| rdfs:comment
| - Το Βασιλικό Μοναστήρι του Σαν Βικτοριάν (San Victorián στα ισπανικά ή San Beturián στα αραγωνικά) είναι ένα μοναστικό συγκρότημα της Ισπανίας που βρίσκεται στην περιοχή Los Molinos, που ανήκει στον δήμο El Pueyo de Araguás, στην κομάρκα του , στην επαρχία της Ουέσκας στην Αραγωνία. Βρίσκεται σε υψόμετρο 1200 μέτρων στις πλαγιές της οροσειράς της Ferrera, στην οποία ξεχωρίζει το όρος Peña Montañesa, 14 χιλιόμετρα από την πόλη της Αΐνσας. (el)
- El Real Monasterio de San Victorián (o San Beturián en aragonés y popularmente) es un complejo monástico ubicado en la localidad de Los Molinos, perteneciente al municipio de El Pueyo de Araguás, en la comarca de Sobrarbe, Huesca, Aragón. Está situado a 1200 metros de altitud en las faldas de la Sierra Ferrera, en la que destaca la Peña Montañesa, a 14 kilómetros de la villa de Aínsa. (es)
- L’abbaye Saint-Victorien ou monastère royal Saint-Victorien (en espagnol : Real Monasterio de San Victorián ; en aragonais : Reyal Monesterio de Sant Veturián ou Beturián) est un monastère de style roman, héritier de l'abbaye d'Asán (sans doute présente au même emplacement dès le VIe siècle), situé à proximité de la localité de Los Molinos, sur le territoire de la commune d'El Pueyo de Araguás (comarque de Sobrarbe, province de Huesca, communauté autonome d'Aragon, Espagne). Les bâtiments actuels ont été construits entre le XIe et le XVIIIe siècles. La vie monastique s'y est interrompue en 1835 et les bâtiments appartiennent aujourd'hui à la Députation générale d'Aragon. L'abbaye se trouve à 1 200 mètres d'altitude, sur les pentes de la . (fr)
- El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a ), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de , de la Serra Ferrera (Osca). L'antic temple romànic del segle xi va ser substituït per un temple gòtica, un conjunt arquitectònic monacal del segle xvi, emmascarat durant el segle xviii pel barroc. A l'edat mitjana va ser el principal cenobi del Sobrarb. (ca)
- San Beturianen errege-monasterioa (aragoieraz: Reyal Monesterio de Sant Veturián, gaztelaniaz: Real Monasterio de San Victorián) fraideen monasterio bat da, Los Molinos herrian kokatua, El O Pueyo d'Araguas udalerrian, Sobrarbe eskualdean, Huesca, Aragoi. Eneko Aristarena izan zitekeen sarkofagoa monasterioan dago oraindik, baina han ziren gorpuzkiak 1936an desagertu ziren bertatik. (eu)
- Real Monasterio de San Victorián is a monastery at the feet of Peña Montañesa, Sobrarbe, Aragon, Spain. It was established in the 11th century. It is located in La Fueva municipal term, near Pueyo de Araguás. King Ramiro I of Aragon made important donations to the monastery, including two families of slaves -that of Oriolus and his wife Elo, from Villa Alascore, and that of another man, wife and children, from Villa Luzares-, and their properties and their descendants, in perpetuity: (en)
|
| has abstract
| - El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a ), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de , de la Serra Ferrera (Osca). L'antic temple romànic del segle xi va ser substituït per un temple gòtica, un conjunt arquitectònic monacal del segle xvi, emmascarat durant el segle xviii pel barroc. A l'edat mitjana va ser el principal cenobi del Sobrarb. Al començament de 1950, la majoria d'edificacions, datades en els segles xvi i xviii, es trobaven en ruïnes. Fins i tot, l'església va ser desmantellada pel Bisbat de Barbastre. Actualment el temple està restaurat. Es considera el primer monestir de la península Ibèrica, format per diferents construccions, situat en un lloc muntanyós i aïllat, i envoltat per un recinte emmurallat. A la zona occidental del recinte hi ha la casa-abadia i l'hostatgeria, dues construccions rectangulars comunicades entre si i disposades al voltant d'un espai obert amb una font i una creu, on s'observen restes d'altres construccions per hostes. Al centre es disposa el claustre de la comunitat, la crugia oriental és l'únic vestigi de la construcció medieval sobre la qual es va aixecar el nou monestir, mentre que a la crugia septentrional se situa l'església del segle xviii. L'església del monestir és una planta de creu llatina, amb tres naus i capelles a cada costat, i capçalera amb dues sagristies laterals.Les tres naus, en origen estaven cobertes amb una volta de canó amb llunetes encamonados i capçalera recta. Adossada a l'església destaca una gran torre de planta quadrada i dos cossos en alçada, després de la qual es trobava el cementiri. La majoria dels edificis estan realitzats en pedres de maçoneria combinat amb carreus, encara que s'aprecien alguns carreus de reforç en contraforts, angles i marcs de les obertures. El conjunt es caracteritza per la funcionalitat i la sobrietat del tractament dels murs, destacant només les portades