| rdfs:comment
| - الصفرية هي فرقة من الخوارج ظهرت في المغرب الأقصى وسيطرت عليه، أبرز قادتها ميسرة المطغري، قامت لهم دولة في سجلماسة تدعى . (ar)
- La sufrí (árabe: الصفرية aṣ-Ṣufriyya) fue una rama jariyita del islam que existió en los siglos VII y VIII. Sus seguidores establecieron el Estado midrarí, con capital en Siyilmasa. En Argelia (Tremecén), los Banū Ifrēn eran sufríes que se oponían a los califatos omeya, abasida y fatimí, y participaban en los movimientos de resistencia a estos encabezados por Abu Qurra y Abū Yazīd. (es)
- Het sufrisme is een uitgestorven sekte binnen het kharidjisme uit de 7de en 8ste eeuw gesticht door en die zijn aanhangers had onder de Berbers in Marokko en Algerije (Bani Ifran). De sufris rebelleerden in het verleden tegen de Arabische dynastieën als de Omajjaden, de Abassiden en de Fatimiden. In vergelijking met andere groeperingen binnen het kharidjisme is het sufrisme minder wreed. De betrekkingen met andere rivaliserende groeperingen waren soms zeer gewelddadig. Het sufrisme moet niet verward worden met het soefisme dat een mystieke stroming is binnen de islam. (nl)
- Sufryci (Sufri) – odłam charydżytów istniejący w VII i VIII wieku, założony przez Zijāda ibn al-Asfara. Potępiali oni zabójstwa polityczne oraz zabójstwa dzieci. Stosowali w praktyce takijję (ukrywanie własnej wiary i podawanie się za wyznawców innej grupy w islamie). Uważali, że nie jest częścią Koranu. Utworzyli w 757 roku niezależne państwo w centralnej części zachodniego Maghrebu. (pl)
- Суфрити (араб. الصفرية, латиніз. aṣ-Ṣufriyya) — одна з трьох основних спільнот у хариджитському ісламі. Виникла у Басрі (Ірак) у другій половині VII ст. Засновником цієї спільноти був (суфр — множина від Асфар). Дотримувались дещо поміркованіших поглядів, аніж азракіти. Сьогодні цього релігійного руху не існує (uk)
- Els sufrites (de l'àrab الصفرية, aṣ-ṣufriyya) foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684. No està clar el nom del fundador que seria Abd-Al·lah al-Àsfar o Abd-Allah ibn al-Saffar as-Saadí at-Tamimí o Ziyad ibn al-Àsfar. El nom deriva de "sufr" (cara groga) que resultava de les seves devocions ascètiques persistents i que al principi es donava a tots els kharigites en general. (ca)
- The Sufris (Arabic: الصفرية aṣ-Ṣufriyya) were Khariji Muslims in the seventh and eighth centuries. They established the Midrarid state at Sijilmassa, now in Morocco. In Tlemcen, Algeria, the Banu Ifran were Sufri Berbers who opposed rule by the Umayyad, Abbasid and Fatimid Caliphates, most notably under resistance movements led by Abu Qurra (8th century) and Abu Yazid. (en)
- Les sufrites (en arabe : الصفرية aṣ-Ṣufriyya) sont les pratiquants d'une tendance de l'islam liée au kharidjisme (les historiens arabes le classent dans ce mouvement, mais d'autres le classent comme un mouvement de révolte). Au cours de l'histoire, plusieurs peuples ont été sufrites, mais les pratiques variaient. Au Maghreb, les Berbères zénètes pratiquaient le sufrisme, intimement lié à leur mouvement de révolte contre les pouvoirs arabes de l'époque (Abbassides, Omeyyades, etc.). (fr)
- Sufriti (Arabo صفرية, Ṣufriyya) erano chiamati quei kharigiti che, all'inizio del califfato dell'omayyade Yazīd b. Muʿāwiya, si ribellarono con Abū Bilāl Mirdās ibn Udayya, della tribù dei Banū Tamīm.Devono il loro nome al primo loro organizzatore: ʿAbd Allāh ibn al-Asfar, anche se altre fonti citano come nome ʿAbd Allāh ibn al-Ṣaffār o Ziyād ibn al-Aṣfar. La parola "Aṣfar" o "al-Ṣaffār" si ricollegano alla radice linguistica "ṣ-f-r" (che indica il colore "giallo") e da essa sarebbe derivato il termine arabo Ṣufriyya, anche se non manca chi riconduce il riferimento al colore giallo all'incarnato che tali kharigiti, per le loro ascetiche maniere di vivere, avrebbero inevitabilmente assunto. (it)
