Kara Arslan Ahmad Qavurt (died 1073), better simply known as Qavurt (also spelled Kavurt) was a Seljuq prince. Upon his brother's death, he led an unsuccessful rebellion against his nephew in an attempt to gain the Seljuk throne.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Qavurt (en)
- قاورد بك (ar)
- Qawurd (ca)
- Qawurd (de)
- カーヴルト・ベグ (ja)
- Кавурд-бек (ru)
- Кавурд-бек (uk)
|
| rdfs:comment
| - Kara Arslan Ahmad Qavurt (died 1073), better simply known as Qavurt (also spelled Kavurt) was a Seljuq prince. Upon his brother's death, he led an unsuccessful rebellion against his nephew in an attempt to gain the Seljuk throne. (en)
- カーヴルト・ベグ（? - 1074年）は、ケルマーン・セルジューク朝の始祖（在位：1041年 - 1074年）。 (ja)
- Кавурд-бек или Имад ад-Дин Кара-Арслан Ахмад Кавурд ибн Чагры (*д/р — 1073) — основатель Керманского государства Сельджуков, малик в 1043—1073 годах. Происходил из династии Сельджукидов, старший сын Чагры-бека, брат Алпарслана, султана Великих Сельджуков. (ru)
- Кавурд-бек (*д/н — 1073) — засновник Керманської держави Сельджуків, малік у 1043—1073 роках. Повне ім'я Амад аль-Даула Кара-Арслан Ахмад Кавурд бен Чагрі. (uk)
- قاورد بك هو أحمد بن جغري بك الملقب بـ «عماد الدين والدولة» قارا أرسلان قاورد بك (المتوفي عام 465 هـ / 1073م)، والمعروف أيضًا بأسم قاروت بك ، وهو أميرًا سلجوقيًا، عند وفاة أخيه، قاد تمردًا فاشلاً ضد أقاربه في محاولة للحصول على العرش السلجوقي. (ar)
- Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman. Vegeu: Seljúcides de Kirman. Màlik Xah estava inclinat a la clemència i li va oferir un exili a Oman; però el visir Nizam al-Mulk hauria ordenat la seva execució (estrangulat o enverinat segons les fonts). Malik Shah no obstant va concedir Kirman al seu fill Rukn al-Dawla Sultan Shah. Potser fou llavors quan tanmateix Malik Shah va donar el govern de Fars a l'altra fill Turanshah. (ca)
- Qawurd Beg (Kawurd; † 1073/4) war ein Sohn des seldschukischen Fürsten Tschaghri Beg, der sich in Kerman festsetzte und dort eine bis 1186/7 regierende, eigenständige Dynastie begründete (Kerman-Seldschuken). Der Herrscher bemühte sich, seine Herden in der Steppe weiden zu lassen und von den Ackerflächen fernzuhalten und ebenso seine Truppen außerhalb des Landes zu beschäftigen. Erwähnt werden auch seine Maßnahmen zur Sicherung der Handelswege. Er beendete die Räubereien der Bergbewohner (Kufs, Belutschen), ließ Säulen als Wegweiser, Karawansereien und Wassertanks errichten. (de)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman. Vegeu: Seljúcides de Kirman. Kawurd es va erigir en amir del Kirman el 1048 i va governar reconeixent la sobirania de Toghrul Beg. Va governar amb energia i comptència el territori i va ser virtualment independent utilitzant alguns símbols de la reialessa com el parasol o čatr, una tughra (signe especial als documents) pròpia i títols honorífics com Imad al-Dawla (que apareix a les monedes). Els soldats daylamites de Kirman que estaven abans al servei dels buwàyhides, van restar al seu servei, però també va tenir molts soldars turcmans als caps dels quals va concedir iktes o feus. Va tenir com a funcionaris a molts perses i va casar a algunes filles amb alides de la regió. Va fer obres de caritat i obres públiques com caravanserralls, banys, marques a les rutes del desert, torres de vigilància; va encunyar moneda d'alta qualitat i va encoratjar el comerç. La seguretat i la tranquil·litat foren la norma i va adoptar mesures extremes contra els bandits especialment els kufs. En política exterior va fer una expedició pel golf Pèrsic i va ocupar Oman, antiga dependència buwàyhida; va fer també una expedició a Sistan (dirigida per un fill). El 1059 quan els turcmans d'Ibrahim Inal es van revoltar, va donar suport a Toghrul Beg. El 1062 va atacar i derrotar el cap kurd shabankara Fadlawayh que dominava Fars però no fou almenys fins al 1071 que Fadlawayh fou derrotat finalment derrotat per Alp Arslan (hauria mort entre 1071 i 1078 a la presó) i uns anys després Malik Shah va concedir Fars a Turanshah fill de Kawurd. El 1064 va reconèixer al seu germà Alp Arslan com a sultà suprem, quan aquest es va presentar al Kirman. No ho va fer amb gaires ganes i el 1067 va retirar el reconeixement però quan el seu germà es va presentar amb un exèrcit el va tornar a reconèixer. A la mort d'Alp Arslan (1072) va reclamar el poder suprem al·legant el costum turc del seniorat que donava el poder famíliar al membre de més edat i més capaç, però finalment fou designat Malik Shah, fill