rdfs:comment
| - Als Knudsonhypothese bezeichnet man die Annahme, dass Krebs das Resultat mehrerer aufeinander folgender Mutationen in der DNA der betroffenen Zelle ist. (de)
- A hipótese de Knudson é a hipótese de que o câncer é o resultado de mutações acumuladas ao DNA de uma célula. Ela foi inicialmente proposta por em 1953, e posteriormente formulada por Alfred George Knudson em 1971, num estudo do retinoblastoma. O trabalho de Knudson levou indiretamente à identificação de genes relacionados ao câncer. Knudson ganhou o Prêmio Lasker de 1998 por seu trabalho. (pt)
- Мутационная теория онкогенеза — учение, согласно которому причиной возникновения злокачественных опухолей являются мутационные изменения генома клетки. В настоящее время эта теория является общепринятой. В подавляющем большинстве случаев злокачественные новообразования развиваются из одной опухолевой клетки, то есть имеют моноклональное происхождение. Согласно современным представлениям, мутации, которые приводят к развитию опухоли, могут иметь место как в половых (около 5 % всех случаев), так и в соматических клетках. (ru)
- 二次打击学说(英語:two-hit hypothesis),也称克努森假说(英語:Knudson hypothesis)或努德森雙擊假說(英語:Knudson Two-Hit Hypothesis)等,是美国遗传学家艾尔弗雷德·克努森于1971年提出、用以解释癌症疾病致病机理的学说。克努森通过视网膜母细胞瘤的研究,首次提出某些基因对癌症有抑制作用,这一概念的提出推动了大量肿瘤抑制基因的识别与发现,并解释或研究了诸多癌症、乃至其它疾病(如常染色体显性多囊肾病)的成因。克努森也因此获得1998年的拉斯克临床医学研究奖。 (zh)
- فرضية ندسون (بالإنجليزية: Knudson hypothesis) وتعرف كذلك باسم فرضية الضربتين أو فرضية الضربات العديدة هي فرضية تقترح أن السرطان ينتج من تراكم طفرات في دنا الخلية. اقتُرحت لأول مرة سنة 1953 بواسطة كارل نوردلينج، وتمت صياغتها لاحقا بواسطة ألفريد ندسون سنة 1971. قاد عمل ندسون بشكل غير مباشر إلى تحديد الجينات ذات الصلة بالسرطان، وفاز ندسون بجائزة لاسكر-دبغي للأبحاث الطبية السريرية سنة 1998 على عمله هذا. (ar)
- La hipòtesi de Knudson, també coneguda com la hipòtesi del doble impacte, és la hipòtesi que estableix que la majoria de gens requereixen dues mutacions, una en cada al·lel, per causar un canvi fenotípic. Va ser formulada per en el 1971 i va conduir de manera indirecta a la identificació de gens relacionats amb el càncer. Knudson va guanyar en el 1998 el premi Albert Lasker d'investigació mèdica per la seva recerca. (ca)
- La hipótesis de Knudson es la hipótesis que establece que el cáncer es el resultado de mutaciones acumuladas en el ADN de las células. Fue formulada por primera vez por Alfred G. Knudson en 1971, y condujo indirectamente a la identificación de los genes supresores de tumores, relacionados con la progresión tumoral. Knudson ganó el premio a la investigación médica Albert Lasker por su trabajo. (es)
- L’hypothèse de Knudson est l'hypothèse selon laquelle le cancer est le résultat d'une accumulation de mutations de l'ADN d'une cellule. Elle fut d'abord proposée par (en) en 1953, puis formulée par Alfred G. Knudson en 1971. Les travaux de Knudson le conduisent indirectement à l'identification de gènes liés au cancer. Knudson remporta le prix Albert-Lasker pour la recherche médicale clinique en 1998 pour son travail. (fr)
- The Knudson hypothesis, also known as the two-hit hypothesis, is the hypothesis that most tumor suppressor genes require both alleles to be inactivated, either through mutations or through epigenetic silencing, to cause a phenotypic change. It was first formulated by Alfred G. Knudson in 1971 and led indirectly to the identification of tumor suppressor genes. Knudson won the 1998 Albert Lasker Clinical Medical Research Award for this work. (en)