- Суфри́ты-зияди́ты (араб. صفرية زيادية, суфри́йя зийядийя) — одно из «умеренных» хариджитских течений, последователи Зияда ибн аль-Асфара. Суфриты не считали территории подвластные своим противникам Дар аль-харб (территория войны), считали обязанностью выступление против «нечестивой» власти, но запрещали брать в плен женщин и детей. В VIII—IX веках в Северной Африке существовало суфритское государство Мидраридов. Насчёт происхождения названия «суфриты» существует несколько мнений: (ru)
|
| has abstract
| - Els sufrites (de l'àrab الصفرية, aṣ-ṣufriyya) foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684. No està clar el nom del fundador que seria Abd-Al·lah al-Àsfar o Abd-Allah ibn al-Saffar as-Saadí at-Tamimí o Ziyad ibn al-Àsfar. El nom deriva de "sufr" (cara groga) que resultava de les seves devocions ascètiques persistents i que al principi es donava a tots els kharigites en general. Quan es va produir l'escissió de grups dissidents radicals dels kharigites de Bàssora, els escindits van agafar els noms dels seus caps i els sufrites foren el grup moderat que no es va separar. No obstant al mateix any s'esmenta la separació de sufrites i ibadites, ambdós del grup moderat que sembla que representaven aleshores els dos corrents dels moderats i que tant els ibadiyya com els sufriyya només eren un corrent i no sectes separades, doncs la separació no s'hauria establert fins al temps d'Abu Ubayda Muslim ibn Abi Karima (714). Un tercer corrent sembla la bayhasiyya (fundada per Abu Bayhas) que després van formar secta separada. Abu Bahyas acusava al radical Ibn al-Azrak (fundador dels azraquites) d'extremista i a Abd Allah ibn Ibad de tou (taksir). El 680 va morir el cap kharigita de Bàssora Abu Bilal Mirads ibn Udayya i el va succeir Imran ibn Hittan, que apareix esmentat com "imam dels sufrites" (hauria governat la comunitat vers 680 a 694). El 694 va haver d'amagar-se davant el governador de l'Iraq al-Hajjaj; ja no es tornen a esmentar caps dels sufrites a Bàssora. Es coneixen diversos personatges sufrites però no consta que cap d'ells fos el cap de la comunitat. El 695 els sufrites es van revoltar a la Mesopotàmia septentrional dirigits per Salih ibn Musarrih al-Tamimi i a la seva mort la revolta la va seguir Shahib ibn Yazid al-Shaybani. Vers 695-697 sembla que els kharigites moderats encara formaven corrents i en aquest any el corrent dels ibadites defensava la revolta de Salih ibn Mudarrih i Shahib ibn Yazid tot i que aquests eren considerats del corrent sufrita. El kharigisme sufrite va arrelar a la zona, la qual fou objecte de diverses revoltes: el 718-720 la de Shawdhab al-Yashkuri que va morir en lluita; el 737 Bahlul ibn Bishr a Mossul i el fill de Shabib ibn Yazid (al-Sahari) a Djabbul, però els dos van morir en combat; el 744 Said ibn Bahdal al-Shaybani que va morir en una batalla (que va guanyar) quan es dirigia a Kufa, i el seu successor al-Dhahhak ibn Kays al-Shaybani; els seus seguidors foren considerats sdeptes d'una secta separada, la ; a Shahrazur els dahhakites foren reforçats per grups sufrites que s'havien apoderat d'Armènia i l'Azerbaidjan; al-Dahhak va entrar a Kufa i a Wasit i Abd Allah, fill d'Úmar ibn Abd-al-Aziz, es va rendir i li va jurar obediència; un altre príncep omeia, Sulayman, fill el califa Hixam ibn Abd-al-Màlik, també se li va unir; al-Dahhak va morir lluitant contra Marwan II a el 746 i el va succeir Shayban ibn Abd al-Aziz al-Yashkuri que fou expulsat de Mossul per l'exèrcit de Marwan II i es va retirar al Fars on va donar suport al Abd Allah ibn Muawiya; va ocupar breument Zarandj (capital del Sistan) i després va marxar a Oman on va morir en un enfrontament contra el cap local al-Djulanda, que tenia el suport dels ibadites (751/752). Sota els abbàssides els kharigites sufrites es van rebel·lar diverses vegades a Mesopotàmia, sobretot a la regió de Mossul. Ibn al-Athir assenyala revoltes kharigites el 750/751, 776-779, 784/785, 787-789, 792/793, 794-796, 796/797, 802/803, 805/806, 817/818, 829, 845/846, 862/863, 865, 870/871, 880/881, i 929-931. Com que la major part van implicar als Banu Shayban i (després els , els Badjila i els Hamdan) que eren sufrites es pot considerar quasi