About: Stadion (running race)     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatEventsInAthletics(trackAndField), within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FStadion_%28running_race%29&invfp=IFP_OFF&sas=SAME_AS_OFF

Stadion or stade (Ancient Greek: στάδιον) was an ancient running event, part of the Ancient Olympic Games and the other Panhellenic Games. It was one of the five major Pentathlon events. It was the premier event of the gymnikos agon (γυμνικὸς ἀγών "nude competition").

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Stadion (ca)
  • Běh na jedno stadium (cs)
  • Stadionlauf (de)
  • Στάδιο (άθλημα) (el)
  • Estadio (carrera) (es)
  • Stadion (lomba lari) (in)
  • Stadion (course à pied) (fr)
  • Stadion (gara di corsa) (it)
  • Oud-Grieks stadion (nl)
  • スタディオン走 (ja)
  • Stadion (bieg) (pl)
  • Stadion (running race) (en)
  • Estádio (competição) (pt)
  • Stadionlopp (sv)
rdfs:comment
  • Το Στάδιο (αρχαία ελληνικά: Στάδιον) ήταν αρχαίο αγώνισμα δρόμου, και αποτελούσε μέρος των Ολυμπιακών αγώνων καθώς και των άλλων πανελλήνιων αγώνων στην αρχαιότητα. Ήταν επίσης ένα από τα πέντε κύρια αγωνίσματα που αποτελούσαν το πένταθλο, και το κορυφαίο γεγονός του γυμνικού αγώνα. Από τα έτη 776–724 π.Χ., το στάδιο ήταν το μοναδικό άθλημα που λάμβανε χώρα στους Ολυμπιακούς Αγώνες και ο νικητής (που ονομαζόταν επίσης και σταδιονίκης) έδινε το όνομά του σε ολόκληρη την τετραετία γνωστή ως Ολυμπιάδα. Αυτό επιτρέπει στους επιστήμονες να γνωρίζουν τα ονόματα σχεδόν όλων των αρχαίων νικητών στο Ολυμπιακό στάδιο. (el)
  • Stadion or stade (Ancient Greek: στάδιον) was an ancient running event, part of the Ancient Olympic Games and the other Panhellenic Games. It was one of the five major Pentathlon events. It was the premier event of the gymnikos agon (γυμνικὸς ἀγών "nude competition"). (en)
  • Lo stadion (o stadio) era un'antica gara di corsa, parte dei Giochi Olimpici e dei Giochi panellenici. (it)
  • Stadion (gr. στάδιον) – dyscyplina sportowa uprawiana w starożytnej Grecji, bieg krótki rozgrywany na dystansie jednego stadionu. Jedyna konkurencja igrzysk olimpijskich w latach 776–724 p.n.e. (pl)
  • Estádio (em latim: Stadium; em grego: Σταδίων; romaniz.: Stadion) era a principal competição esportiva nos Jogos Olímpicos da Antiguidade. Era a única competição desde a primeira olimpíada até a décima terceira; na décima quarta olimpíada foi introduzida a corrida dupla. O vencedor da primeira corrida foi . A distância percorrida pelos corredores era marcada por duas pedras, distantes entre si de 192,27 metros; esta distância tornou-se o padrão, no mundo grego, de medir distâncias, o estádio. Nas corridas de mulheres em Olímpia, na Heraia, a distância percorrida era reduzida em cerca de . (pt)
  • L'stadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics. Va prendre el seu nom de l'edifici on es duia a terme, que també es deia stadion, que al seu torn, va passar a ser stadium en llatí i d'on deriva estadi, en català. Va ser la competició més important del gymnikos agon (competidors nus). Entre els anys 776 aC i 724 aC, l'stadion va ser l'única competició que va tenir lloc en els Jocs Olímpics. Va haver-hi altres tipus de carreres més endavant, però l'estadi va ser la més prestigiosa, sent el vencedor, sovint, considerat com el guanyador "absolut" dels Jocs i, durant segles, els Jocs Olímpics van prendre el nom del guanyador d'aquesta carrera, que havia d'encendre, al seu torn, el foc dels (ca)
