| rdfs:comment
| - La Rebel·lió de la sal va ser una revolta o que es va produir a Biscaia entre 1631 i 1634, arran d'un conflicte econòmic sobre el preu i la propietat de la sal emmagatzemada a la Senyoria de Biscaia. L'origen de la rebel·lió fou la del 3 de gener de 1631, per la qual s'elevava el preu de la sal fins a un 44%, i s'ordenava requisar tota la sal emmagatzemada, que a partir d'aquell moment només podria ser venuda per la Reial Hisenda. El motiu d'aquesta mesura, que contravenia els privilegis forals de la Senyoria i la seva exempció fiscal, va ser la necessitat de la Corona dels Habsburg de mantenir el costós exèrcit a les guerres del nord d'Europa. (ca)
- La llamada Rebelión de la sal fue una revuelta o motín de subsistencias que se produjo en Vizcaya entre 1631 y 1634, a raíz de un conflicto económico sobre el precio y la propiedad de la sal almacenada en el Señorío de Vizcaya. La rebelión, que duró con intermitencias más de tres años, fue definitivamente sofocada en la primavera de 1634, cuando los principales cabecillas fueron detenidos y ejecutados. Con el fin de aplacar los ánimos, sin embargo, el rey optó por perdonar al resto de los rebeldes y suspender la orden original referente al precio de la sal. (es)
- Gatzaren matxinada 1631 eta 1634 artean Bizkaian izandako matxinada izan zen, Bizkaiko jaurerriak biltegiratuta zuen gatzaren jabetza eta salneurriek sorturikoa. Bizkaiko Gatzaren Matxinada izan zen Aro Modernoan zergen kontra sortu zen mugimendu nagusia, bai iraupenez (1631ko irailetik 1634ko maiatzera), bai herriaren errebindikazioaren konplexutasunez, zeren eta, eskari ekonomikoak gainditurik, aginpide politikoari ere zegozkionak zerikusi handia izan baitzuten. (eu)
- The Salt Tax Revolt took place in the Spanish province of Biscay (Vizcaya) between 1631 and 1634, and was rooted in an economic conflict concerning the price and ownership of salt. It consisted of a series of violent incidents in opposition to Philip IV's taxation policy, and the rebellion quickly evolved into a broader social protest against economic inequalities. (en)
|
| has abstract
| - La Rebel·lió de la sal va ser una revolta o que es va produir a Biscaia entre 1631 i 1634, arran d'un conflicte econòmic sobre el preu i la propietat de la sal emmagatzemada a la Senyoria de Biscaia. L'origen de la rebel·lió fou la del 3 de gener de 1631, per la qual s'elevava el preu de la sal fins a un 44%, i s'ordenava requisar tota la sal emmagatzemada, que a partir d'aquell moment només podria ser venuda per la Reial Hisenda. El motiu d'aquesta mesura, que contravenia els privilegis forals de la Senyoria i la seva exempció fiscal, va ser la necessitat de la Corona dels Habsburg de mantenir el costós exèrcit a les guerres del nord d'Europa. Davant d'aquesta mesura, que s'unia a d'altres aprovades anteriorment (com ara l'aplicació de taxes al comerç de la llana o els draps), els camperols i els burgesos van reaccionar contra els representants de l'autoritat reial, àdhuc assassinant el procurador de l'Audiència del Corregidor l'octubre de 1632. La revolta va arribar també a impedir la reunió de les de 1633, reclamant que es revoquessin tots els impostos abusius, segons el parer dels mariners i camperols, i es tornés a l'exempció fiscal recollida pels Furs. En aquest punt, la qüestió de l'embargament i el preu de la sal havia quedat ja pràcticament oblidada. La rebel·lió, que va durar, amb intermitències, més de tres anys, va ser definitivament reprimida la primavera de 1634, quan els seus principals capitosts van ser detinguts i executats. Per tal d'aplacar els ànims, tanmateix, el rei va optar per perdonar la resta dels rebels i suspendre l'ordre original referent al preu de la sal. (ca)
- La llamada Rebelión de la sal fue una revuelta o motín de subsistencias que se produjo en Vizcaya entre 1631 y 1634, a raíz de un conflicto económico sobre el precio y la propiedad de la sal almacenada en el Señorío de Vizcaya. El origen de la rebelión fue la Real Orden del 3 de enero de 1631, por la que se elevaba el precio de la sal hasta un 44%, al tiempo que se ordenaba la requisa de toda la sal almacenada, que a partir de ese momento sólo podría ser vendida por la Real Hacienda. El motivo de esta medida, que contravenía los privilegios forales del Señorío y su exención fiscal, se debió a la necesidad de la Corona de los Austrias de mantener el costoso ejército en las guerras del norte de Europa. Ante esta medida, que se unía a otras aprobadas con anterioridad —como la aplicación de tasas al comercio de la lana o los paños—, los campesinos y los burgueses reaccionaron contra los representantes de la autoridad real, llegando incluso a asesinar al procurador de la Audiencia del Corregidor en octubre de 1632. La revuelta llegó también a impedir la reunión de las Juntas Generales de Vizcaya de 1633, reclamando que se revocasen todos los impuestos abusivos, a juicio de los marineros y campesinos, y se volviese a la exención fiscal recogida en los Fueros. En este punto, la cuestión del embargo y el precio de la sal había quedado ya prácticamente olvidada. La rebelión, que duró con intermitencias más de tres años, fue definitivamente sofocada en la primavera de 1634, cuando los principales cabecillas fueron detenidos y ejecutados. Con el fin de aplacar los ánimos, sin embargo, el rey optó por perdonar al resto de los rebeldes y suspender la orden original referente al precio de la sal. En los alborotos, los amotinados sólo mataron a Domingo de Castañeda, que era el procurador de la audiencia del Corregidor. Este acontecimiento está recordado en una placa adosada a una fachada de la Iglesia de San Antón de Bilbao. (es)
- Gatzaren matxinada 1631 eta 1634 artean Bizkaian izandako matxinada izan zen, Bizkaiko jaurerriak biltegiratuta zuen gatzaren jabetza eta salneurriek sorturikoa. Bizkaiko Gatzaren Matxinada izan zen Aro Modernoan zergen kontra sortu zen mugimendu nagusia, bai iraupenez (1631ko irailetik 1634ko maiatzera), bai herriaren errebindikazioaren konplexutasunez, zeren eta, eskari ekonomikoak gainditurik, aginpide politikoari ere zegozkionak zerikusi handia izan baitzuten. Gizarte liskar haiek zerikusia izan zuten XVI. mendearen azken laurdenaz geroztik Gaztelako erresuma osoan eta bereziki Kantauri aldeko eremu batzuetan nagusitu zen ekonomiaren beheraldiarekin. Uzta txarrek eta 1596az geroztik Atlantikotik etorri, Castro Urdialesen barrena sartu eta lurralde horietan gogor jo zuen izurriak, gosea eta gaixotasuna zabaldu zuten bazterretan eta ahiturik utzi zuten biztanleria bolada baterako. Olivares konde-dukeak, Filipe IV.aren ministro nagusiak, hondamenera zetorren inperioari kosta ahala kosta eutsi nahian, inperioari eusteko, eraberritzeko eta goraipatzeko bultzatu zuen politikaren ondorioz, arazoak larriagotu egin ziren 1627tik aurrera. Euskal probintziek, beren foruak eta zerga-salbuespenak gorabehera, ez zuten ihes egiterik izan erregearen ogasun aseezinak, Europako abenturari eusteko, gero eta maizago eskatzen zituen zergetatik, nahiz Gaztelako gorteek abentura hori maiz gaitzetsia zuten. (eu)
- The Salt Tax Revolt took place in the Spanish province of Biscay (Vizcaya) between 1631 and 1634, and was rooted in an economic conflict concerning the price and ownership of salt. It consisted of a series of violent incidents in opposition to Philip IV's taxation policy, and the rebellion quickly evolved into a broader social protest against economic inequalities. The origin of the rebellion was the Royal Decree of 3 January 1631, in which Gaspar de Guzmán, Count-Duke of Olivares raised the price of salt by 44%, while also ordering the requisition of all of the salt stored in Biscay, which could, from that point on, only be sold by the royal treasury. The motive of this measure, which contravened the chartered privileges of the domain and its tax exemption, was the need by the monarchy of Habsburg Spain to maintain its costly army in the wars of Northern Europe. The tax was preceded by other measures to raise money, such as the application of fees to trade in wool or woolen cloth. The population of Biscay reacted angrily against the representatives of royal authority, even going so far as to assassinate the procurator of the Court of Corregidor in October 1632. The revolt also blocked the meeting of the General Assemblies of Guernica in 1633, demanding for all of the abusive taxes to be revoked and for the restoration of the tax exemption recognized in the privileges. The rebellion, which lasted on-and-off for more than three years, was definitively crushed in the spring of 1634, when the main ringleaders were arrested and executed. Philip opted to pardon the rest of the rebels and to suspend the original order concerning the price of salt as a concession. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)