d'accés als edificis més significatius i l'ornamentació original de l'església, en clau barroc classicista. Sembla que sota el regnat de Gonzalo i d'Aragó, fills de Sanç III el Major de Navarra, es va formalitzar la fundació del monestir, i que amb la reforma de (orde benedictí), introduïda per Sancho Ramírez en 1071, va quedar sota la protecció directa de la Santa Seu. El rei Ramir I va donar al monestir, entre d'altres, dues famílies d'esclaus —la d'Oriolus i la seva dona Elo, de Villa Alascore, i la d'un altre home, dona i fills, de Villa Luzares— i les seves propietats i descendents , en perpetuïtat: Pere el Cerimoniós ordenà, el 1372, que les restes d'Ènnec Aritza, primer rei de Pamplona i de Sobrarb, fossin traslladades de l'església d'Araguás (O Pueyo d'Araguás, Sobrarb), on eren, fins al monestir. El 1571, van ser donades les seves rendes, per decisió del Pontífex Pius V, a la dotació de la nova diòcesi de Barbastre i comença el seu declivi; finalment, amb la desamortització de Mendizabal, l'any 1835 arriba el final de la seua història. Al Museu Diocesà de Barbastre es guarda la mitra d'estil romànic, de la segona meitat del segle xii teixida en lli amb galó morisc a les ínfules (cintes que pengen de la mitra). El 22 de març de 2002 es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó el Decret 91/2002, de 6 de març, del Govern d'Aragó, pel qual es declara bé d'interès cultural, en la categoria de Monument. (ca)
- Το Βασιλικό Μοναστήρι του Σαν Βικτοριάν (San Victorián στα ισπανικά ή San Beturián στα αραγωνικά) είναι ένα μοναστικό συγκρότημα της Ισπανίας που βρίσκεται στην περιοχή Los Molinos, που ανήκει στον δήμο El Pueyo de Araguás, στην κομάρκα του , στην επαρχία της Ουέσκας στην Αραγωνία. Βρίσκεται σε υψόμετρο 1200 μέτρων στις πλαγιές της οροσειράς της Ferrera, στην οποία ξεχωρίζει το όρος Peña Montañesa, 14 χιλιόμετρα από την πόλη της Αΐνσας. (el)
- San Beturianen errege-monasterioa (aragoieraz: Reyal Monesterio de Sant Veturián, gaztelaniaz: Real Monasterio de San Victorián) fraideen monasterio bat da, Los Molinos herrian kokatua, El O Pueyo d'Araguas udalerrian, Sobrarbe eskualdean, Huesca, Aragoi. Elezahar aragoiarren arabera, Eneko Arista Iruñeko erregea Araguas herrian ehortzi zuten, baina handik monasterio honetara ekarri zuten gorpua. Petri IV.a Aragoiko erregearen aginduz halaber, Eneko Aristaren gurutzearen irudia zeraman urrezko zapi bat bidali zen 14. mendean monasterio honetara, Aritza erregearen hilobia dotoretu zezan. Beste iturri batzuen arabera, Leireko monasterioan legoke lurperatua. Eneko Aristarena izan zitekeen sarkofagoa monasterioan dago oraindik, baina han ziren gorpuzkiak 1936an desagertu ziren bertatik. (eu)
- El Real Monasterio de San Victorián (o San Beturián en aragonés y popularmente) es un complejo monástico ubicado en la localidad de Los Molinos, perteneciente al municipio de El Pueyo de Araguás, en la comarca de Sobrarbe, Huesca, Aragón. Está situado a 1200 metros de altitud en las faldas de la Sierra Ferrera, en la que destaca la Peña Montañesa, a 14 kilómetros de la villa de Aínsa. (es)
- L’abbaye Saint-Victorien ou monastère royal Saint-Victorien (en espagnol : Real Monasterio de San Victorián ; en aragonais : Reyal Monesterio de Sant Veturián ou Beturián) est un monastère de style roman, héritier de l'abbaye d'Asán (sans doute présente au même emplacement dès le VIe siècle), situé à proximité de la localité de Los Molinos, sur le territoire de la commune d'El Pueyo de Araguás (comarque de Sobrarbe, province de Huesca, communauté autonome d'Aragon, Espagne). Les bâtiments actuels ont été construits entre le XIe et le XVIIIe siècles. La vie monastique s'y est interrompue en 1835 et les bâtiments appartiennent aujourd'hui à la Députation générale d'Aragon. L'abbaye se trouve à 1 200 mètres d'altitude, sur les pentes de la . (fr)
- Real Monasterio de San Victorián is a monastery at the feet of Peña Montañesa, Sobrarbe, Aragon, Spain. It was established in the 11th century. It is located in La Fueva municipal term, near Pueyo de Araguás. King Ramiro I of Aragon made important donations to the monastery, including two families of slaves -that of Oriolus and his wife Elo, from Villa Alascore, and that of another man, wife and children, from Villa Luzares-, and their properties and their descendants, in perpetuity: ...concedo supradicto monasterio unum hominem, in villa Alascore nomine Oriolus, cum uxore sua Elo, et alium hominem in villa Luzares cum filiis et filiabus suis... hos homines dono jam dicto monasterio cum domibus et uxoribus suis, et cum universis posteritatibus suis, et com omnibus que possident, vel in antea augmentare, comparare, vel escalidare potuerint, ipsi et omnes generationes eorum per secula seculorum. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)