- L'ipotesi di Knudson, detta anche ipotesi dei due colpi (two-hit hypothesis), stabilisce una predisposizione al cancro ereditario associato solitamente alla "loss of function" di un gene oncosoppressore: secondo questa ipotesi, la maggior parte dei geni oncosoppressori richiede che entrambi gli alleli debbano essere inattivati, tramite mutazioni o tramite silenziamento epigenetico, per poter causare un cambiamento fenotipico. La teoria è stata formulata per la prima volta da Alfred G. Knudson nel 1971 e ha portato indirettamente all'identificazione di geni correlati al cancro. Knudson ha vinto nel 1998 l'Albert Lasker Clinical Medical Research Award per queste ricerche. (it)
- クヌードソン仮説(クヌードソンかせつ)とは、癌は細胞のDNAに変異が蓄積した結果引き起こされるという仮説である。この仮説は当初、1953年にCarl O. Nordlingによって提唱され、アルフレッド・ジョージ・クヌードソンJr によって体系化された。クヌードソンの業績は、間接的に癌関連遺伝子の同定に結びつくことになった。クヌードソンはこれらの業績により1988年にラスカー・ドゥベーキー臨床医学研究賞を受賞した。 癌の多遺伝子変異説はNordingによって1953年に、British Journal of Cancer 誌で提唱された。彼は、同誌において工業国では癌の発症が年齢の6乗に比例し増加すると述べている。この関係について、癌の発生は6つの連続した変異の蓄積を必要とすると想定することで説明された。 その後、クヌードソンは、網膜芽細胞腫の症例についての統計学的解析を行った。網膜芽細胞腫は、網膜に発生する腫瘍で散発性および遺伝性に発生する。彼は、遺伝性の網膜芽細胞腫は散発性よりも若年性に発症することを示した。さらに、遺伝性の網膜芽細胞腫を持つ児は、両眼に腫瘍を発症しやすいという疾病素因を有していることを発見した。 (ja)
- Hipoteza Knudsona – hipoteza tłumacząca proces nowotworzenia, mówiąca, że nowotwór powstaje na skutek nagromadzenia się mutacji w DNA komórki. Zarys teorii przedstawił w 1953, a następnie sformułował ją Alfred G. Knudson w 1971. Praca Knudsona pośrednio doprowadziła do zidentyfikowania onkogenów. W 1998 Knudsona nagrodzono za tę pracę Nagrodą im. Alberta Laskera. Późniejsze badania wykazały, że kancerogeneza zależy od aktywacji onkogenów i wyłączenia genów supresorowych (antyonkogenów). Gen odpowiedzialny za siatkówczaka, RB1, okazał się być genem supresorowym. (pl)
|
has abstract
| - فرضية ندسون (بالإنجليزية: Knudson hypothesis) وتعرف كذلك باسم فرضية الضربتين أو فرضية الضربات العديدة هي فرضية تقترح أن السرطان ينتج من تراكم طفرات في دنا الخلية. اقتُرحت لأول مرة سنة 1953 بواسطة كارل نوردلينج، وتمت صياغتها لاحقا بواسطة ألفريد ندسون سنة 1971. قاد عمل ندسون بشكل غير مباشر إلى تحديد الجينات ذات الصلة بالسرطان، وفاز ندسون بجائزة لاسكر-دبغي للأبحاث الطبية السريرية سنة 1998 على عمله هذا. فرضية الطفرات المتعددة المتعلقة بالسرطان اقتُرحت من قبل نوردلينج في المجلة البريطانية للسرطان سنة 1953. وأشار أن تواتر السرطان في الدول الصناعية يبدو في تصاعد تبعا القوة السادسة للعمر، يمكن أن يفسر هذا الترابط بافتراض أن حدوث السرطان يتطلب تراكم سبع طفرات متتالية. لاحقا، أجرى ندسون تحليلا إحصائيا على حالات ورم أرومة الشبكية، وهو ورم يصيب الشبكية ويحدث في كلا الحالتين سواء وراثيا أو بشكل فردي، وأشار أن مرض ورم الشبكية الوراثي يظهر في سن حديث مقارنة بالمرض الفردي، بالإضافة إلى أن الأطفال الذين ورثوا هذا المرض يتطور لديهم المرض في كلتا العينين، وهو ما يشير إلى قابلية خفية. اقترح ندسون أن عدة «ضربات» للدنا ضرورية للتسبب في السرطان. تكون الطفرة الأولى لدى الأطفال الوارثين لورم أرومة الشبكية موروثة في الدنا، وأي طفرة ثانية ستقود بسرعة إلى السرطان. لدى المصابين بورم أرومة الشبكية غير الوراثي يجب أن تحدث ضربتين قبل أن يتطور الورم، وهذا يوضح الفرق في العمر. وُجد لاحقا أن التسرطن (تطور وحدوث السرطان) يعتمد على كلٍّ من طليعة الجين الورمي (الجينات التي تحفز تكاثر الخلايا) وتعطيل الجينات الكابتة الأورام، وهي جينات تُبقِي التكاثر سليما وتحت الرقابة. تشير فرضية ندسون بشكل خاص إلى تغاير الزيجوتية للجينات الكابتة للأورام. وحدوث طفرة في كلا الأليلين ضروري، لأن عمل جين واحد كابت للأورام كافٍ في العادة. وُجد أن بعض الجينات الكاتمة للورم «متعلقة بالشدة» لذا كبت إحدى نسختي الجين (سواء عبر تغير جيني أو وظيفي جيني) قد يدعم نمطا ظاهريا خبيثا. (ar)
