About: Peace of Támara     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:Wikicat12th-centuryTreaties, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FPeace_of_Támara&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

The Peace of Támara also known as the Pact of Támara was a peace treaty signed in Támara de Campos in June 1127 which delimited the territorial domains of Kings Alfonso I of Aragón (the Battler) and Alfonso VII of Castile.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Acords de Támara (ca)
  • Pacto de Támara (es)
  • Támarako ituna (eu)
  • Pacte de Támara (fr)
  • Peace of Támara (en)
rdfs:comment
  • Támarako ituna edo Támarako bakea Támara de Camposen 1127ko ekainean Alfontso I.a eta Alfontso VII.a Enperadoreak mugak finkatzeko sinatu zuten bake-ituna izan zen. (eu)
  • Els Acords de Támara, també nomenats Pau de Támara o les Paus de Támara, va ser un tractat de pau firmat a Támara de Campos el juny de 1127 en el qual es delimita el territori d'Alfons el Bataller i d'Alfons VII de Lleó i Castella. En ell es reconeixia la sobirania d'Alfons I el Bataller sobre Biscaia, Àlaba, Guipúscoa, Belorado, La Bureba, Sòria, San Esteban de Gormaz i La Rioja. A més Alfons I el Batallador renunciava al títol d'emperador i cedia algunes places frontereres. José Mores Mendi (a Annals de la història ") diu: José María Lacarra (a Història de Navarra ") apunta: (ca)
  • El Pacto de Támara o las Paces de Támara fue un tratado de paz firmado en Támara de Campos en junio de 1127 en que se delimita el territorio de Alfonso el Batallador y de Alfonso VII el Emperador. Este pacto se celebró como consecuencia de las acciones llevadas a cabo por Alfonso VII el Emperador en abril de 1127 con la toma del castillo de Burgos. En junio Alfonso el Batallador, rey de Pamplona y Aragón, le salió al paso encontrándose en el valle de Támara. Para evitar el enfrentamiento se negoció el acuerdo. Por él Castilla y León volvían a los límites anteriores a 1054, cuando ocurrió la batalla de Atapuerca con la muerte del rey navarro García el de Nájera y de 1076, tras el homicidio de Sancho el de Peñalén. Devolviendo los terrenos conseguidos en ambas ocasiones por el reino de Casti (es)
  • Le pacte de Támara (également connu sous le nom de paix de Támara) est un traité de paix signé en juin 1127 par les rois Alphonse Ier d'Aragon et Alphonse VII de León et Castille ; ce traité détermine les territoires respectifs des deux souverains après la prise du château de Burgos par le monarque aragonais. (fr)
  • The Peace of Támara also known as the Pact of Támara was a peace treaty signed in Támara de Campos in June 1127 which delimited the territorial domains of Kings Alfonso I of Aragón (the Battler) and Alfonso VII of Castile. (en)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Els Acords de Támara, també nomenats Pau de Támara o les Paus de Támara, va ser un tractat de pau firmat a Támara de Campos el juny de 1127 en el qual es delimita el territori d'Alfons el Bataller i d'Alfons VII de Lleó i Castella. Aquest pacte es va celebrar a conseqüència de les accions dutes a terme per Alfons VII l'abril de 1127 amb la presa del castell de Burgos. El juny Alfons el Batallador, rei de Pamplona i Aragó, li va sortir al pas trobant-se a la vall de Támara. Per evitar l'enfrontament es va negociar l'acord. Per ell Castella i Lleó tornaven als límits de 1054, quan va ocórrer la amb la mort del rei navarrès Garcia Sanxes III de Pamplona i de 1076, després de l'homicidi de Sanç Garcés IV de Pamplona. Tornant els terrenys aconseguits en ambdues ocasions pel regne de Castella i Lleó. En ell es reconeixia la sobirania d'Alfons I el Bataller sobre Biscaia, Àlaba, Guipúscoa, Belorado, La Bureba, Sòria, San Esteban de Gormaz i La Rioja. A més Alfons I el Batallador renunciava al títol d'emperador i cedia algunes places frontereres. Segons Antonio Ubieto Arteta (1981), per les paus de Támara, en les quals van actuar de mitjancers Gastó IV de Bearn i Cèntul II de Bigorra, El Batallador es va comprometre a tornar les places en les quals Alfons VII tenia dret hereditari. D'aquesta manera, a partir de 1127, els enclavaments de Fredes, Pancorbo, Briviesca, , Burgos, Santiuste, Sigüenza i Medinaceli passarien a Alfons VII de Lleó i Castella. Quedarien en mans del Batallador Belorado i Nájera amb la Sierra de la Demanda com frontera natural entre els dos regnes en