  • Běh na jedno stadium (od starořecky σταδιόδρομος, στάδιον–stadiodromos, stadion) byla soutěžní běžecká disciplína v starověkém Řecku. Běh na jedno stadion, t. j. na vzdálenost 192,27 metru, (600 olympijských stop) byl na olympijských hrách jedinou soutěžní disciplínou od založení her v roce 776 před Kr. do roku 724 před Kr., kdy se na hrách zavedl dvojitý běh čili . (Běh na dvě stádia). Antický stadion v Nemei (cs)
  • Der Stadionlauf war eine der fünf Disziplinen des Pentathlons, wurde aber auch als Einzeldisziplin durchgeführt. Ein stadion war in der Antike ein griechisches Längenmaß, (= 600 olympische Fuß), das sind umgerechnet 192 Meter. Den ersten Stadionlauf gewann 776 v. Chr. Koroibos, der damit als erster Olympiasieger gilt. (de)
  • El stadion o estadio (del griego στάδιον) era una antigua carrera a pie que formaba parte del programa de los antiguos Juegos Olímpicos y los demás Juegos Panhelénicos. Tomó su nombre del edificio donde se llevaba a cabo, que también se llamaba stadion, que a su vez, pasó a ser stadium en latín y de donde deriva estadio, en español. Fue la competición más importante del gymnikos agon (competidores desnudos).​ Entre los años 776 a. C. y 724 a. C., el estadio fue la única competición que tuvo lugar en los Juegos Olímpicos. Hubo otros tipos de carreras más adelante, pero el estadio fue la más prestigiosa, siendo el vencedor, a menudo, considerado como el ganador "absoluto" de los Juegos y, durante siglos, los Juegos Olímpicos tomaron el nombre del ganador de esta carrera, que debía encender, (es)
  • Le stadion (grec ancien : στάδιον) était une course à pied faisant partie des épreuves au programme des concours sportifs et religieux de la Grèce antique, dont les Jeux olympiques antiques. Cette épreuve pédestre se courait sur toute la longueur d'un stade, soit 600 pieds. Or, cette unité de mesure variait d'une cité à l'autre. Aussi, la piste (le dromos) n'avait pas toujours la même longueur : la plus courte se trouvait à Corinthe (165 mètres) tandis que celle d'Olympie était, à l'époque classique, la plus longue, mesurant 192 mètres. (fr)
  • スタディオン走(スタディオンそう、英語:stade race)は古代ギリシアで行われた陸上競技の1つで短距離走をいう。古代オリンピックにおいては第1回大会(紀元前776年)から実施された種目であり、また第14回大会(紀元前724年)においてディアウロス走が導入されるまでは大会唯一の種目であったと言われる。独立した種目として行われた一方、五種競技にも含まれていた。 フィロストラトスによると、祭壇に供物を捧げる際に行われた競走が起源で、祭壇までの1スタディオン(約192m(地域による))を最も速く走った者に、供物に点火する名誉が与えられたという。スタディオン走の名前はこの距離単位にちなみ、同時に競技場を意味したスタディオン(スタジアム)に由来する。 競技では当初は褌のようなものを着用していたが、のちに全裸で行うようになった。出場できるのは男子選手のみだった。抽選でスタート位置を決めたのち、ラッパや掛け声などを合図にスタートした。多くの場合、選手たちはスタートラインに敷かれた石のスターティングブロックの2つの溝に両足のつま先をかけ、腕を前に伸ばした形のスタンディングスタートで位置についた。 フライングをした選手には鞭打ちのペナルティが与えられた。 (ja)
  • Een stadion was een voor sport in het oude Griekenland, alsook een lengtemaat die de lengte van zo'n stadion beduidde. De gebruikelijke lengte van zo'n looppiste was 600 Griekse voet (ca. 185 m), een maat die Herakles, volgens de mythe, voor het stadion in Olympia had ingesteld. Vervolgens werd dit de normale eenheid voor het meten van afstanden. Aan de beide lange zijden van het stadion waren natuurlijke of kunstmatige verhogingen met rijen zitplaatsen voor de toeschouwers. Aan het ene einde was er meestal een halfcirkelvormige ruimte, die voornamelijk bedoeld was voor worstelen en dit was eveneens de plaats voor de scheidsrechters. Nabij dit punt was de zuil die het einddoel markeerde. (nl)