totes (sinó totes) aquestes revoltes com sufrites. Les revoltes no foren importants i foren reprimides amb facilitat. Les revoltes més greus foren les d'al-Walid ibn Tarif al-Taghlibi (794-796), la de Musawir ibn Abd al-Hamid al-Badjali (866-877) i la de Haruun ib Abd Allah al-Badjali (880-896); les dues darreres van agafar el control de gran part de Mesopotàmia; Harun va combatre a un cap kharigita molt popular, Muhammad ibn Khurzad (segurament un kurd) que tenia molts partidaris a Shahrazur; entre els seguidors d'Harun cal esmentar al kurd Ibrahim ibn Shadhluya, el pare de Daysam (+ 957, vegeu Musafírides) que es va destacar al servei de Yússuf ibn Abi-s-Saj. Al Magreb el nom sufrita s'aplicava a tots els amazics kharigites que no estaven afiliats a la branca ibadita. El primer predicador kharigita a la zona fou Ikrima a l'inici del segle viii.. El 739/740 els sufrites de la regió de Tànger es van revoltar dirigits per Maysara al-Matghari que va rebre el suport de diverses tribus amazigues; Maysara va nomenar governador de Tànger (després de conquerir la ciutat) a Abd al-Ala ibn Jurayj al-Ifriqí. Maysara fou reconegut com a khalifa però el 740 fou deposat (després d'una derrota militar) i mort pels seus propis seguidors i substituït per Khalid ibn Hamid (Humyad al-Zanati), i els sufrites van derrotar encara als omeies en la batalla dels Nobles (Ghazwat al-ashraf) i a la de Nafdura o Bakdura al riu , les dues el 740. El 741/742 el rebel sufrita Abd al-Wahid ibn Yazid al-Hawwari va amenaçar Kairuan. El governador d'Egipte Hanzala ibn Safwan va defensar la ciutat contra els sufrites el 742 i els va derrotar a al-Karn i a al-Asnam. Els 748 Abd al-Rahman ibn Habid, governador de Kairuan, fou enviat contra els sufrites sanhadja de l'oest de Tunísia, però el posterior afebliment dels fihrides i el canvi dinàstic (abbàssides per omeies) van ampliar la revolta i els Wardfadjdjuma (un clan dels zafzawa) van ocupar temporalment Kairuan (757) tot i que no s'ha pogut establir amb certesa que fossin sufrites. Les atrocitats dels Wardfadjdjuma contra els àrabs de Kairuan van ser l'excusa dels ibadites per ocupar Kairuan el 758. És possible que l'imamat ibadita establert el 757 fos per causa de l'increment del poder sufrita. L'imam Abu l-Khattab va conquerir Ifríqiya (758-759) però després els abbàssides van recuperar el territori sota el general Ibn al-Àixath (Ibn al-Ashath) i els sufrites es van replegar al sud i oest de la província, al Magreb central. A la meitat del segle viii Abu-Kurra al-Ifraní, cap de la confederació Banu Ifran (des de vers 729/730), que sembla que era membre de la tribu dels maghila, era al mateix temps el cap suprem del sufrites del Magrib (un dels caps principals després de la mort de Humayd al-Zanati) i va establir un estat sufrita independent a Tlemcen. El 765 els abbàssides atacaven també Tlemcen però no van tenir èxit. El governador d'Ifríqiya, Amr ibn Hafs, va fortificar Tubna on va ser assetjats pels sufrites i els ibadites aliats, manats per Abu-Kurra, Abu-Hàtim al-Malzuzí i Abd-ar-Rahman ibn Rustam; alguns caps atacants foren comprats, i el setge va fracassar. A partir del 772 la presència abbàssida es va reforçar i Tlemcen va perdre territori; tribus amazigues sufrites van emigrar cap a la regió del Tafilalt que va esdevenir el centre principal de sufrisme a l'Àfrica. Tafilalt s'havia fundat com establiment sufrita i s'hi va establir la dinastia midràrida; la dinastia es va conservar independent dels imams ibadites de Tahart (rustèmides o rustàmides) amb els quals en general van tenir bones relacions. Els sufrites de Tafilalt van donar suport a una revolta sufrita al territori dels idríssides dirigida per Abd al-Razzak que va arribar a Fes però fou finalment sufocada el 904. Enfonsat l'estat midràrida el 976/977 els sufrites van desaparèixer progressivament i foren els ibadites els que van subsistir (els únics que existien, en nombre reduït el 1065, segons Ibn Hazm). (ca)
