About: Phalanthus of Tarentum     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:FictionalCharacter, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/c/7a5bgGQMGF

In Greek mythology, Phalanthos (Ancient Greek: Φάλανθος) is a divine hero, the leader of the Spartan Partheniae and the founder of Taranto. He is said to have been condemned to death by the ephors.He was married to Aethra, who,while picking his lice, wept on his husband's head,because her husband's efforts coming to nothing after her husband fears an oracle tells the impossibility of his project to take control of the city.From this her husband realized the oracle(which was to hit the city when it rains, but as his wifes nane was Aethra which means bright sky,her tears would be equivalent of raining bright skies),which was fulfilled,helped him conquer Tarantum.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Falant d'Esparta (ca)
  • Phalantos (de)
  • Φάλανθος ο Λακεδαιμόνιος (el)
  • Falanto (es)
  • Phalanthos (Tarente) (fr)
  • Falanto (it)
  • Phalanthus of Tarentum (en)
  • Фаланф (ru)
rdfs:comment
  • Dans la mythologie grecque, Phalanthos (en grec ancien Φάλανθος / Phálanthos) est le fondateur mythique de Tarente. (fr)
  • Falanto (Φάλανθος in greco) è una figura della mitologia greca, ecista dei coloni Parteni provenienti da Sparta, marito di Etra.Figlio di Arato, secondo la leggenda la sua figura è fortemente legata alla città di Taranto, in quanto Falanto sarebbe il fondatore effettivo dell'antica colonia greca. Il mito di fondazione di Taranto ad opera di Falanto, è rappresentato nel Borgo Antico della città su un pannello ceramico realizzato nel 2005 dall'artista Silvana Galeone, su idea e progettazione del Centro Culturale Filonide. (it)
  • Фаланф (Фалант) — в греческой традиции полулегендарный предводитель парфениев и основатель Тарента (на дорическом диалекте Тарант). Многие обстоятельства его деятельности были и остаются предметом спора как древних, так и современных учёных (поставивших под сомнение его историчность). (ru)
  • Falant (llatí: Phalantus; grec antic: Φάλανθος) fou un espartà, fill d'Àrac, que va fundar la ciutat de Tàrent vers el 708 aC. Justí relata la llegenda que parla d'aquesta fundació: durant la Primera Guerra messènica, els espartans van jurar no tornar a casa fins a obtenir la victòria, però al cap de nou anys les dones espartanes que no veien els seus marits van fer notar que no hi hauria una nova generació d'espartans. Per consell d'Àrac, els homes joves que eren a l'exèrcit però que eren massa joves quan es va fer el jurament i, per tant, no hi havien participat, foren enviats a casa per procrear amb les verges espartanes i van originar els Παρθενίαι (Partenis), és a dir els fills dels joves (altres fonts diuen que les dones es van aparellar amb ilotes); aquests enllaços es van permetre (ca)
  • O Φάλανθος ήταν ιδρυτής του Τάραντα, της μοναδικής αποικίας της Σπάρτης στην Μεγάλη Ελλάδα. Ήταν γιος του Αράκου, ενός περίοικου. Ο Φάλανθος ήταν ένας από τους , δηλαδή ένας από τους νόθους Σπαρτιάτες νέους με πατέρες περίοικους που είχαν γεννηθεί στη διάρκεια του Α’ Μεσσηνιακού πολέμου (743-724 π.Χ.) στην αρχαία Σπάρτη. Εκείνη την εποχή, για να μην ελαττωθεί ο δωρικός πληθυσμός, οι Βασιλείς έδωσαν την άδεια στις Σπαρτιάτισσες να συνάψουν γάμους με περίοικους και είλωτες που είχαν πολεμήσει μαζί τους. Οι γάμοι αυτοί δεν θεωρούνταν νόμιμοι, γι’ αυτό και τις γυναίκες που αποκτούσαν παιδιά από τους περιοίκους τις θεωρούσαν παρθένες και τα παιδιά τους, που λογαριάζονταν ως νόθα, ονομάστηκαν γι’ αυτό τον λόγο Παρθενίες (επίσης τα παιδιά που γεννήθηκαν από τους γάμους με είλωτες ονομάστηκαν Επεύ (el)
  • Phalantos, auch Phalanthos (altgriechisch Φάλανθος Phálanthos), war der Sohn des Spartaners und Führer der Parthenier („Jungfrauensöhne“). Nach antiken Autoren ist er der Gründer von Tarent. Zuvor soll er , ca. 13 km südöstlich von Tarent, gegründet haben. Die Legenden zur Kolonisation Tarents sind ausführlich bei Pausanias und Strabon, der auch viele frühere Autoren zitiert, überliefert. Die Parthenier waren uneheliche Söhne, die während Kriegszeiten und der Abwesenheit des Heeres geboren wurden. Als uneheliche Kinder hatten sie nicht die gleichen Rechte und wurden als Außenseiter behandelt. (de)