  • Stadionlopp var en antik löpgren, den ingick i Olympiska spelen och de andra Panhellenska spelen. Den döptes efter byggnaden som den utfördes i, även den kallad stadion. Ordet blev stadium på Latin, vilket sedan blev det engelska ordet stadium. Det fanns andra löpgrenar men stadion var den mest prestigefyllda; vinnaren ansågs många gånger vara vinnaren av hela Spelen. Stadion ingick även som en gren i Antik femkamp. Vinnaren av stadionloppet vid de första Olympiska spelen hette . Tävlingen gav namn åt längdenheten ; se . (sv)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Stadion_of_Nemea.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • L'stadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics. Va prendre el seu nom de l'edifici on es duia a terme, que també es deia stadion, que al seu torn, va passar a ser stadium en llatí i d'on deriva estadi, en català. Va ser la competició més important del gymnikos agon (competidors nus). Entre els anys 776 aC i 724 aC, l'stadion va ser l'única competició que va tenir lloc en els Jocs Olímpics. Va haver-hi altres tipus de carreres més endavant, però l'estadi va ser la més prestigiosa, sent el vencedor, sovint, considerat com el guanyador "absolut" dels Jocs i, durant segles, els Jocs Olímpics van prendre el nom del guanyador d'aquesta carrera, que havia d'encendre, al seu torn, el foc dels jocs següents. Això ha permès als estudiosos conèixer els noms de gairebé tots els guanyadors d'aquestes carreres. Com a competició separada, l'estadi va formar també part de l'antic pentatló. En els Jocs Olímpics, l'estadi (edifici) era prou gran com perquè poguessin competir-hi fins a vint corredors, en una distància al voltant de 183 m. En puritat, segons la mitologia, hauria de mesurar 600 vegades la longitud del peu d'Hèrcules però hi havia diferents mesures a les diferents seus dels jocs ja que la pista original de l'estadi d'Olímpia mesurava aproximadament 192 m de llarg per 29 m d'ample, les de Nemea i Delfos eren de 178 m i la més llarga, la de Pèrgam, tenia 210 m. Els encarregats (organitzadors anomenats agonothetai, ἀγωνοθέται i els jutges, denominats els hel·lanòdics) se situaven en una tribuna, mentre els espectadors prenien plaça en els talusos per poder seguir l'acció de prop. La carrera començava a toc de trompetes per silenciar la multitud i els heralds anunciaven al públic el nom dels atletes i el nom del seu pare i la seva ciutat natal. Al començament de cada carrera, els funcionaris es posicionaven en la graella de sortida per assegurar-se que no hagués sortides en fals i un dels jutges, donava als corredors l'ordre de prendre les seves posicions: en grec πόδα παρὰ πόδα, literalment "peu amb peu", és a dir, "Als seus llocs!"). La pista era de terra piconada. La línia de sortida denominada afesis, es va senyalitzar a partir del segle V mitjançant una pedra calcària blanca (Grec antic βαλβίς), balbís) lleugerament elevada i es cavaven dues escletxes (separades entre 10 a 12 cm) per subjectar les puntes dels peus. També hi havia jutges al final de la pista per decidir qui era el guanyador i per assegurar-se que ningú els enganyava. Si les autoritats decidien que hi havia hagut un empat, la carrera tornava a començar. Els corredors, nus, començaven la carrera des d'una posició dempeus, amb les cames lleugerament flexionades, amb el tors avançat, probablement amb els seus braços estesos al davant, per sobre del dispositiu de partida (ὕσπληγξ, hýsplex, com una corda), en lloc de començar ajupits, com els corredors moderns. El jutge de sortida, cridava, ἔτοιμοι ("Llestos!"), i després, ἅπιτε ("Ja!") i es baixava la barrera. A Olimpia es corria en línia recta cap al Temple de Zeus fins a aconseguir la línia de meta anomenada Terma. En la carreres de dones, en els Jocs Hereus, la distància recorreguda era reduïda en prop d'un sisè. El guanyador de l'estadi durant els primers Jocs Olímpics de l'Antiguitat registrats, celebrats l'any 776 aC va ser Corebos d'Èlide. La carrera va donar el seu nom a la unitat de longitud denominada també estadi. (ca)
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 58 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software