| rdfs:comment
| - La targe est un petit bouclier qui se tenait à la main ou, dans des cas beaucoup plus rares, était directement fixé sur le canon d'avant-bras gauche si le combattant portait une armure. Le diamètre de la targe est d'au maximum 40 centimètres. Elle est constituée exclusivement de fer et non de bois. (fr)
- Targa (del fràncic occidental antic *targa "escut", protogermànic *tarɣōⁿ"vora") o tarja (doblet del mateix mot, però entrat per via del francès medieval) és el nom donat a un tipus d'escut medieval, de mides i formes variables, depenent de l'època. Hi ha targes de forma rodona, oblonga i rectangular. La tarja servia per resguardar el braç del combatent, encara que, depenent de l'època i del lloc, hi ha targes que podien cobrir-li tot el cos. El mot és atestat per primera vegada en anglosaxó vers el 997. El seu diminutiu normando-anglès, targette, dóna target [ˈtʰɑːɡɪtʰ] en anglès modern, mot que hi adquireix, a partir del segle XVIII, el significat d'‘objectiu, diana’. (ca)
- Die Targe ist ein mittelgroßer Schild des Spätmittelalters bzw. der Frühen Neuzeit. Sie ist durch ihre runde Form und einen zentralen Faustgriff gekennzeichnet. Häufig ist die Schildfläche gewellt und aufwendig gestaltet.Weite Verbreitung fand sie vor allem in Italien, wo sie meist zusammen mit dem Seitschwert oder dem Rapier geführt wurde. In der dortigen Fechtkunst des 16. und 17. Jahrhunderts steht sie zwischen dem kleineren Buckler und der größeren, am Unterarm getragenen Rotella. (de)
- Targe (del Antiguo fráncico *targa "escudo", Protogermánico *targo "borde") era la derivación general para un escudo en el anglosajón tardío. Su diminutivo, *target (objetivo, en inglés), llegó a dar nombre a la palabra inglesa target en el siglo XVIII. (es)
- Targe (from Old Franconian targa 'shield', Proto-Germanic *targo 'border') was a general word for shield in late Old English. Its diminutive, target, came to mean an object to be aimed at in the 18th century. (en)
- La targa o anche targhetta da pugno è un'arma difensiva costituita da un piccolo scudo in legno piegato, carta pressata ricoperta di cuoio o metallo, di forma quadrata o trapezoidale, da impugnare con la mano non dominante. È una delle principali armi secondarie da accompagnare alla spada da lato. Durante il medioevo veniva usata comunemente come bersaglio per il lancio delle frecce, da cui l'origine del termine inglese target per indicare un bersaglio. (it)
- Тарджет (англ. target, targe) — тип западноевропейского щита эпохи средневековья и нового времени. Тарджет имел форму правильного круга среднего размера, что отличало его от другого круглого средневекового щита — баклера. Если баклер являлся небольшим кулачным щитом удерживаемым рукой за рукоятку с тыльной стороны, то тарджет крепился на руке с помощью ремней. Тарджет являлся преимущественно пехотным щитом, тогда как рыцари предпочитали сперва миндалевидные, а позднее или треугольные щиты (экю), или фигурные с вырезом для копья (тарчи). Использовался с начала средневековья до XVII века, шотландцами — до середины XVIII. (ru)
|
| has abstract
| - Targa (del fràncic occidental antic *targa "escut", protogermànic *tarɣōⁿ"vora") o tarja (doblet del mateix mot, però entrat per via del francès medieval) és el nom donat a un tipus d'escut medieval, de mides i formes variables, depenent de l'època. Hi ha targes de forma rodona, oblonga i rectangular. La tarja servia per resguardar el braç del combatent, encara que, depenent de l'època i del lloc, hi ha targes que podien cobrir-li tot el cos. El mot és atestat per primera vegada en anglosaxó vers el 997. El seu diminutiu normando-anglès, targette, dóna target [ˈtʰɑːɡɪtʰ] en anglès modern, mot que hi adquireix, a partir del segle XVIII, el significat d'‘objectiu, diana’. El terme es refereix, per tant, a diversos tipus d'escuts utilitzats com a arma defensiva des del s. XIII i fins als segles XVI-XVIII (depenent de l'indret). Aquest tipus d'escut sembla haver-se creat a la Península Ibèrica. Més específicament, una tarja era un escut còncau equipat amb xarpes a l'interior, una de regulable mitjançant una sivella, que s'ajuntava a l'avantbraç, i l'altre de fix com un agafador per a la mà esquerra. Aquests escuts eren majoritàriament fets de ferro o de fusta amb ferro placat. D'ençà del segle XV, el terme també es degué referir als escuts especials que s'utilitzaven per a les justes. Un bon nombre de targes foren creades íntegrament per a l'espectacle. De la primeria del segle XVII fins a la batalla de Culloden el 1746, el principal mitjà de defensa en la batalla de les Terres Altes d'Escòcia va ser la tarja o targa. Després de la desastrosa derrota dels jacobites a Culloden, portar tarja fou prohibit, i moltes d'elles van ser destruïdes, o destinades a altres usos. Les que han arribat fins a l'actualitat tenen els patrons intricats, i són decorades, la qual cosa indica que, en el seu origen, varen pertànyer a personatges importants. També es designen amb el terme targa els escuts de les d'Occitània. (ca)
- Die Targe ist ein mittelgroßer Schild des Spätmittelalters bzw. der Frühen Neuzeit. Sie ist durch ihre runde Form und einen zentralen Faustgriff gekennzeichnet. Häufig ist die Schildfläche gewellt und aufwendig gestaltet.Weite Verbreitung fand sie vor allem in Italien, wo sie meist zusammen mit dem Seitschwert oder dem Rapier geführt wurde. In der dortigen Fechtkunst des 16. und 17. Jahrhunderts steht sie zwischen dem kleineren Buckler und der größeren, am Unterarm getragenen Rotella. Der Begriff Targe wird auch für einige andere Schildformen verwendet, so beispielsweise für die runden, am Arm getragenen Schilde aus Schottland. (de)
