| rdfs:comment
| - Le siège du Malakand est une bataille qui se déroula du 26 juillet au 2 août 1897. Des tribus pachtounes y assiégèrent une garnison britannique dans la région du Malakand, faisant alors partie de l'Inde britannique.
* Portail de l’histoire militaire
* Portail du monde indien
* Portail de l’Empire britannique
* Portail des années 1890 (fr)
- Ba é léigear Malakand , a tharla 26 Iúil-2 Lúnasa 1897, ná an léigear ar gharastún na Breataine sa réigiún Malakand coilíneach na Breataine san Imeallchúige Iarthuaiscirt na hIndia. Thug na Briotanaigh aghaidh ar fhórsa d'fhinígh Phaistiúnacha a raibh a dtailte treibhe roinnte ag an Líne Durand, an teorainn 2,445Km idir an Afganastáin agus India na Breataine, a dréachtaíodh ag deireadh na gcogaí Angla-Afganastánach, chun cuidiú le coinneáil siar an méid a raibh eagla na Breataine air, sé sin scaipeadh tionchair Impireacht na Rúise i dtreo bhfo-ilchríoch na hIndia. (ga)
- Pengepungan Malakand adalah pengepungan 26 Juli – 2 Agustus 1897 terhadap garisun Inggris di kawasan , , India Britania. Inggris menghadapi pasukan yang wilayahnya dibatasi oleh Garis Durand, perbatasan 1,519 mil (2,445 km) antara Afghanistan dan India Britania yang didirikan pada akhir untuk membantu menangani apa yang Inggris takutkan terhadap lingkup pengaruh Kekaisaran Rusia pada anak benua India. (in)
- O cerco de Malakand aconteceu entre 26 de Julho e 2 de Agosto de 1897, na região de Malakand, (atualmente dia, no Paquistão), uma província da Fronteira Noroeste. A guarnição britânica foi cercada por uma força de Pachtuns, cujas terras tribais tinham sido bissectadas pela Linha Durand, a fronteira com 2 445 km (1 520 mi) entre o Afeganistão e o que é hoje o Paquistão, delineada no final da Segunda Guerra Anglo-Afegã, travada para impedir que a influência do Império Russo se estendesse ao subcontinente Indiano dominado pelo Reino Unido. (pt)
- El setge de Malakand fou un enfrontament militar entre britànics i paixtus que va tenir lloc del 26 de juliol al 2 d'agost de 1897 a la posició de Malakand, al pas de Malakand, avui al Pakistan. El 1895 el pas fou capturat per forces britàniques de Chitral i des d'aleshores es va fundar la posició militar amb una estació civil seu de l'agència de Dir, Swat i Chitral. El 26 de juliol de 1897 la posició fou atacada pels swatis dirigits pel cap religiós Mulla Mastan (anomenat de vegades Mad Mulla); els tribals Utman Khel i swatis, en nombre de dotze mil, van seguir atacant durant dies fins que l'1 d'agost de 1897 van ser rebutjats quan va arribar una força d'ajut en la que anava el segon tinent Winston Churchill, que més tard va publicar una obra sobre els fets (The Story of the Malakand Fiel (ca)
- Als Aufstand in Malakand wird eine bewaffnete Revolte der paschtunischen Stämme gegen die britischen Kolonialtruppen bezeichnet, welcher sich im Sommer 1897 in der Region Malakand, einer nordwestlichen Grenzprovinz Britisch-Indiens, ereignete, in dessen Verlauf es zur Belagerung des Militärpostens Malakand und der Festung kam. Angeführt wurde der Aufstand durch den Fakir Saidullah, der mindestens 10.000 Stammeskrieger ins Feld führte. Trotz der zahlenmäßigen Überlegenheit des Gegners gelang es den britischen Kolonialtruppen, ihre Stellung zu halten, bis Verstärkung aus Nowshera eintraf. (de)
- El asedio de Malakand, que duró entre el 26 de julio y el 2 de agosto de 1897, fue un asedio a la guarnición del ejército británico en región de la Provincia de la Frontera del Noroeste, por ese entonces zona colonial de la India británica. El ejército británico se enfrentó a una fuerza tribal de pastunes cuyas tierras se habían dividido en dos por la Línea Durand, la línea de (2.445 kilómetros) era la frontera entre Afganistán y la India británica elaborada al final de las guerras anglo-afganas para ayudar a contener la influencia del Imperio ruso en el subcontinente indio. (es)
- The siege of Malakand was the 26 July – 2 August 1897 siege of the British garrison in the Malakand region of colonial British India's North West Frontier Province. The British faced a force of Pashtun tribesmen whose tribal lands had been bisected by the Durand Line, the 1,519 mile (2,445 km) border between Afghanistan and British India drawn up at the end of the Anglo-Afghan wars to help hold back what the British feared to be the Russian Empire's spread of influence towards the Indian subcontinent. (en)
|
.svg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)