- الصفرية هي فرقة من الخوارج ظهرت في المغرب الأقصى وسيطرت عليه، أبرز قادتها ميسرة المطغري، قامت لهم دولة في سجلماسة تدعى . (ar)
- La sufrí (árabe: الصفرية aṣ-Ṣufriyya) fue una rama jariyita del islam que existió en los siglos VII y VIII. Sus seguidores establecieron el Estado midrarí, con capital en Siyilmasa. En Argelia (Tremecén), los Banū Ifrēn eran sufríes que se oponían a los califatos omeya, abasida y fatimí, y participaban en los movimientos de resistencia a estos encabezados por Abu Qurra y Abū Yazīd. (es)
- The Sufris (Arabic: الصفرية aṣ-Ṣufriyya) were Khariji Muslims in the seventh and eighth centuries. They established the Midrarid state at Sijilmassa, now in Morocco. In Tlemcen, Algeria, the Banu Ifran were Sufri Berbers who opposed rule by the Umayyad, Abbasid and Fatimid Caliphates, most notably under resistance movements led by Abu Qurra (8th century) and Abu Yazid. The Khawarij were divided into separate groups such as the Sufri, Azariqa, Bayhasiyya, Ajardi, Najdat, and Ibadi. The Sufri and Ibadi sects are considered the most moderate of the Kharijite groups due to their refusal to shed the blood of those who disagree with them. Of all the Kharijite sects, only the Ibadi sect continues to exist today. (en)
- Les sufrites (en arabe : الصفرية aṣ-Ṣufriyya) sont les pratiquants d'une tendance de l'islam liée au kharidjisme (les historiens arabes le classent dans ce mouvement, mais d'autres le classent comme un mouvement de révolte). Au cours de l'histoire, plusieurs peuples ont été sufrites, mais les pratiques variaient. Au Maghreb, les Berbères zénètes pratiquaient le sufrisme, intimement lié à leur mouvement de révolte contre les pouvoirs arabes de l'époque (Abbassides, Omeyyades, etc.). Les sufrites choisissent leurs propres chefs, et autorisent le mariage et l'héritage avec les autres communautés musulmanes ou non (chrétiens, juifs, etc.). Ils professent aussi l'union avec des mères polythéistes non juives ou non chrétiennes ce qui est interdit en islam. Selon Tibgurin, les autres tendances de l'islam ne toléraient pas le sufrisme. (fr)
- Sufriti (Arabo صفرية, Ṣufriyya) erano chiamati quei kharigiti che, all'inizio del califfato dell'omayyade Yazīd b. Muʿāwiya, si ribellarono con Abū Bilāl Mirdās ibn Udayya, della tribù dei Banū Tamīm.Devono il loro nome al primo loro organizzatore: ʿAbd Allāh ibn al-Asfar, anche se altre fonti citano come nome ʿAbd Allāh ibn al-Ṣaffār o Ziyād ibn al-Aṣfar. La parola "Aṣfar" o "al-Ṣaffār" si ricollegano alla radice linguistica "ṣ-f-r" (che indica il colore "giallo") e da essa sarebbe derivato il termine arabo Ṣufriyya, anche se non manca chi riconduce il riferimento al colore giallo all'incarnato che tali kharigiti, per le loro ascetiche maniere di vivere, avrebbero inevitabilmente assunto. Originatisi a Baṣra (vero centro-motore del pensiero kharigita), i Sufriti s'insediarono però presto nell'attuale Khuzistān iraniano (regione di Ahwāz), abbastanza defilata rispetto ai principali centri di potere omayyadi e da lì la loro volontà di auto-finanziarsi, ricorrendo a un'attività predatoria ai danni dei traffici mercantili, provocò la reazione califfale. Nella (680) i Sufriti furono sgominati e lo stesso Mirdās morì.A lui succedette allora ʿImrān ibn Hittān (m. 704 ca.), assai meno intenzionato del suo predecessore a far valere con le armi le ragioni del movimento che guidava, e più incline all'arte poetica. Nuove rivolte sufrite furono organizzate nel 695 e nel 718-720, entrambe in Iraq. Più gravi furono quelle esplose nel 744 (in Iraq), nel 752 (in ʿOmān, contro i kharigiti ibaditi locali) e nel 794-796, ancora in Mesopotamia. In totale contrasto con i movimenti kharigiti degli Azraqiti ( Azāriqa ) e degli Ibaditi, i Sufriti furono i più fedeli depositari del primo credo kharigita - ostile tanto all'"usurpazione" califfale omayyade quanto alle pretese dinastiche alidi - senza quelle innovazioni dottrinarie "esagerate" ( ghuluww ) che caratterizzarono invece gli altri gruppi che si richiamavano al Kharigismo.Al loro credo si rifaceva nell'VIII secolo un emirato costituito a Sigilmassa, nell'attuale sud marocchino, ma anche nell'algerina Tlemcen un certo Abū Qurra riuscì quasi nello stesso periodo a erigere uno staterello che si ispirava al kharigismo di tipo sufrita. (it)