- La hipòtesi de Knudson, també coneguda com la hipòtesi del doble impacte, és la hipòtesi que estableix que la majoria de gens requereixen dues mutacions, una en cada al·lel, per causar un canvi fenotípic. Va ser formulada per en el 1971 i va conduir de manera indirecta a la identificació de gens relacionats amb el càncer. Knudson va guanyar en el 1998 el premi Albert Lasker d'investigació mèdica per la seva recerca. Knudson va dur a terme una anàlisi estadística en els casos de retinoblastoma, un tumor a la retina que pot aparèixer de manera esporàdica o de manera heredada. Va observar que els casos hereditaris l'aparició del tumor succeïa quan els individus encara eren nens, en canvi en els casos esporàdics, el tumor apareixia durant la vida adulta. A més, en els casos hereditaris el tumor apareixia de manera recurrent en els dos ulls, suggerint una predisposició genètica, en canvi en la majoria de casos esporàdics només apareixia en un. Knudson va hipotetitzar que calia que el ADN patís dues vegades una mutació per causar el tumor. En el cas dels nens amb retinoblastoma familiar, la primera mutació la heredaven, atès que rebien un al·lel mutat del que seria identificat més tard com el gen RB1. La segona mutació era adquirida, i es produïa en l'altre al·lel del gen RB1. En els casos esporàdics, aquestes dues mutacions que són necessàries per l'aparició del tumor, eren adquirides i per tant necessitaven més temps per produir-se, explicant així l'edat més avançada dels pacients. Més tard es va saber que la carcinogenèsi, és a dir el desenvolupament del càncer, depèn de la mutació de proto-oncogens (gens que estimulen proliferació de cèl·lula) i en la desactivació de gens supressors de tumor, els quals són gens que mantenen la divisió cel·lular sota control. Tanmateix, la hipòtesi de Knudson es refereix concretament, a la heterocigocitat dels gens supressors de tumor. És a dir, una mutació en ambdós al·lels en algun gen supressor de tumor és necessària per iniciar el desenvolupament d'aquest. De totes maneres s'ha descrit que alguns d'aquests gens són dosi-dependents, per tant la inhibició d'una sola copia seria suficient per iniciar el desenvolupament tumoral. Aquest fet es coneix com a . (ca)
- Als Knudsonhypothese bezeichnet man die Annahme, dass Krebs das Resultat mehrerer aufeinander folgender Mutationen in der DNA der betroffenen Zelle ist. (de)
- La hipótesis de Knudson es la hipótesis que establece que el cáncer es el resultado de mutaciones acumuladas en el ADN de las células. Fue formulada por primera vez por Alfred G. Knudson en 1971, y condujo indirectamente a la identificación de los genes supresores de tumores, relacionados con la progresión tumoral. Knudson ganó el premio a la investigación médica Albert Lasker por su trabajo. Knudson realizó un análisis estadístico de los casos de retinoblastoma, para explicar precisamente el mecanismo hereditario de este tumor, una enfermedad autosómica dominante. El retinoblastoma es un tumor de la retina que afecta por igual a niños y adultos, en niños como enfermedad genética y en adultos de forma esporádica. Los niños frecuentemente desarrollan el tumor en ambos ojos, lo que sugiere una base hereditaria predisponente. Como conclusión de este estudio, Knudson propuso que, en las familias afectadas por la forma hereditaria de retinoblastoma, se produce un primer evento (primer hit) en la línea germinal que inactiva uno de los dos alelos de RB1 (el gen que produce la predisposición al retinoblastoma). Como el otro alelo permanecería activo, esto sólo produciría una disminución del 50% en la cantidad de proteína activa, lo