  • Falanto (griego antiguo Φάλανθος/Phálanthos) es una figura de la mitología griega, oikistés de la colonia espartana de partenias . Hijo de Arato, según la leyenda, su figura está estrechamente vinculada a la ciudad de Tarento, ya que, según la leyenda Falanto fue el fundador real de la antigua colonia griega. Mientras que los indígenas huyeron a Brindisi, Falanto finalmente fue capaz de establecer en Italia una colonia de Esparta, gobernado por las leyes de Licurgo. (es)
  • In Greek mythology, Phalanthos (Ancient Greek: Φάλανθος) is a divine hero, the leader of the Spartan Partheniae and the founder of Taranto. He is said to have been condemned to death by the ephors.He was married to Aethra, who,while picking his lice, wept on his husband's head,because her husband's efforts coming to nothing after her husband fears an oracle tells the impossibility of his project to take control of the city.From this her husband realized the oracle(which was to hit the city when it rains, but as his wifes nane was Aethra which means bright sky,her tears would be equivalent of raining bright skies),which was fulfilled,helped him conquer Tarantum. (en)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Taranto,_didracma,_500-473_ac._ca.jpg
dct:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Falant (llatí: Phalantus; grec antic: Φάλανθος) fou un espartà, fill d'Àrac, que va fundar la ciutat de Tàrent vers el 708 aC. Justí relata la llegenda que parla d'aquesta fundació: durant la Primera Guerra messènica, els espartans van jurar no tornar a casa fins a obtenir la victòria, però al cap de nou anys les dones espartanes que no veien els seus marits van fer notar que no hi hauria una nova generació d'espartans. Per consell d'Àrac, els homes joves que eren a l'exèrcit però que eren massa joves quan es va fer el jurament i, per tant, no hi havien participat, foren enviats a casa per procrear amb les verges espartanes i van originar els Παρθενίαι (Partenis), és a dir els fills dels joves (altres fonts diuen que les dones es van aparellar amb ilotes); aquests enllaços es van permetre per la situació excepcional; quan aquests nous nascuts van créixer van ser considerats inferiors als espartans i exclosos d'alguns privilegis. Molestos per aquesta discriminació, es van agrupar i, sota la direcció de Falant, van iniciar una conspiració contra el govern; el projecte fou avortat i els conspiradors van haver de sortir del país per fundar una colònia en un altre lloc amb permís de l'oracle de Delfos, que va dir que havien de fundar una ciutat allà on caigués pluja estant el cel clar. El grup va arribar a Itàlia, i va derrotar els bàrbars, però no va poder ocupar cap de les seves ciutats fins que finalment va capturar Tàrent, una de les més importants ciutats de la costa; la major part dels habitants es va refugiar a Brundusium, pròxima a Tàrent. El mateix Falant va fugir després a Brundusium, quan fou expulsat de la seva colònia per una sedició, i va morir allí exiliat. (ca)
  • Phalantos, auch Phalanthos (altgriechisch Φάλανθος Phálanthos), war der Sohn des Spartaners und Führer der Parthenier („Jungfrauensöhne“). Nach antiken Autoren ist er der Gründer von Tarent. Zuvor soll er , ca. 13 km südöstlich von Tarent, gegründet haben. Die Legenden zur Kolonisation Tarents sind ausführlich bei Pausanias und Strabon, der auch viele frühere Autoren zitiert, überliefert. Die Parthenier waren uneheliche Söhne, die während Kriegszeiten und der Abwesenheit des Heeres geboren wurden. Als uneheliche Kinder hatten sie nicht die gleichen Rechte und wurden als Außenseiter behandelt. Ende des 8. Jahrhunderts v. Chr., nach einem langen Krieg gegen die Messenier, organisierten die Parthenier zusammen mit den Sklaven einen Aufstand und wurden von Phalantos geführt. Sie verlangten von den Adligen die ihnen versagten Rechte. Aber der Aufstand scheiterte. Da die Aufständischen nicht wie die Sklaven zum Tode verurteilt werden konnten, mussten sie die Stadt verlassen und neues Land suchen. Phalantos befragte vor der Abfahrt das Orakel von Delphi, das durch die Priesterin das folgende Urteil aussprach: „Wenn es bei heiterem Himmel regnen wird, wirst du neues Land und Stadt erobern.