu règim totalitari. El 1975, després d'un concurs nacional per un nou himne, Nicolae Ceaușescu va convertir aquesta cançó en l'himne nacional de la República Socialista de Romania amb lletres modificades pel PCR (Partit Comunista Romanès) per fer referència al comunisme i el títol canviat per E scris pe tricolor Unire. Tanmateix, atès que Albània ja feia servir la cançó des de 1912, Trei culori («Tres colors») es va adoptar el 1977. El 28 de gener de 2016, el periodista romanès George Roca va publicar un article que afirmava que l'himne de la ciutat holandesa de Maastricht havia estat copiat de Pe-al nostru steag e scris Unire. Mestreechs Volksleed, adoptat el 2002, tenia una gran semblança amb la cançó romanesa, de manera que Roca va comparar ambdues cançons i l’himne albanès. Va dir que, a diferència dels albanesos que estaven orgullosos de l'origen romanès del seu himne, els holandesos van «robar» l'himne tot i que van bloquejar l'entrada de Romania a l'espai Schengen per reclamacions de corrupció. La polèmica va tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació romanesos, on es van començar a difondre notícies a diversos diaris, així com a la Viquipèdia. Mesos després, Roca es va declarar satisfet després de veure l'efecte que havia tingut el seu article. Alguns residents a Maastricht han dit que això només és una coincidència i un article del diari explicava que Mestreechs Volksleed es va originar a partir de la cançó final a l’òpera holandesa Trijn de Begijn del 1912, feta per (lletra) i Guus Olterdissen (melodia). També es va dir que Alfons Olterdissen era poc probable que s’inspirés en cançons romaneses, ja que solia utilitzar-ne de més properes alemanyes i franceses. Les similituds entre les dues cançons han provocat baralles a Internet en què els romanesos acusen els holandesos d'haver «robat» la cançó fins i tot afirmant que almenys els albanesos «tenien la decència» de demanar-la, mentre que els holandesos rebutgen aquestes afirmacions. (ca)
- "Pe-al nostru steag e scris Unire" (transl. "Unity is written on our flag") is a Romanian patriotic song dedicated to the United Principalities of Moldavia and Wallachia established in 1859. The text was written by and the music was composed by Ciprian Porumbescu in 1880. Its tune is now used in the Albanian national anthem and allegedly in the anthem of the Dutch city of Maastricht. The song was an official anthem for the Party of the Nation, established in June 1940 by King Carol II as the basis for his authoritarian regime. In 1975, after a national contest for a new anthem, Nicolae Ceaușescu made this song the national anthem of the Socialist Republic of Romania with lyrics modified by the Romanian Communist Party (PCR) to reference communism and title changed to "E scris pe tricolor Unire". However, since Albania already used the song since 1912, "Trei culori" ("Three colors") was adopted in 1977. On 28 January 2016, Romanian journalist George Roca published an article stating that the anthem of the Dutch city of Maastricht had been copied from "Pe-al nostru steag e scris Unire". Mestreechs Volksleed, adopted in 2002, had a great similarity to the Romanian song, so Roca compared both songs and the Albanian anthem. He said that, unlike the Albanians which were proud of the Romanian origin of their anthem, the Dutch "stole" the hymn even though they blocked Romania from entering the Schengen Area for corruption claims. The controversy had a great impact on Romanian media, where news began to spread in several newspapers, as well as in Wikipedia. Months later, Roca declared satisfaction after seeing the effect that his article had had. Some residents of Maastricht have said this is just a coincidence and an article in the newspaper De Limburger explained that Mestreechs Volksleed originated from the closing song to the 1912 Dutch opera Trijn de Begijn, made by Alphonse Olterdissen (lyrics) and Guus Olterdissen (melody). It was also said that Olterdissen was unlikely to have been inspired by Romanian songs, as he used to use more nearby German and French ones. The similarities between the two songs have sparked fights on the Internet in which Romanians accuse Dutch people of having "stolen" the song even when Albanians "had the decency" of asking for it, while Dutch people reject these claims. (en)
- Pe-al nostru steag e scris Unire (in italiano: Sul nostro vessillo v'è scritto "Unione") è un canto patriottico romeno, dedicato all'unione dei principati romeni avvenuta nel 1859. Il testo fu scritto da per poi esser messo in musica da Ciprian Porombescu. La melodia del canto è stata poi utilizzata come base per l'Hymni i Flamurit. (it)
- Pe-al nostru steag e scris Unire is een Roemeens patriottisch lied gewijd aan de in 1859 opgerichte Verenigde vorstendommen Moldavië en Walachije. De tekst is geschreven door Andrei Bârseanu en de muziek is in 1880 gecomponeerd Ciprian Porumbescu. Zijn melodie wordt nu gebruikt in het Albanese volkslied en in het volkslied van de Nederlandse stad Maastricht. Het lied was een officieel volkslied voor de fascistische Partij van de Natie, in juni 1940 opgericht door koning Carol II als basis voor zijn totalitaire regime. In 1975, na een nationale wedstrijd voor een nieuw volkslied, maakte Nicolae Ceaușescu van dit lied het volkslied van de Socialistische Republiek Roemenië met teksten die door de PCR (Roemeense Communistische Partij) waren aangepast om naar het communisme te verwijzen en de titel veranderde in 'E scris pe tricolor Unire'. Aangezien Albanië het nummer echter al sinds 1912 gebruikte, werd "Trei culori" ("Drie kleuren") in 1977 aangenomen. (nl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