cual tiene un efecto despreciable. Knudson propuso entonces que debe producirse la pérdida del segundo alelo de RB1 (segundo hit) en un tejido somático para que se desarrolle un tumor en el mismo. Esto conduce a una paradoja: aunque la transmisión de la predisposición a desarrollar un tumor es dominante (porque basta un alelo mutado para transmitir la predisposición), el desarrollo del tumor en sí mismo es recesivo (porque hacen falta dos alelos mutados para producir el tumor). Se desconoce por qué se produce cáncer sobre todo en la retina como resultado de una mutación en un gen que es importante en todas las células del organismo. Se pueden considerar por tanto dos formas de retinoblastoma: una forma bilateral (en la que aparecen tumores independientes en los dos ojos), familiar, y una forma unilateral (en la que aparece un solo tumor en uno de los ojos), esporádica. Los afectados con el primer tipo tienen una probabilidad 6 veces mayor de desarrollar otros tipos de cáncer durante su vida, sobre todo osteosarcoma. Esto se debe a que en las formas familiares, todos los tejidos somáticos presentan un alelo mutado, por lo que sólo necesitan una segunda mutación para provocar la pérdida de función, mientras que en los casos esporádicos hacen falta dos eventos en cada tejido, lo cual ocurre con menor frecuencia. La pérdida de un alelo se puede producir de diversas maneras:
* pérdida del cromosoma 13 completo;
* pérdida del cromosoma 13 normal y duplicación del 13 con el gen mutado;
* recombinación homóloga entre los dos cromosomas 13 durante mitosis;
* adquisición de una mutación independiente en el segundo alelo de RB1; En todos los casos, excepto en la mutación independiente, se perderían además todos los marcadores genéticos localizados alrededor de RB1 (y por tanto, ligados a este gen), una situación que se denomina pérdida de heterocigosidad (LOH por sus siglas en inglés, loss of heterozygosity), una condición que se observa frecuentemente en cáncer. El gen RB1 (que se encuentra localizado en 13q14.1-q14.2) fue clonado en 1986, uno de los primeros éxitos del método de clonaje posicional. Como predecía la hipótesis de Knudson, cuando se analizaron tumores de retinoblastoma utilizando cDNA como sonda en Northern blots, se observó que había tumores en los que el ARN mensajero estaba completamente ausente, mientras que en otros se observaba un ARNm de tamaño anormal. En otros casos, el tamaño del ARNm aparecía normal, pero la secuenciación del mismo reveló la presencia de mutaciones puntuales que afectaban a la función de la proteína. En ningún caso se observaron ARNm normales de RB1 en tumores de retinoblastoma. Posteriormente, estudios similares condujeron al descubrimiento de otros genes responsables de síndromes cancerosos familiares, sugiriendo que la hipótesis de Knudson se puede aplicar a muchos genes supresores de tumores. Como en el caso de RB1, la mayor parte de estos genes codifican proteínas con una función central en la regulación de la proliferación celular. De forma más general, estudios posteriores mostraron que la carcinogénesis depende fundamentalmente de dos tipos de genes, que en conjunto representan una proporción muy pequeña del conjunto del genoma. En condiciones normales, estos genes participan en la regulación del ciclo vital de la célula: el conjunto de sucesos que definen cuándo una célula debe crecer y proliferar. Los genes reguladores pueden realizar dos tipos de funciones:
* activar los procesos dirigidos hacia el crecimiento y la proliferación -- estos genes se denominan protooncogenes; contribuyen a la progresión tumoral cuando sufren mutaciones que los activan de forma permanente o constitutiva, es decir, cuando se produce una ganancia de función; este tipo de mutación tiene un efecto dominante: basta que uno de los dos alelos de la célula esté mutado para que aparezca la actividad;
* inhibir dichos procesos -- son los denominados genes supresores de tumores; en este caso, intervienen en el proceso tumoral si sufren mutaciones que los inactivan, es decir, si se produce una pérdida de función; este tipo de mutación tiene un efecto recesivo: para eliminar la actividad, tienen que estar mutados los dos alelos. Por esta razón, los genes supresores de tumores se denominan a veces genes tumorales recesivos. Para que un cáncer pueda progresar y desarrollarse, deben producirse al menos media docena de mutaciones que afecten a varios genes reguladores. Sin embargo, otros tipos de genes también pueden participar en la malignidad, facilitando la capacidad invasiva del tumor (por ejemplo, mutaciones en las proteínas del citoesqueleto que favorecen la motilidad celular). (es)
- L’hypothèse de Knudson est l'hypothèse selon laquelle le cancer est le résultat d'une accumulation de mutations de l'ADN d'une cellule. Elle fut d'abord proposée par (en) en 1953, puis formulée par Alfred G. Knudson en 1971. Les travaux de Knudson le conduisent indirectement à l'identification de gènes liés au cancer. Knudson remporta le prix Albert-Lasker pour la recherche médicale clinique en 1998 pour son travail. La théorie des multi-mutations du cancer fut proposée par Nordling dans le (en) en 1953. Il remarqua que dans les pays industrialisés, la fréquence des cancers semblait s'accroître selon l'âge à la puissance 6. Cette corrélation pouvait être expliquée en supposant que l'incidence du cancer était due à l'accumulation de six mutations consécutives. Plus tard, Knudson réalisa une analyse statistique sur des cas de rétinoblastome, un tumeur de la rétine qui apparaît de manière héréditaire ou sporadique. Il remarqua que les rétinoblastomes hérités apparaissaient à un plus jeune âge que ceux apparu sporadiquement. De plus, les enfants qui héritaient d'un rétinoblastome, développaient souvent une tumeur dans les deux yeux, suggérant une prédisposition. Knudson suggéra que plusieurs « coups » à l'ADN étaient nécessaires pour provoquer un cancer. Chez les enfants à rétinoblastome hérité, le premier « coup » venait de l'ADN, et un seul coup de l'environnement était suffisant pout provoquer une tumeur. Dans les autres cas, deux coups devaient avoir lieu avant qu'une tumeur apparaisse, expliquant ainsi la différence d'âge. L'hypothèse de Knudson est à mettre en lien avec l'activité et le rôle de p53, gène suppresseur de tumeur, qui protège les cellules contre une éventuelle évolution vers un stade tumoral en favorisant leur mort face à des mutations trop nombreuses et/ou graves pour la cellule. Durant le développement tumoral, la protéine p53 est par conséquent très fréquemment mutée, ceci étant une stratégie pour la cellule tumorale afin de lutter contre la mort et ainsi de pouvoir proliférer sans contrôle effectué par les systèmes suppresseurs de tumeurs. Il fut découvert plus tard que la carcinogenèse (le développement du cancer) dépendait de l'activation de proto-oncogènes (gènes qui stimulent la prolifération cellulaire) et de la désactivation de gènes suppresseurs de tumeurs (gènes qui contrôlent la prolifération cellulaire). Un premier « coup » sur un oncogène ne menait pas forcément au cancer, car les gènes suppresseurs de tumeurs (GST) prévenaient toujours l'apparition d'une tumeur. De même, si les GST étaient endommagés (comme le gène Rb1 dans la cas de la rétinoblastome) cela ne provoquaient pas de cancer tant que les oncogènes n'étaient pas touchés. (fr)