“ Als Phalantos an Bord auf einer langen Reise in Richtung Japygien (heutiges Apulien) fuhr und seine Frau Aithra („heiterer Himmel“) weinen sah, meinte er, dass das Orakel sich bewahrheitet habe. So gründete er seine Stadt und nannte sie Satyrion. Noch heute existiert unter dem italianisierten Namen Saturo ein Badeort, wenige Kilometer von Tarent entfernt. Jahre später siedelten die spartanischen Siedler in das zukünftige Taras über. Sie sahen in der neuen Stadt bessere Handelsmöglichkeiten. Die Besetzung des Gebiets erfolgte ohne große Resistenz seitens der einheimischen Bevölkerung, der Japygen, die gezwungen waren, nach Brindisi zu flüchten. Phalantos selbst wurde nach einer Diskussion mit seinen Mitbürgern ebenfalls vertrieben; er fand bei den Japygen Unterschlupf, wo er starb und auch beerdigt wurde. (de)
  • O Φάλανθος ήταν ιδρυτής του Τάραντα, της μοναδικής αποικίας της Σπάρτης στην Μεγάλη Ελλάδα. Ήταν γιος του Αράκου, ενός περίοικου. Ο Φάλανθος ήταν ένας από τους , δηλαδή ένας από τους νόθους Σπαρτιάτες νέους με πατέρες περίοικους που είχαν γεννηθεί στη διάρκεια του Α’ Μεσσηνιακού πολέμου (743-724 π.Χ.) στην αρχαία Σπάρτη. Εκείνη την εποχή, για να μην ελαττωθεί ο δωρικός πληθυσμός, οι Βασιλείς έδωσαν την άδεια στις Σπαρτιάτισσες να συνάψουν γάμους με περίοικους και είλωτες που είχαν πολεμήσει μαζί τους. Οι γάμοι αυτοί δεν θεωρούνταν νόμιμοι, γι’ αυτό και τις γυναίκες που αποκτούσαν παιδιά από τους περιοίκους τις θεωρούσαν παρθένες και τα παιδιά τους, που λογαριάζονταν ως νόθα, ονομάστηκαν γι’ αυτό τον λόγο Παρθενίες (επίσης τα παιδιά που γεννήθηκαν από τους γάμους με είλωτες ονομάστηκαν Επεύνακτοι). Μετά το τέλος του εικοσάχρονου πολέμου οι Βασιλείς αρνήθηκαν να δώσουν πολιτικά δικαιώματα και κλήρο γης στους Παρθενίες όπως είχαν υποσχεθεί με αποτέλεσμα οι δεύτεροι να συνωμοτήσουν κατά του πολιτεύματος. Ωστόσο, τα σχέδια των Παρθενίων έγιναν αντιληπτά και ακολούθησαν ταραχές. Τελικά η επανάστασή τους καταστάλθηκε και αποφασίστηκε ότι πρέπει να απομακρυνθούν οριστικά μέσω μετανάστευσης. Αρχηγός της αποστολής των Παρθενίων ορίστηκε ο Φάλανθος, ο οποίος ζήτησε χρησμό από το Μαντείο των Δελφών για τον τόπο εγκατάστασής τους. Πράγματι, όπως υπέδειξε το Μαντείο οι Παρθενίες ταξίδεψαν στη νότια Ιταλία όπου και κατέλαβαν τον Τάραντα (που μέχρι τότε προϋπήρχε με το όνομα "Άνξα"). Έτσι ο Φάλανθος έμεινε γνωστός ως ο ιδρυτής του Τάραντα, που ιδρύθηκε το 706 π.Χ.. Ο Φάλανθος ήταν παντρεμένος με την Αίθρα. (el)
  • Falanto (griego antiguo Φάλανθος/Phálanthos) es una figura de la mitología griega, oikistés de la colonia espartana de partenias . Hijo de Arato, según la leyenda, su figura está estrechamente vinculada a la ciudad de Tarento, ya que, según la leyenda Falanto fue el fundador real de la antigua colonia griega. Cuenta Estrabón que en las últimas décadas del siglo VIII a. C., durante la larga guerra en la que Esparta se enfrentó contra la vecina Mesenia, las mujeres de Esparta, advirtieron a sus hombres del peligro de que , por mantener el juramento de guerra, estaban lejos de sus esposas y sus ciudades: Esparta se veía amenazada con la ausencia de una nueva generación de jóvenes guerreros y actuaron en consecuencia. La preocupación de los espartanos hizo que acordasen que los periecos (ciudadanos que no disfrutaban de ningún derecho político dentro de Esparta), pudiesen unirse a las mujeres y engendrar hijos (ilegítimos, más tarde llamado "Parthenia", y por lo tanto destinados a vivir en una condición subalterna y marginados).