- Het sufrisme is een uitgestorven sekte binnen het kharidjisme uit de 7de en 8ste eeuw gesticht door en die zijn aanhangers had onder de Berbers in Marokko en Algerije (Bani Ifran). De sufris rebelleerden in het verleden tegen de Arabische dynastieën als de Omajjaden, de Abassiden en de Fatimiden. In vergelijking met andere groeperingen binnen het kharidjisme is het sufrisme minder wreed. De betrekkingen met andere rivaliserende groeperingen waren soms zeer gewelddadig. Het sufrisme moet niet verward worden met het soefisme dat een mystieke stroming is binnen de islam. (nl)
- Sufryci (Sufri) – odłam charydżytów istniejący w VII i VIII wieku, założony przez Zijāda ibn al-Asfara. Potępiali oni zabójstwa polityczne oraz zabójstwa dzieci. Stosowali w praktyce takijję (ukrywanie własnej wiary i podawanie się za wyznawców innej grupy w islamie). Uważali, że nie jest częścią Koranu. Utworzyli w 757 roku niezależne państwo w centralnej części zachodniego Maghrebu. (pl)
- Суфрити (араб. الصفرية, латиніз. aṣ-Ṣufriyya) — одна з трьох основних спільнот у хариджитському ісламі. Виникла у Басрі (Ірак) у другій половині VII ст. Засновником цієї спільноти був (суфр — множина від Асфар). Дотримувались дещо поміркованіших поглядів, аніж азракіти. Сьогодні цього релігійного руху не існує (uk)
- Суфри́ты-зияди́ты (араб. صفرية زيادية, суфри́йя зийядийя) — одно из «умеренных» хариджитских течений, последователи Зияда ибн аль-Асфара. Суфриты не считали территории подвластные своим противникам Дар аль-харб (территория войны), считали обязанностью выступление против «нечестивой» власти, но запрещали брать в плен женщин и детей. В VIII—IX веках в Северной Африке существовало суфритское государство Мидраридов. Насчёт происхождения названия «суфриты» существует несколько мнений:
* Одни говорили, что название суфритов идёт от бледности (суфра) на их лицах из-за усердного поклонения и аскетизма.
* Другие говорили, что название происходит от имени лидера суфритов Зияда ибн аль-Асфара (араб. زياد بن الأصفر). Но в этом тоже существует разногласие: некоторые называли лидером суфритов Абдуллаха ибн Саффара, ан-Нумана ибн Суфра или аль-Мухаллаба ибн Абу Суфру. Они разошлись с азракитами, надждитами и ибадитами в некоторых вопросах. Так, они не считали неверующим того, кто согласен с ними в вере, но уклоняется от джихада; они не отменяли наказание за прелюбодеяние (зина) в виде побиения камнями и не признавали детей многобожников неверующими и не убивали их. Суфриты говорили: «Человек, совершающий такие действия, относительно которых имеется статья наказания, не преступает название [действия], за которое ему надлежит наказание, подобно прелюбодеянию, краже, клевете, вследствие чего его называют прелюбодеем, вором, клеветником, а не неверующим, многобожником. Но из-за тех тяжких грехов, относительно которых — в силу их огромной важности — нет статьи наказания, например пренебрежение молитвой, бегство от наступающего войска, он становится неверующим». Зияд ибн аль-Асфар говорил: «Мы верующие пред собою, но мы не знаем, может быть, пред Аллахом мы отошли от веры». Также: «Многобожие — двояко: многобожие как повиновение шайтану и многобожие как идолопоклонство. Неверие [также] двояко: неверие как отрицание божественной милости и неверие как отрицание божественной власти. И отречение двояко: отречение от нарушителей постановлений закона есть сунна, а отречение от неверующих есть предписание [Корана]». Один из лидеров суфритов ад-Даххак аль-Хариджи (убит в Куфе своими же последователями после диспута с Абу Джафаром аль-Ахвалем) разрешал выдавать мусульманок замуж за неверующих в стране «благоразумного сокрытия веры» (такия), но не в стране, где можно открыто исповедовать ислам. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)