- The Knudson hypothesis, also known as the two-hit hypothesis, is the hypothesis that most tumor suppressor genes require both alleles to be inactivated, either through mutations or through epigenetic silencing, to cause a phenotypic change. It was first formulated by Alfred G. Knudson in 1971 and led indirectly to the identification of tumor suppressor genes. Knudson won the 1998 Albert Lasker Clinical Medical Research Award for this work. Knudson performed a statistical analysis on cases of retinoblastoma, a tumor of the retina that occurs both as an inherited disease and sporadically. He noted that inherited retinoblastoma occurs at a younger age than the sporadic disease. In addition, the children with inherited retinoblastoma often developed the tumor in both eyes, suggesting an underlying predisposition. Knudson suggested that two "hits" to DNA were necessary to cause the cancer. In the children with inherited retinoblastoma, the first mutation in what later came to be identified as the RB1 gene, was inherited, the second one acquired. In non-inherited retinoblastoma, instead two mutations, or "hits", had to take place before a tumor could develop, explaining the later onset. It was later found that carcinogenesis (the development of cancer) depended both on the mutation of proto-oncogenes (genes that stimulate cell proliferation) and on the inactivation of tumor suppressor genes, which are genes that keep proliferation in check. Knudson's hypothesis refers specifically, however, to the heterozygosity of tumor suppressor genes. An inactivation of both alleles is required, as a single functional tumor suppressor gene is usually sufficient. Some tumor suppressor genes have been found to be "dose-dependent" so that inhibition of one copy of the gene (either via genetic or epigenetic modification) may encourage a malignant phenotype, which is termed haploinsufficiency. (en)
- L'ipotesi di Knudson, detta anche ipotesi dei due colpi (two-hit hypothesis), stabilisce una predisposizione al cancro ereditario associato solitamente alla "loss of function" di un gene oncosoppressore: secondo questa ipotesi, la maggior parte dei geni oncosoppressori richiede che entrambi gli alleli debbano essere inattivati, tramite mutazioni o tramite silenziamento epigenetico, per poter causare un cambiamento fenotipico. La teoria è stata formulata per la prima volta da Alfred G. Knudson nel 1971 e ha portato indirettamente all'identificazione di geni correlati al cancro. Knudson ha vinto nel 1998 l'Albert Lasker Clinical Medical Research Award per queste ricerche. La teoria di Knudson in particolare afferma che, perché si manifesti il tumore, si deve presentare una prima mutazione su uno dei due alleli di un gene (l'oncosoppressore, appunto), che sarà ereditato dalla progenie (per cui questa avrà una forte predisposizione al cancro) e in seguito deve avvenire una mutazione "de novo" sull'altro allele dello stesso gene. (it)