​ Llegó el momento en que estos partenias, dirigidos por Falanto, realizaron en conjunto un levantamiento de esclavos , para obtener los derechos que les negaba la aristocracia: el alzamiento fracasó, y los rebeldes no podían ser condenados a muerte como esclavos y se vieron obligados a salir de la ciudad en busca de nuevas tierras. Falanto consultó antes de iniciar su exilio al Oráculo de Delfos, en busca de una respuesta acerca de su futuro, este declaró: "fecunda con tus cenizas la tierra de los Yapigios y llévales a la ruina." Falanto solicitó también una señal del cielo para saber el momento idóneo y el oráculo respondió: "Cuando veas llover del cielo despejado,conquistarás el territorio y la ciudad". Llegando a las tierras de los yapigios, los partenias no se enfrentan sobre los indígenas, sino que se limitan a tomar posesión del promontorio de Vivid. Las ambiciones, sin embargo, eran mayores y la desesperación de Falanto, hizo que se arrojase en los brazos de su esposa comenzando a llorar mojándole con sus lágrimas. Falanto entonces, recordando que el nombre de su esposa Ethra tiene el significado de "cielo", creyó que la profecía se había hecho realidad y tomando la ciudad de los yapigios y fundando Tarento (en referencia a ). Mientras que los indígenas huyeron a Brindisi, Falanto finalmente fue capaz de establecer en Italia una colonia de Esparta, gobernado por las leyes de Licurgo. Como resultado del conflicto con nuestros conciudadanos (per seditionem), Falanto fue pagado con la ingratitud y huyó de Tarento a Brindisi, desde la tierra de los yapigios que acababa de derrotar. Allí murió y recibió un entierro honorable por sus antiguos enemigos.​ Esta parte del mito se explica por la influencia de Atenas en los territorios mesapios, la alianza antitarantina y los enfrentamientos por la supremacía en . En su lecho de muerte, sin embargo, Falanto quería hacer el bien a sus ingratos conciudadanos: convenciendo a la gente de Brindisi para esparcir sus cenizas en la plaza de Tarento, porque al hacerlo se aseguraban la conquista de esa ciudad. En realidad, el oráculo había predicho a Falanto que Tarento permanecería intacta si sus cenizas se mantenían dentro de sus muros. Así Falanto, engañando a la gente de Brindisi hizo un favor a Tarento, que desde entonces le rinde el homenaje debido, al considerarle su oikistés.​ (es)
  • Dans la mythologie grecque, Phalanthos (en grec ancien Φάλανθος / Phálanthos) est le fondateur mythique de Tarente. (fr)
  • In Greek mythology, Phalanthos (Ancient Greek: Φάλανθος) is a divine hero, the leader of the Spartan Partheniae and the founder of Taranto. He is said to have been condemned to death by the ephors.He was married to Aethra, who,while picking his lice, wept on his husband's head,because her husband's efforts coming to nothing after her husband fears an oracle tells the impossibility of his project to take control of the city.From this her husband realized the oracle(which was to hit the city when it rains, but as his wifes nane was Aethra which means bright sky,her tears would be equivalent of raining bright skies),which was fulfilled,helped him conquer Tarantum. It is said that before Phalanthus reached Italy, he suffered a shipwreck in the Crisaean sea, and was brought ashore by a dolphin. (en)
  • Falanto (Φάλανθος in greco) è una figura della mitologia greca, ecista dei coloni Parteni provenienti da Sparta, marito di Etra.Figlio di Arato, secondo la leggenda la sua figura è fortemente legata alla città di Taranto, in quanto Falanto sarebbe il fondatore effettivo dell'antica colonia greca. Il mito di fondazione di Taranto ad opera di Falanto, è rappresentato nel Borgo Antico della città su un pannello ceramico realizzato nel 2005 dall'artista Silvana Galeone, su idea e progettazione del Centro Culturale Filonide. (it)
  • Фаланф (Фалант) — в греческой традиции полулегендарный предводитель парфениев и основатель Тарента (на дорическом диалекте Тарант). Многие обстоятельства его деятельности были и остаются предметом спора как древних, так и современных учёных (поставивших под сомнение его историчность). (ru)
gold:hypernym
mythology
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git147 as of Sep 06 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3331 as of Sep 2 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 69 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software