About: Silence procedure     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FSilence_procedure&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

A silence procedure or tacit consent or tacit acceptance procedure (French: procédure d'approbation tacite; Latin: qui tacet consentire videtur, "he who is silent is taken to agree", "silence implies/means consent") is a way of formally adopting texts, often, but not exclusively in international political context. A textbook on diplomacy describes the silence procedure thus:

AttributesValues
rdfs:label
  • Silenci administratiu (ca)
  • Umlaufverfahren (de)
  • Silencio administrativo (es)
  • Procédure d'approbation tacite (fr)
  • Qui tacet, consentire videtur (it)
  • Stilzwijgende aanvaarding (nl)
  • Silence procedure (en)
rdfs:comment
  • Vom Umlaufverfahren (oder schriftlichen Beschlussverfahren, schriftlichen Verfahren) spricht man, wenn Beschlüsse ohne Zusammenkunft eines Kollegialorgans durch Gegenzeichnung der Mitglieder auf schriftlichem Wege gefasst werden. (de)
  • Qui tacet, consentire videtur è una locuzione latina che significa Chi tace, sembra acconsentire. In senso giuridico l'espressione è silenzio-assenso che vale solo in via eccezionale, perché di solito si applica il silenzio rifiuto.Una forma particolare di esso è il silenzio amministrativo. (it)
  • El silenci administratiu és un terme emprat en dret administratiu que atribueix un determinat significat a la manca d'una declaració expressa de voluntat per part de l'administració pública a l'hora de resoldre un expedient administratiu. (ca)
  • Se denomina silencio administrativo al hecho de que cuando un ciudadano solicita algo a la Administración Pública (Estado, Ayuntamiento, Gobierno…) puede darse el caso de que ésta no responda. La Ley establece que en ciertos casos el silencio administrativo es positivo, lo que significaría que lo que se solicita es concedido. Sin embargo lo más corriente es que el silencio administrativo sea negativo, en cuyo caso el ciudadano no sabe que, transcurrido el plazo legal, puede recurrir la referida negativa ante instancias superiores. (es)
  • Une procédure d'approbation tacite (anglais: silence procedure ; latin : qui tacet consentit ; "qui garde le silence, consent ; "le silence implique/signifie le consentement") est un mode d'adoption officiel d'un texte. Il est souvent, mais pas exclusivement, utilisé dans le contexte politique international. Une version provisoire du texte est communiquée aux participants, qui ont alors la possibilité de proposer des modifications au texte. Si personne ne fait d'objection avant la date-limite fixée, le texte est considéré comme adopté par tous les participants. Cette pratique, qui est souvent la dernière étape de l'adoption d'un texte, succède à la phase des négociations. La "rupture du silence" est exceptionnelle : elle n'intervient en général que lorsqu'un participant est en désaccord av (fr)
  • A silence procedure or tacit consent or tacit acceptance procedure (French: procédure d'approbation tacite; Latin: qui tacet consentire videtur, "he who is silent is taken to agree", "silence implies/means consent") is a way of formally adopting texts, often, but not exclusively in international political context. A textbook on diplomacy describes the silence procedure thus: (en)
  • Stilzwijgende aanvaarding is een rechtshandeling waarbij wordt aangenomen dat er sprake is van een overeenkomst als deze niet expliciet wordt tegengesproken. De rechtsregel is al terug te vinden in de van paus Bonifatius VIII in zijn werk uit 1298. Regel 43 luidt qui tacet consentire videtur, wie zwijgt stemt toe. Ook internationale organisaties maken wel gebruik van dit principe door vooraf vast te leggen dat amendementen van verdragen en andere teksten onder bepaalde voorwaarden als stilzwijgend aanvaard worden beschouwd. Dit moet voorkomen dat het proces van ratificatie te lang duurt. (nl)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • El silenci administratiu és un terme emprat en dret administratiu que atribueix un determinat significat a la manca d'una declaració expressa de voluntat per part de l'administració pública a l'hora de resoldre un expedient administratiu. La Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú defineix aquest concepte de forma general, tot i que altres lleis poden concretar-ne l'execució i la tipologia per a un determinat procediment.El silenci administratiu és una ficció legal que consisteix en el fet que l'ordenament jurídic atribueix un determinat significat a la manca de declaració de voluntat de l'administració pública, que no ha notificat l'acte a l'interessat dins el termini fixat. El silenci administratiu conté dos aspectes fonamentals: l'obligació de dictar i notificar una resolució i el sentit del silenci. El règim jurídic de l'Administració de la Generalitat es regula avui per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, text que va significar un avenç important respecte a la legislació estatal quant a la regulació del silenci administratiu, atès que, davant la regulació que en feia la Llei de procediment administratiu del 17 de juliol de 1958 aleshores vigent, que establia el silenci administratiu desestimadori o negatiu amb caràcter general, l'article 81 de la Llei 13/1989 va introduir el silenci administratiu estimatori o positiu com a norma general, amb la finalitat d'observar els principis d'eficàcia i celeritat de l'Administració. Posteriorment, la promulgació de la Llei de l'Estat 4/1999, del 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, va introduir reformes importants en relació a la regulació del sentit del silenci administratiu. Concretament, l'article 42 de la Llei 30/1992, en la redacció modificada per la Llei 4/1999, estableix l'obligació de l'Administració de dictar resolució expressa dels procediments tramitats i també marca els terminis màxims per a dictar i notificar les resolucions. (ca)
  • Vom Umlaufverfahren (oder schriftlichen Beschlussverfahren, schriftlichen Verfahren) spricht man, wenn Beschlüsse ohne Zusammenkunft eines Kollegialorgans durch Gegenzeichnung der Mitglieder auf schriftlichem Wege gefasst werden. (de)