- クヌードソン仮説(クヌードソンかせつ)とは、癌は細胞のDNAに変異が蓄積した結果引き起こされるという仮説である。この仮説は当初、1953年にCarl O. Nordlingによって提唱され、アルフレッド・ジョージ・クヌードソンJr によって体系化された。クヌードソンの業績は、間接的に癌関連遺伝子の同定に結びつくことになった。クヌードソンはこれらの業績により1988年にラスカー・ドゥベーキー臨床医学研究賞を受賞した。 癌の多遺伝子変異説はNordingによって1953年に、British Journal of Cancer 誌で提唱された。彼は、同誌において工業国では癌の発症が年齢の6乗に比例し増加すると述べている。この関係について、癌の発生は6つの連続した変異の蓄積を必要とすると想定することで説明された。 その後、クヌードソンは、網膜芽細胞腫の症例についての統計学的解析を行った。網膜芽細胞腫は、網膜に発生する腫瘍で散発性および遺伝性に発生する。彼は、遺伝性の網膜芽細胞腫は散発性よりも若年性に発症することを示した。さらに、遺伝性の網膜芽細胞腫を持つ児は、両眼に腫瘍を発症しやすいという疾病素因を有していることを発見した。 クヌードソンは、発癌にはDNAに対する複数の打撃(hit)が必要であると提唱した。遺伝性の網膜芽細胞腫を患う児は、第一にDNA異常を遺伝的に保有しており、そこへ何らかの第二の異常が生じると速やかに癌に至る。非遺伝性の網膜芽腫は、腫瘍の進行前に二つの打撃(hit)が起こらねばならない。この理論により、発症年齢の違いを説明した。 後に、発癌(癌の進行)は癌遺伝子(細胞増殖を刺激する遺伝子)と、がん抑制遺伝子(チェック機構で増殖を制御する遺伝子)の不活性化の二つに依っていることが判明した。最初の打撃(first hit)は癌化の必要条件であるが十分条件ではない。なぜなら、正常に作用しているがん抑制遺伝子が、依然としてチェックポイントにおける癌化の制御を行っているからである。けれども、もしもここで、がん抑制遺伝子に異常が生じてしまった場合、制御不能な増殖が生じる。同様に、(網膜芽細胞腫におけるRb1遺伝子のような)がん抑制遺伝子に異常が生じても、もしも活性化された癌遺伝子による制御不能な増殖刺激がなければ、は起こらない。 (ja)
- Hipoteza Knudsona – hipoteza tłumacząca proces nowotworzenia, mówiąca, że nowotwór powstaje na skutek nagromadzenia się mutacji w DNA komórki. Zarys teorii przedstawił w 1953, a następnie sformułował ją Alfred G. Knudson w 1971. Praca Knudsona pośrednio doprowadziła do zidentyfikowania onkogenów. W 1998 Knudsona nagrodzono za tę pracę Nagrodą im. Alberta Laskera. Nordling w 1953 roku w artykule w British Journal of Cancer odnotował, że częstość występowania nowotworów u ludzi na terenach uprzemysłowionych rośnie proporcjonalnie do 6. potęgi wieku pacjentów. Korelację tę można wytłumaczyć zaistnieniem sześciu różnych mutacji poprzedzających powstanie nowotworu. Knudson w swojej pracy o siatkówczaku (retinoblastoma), rodzaju nowotworu siatkówki przeprowadził analizę statystyczną występowania tego guza. Wiadomo było wtedy, że retinoblastoma występuje zarówno u dzieci, u których jest rodzinny, i u dorosłych, u których występuje sporadycznie. Ponadto, u dzieci siatkówczak występuje często obustronnie, co potwierdza fakt wrodzonej predyspozycji do tego nowotworu. Wnioski Knudsona były następujące: do rozwoju siatkówczaka prowadzą dwa uszkodzenia DNA (two hits). U dzieci z siatkówczakiem pierwsze uszkodzenie DNA było wrodzone, i każde następne prowadziło od razu do wystąpienia nowotworu, dlatego następowało to stosunkowo wcześnie. U dorosłych nie było wrodzonej zmiany w DNA, więc obydwa uszkodzenia musiały powstać spontanicznie – stąd różnica w okresie pojawienia się nowotworu. Późniejsze badania wykazały, że kancerogeneza zależy od aktywacji onkogenów i wyłączenia genów supresorowych (antyonkogenów). Gen odpowiedzialny za siatkówczaka, RB1, okazał się być genem supresorowym. (pl)
- A hipótese de Knudson é a hipótese de que o câncer é o resultado de mutações acumuladas ao DNA de uma célula. Ela foi inicialmente proposta por em 1953, e posteriormente formulada por Alfred George Knudson em 1971, num estudo do retinoblastoma. O trabalho de Knudson levou indiretamente à identificação de genes relacionados ao câncer. Knudson ganhou o Prêmio Lasker de 1998 por seu trabalho. (pt)
- Мутационная теория онкогенеза — учение, согласно которому причиной возникновения злокачественных опухолей являются мутационные изменения генома клетки. В настоящее время эта теория является общепринятой. В подавляющем большинстве случаев злокачественные новообразования развиваются из одной опухолевой клетки, то есть имеют моноклональное происхождение. Согласно современным представлениям, мутации, которые приводят к развитию опухоли, могут иметь место как в половых (около 5 % всех случаев), так и в соматических клетках. (ru)
- 二次打击学说(英語:two-hit hypothesis),也称克努森假说(英語:Knudson hypothesis)或努德森雙擊假說(英語:Knudson Two-Hit Hypothesis)等,是美国遗传学家艾尔弗雷德·克努森于1971年提出、用以解释癌症疾病致病机理的学说。克努森通过视网膜母细胞瘤的研究,首次提出某些基因对癌症有抑制作用,这一概念的提出推动了大量肿瘤抑制基因的识别与发现,并解释或研究了诸多癌症、乃至其它疾病(如常染色体显性多囊肾病)的成因。克努森也因此获得1998年的拉斯克临床医学研究奖。 (zh)
|