d'Alp Arslan. Kawurd no ho va acceptar bé i finalment els exèrcits dels dos homes es van enfrontar a la prop de Hamadan el gener del 1074 (dos historiadors indiquen abril); molts turcmans de l'exèrcit de Malik Shah estaven a favor de Kawurd i aquest esperava desercions en massa en el camp rival; però els contingents àrabs i kurds i els oficials esclaus, van restar lleials a Malik Shah i Kawurd fou derrotat i fet presoner. Màlik Xah estava inclinat a la clemència i li va oferir un exili a Oman; però el visir Nizam al-Mulk hauria ordenat la seva execució (estrangulat o enverinat segons les fonts). Malik Shah no obstant va concedir Kirman al seu fill Rukn al-Dawla Sultan Shah. Potser fou llavors quan tanmateix Malik Shah va donar el govern de Fars a l'altra fill Turanshah. (ca)
- قاورد بك هو أحمد بن جغري بك الملقب بـ «عماد الدين والدولة» قارا أرسلان قاورد بك (المتوفي عام 465 هـ / 1073م)، والمعروف أيضًا بأسم قاروت بك ، وهو أميرًا سلجوقيًا، عند وفاة أخيه، قاد تمردًا فاشلاً ضد أقاربه في محاولة للحصول على العرش السلجوقي. يعتبر قاورد مؤسس السلالة القاوردية في كرمان ومكران (جنوب فارس) حيث استمرت دولته حوالي 150 عامًا. يُعتبر عهده ذروة كرمان. الذي كان قد حفظه باتباع السلاجقة العظماء. وعلى الرغم من المشاكل التي واجهته مع أبو كاليجار وبهرام، ورغم اعتراضات ألب أرسلان وملك شاه نجل ألب أرسلان، استطاع الملك قاورد أن يتولى إمارة كرمان وبلغ ذروته الاقتصادية في العهد السلجوقي. لكن مع وصول الغز التركمان إلى كرمان، انتهى حكم القاوردية. (ar)
- Qawurd Beg (Kawurd; † 1073/4) war ein Sohn des seldschukischen Fürsten Tschaghri Beg, der sich in Kerman festsetzte und dort eine bis 1186/7 regierende, eigenständige Dynastie begründete (Kerman-Seldschuken). Im Jahr 433 n. H. (d. h. 1041) wurde Qawurd Beg im Zuge eines Vorstoßes gegen die Buyiden der Herr von Kerman. Aber die Hauptstadt Bardasir scheint ihm Besitz der Dailamiten geblieben und ihm erst 440 n. H. (1048/9) übergeben worden zu sein. Um 1048 gliederte er die Bergbewohner im Süden der Provinz an und 454/5 n. H. (1062/3) besetzte er das Dailamiten-Fürstentum in Fars. Dessen Herrscher war bereits ein Vasall der Seldschuken, wurde aber 1062 von dem rebellierenden Kurden-Führer Fadluya († 1069) getötet, woraufhin Qawurd Beg intervenierte und Fadluya besiegte. Unmittelbar danach versammelte Qawurd in Hormus eine Flotte und eroberte damit Oman, das er als wohlhabend und verteidigungslos ansah (1064). Ferner intervenierte er (zu einer nicht spezifizierten Zeit) in Sistan. Der Herrscher bemühte sich, seine Herden in der Steppe weiden zu lassen und von den Ackerflächen fernzuhalten und ebenso seine Truppen außerhalb des Landes zu beschäftigen. Erwähnt werden auch seine Maßnahmen zur Sicherung der Handelswege. Er beendete die Räubereien der Bergbewohner (Kufs, Belutschen), ließ Säulen als Wegweiser, Karawansereien und Wassertanks errichten. Qawurd gab eine große Anzahl eigener Münzen (mit dem Namen seines Vaters) heraus, verwendete Sonnenschirm, Tughra und Herrschertitel. Bereits 1066/7 erhob er sich gegen seinen Bruder, den Sultan Alp Arslan (reg. 1063–1072) und entfernte dessen Namen aus der Chutba. Alp Arslan kam mit einer Armee nach Kerman, verzieh ihm aber und setzte ihn wieder als Statthalter ein. Nach dem Tod seines Bruders war er (als Senior der Familie) mit der Thronbesteigung Malik Schahs (reg. 1072-92) nicht einverstanden, eilte aus Oman heran und besetzte Isfahan, wurde aber in einer dreitägigen Schlacht bei Karaj in der Nähe von Hamadan besiegt, gefangen und daraufhin (je nach Version) erdrosselt oder vergiftet. Malik Schah setzte aber trotzdem Qawurds Söhne Sultan-Schah und Turan-Schah als Herrscher von Kerman ein, die laut Mirchond (15. Jahrhundert) je zwölf bzw. dreizehn Jahre regierten. (de)
- Kara Arslan Ahmad Qavurt (died 1073), better simply known as Qavurt (also spelled Kavurt) was a Seljuq prince. Upon his brother's death, he led an unsuccessful rebellion against his nephew in an attempt to gain the Seljuk throne. (en)
- カーヴルト・ベグ（? - 1074年）は、ケルマーン・セルジューク朝の始祖（在位：1041年 - 1074年）。 (ja)
- Кавурд-бек или Имад ад-Дин Кара-Арслан Ахмад Кавурд ибн Чагры (*д/р — 1073) — основатель Керманского государства Сельджуков, малик в 1043—1073 годах. Происходил из династии Сельджукидов, старший сын Чагры-бека, брат Алпарслана, султана Великих Сельджуков. (ru)
- Кавурд-бек (*д/н — 1073) — засновник Керманської держави Сельджуків, малік у 1043—1073 роках. Повне ім'я Амад аль-Даула Кара-Арслан Ахмад Кавурд бен Чагрі. (uk)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