- Targe (del Antiguo fráncico *targa "escudo", Protogermánico *targo "borde") era la derivación general para un escudo en el anglosajón tardío. Su diminutivo, *target (objetivo, en inglés), llegó a dar nombre a la palabra inglesa target en el siglo XVIII. El término se refiere a varios tipos de escudos utilizados por las tropas de infantería del S. XIII al S. XVI. El diseño fue desarrollado por primera vez en España. Más específicamente, un targe era un escudo cóncavo equipado con enarmas en el interior, una regulable mediante una hebilla, que se adjuntaba al antebrazo, y el otro fijo como un agarre para la mano izquierda. Estos escudos fueron en su mayoría hechos de hierro o de madera con hierro chapado. Desde el siglo XV, el término también pudo referirse a los escudos especiales que se utilizan para las justas. Un buen número fueron creados en su totalidad para el espectáculo. Desde principios del siglo XVII, hasta la batalla de Culloden en 1746, los principales medios de defensa en la batalla de las Tierras Altas de Escocia fue el targe. Después de la desastrosa derrota de los jacobitas en Culloden, el porte del targe fue prohibido, y muchos fueron destruidos, o destinados a otros usos. Los que han llegado a la actualidad tienen los patrones intrincados, y están decorados, lo que indica que originalmente pertenecían a personas importantes. (es)
- La targe est un petit bouclier qui se tenait à la main ou, dans des cas beaucoup plus rares, était directement fixé sur le canon d'avant-bras gauche si le combattant portait une armure. Le diamètre de la targe est d'au maximum 40 centimètres. Elle est constituée exclusivement de fer et non de bois. (fr)
- Targe (from Old Franconian targa 'shield', Proto-Germanic *targo 'border') was a general word for shield in late Old English. Its diminutive, target, came to mean an object to be aimed at in the 18th century. The term refers to various types of shields used by infantry troops from the 13th to 16th centuries, or earlier. More specifically, a targe was a concave shield fitted with enarmes on the inside, one adjustable by a buckle, to be attached to the forearm, and the other fixed as a grip for the left hand. These shields were mostly made of iron or iron-plated wood. From the 15th century, the term could also refer to special shields used for jousting. A fair number were created wholly for show. From the late 16th century, until the Battle of Culloden in 1746, the Scottish Highlander's main means of defence in battle was his targe. In February 1596 the clan leader John Grant of Freuchie was able to muster 500 men including 40 armed "according to the Highland custom" with bows, helmets, swords, and targes. After the disastrous defeat of the Jacobites at Culloden, the carrying of the targe had been banned by the Disarming Act, and many were destroyed, or put to other uses. Those that remain have intricate patterns, and are decorated, indicating that they would have originally belonged to important people. (en)
- La targa o anche targhetta da pugno è un'arma difensiva costituita da un piccolo scudo in legno piegato, carta pressata ricoperta di cuoio o metallo, di forma quadrata o trapezoidale, da impugnare con la mano non dominante. È una delle principali armi secondarie da accompagnare alla spada da lato. Durante il medioevo veniva usata comunemente come bersaglio per il lancio delle frecce, da cui l'origine del termine inglese target per indicare un bersaglio. Targa (dal francone antico *targa "scudo", *targo "confine" in Lingua proto-germanica) era il vocabolo indicante lo scudo in Antico inglese. Nel XIX secolo, il diminutivo target assunse il significato di bersaglio, inteso come "qualcosa da colpire". (it)
- Тарджет (англ. target, targe) — тип западноевропейского щита эпохи средневековья и нового времени. Тарджет имел форму правильного круга среднего размера, что отличало его от другого круглого средневекового щита — баклера. Если баклер являлся небольшим кулачным щитом удерживаемым рукой за рукоятку с тыльной стороны, то тарджет крепился на руке с помощью ремней. Тарджет являлся преимущественно пехотным щитом, тогда как рыцари предпочитали сперва миндалевидные, а позднее или треугольные щиты (экю), или фигурные с вырезом для копья (тарчи). Использовался с начала средневековья до XVII века, шотландцами — до середины XVIII. Как и все средневековые щиты, изготавливался из дерева покрытого кожей, мог усиливаться полосками металла или роговыми пластинками, в конце XVI появились стальные тарджеты с пуленепробиваемыми свойствами. В этом же веке тарджеты имели иногда на внешней поверхности длинный плоский крючок, или ряд концентрических колец выступающих над поверхностью щита, предположительно для того, чтобы цеплять ими острие вражеского клинка, после чего можно было выбить его из рук или сломать. Несколько иначе тарджет понимался американским исследователем , который использовал этот термин только по отношению к некоторым (исключая, например, щиты типа рондаш) круглым щитам второй половины XVI — начала XVII века. При этом форму названия targe, Дин использовал как синоним термина павеза (pavese). (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