  • Se denomina silencio administrativo al hecho de que cuando un ciudadano solicita algo a la Administración Pública (Estado, Ayuntamiento, Gobierno…) puede darse el caso de que ésta no responda. La Ley establece que en ciertos casos el silencio administrativo es positivo, lo que significaría que lo que se solicita es concedido. Sin embargo lo más corriente es que el silencio administrativo sea negativo, en cuyo caso el ciudadano no sabe que, transcurrido el plazo legal, puede recurrir la referida negativa ante instancias superiores. El silencio administrativo es una de las formas posibles de terminación de los procedimientos administrativos. Lo característico del silencio es la inactividad de la Administración cuando es obligada a concluir el procedimiento administrativo de forma expresa y a notificar la resolución al interesado dentro de un plazo determinado. El silencio administrativo opera como un mecanismo que permite, en caso de inactividad por falta de resolución en procedimientos administrativos, imputar a la administración de que se trata un acto administrativo presunto, que tendrá la condición de verdadero acto, en caso de que las reglas del silencio lo configuren como estimatorio y que, por el contrario, será mera ficción jurídica, si se configura como desestimatorio. No están sujetos al régimen de silencio los procedimientos de mediación, arbitraje y conciliación, así como aquellos terminados por pacto o convenio. Esta técnica es correlativa, en los procedimientos iniciados a solicitud del interesado, al deber de dictar resolución expresa en todos los procedimientos y a notificarla, que pesa sobre la administración pública y ha sido expuesto con anterioridad; deber que existe en todo procedimiento, cualquiera que sea su forma de iniciación (es)
  • Une procédure d'approbation tacite (anglais: silence procedure ; latin : qui tacet consentit ; "qui garde le silence, consent ; "le silence implique/signifie le consentement") est un mode d'adoption officiel d'un texte. Il est souvent, mais pas exclusivement, utilisé dans le contexte politique international. Une version provisoire du texte est communiquée aux participants, qui ont alors la possibilité de proposer des modifications au texte. Si personne ne fait d'objection avant la date-limite fixée, le texte est considéré comme adopté par tous les participants. Cette pratique, qui est souvent la dernière étape de l'adoption d'un texte, succède à la phase des négociations. La "rupture du silence" est exceptionnelle : elle n'intervient en général que lorsqu'un participant est en désaccord avec un point important du texte. Dans le contexte des organisations internationales, la procédure d'approbation tacite sert pour l'approbation de rapports ou l'adoption de documents dits "parlementaires", lorsqu'un vote formel réunissant tous les participants est considéré comme inutile. En effet, il est souvent impossible de réunir toutes les parties lorsqu'il s'agit d'un texte d'importance mineure ou lorsque le temps manque. La procédure d'approbation tacite est couramment employée par l'Union européenne, l'OTAN, l'OSCE et l'ONU. (fr)
  • A silence procedure or tacit consent or tacit acceptance procedure (French: procédure d'approbation tacite; Latin: qui tacet consentire videtur, "he who is silent is taken to agree", "silence implies/means consent") is a way of formally adopting texts, often, but not exclusively in international political context. A textbook on diplomacy describes the silence procedure thus: ... a proposal with strong support is deemed to have been agreed unless any member raises an objection to it before a precise deadline: silence signifies assent – or, at least, acquiescence. This procedure relies on a member in a minority fearing that raising an objection will expose it to the charge of obstructiveness and, thereby, the perils of isolation. Silence procedure is employed by NATO, the OSCE, in the framework of the Common Foreign and Security Policy of the European Union (EU) and, no doubt, in numerous other international bodies. In the context of international organisations, the subject of the procedure is often a joint statement or a procedural document, a formal vote on which with the members meeting in person is deemed unnecessary. Indeed, it is often impractical to try to stage a meeting between representatives of all member states either due to the limited importance of the text to be agreed upon or due to time constraints in the case of a joint declaration prompted by recent events. Organisations making extensive use of the procedure are, among others, the European Union, NATO and the Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCE). A draft version of the text is circulated among participants who have a last opportunity to propose changes or amendments to the text. If no amendments are proposed (if no one 'breaks the silence') before the deadline of the procedure, the text is considered adopted by all participants. Often this procedure is the last step in adopting the text, after the basic premises of the text have been agreed upon in previous negotiations. 'Breaking the silence' is only a last resort in case a participant still has fundamental problems with parts of the text and is therefore the exception rather than the rule. (en)
  • Qui tacet, consentire videtur è una locuzione latina che significa Chi tace, sembra acconsentire. In senso giuridico l'espressione è silenzio-assenso che vale solo in via eccezionale, perché di solito si applica il silenzio rifiuto.Una forma particolare di esso è il silenzio amministrativo. (it)
  • Stilzwijgende aanvaarding is een rechtshandeling waarbij wordt aangenomen dat er sprake is van een overeenkomst als deze niet expliciet wordt tegengesproken. De rechtsregel is al terug te vinden in de van paus Bonifatius VIII in zijn werk uit 1298. Regel 43 luidt qui tacet consentire videtur, wie zwijgt stemt toe. Van stilzwijgende aanvaarding kan onder meer sprake zijn bij het erfrecht als daarbij de nalatenschap als geaccepteerd wordt beschouwd zodra er enig deel van wordt toegeëigend, ook al ontbreekt een expliciete aanvaarding. Ook eenzijdige wijzigingen in arbeidsvoorwaarden kunnen onder bepaalde voorwaarden onder stilzwijgende aanvaarding vallen. Ook internationale organisaties maken wel gebruik van dit principe door vooraf vast te leggen dat amendementen van verdragen en andere teksten onder bepaalde voorwaarden als stilzwijgend aanvaard worden beschouwd. Dit moet voorkomen dat het proces van ratificatie te lang duurt. (nl)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 51 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software