aquesta zona. A l'Est, Alfons I d'Aragó conservaria Calahorra i Cervera del Río Alhama; també Ágreda, Almazán i Monreal de Ariza que van ser fortificats, a partir de 1128 pel rei d'Aragó a conseqüència del resultat d'aquest tractat. Sòria va ser la tinença més important d'aquesta zona, havia estat repoblada pel Batallador el 1119- 1120 i va estar a càrrec d'un aragonès de 1127 a 1135. L'enclavament més allunyat en l'extremadura aragonesa va ser San Esteban de Gormaz, també encarregada a un tenente aragonès des de 1128. Per assegurar aquestes places, Alfons I va començar a repoblar Almazán abans d'agost de 1128, població que Alfons I anomenava Plasencia, i Monreal de Ariza. Més al sud, els límits d'Aragó els marcaven les places fortes de Traíd i Molina D'Aragó, a l'actual província de Guadalajara. Lema Pueyo per la seva part assevera que, després de l'estiu de 1127, quedarien a les mans d'Alfons I d'Aragó Àlaba, La Rioja, Belorado, Pancorbo, Valdegovía, Castrojeriz i Vall De Mena com límits occidentals del seu regne, mentre que part de La Bureba i les terres que quedaven a l'occident d'aquesta comarca cap a Castella anirien passant progressivament a poder d'Alfons VII de Lleó. José Mores Mendi (a Annals de la història ") diu: José María Lacarra (a Història de Navarra ") apunta: Toribio Minguella i Arnedo (a Història de la diòcesi de Sigüenza i dels seus bisbes ) diu: Recuero (a Alfonso VII ) sobre els territoris: (ca)
  • El Pacto de Támara o las Paces de Támara fue un tratado de paz firmado en Támara de Campos en junio de 1127 en que se delimita el territorio de Alfonso el Batallador y de Alfonso VII el Emperador. Este pacto se celebró como consecuencia de las acciones llevadas a cabo por Alfonso VII el Emperador en abril de 1127 con la toma del castillo de Burgos. En junio Alfonso el Batallador, rey de Pamplona y Aragón, le salió al paso encontrándose en el valle de Támara. Para evitar el enfrentamiento se negoció el acuerdo. Por él Castilla y León volvían a los límites anteriores a 1054, cuando ocurrió la batalla de Atapuerca con la muerte del rey navarro García el de Nájera y de 1076, tras el homicidio de Sancho el de Peñalén. Devolviendo los terrenos conseguidos en ambas ocasiones por el reino de Castilla y León y regresando a las fronteras del testamento de Sancho el Mayor. En él se reconocía la soberanía de Alfonso I el Batallador sobre Vizcaya, Álava, Guipúzcoa, Belorado, La Bureba, Soria, San Esteban de Gormaz y La Rioja. Además Alfonso I el Batallador renunciaba al título de emperador y cedía algunas plazas fronterizas. Según Antonio Ubieto Arteta (1981), por las paces de Támara, en las que actuaron de mediadores Gastón IV de Bearne y Céntulo II de Bigorra, El Batallador se comprometió a devolver las plazas en las que Alfonso VII tenía derecho hereditario (es decir, eran parte de su reino patrimonial). De este modo, a partir de 1127, los enclaves de Frías, Pancorbo, Briviesca, Villafranca de Montes de Oca, Burgos, Santiuste, Sigüenza y Medinaceli pasarían a Alfonso VII de León. Quedarían en manos del aragonés Belorado y Nájera con la Sierra de la Demanda como frontera natural entre los dos reinos en esta zona. Al este, Alfonso I de Aragón conservaría Calahorra y Cervera del Río Alhama; también Ágreda, Almazán y Monreal de Ariza, que fueron fortificadas a partir de 1128 por el rey de Aragón a consecuencia del resultado de este tratado. Soria fue la tenencia más importante de esta zona, había sido repoblada por el Batallador en 1119-1120 y estuvo a cargo de un tenente aragonés de 1127 a 1135. El enclave más alejado en la extremadura aragonesa fue San Esteban de Gormaz, también encargada a un tenente aragonés desde 1128. Para asegurar estas plazas, Alfonso I comenzó a repoblar Almazán antes de agosto de 1128, población a la que Alfonso I llamaba Plasencia, y Monreal de Ariza. Más al sur, los límites de Aragón los marcaban las plazas fuertes de Traíd y Molina de Aragón, en la actual provincia de Guadalajara.​ Lema Pueyo por su parte asevera que, tras el verano de 1127, quedarían en manos de Alfonso I de Aragón Álava, La Rioja, Belorado, Pancorbo, Valdegovía, Castrojeriz y Valle de Mena como límites occidentales de su reino, mientras que parte de La Bureba y las tierras que quedaban al occidente de esta comarca hacia Castilla irían pasando progresivamente a poder de Alfonso VII de León.