The Tasman Outflow is a water pathway connecting water from the Pacific Ocean and the Indian Ocean. The existence of the outflow was published by scientists of the Australian CSIRO's Division of Marine and Atmospheric Research team in August 2007, interpreting salinity and temperature data captured from 1950 to 2002. The Tasman Outflow is seen as the missing link in the supergyre of the Southern Hemisphere and an important part of the thermohaline circulation.
Attributes | Values |
---|
rdf:type
| |
rdfs:label
| - Corrent de Fuga de Tasmània (ca)
- Corriente de Tasmania (es)
- Corrente della Tasmania (it)
- Tasman Outflow (en)
|
rdfs:comment
| - The Tasman Outflow is a water pathway connecting water from the Pacific Ocean and the Indian Ocean. The existence of the outflow was published by scientists of the Australian CSIRO's Division of Marine and Atmospheric Research team in August 2007, interpreting salinity and temperature data captured from 1950 to 2002. The Tasman Outflow is seen as the missing link in the supergyre of the Southern Hemisphere and an important part of the thermohaline circulation. (en)
- El Corrent de Fuga de Tasmània (anglès, Tasman Outflow) és el més recentment descobert dels corrents d'oceanics importants d'abast global. L'existència de l'outflow va ser publicat per un equip de científics de la divisió autraliana de Recerca Marina i Atmosfèrica del CSIRO en agost de 2007, interpretant dades de salinitat i de temperatura capturades de 1950 a 2002. El corrent profund passa a una profunditat mitjana de 800–1.000 metres de l'Oceà Pacífic per les rodalies del sud de Tasmània a l'Oceà Antàrtic que encercla l'Antàrtida. (ca)
- La corriente de Tasmania o corriente de Fuga de Tasmania (inglés, Tasman Outflow) es el más reciente descubierto respecto a las corrientes oceánicas. La existencia de la corriente fue publicada por un equipo de científicos de la división australiana de investigación marítima y atmosférica del CSIRO en agosto de 2007, interpretando datos de salinidad y de temperatura tomados entre 1950 a 2002. La corriente pasa a una profundidad media de 800–1.000 metros del océano Pacífico por las cercanías del sur de Tasmania al océano Antártico que rodea el Antártida. (es)
- La corrente della Tasmania (in lingua inglese Tasman outflow e più recentemente indicata nella letteratura scientifica come Tasman leakage, cioè deflusso della Tasmania) è una via di efflusso dell'acqua marina dall'Oceano Pacifico e dall'Oceano Indiano, che scorre a profondità comprese tra 300 e 1000 metri. La corrente della Tasmania viene considerata il collegamento mancante nel flusso delle correnti dell'emisfero australe oltre a rappresentare un'importante componente della circolazione termoalina globale. (it)
|
foaf:depiction
| |
dct:subject
| |
Wikipage page ID
| |
Wikipage revision ID
| |
Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
sameAs
| |
dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
thumbnail
| |
has abstract
| - El Corrent de Fuga de Tasmània (anglès, Tasman Outflow) és el més recentment descobert dels corrents d'oceanics importants d'abast global. L'existència de l'outflow va ser publicat per un equip de científics de la divisió autraliana de Recerca Marina i Atmosfèrica del CSIRO en agost de 2007, interpretant dades de salinitat i de temperatura capturades de 1950 a 2002. El corrent profund passa a una profunditat mitjana de 800–1.000 metres de l'Oceà Pacífic per les rodalies del sud de Tasmània a l'Oceà Antàrtic que encercla l'Antàrtida. Es presenta l'existència d'una nova ruta que dibuixa aigües relativament fredes des de l'Oceà Pacífic fins a l'Atlàntic Nord a través de la "fuita" de Tasmània. La "fuita de Tasmània" constitueix un component important de la branca superior del corrent transportador global (Corrent Termohalí) i representa una extensió dels punts de vista predominants que fins ara van fer èmfasi en les rutes a través del passatge Drake i Corrent de Percolació