rdfs:comment
| - John Sims Reeves (* 21. Oktober 1821 in London; † 25. Oktober 1900 in Worthing), meist Sims Reeves, war der berühmteste englische Opern-, Oratorien- und Balladen-Sänger der Mitte des viktorianischen Zeitalters. Reeves begann seine Gesangskarriere im Jahr 1838, studierte jedoch weiter das Fach Gesang bis 1847. Er machte sich recht bald einen Namen auf Opern- und Konzertbühnen und trat besonders mit seinen Balladeninterpretationen hervor. Die Bühne begleitete ihn bis in die 1880er Jahre, danach verlagerte er seine Tätigkeiten auf das Schreiben über Musik und die Ausbildung. (de)
- John Sims Reeves (Londres, 21 octobre 1821 - Worthing, 25 octobre 1900) est un ténor anglais d'opéra, d'oratorio et de ballades de l'époque victorienne. Reeves a commencé sa carrière de chanteur en 1838 mais a poursuivi ses études de chant jusqu'en 1847. Il s'est rapidement imposé sur la scène de l'opéra et des concerts et est devenu connu pour son interprétation de ballades. Il a continué à chanter dans les années 1880 et plus tard a enseigné et écrit sur le chant. (fr)
- John Sims Reeves (21 October 1821 – 25 October 1900) was an English operatic, oratorio and ballad tenor vocalist during the mid-Victorian era. Reeves began his singing career in 1838 but continued his vocal studies until 1847. He soon established himself on the opera and concert stage and became known for his interpretation of ballads. He continued singing through the 1880s and later taught and wrote about singing. (en)
- John Sims Reeves, chiamato semplicemente Sim Reeves (Shooter's Hill, 21 ottobre 1821 – Worthing, 25 ottobre 1900), è stato un tenore inglese, interprete di opere, oratori e ballate, cantante dell'epoca medio vittoriana. (it)
- John Sims Reeves fou un tenor. Als catorze anys era organista a comtat de Kent. El 1839 començà la seva carrera escènica a Newcastle upon Tyne; treballà sota la direcció d'Hobbs i Cooke a Londres i cantà de 1841 a 1843 en el Drurylane. Després d'haver perfeccionat els seus estudis i aconseguits grans èxits a Itàlia, tornà a Londres el 1847 i fou durant molts anys el tenor de major reputació a Anglaterra, tant en teatres com en concerts. Escriví l'obra titulada On the art of sinsing (1900). Entre els seus alumnes s'hi contà la seva compatriota Janet Monach Patey. La seva esposa Emma Lucombe, que morí a el 10 de juliol de 1895, tenia una excel·lent veu de soprano. El seu fill Herbert i la seva filla Constanza també van fe (ca)
|