​ Crónica de San Juan de la Peña: Para que en adelante no surgiere ninguna disensión entre ambos reinos, se decidió qué tierra era Reino de Navarra, es decir, desde el río Ebro hasta cerca de la ciudad de Burgos, que el rey Sancho de Castilla había arrebatado con violencia a su pariente el rey Sancho de Navarra (Sancho el de Peñalén), hijo del rey García (García Sánchez de Nájera). De lo cual se extendieron documentos entre ambos reyes y reinos de Castilla y Navarra y cada uno de ellos recibió "cartas suas firmatas et bene vallatas". Entonces Alfonso de Aragón entregó toda la tierra de Castilla a Alfonso de Castilla, y en adelante no quiso que se le llamara emperador, sino rey de Aragón, Pamplona y Navarra. José Moret Mendi (en "Anales de la historia") dice: ...ambos reyes se redujeron a lo que era razón y reconoció cada cual el derecho del otro: el de Aragón apartándose de la pretensión a los reinos de Castilla y de León (...) y el de Castilla, reconociendo la usurpación violenta y por hecho de armas de las tierras de Rioja, de Álava y Castilla la Vieja, propias de la corona de Pamplona y apartándose de la pretensión de ellas. José María Lacarra (en "Historia de Navarra") apunta: Naturalmente no todas las tierras que habían constituido el reino de Alfonso VI pasaron inmediatamente a poder de su nieto Alfonso VII. Parece que éste renunciaba a todas las adquisiciones hechas por Castilla a lo largo del siglo XI en la frontera de Navarra, restaurándose los viejos límites navarros según quedaron a la muerte de Sancho el Mayor, hasta cerca de la ciudad de Burgos. Toribio Minguella y Arnedo (en Historia de la diócesis de Sigüenza y de sus obispos) dice: La diócesis de Sigüenza fue creada por Alfonso I, hacia 1121-1122, englobando la cuenca alta del río Jalón y sus afluentes, así como parte del Henares: sus poblaciones más importantes serían Sigüenza, Medinaceli, Ariza, Calatayud y Daroca. "Por las paces de Támara, firmadas (1127) entre Alfonso I y Alfonso VII, la diócesis de Sigüenza quedó sometida en lo político a dos jurisdicciones: Sigüenza y Medinaceli bajo Alfonso VII, y Calatayud y Ariza bajo Alfonso I. Recuero (en Alfonso VII) sobre los territorios: De esta forma se concibió la paz de Támara, según la cual Alfonso VII quedaba con el título imperial y Castilla, permaneciendo del lado aragonés Vizcaya y Álava siguiendo el cauce del río Bayas hasta su desembocadura en el Ebro. La frontera continuaba hacia el sur por Cellorigo, Bureba, Oca, Soria, Almazán y Calatayud. (es)
  • Támarako ituna edo Támarako bakea Támara de Camposen 1127ko ekainean Alfontso I.a eta Alfontso VII.a Enperadoreak mugak finkatzeko sinatu zuten bake-ituna izan zen. (eu)
  • The Peace of Támara also known as the Pact of Támara was a peace treaty signed in Támara de Campos in June 1127 which delimited the territorial domains of Kings Alfonso I of Aragón (the Battler) and Alfonso VII of Castile. After Alfonso VII took the castle of Burgos in April 1127, Alfonso the Battler met his counterpart in the valley of Támara, where they negotiated to return Castile to the boundaries of 1054, after the battle of Atapuerca and to return the lands acquired in 1076, after the murder of Sancho of Peñalén. In the pact, Alfonso the Battler was recognized as the sovereign of Vizcaya, Álava, Guipúzcoa, Belorado, La Bureba, Soria, San Esteban de Gormaz and La Rioja. In addition, Alfonso the Battler renounced the title of emperor of Spain. (en)
  • Le pacte de Támara (également connu sous le nom de paix de Támara) est un traité de paix signé en juin 1127 par les rois Alphonse Ier d'Aragon et Alphonse VII de León et Castille ; ce traité détermine les territoires respectifs des deux souverains après la prise du château de Burgos par le monarque aragonais. Les royaumes de Castille et de León reviennent à leurs frontières de 1054 après la bataille d'Atapuerca et la souveraineté d'Alphonse Ier est reconnue sur la Biscaye, Alava, Guipuscoa, Belorado, La Bureba, Soria, San Esteban de Gormaz et La Rioja. En contrepartie, le roi d'Aragon renonce au titre d'empereur. * Portail du droit * Portail des relations internationales * Portail de l’histoire militaire * Portail de la paix * Portail du Moyen Âge central * Portail du Pays basque * Portail de la couronne d'Aragon * Portail de l’Espagne * Portail de Castille-et-León (fr)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 56 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software