| rdfs:comment
| - Rosario de Velasco Belausteguigoitia (Madrid, 1904-Barcelona, 1991) fue una pintora figurativa española integrante de la Sociedad de Artistas Ibéricos y próxima a la Nueva objetividad alemana. (es)
- Rosario de Velasco Belausteguigoitia, née le 20 mai 1904 à Madrid et morte le 2 mars 1991 à Barcelone, est une artiste peintre figurative espagnole, membre de la Société des artistes ibériques et proche de la Nouvelle Objectivité. (fr)
- Rosario de Velasco Belausteguigoitia (Madrid, 1904 - Barcelona, 1991) va ser una pintora madrilenya establerta a Barcelona. Només casar-se, en plena Guerra Civil Espanyola, amb el seu marit i els Gili passaren la frontera francesa a peu per entrar per la zona nacional i instal·lar-se en un petit poble de Burgos segons el relat de Maria del Mar Farrerons Velasco. Després de néixer la seva filla, acabada la guerra, s'instal·laren definitivament a Barcelona. D'aquesta època queden poques obres, tret dels retrats fets a la filla i de les col·laboracions a la revista Vértice. (ca)
- Rosario de Velasco Belausteguigoitia (Madrid, May 20, 1904 - Barcelona, March 2, 1991) Spanish painter. Born in Madrid, in her early years she started an active painting career. "Pupil of Fernando Álvarez de Sotomayor y Zaragoza, developed a neo-traditional style imbued with Magic Realism. Her favourite subjects were seascapes, portraits and landscapes. In 1932, she obtained second prize at the National Fine Arts Exhibition with Adam and Eve, showing a fully-clothed man and woman lying in a meadow. In 1936, she took part in the Jeu de Paume exhibition “Contemporary Spanish art. Painting and sculpture”, where she presented Carnaval". Member of the female branch of the Falange Española, she take active part in many cultural events. During the Spanish Civil War she was sentenced to death in B (en)
|
| has abstract
| - Rosario de Velasco Belausteguigoitia (Madrid, 1904 - Barcelona, 1991) va ser una pintora madrilenya establerta a Barcelona. Només casar-se, en plena Guerra Civil Espanyola, amb el seu marit i els Gili passaren la frontera francesa a peu per entrar per la zona nacional i instal·lar-se en un petit poble de Burgos segons el relat de Maria del Mar Farrerons Velasco. Després de néixer la seva filla, acabada la guerra, s'instal·laren definitivament a Barcelona. D'aquesta època queden poques obres, tret dels retrats fets a la filla i de les col·laboracions a la revista Vértice. Abans de la guerra ja havia participat en diferents Exposicions Nacionals amb algunes de les seves millors obres com, per exemple, Adam i Eva (1932) o Matança d'Innocents (ca.1936). Són obres de formes clàssiques que palesen la influència del seu mestre , un pintor del regionalisme gallec, que mai acceptà ni un enquadrament ni un objecte mal fets. De seguida, però, ella modernitzà les formes; utilitzà masses pictòriques soltes, colors expressionistes i formes arrodonides. Sovint les composicions seguiren una disposició en diagonal amb un punt de mira molt elevat i oblic, la qual cosa afavorí l'ús d'escorços difícils i agosarats per ajudar la perspectiva. A més, a Adam i Eva, per exemple, tractà el fons amb tanta minuciositat que ens recorda les herbes i flors representades per la que en aquells anys feia Olga N. Sacharoff. La postguerra espanyola fou l'inici d'una època molt activa per a l'artista, que participà en totes aquelles mostres que es preparaven des del nou poder sobrevingut, com l'Exposició Nacional de Pintura i Escultura realitzada a València el 1939 i organitzada per la Delegació Provincial de Belles Arts de Falange Espanyola. No obstant això, a Barcelona li mancà el suport del món de l'art; sempre es mantingué aïllada i mai pertanyé a cap grup artístic, malgrat que sempre gaudí de molt bones crítiques i estigué envoltada d'amics fidels (Dionisio Ridruejo, Carmen Conde, Elisabeth Mulder, Maria Luz Morales, Pere Pruna, Josep Maria Serrano, Rafael Zabaleta, Antonio Tovar, Laín Entralgo, la parella Gustavo i Anna Maria Gili,... ). Eugeni d'Ors, amb qui es cartejà sovint, la considerà la «» de la Pintura. A partir dels anys 60 les formes clàssiques anaren desapareixent i les seves obres s'ompliren de transparències com si l'artista volgués només insinuar el món, una realitat tamisada pel somni, un món màgic. Al llarg de la seva carrera va exposar a moltes ciutats importants entre elles Copenhaguen, París i Roma, i on rebé molt bones crítiques. Velasco compta am pintures al fresc en el i en l'església de Sant Miquel de Vitòria de les quals no queda constància. Va morir el 2 de març de 1991. (ca)
- Rosario de Velasco Belausteguigoitia (Madrid, 1904-Barcelona, 1991) fue una pintora figurativa española integrante de la Sociedad de Artistas Ibéricos y próxima a la Nueva objetividad alemana. (es)
- Rosario de Velasco Belausteguigoitia, née le 20 mai 1904 à Madrid et morte le 2 mars 1991 à Barcelone, est une artiste peintre figurative espagnole, membre de la Société des artistes ibériques et proche de la Nouvelle Objectivité. (fr)
- Rosario de Velasco Belausteguigoitia (Madrid, May 20, 1904 - Barcelona, March 2, 1991) Spanish painter. Born in Madrid, in her early years she started an active painting career. "Pupil of Fernando Álvarez de Sotomayor y Zaragoza, developed a neo-traditional style imbued with Magic Realism. Her favourite subjects were seascapes, portraits and landscapes. In 1932, she obtained second prize at the National Fine Arts Exhibition with Adam and Eve, showing a fully-clothed man and woman lying in a meadow. In 1936, she took part in the Jeu de Paume exhibition “Contemporary Spanish art. Painting and sculpture”, where she presented Carnaval". Member of the female branch of the Falange Española, she take active part in many cultural events. During the Spanish Civil War she was sentenced to death in Barcelona but she escapes with the help, among others, from his future husband, Xavier Farrerons-Co, a MD. They both got married during the war in their own house and run away to France from the Catalan-French border to re-enter again from the French-Navarra border. They live in a small town in the Burgos province. In 1938 Rosario de Velasco delivered her only child in San Sebastian, a girl called María del Mar Farrerons de Velasco. At the end of the war the 3 of them return to Barcelona. In Barcelona, the painter catch up her career successfully taking part in many exhibitions. She also quits the active political activity. She will start to have solo exhibitions developing a much more personal style mostly in oil on canvas works although she made some works in fresco paintings and book illustration. In the late 50 she became more personal and grown and reach critic success and sales with regular solo exhibitions in Sala Gaspar (Barcelona), Sala Parés (Barcelona), Syra (Barcelona) among others. In the late 60 she starts to paint in oil on paper with more artistic freedom creating some of her best works. She dies in Barcelona in 1991 with a legacy of many works some of them in prestigious museums such as The Centre Pompidou in Paris (Carnaval, 1936) and Sketch of Mother and Son, 1936 or Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Adam and Eve, 1932). Most of her work stays in her family collections, mainly in her daughter's, María del Mar Farrerons de Velasco.References: Rosario de Velasco was awarded second medal for painting at the National Exhibition of Fine Arts in Madrid for Adán y Eva (Adam and Eve), done the same year. She went on to show the piece at exhibitions organized by the Society of Iberian Artists in Copenhagen between December 1932 and January 1933. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)