d'Indonèsia. L'aigua de les capes superficials flueix des del Pacífic fins a l'Oceà Índic com a part de la part superior de la circulació termohalina global. Hi ha dues rutes per a aquest intercanvi entre el Pacífic i l'Índic: ja sigui al nord d'Austràlia a través de l'arxipèlag indonesi o al sud d'Austràlia. La primera d'aquestes rutes, l'anomenat CPI, ha estat objecte d'esforços de monitorització recents i en curs. La segona ruta, la Fuga de Tasmània, és molt menys entesa, tot i que hi ha hagut alguns avenços recents en la comprensió de la seva dinàmica Hi ha evidències que el Corrent de Fuga exhibeix variabilitat significativa interanual i tendències a llarg termini. (ca)
- La corriente de Tasmania o corriente de Fuga de Tasmania (inglés, Tasman Outflow) es el más reciente descubierto respecto a las corrientes oceánicas. La existencia de la corriente fue publicada por un equipo de científicos de la división australiana de investigación marítima y atmosférica del CSIRO en agosto de 2007, interpretando datos de salinidad y de temperatura tomados entre 1950 a 2002. La corriente pasa a una profundidad media de 800–1.000 metros del océano Pacífico por las cercanías del sur de Tasmania al océano Antártico que rodea el Antártida. Se presenta la existencia de una nueva ruta que dibuja aguas relativamente frías desde el Océano Pacífico hasta el Atlántico Norte a través del "escape" de Tasmania. El "escape de Tasmania" constituye un componente importante de la rama superior del corriendo transportador global (corriente Termohalí) y representa una extensión de los puntos de vista predominantes que hasta ahora hicieron énfasis en las rutas a través del pasaje Drake y Corriente de Percolación de Indonesia. El agua de las capas superficiales fluye desde el Pacífico hasta el océano Índico como parte de la parte superior de la circulación termohalina global. Hay dos rutas para este intercambio entre el Pacífico y el Índico: ya sea al norte de Australia a través del archipiélago indonesio o al sur de Australia. La primera de estas rutas, el llamado CPI, ha sido objeto de esfuerzos de monitorización recientes y en curso. La segunda ruta, la Fuga de Tasmania, es mucho menos entendida, a pesar de que ha habido algunos adelantos recientes en la comprensión de su dinámica Hay evidencias de que la corriente de Fuga exhibe variabilidad significativa interanual y tendencias a largo plazo. (es)
- The Tasman Outflow is a water pathway connecting water from the Pacific Ocean and the Indian Ocean. The existence of the outflow was published by scientists of the Australian CSIRO's Division of Marine and Atmospheric Research team in August 2007, interpreting salinity and temperature data captured from 1950 to 2002. The Tasman Outflow is seen as the missing link in the supergyre of the Southern Hemisphere and an important part of the thermohaline circulation. (en)
- La corrente della Tasmania (in lingua inglese Tasman outflow e più recentemente indicata nella letteratura scientifica come Tasman leakage, cioè deflusso della Tasmania) è una via di efflusso dell'acqua marina dall'Oceano Pacifico e dall'Oceano Indiano, che scorre a profondità comprese tra 300 e 1000 metri. L'esistenza di questo percorso di deflusso oceanico fu individuata nell'agosto del 2007 dalla Divisione di Ricerca Atmosferica e Marina del , Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, l'agenzia governativa australiana per la ricerca scientifica; gli studi si erano concentrati sull'interpretazione dei dati di temperatura e salinità dell'acqua rilevati tra il 1950 e il 2002. La corrente della Tasmania viene considerata il collegamento mancante nel flusso delle correnti dell'emisfero australe oltre a rappresentare un'importante componente della circolazione termoalina globale. (it)
|
prov:wasDerivedFrom
| |
page length (characters) of wiki page
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
is Wikipage disambiguates
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |