| rdfs:comment
| - Sekvanové byli keltský kmen žijící na galském území v horním povodí řeky Arar (Saôna), řeky Doubs a pohoří Jura. V současnosti tomuto území odpovídá Franche-Comté a část Burgundska. (cs)
- Οι Σηκουανοί (λατινικά:Sequani) ήταν αρχαία γαλατική φυλή στα ανατολικά της Γαλατίας, στη δυτική πλαγιά της οροσειράς Γιούρα και είναι ιδιαίτερα γνωστοί μέσω των Απομνημονευμάτων περί του γαλατικού πολέμου του Ιούλιου Καίσαρα. H επικράτειά τους αντιστοιχούσε στο σημερινό Φρανς-Κοντέ και τμήμα της Βουργουνδίας. (el)
- Die Sequaner (lateinisch Sequani) waren ein keltischer Stamm in Gallien. Ihr Hauptort war Vesontio, das heutige Besançon. Unser Wissen über die Sequaner verdankt sich vor allem Caesars De Bello Gallico. Die römische Provinz Maxima Sequanorum (auch Sequania, Sequanica oder Sequanicum) wurde nach diesem Stamm benannt. (de)
- Los sécuanos (en latín, Sequani) fueron uno de los pueblos galos más poderosos del este de la Galia. Habitaban el territorio comprendido entre los helvecios y sus enemigos los heduos. Si el Saona figura en los textos de César bajo el nombre de Arar, es probable que el término Sécuana (Sequana) fuera el nombre primitivo del río. (es)
- Dalam geografi kuno, Sequani adalah orang-orang Galia yang menduduki wilayah hulu sungai Arar, lembah Doubs dan pegunungan Jura. Wilayah mereka kurang lebih sama dengan Franche-Comté adan sebagian dari Bourgogne pada masa modern. (in)
- The Sequani were a Gallic tribe dwelling in the upper river basin of the Arar river (Saône), the valley of the Doubs and the Jura Mountains during the Iron Age and the Roman period. (en)
- I Sequani erano un popolo celtico del bacino superiore del fiume Arar (Saona), cioè dell'odierna Franca Contea e di parte della Borgogna. (it)
- Sequânia era a região habitada pelos sequanos (em latim: sequani), um povo gaulês, localizada na bacia do alto Arar (Saône), o vale do Doubs e a cordilheira do Jura, no que corresponde, grosso modo, ao Franco-Condado e parte da Borgonha. (pt)
- Секвани (лат. Sequani) — кельтське плем'я, що жило у східній частині Трансальпійської Галлії біля гельветів, едуїв, аллоброгів та .Пізніше територія секванів склала особливу провінцію, під назвою Maxima Sequanorum із головним містом Везонціоном (нині Безансон). ІЗ інших міст були відомі Epamantadurum, Magetohria, Segobodium, Luxovium, Dittatium. Секвани були досить розвинутими і керувалися власними князями. (uk)
- Секваны (лат. Sequani) — кельтское (галльское) племя, жившее между Сеной, Роной и . Центром был Везантион (ныне Безансон). Секваны считались друзьями Рима и были противниками эдуев, которых в 60 году до нашей эры они победили с помощью германцев Ариовиста. Юлий Цезарь завоевал секванов. В 52 году до нашей эры секваны примкнули к восстанию Верцингеторига. Во времена Римской империи секваны были постепенно романизированы. (ru)
- 塞夸尼人，依據古地理，是佔據阿拉爾(Arar，今索恩河)上游，杜省與侏儸山山谷之凱爾特族群，他們的疆域對應至現代弗朗什-孔泰大区和部分勃艮地地區。 (zh)
- Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de l'Arar o Saona. Juli Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del Rin. El Jura els separava dels helvecis i al sud tenien el Roine, però el territori que feia angle amb el Saona no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels al·lòbroges, una altra en mans dels segusiaves i una tercera en mans dels ambarres que depenien dels hedus. A l'oest tenien el riu Arar o Sauconna que els separava dels hedus, amb els que tenien disputes freqüents pel cobrament dels peatges fluvials diu Estrabó, i al nord tenien als leucs i els lingons. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin. (ca)
- Les Séquanes, Séquanais ou Séquaniens, en latin Sequani, Σηκοανοὶ (Sekoanoï), en grec ancien, sont un peuple gaulois établi en Séquanie (ou Séquanaise, actuelle Franche-Comté) à l'est de la Gaule, sur le versant ouest du massif du Jura, avec pour capitale l'oppidum de Vesontio (Besançon). (fr)
- De Sequani was een Keltische stam die in de eerste eeuw voor Christus in het huidige gebied van de Franche-Comté en een deel van Bourgondië leefde, ten noorden van het Juragebergte. Hun gebied grensde in het oosten aan dat van de Helvetii, in het westen aan dat van de Lingones en de Leuci. Deze stammen vereerden de genezende en riviergodin Sequana, de personificatie van de bronnen van de Seine. De Sequani bleven als stam voortbestaan. Hun gebied werd later onderdeel van het rijk der Bourgondiërs. (nl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)