| rdfs:comment
| - علم الكتابة الصحيحة (الأرثوتيبوغرافيا) هو مجموع قواعد الكتابة الصحيحة للحروف والعلامات، ومثال ذلك قواعد كتابة الحروف الكبيرة والصغيرة في اللغات المكتوبة بالحرف اللاتيني. (ar)
- Ortotipografia inprimaki bat egiteko aplikatu beharreko ortografia eta tipografia arauen multzoa da. Hau da, ortografia arauez gainera, tipografia arauak ere biltzen ditu ortotipografiak. Esaterako, nola erabili puntuazio markak, LETRA LARRIAK, letra lodiak, ; nola idatzi lege edo dekretuen izenak eta bibliografiako aipuak; noiz eta nola erabili letra-tipo kamutsak (sans-serif) eta letra-tipo zorrotzak (serif); nola idatzi eta akronimoak; nola erabili ; nola idatzi ; nola idatzi neurri zientifikoak; nola ekarri hizkuntza batera beste hizkuntzetako hitzak, izen bereziak... (eu)
- Typografisk syntax eller ortotypografi är läran om vad typografiska symboler och konventioner betyder och hur dessa skall användas, till exempel skiljetecken, indentering, höger- och vänsterjustering med mera. Dessa regler varierar i hög grad från land till land och även från bokförlag till bokförlag. Varje större bokförlag fastställer vilken syntax som gäller för böcker tryckta på deras förlag. (sv)
- L'ortotipografia o ortografia tipogràfica és el tractat o conjunt de regles, normes, usos i convencions per les quals es regeix la confecció d'un imprès mitjançant recursos o signes tipogràfics específics. L'ortotipografia s'encarrega d'estudiar la combinació de l'ortografia i la tipografia, i especifica la forma en la qual la primera s'aplica a obres impreses. En l'actualitat, a causa del fet que normalment s'escriu amb l'ús de tipus en programes de tractament de textos, de maquetació i de composició, l'ortotipografia s'ha convertit en un punt essencial. (ca)
- La ortotipografía es el conjunto de usos y convenciones que rigen en cada lengua la escritura por medio de elementos tipográficos. Se ocupa de la correcta aplicación de las reglas de la tipografía, como la ortografía se aplica a la escritura en general, con independencia del medio empleado para producirla. Un ejemplo de regla tipográfica elemental es que una coma debe seguir sin espacios a la letra que la precede, pero debe estar separada por un espacio del signo o carácter que le sigue. (es)
- L’orthotypographie est l’ensemble des règles qui permettent d’écrire de façon correcte, selon une norme établie, à l’aide de types (caractères). C’est donc l’ensemble des règles de l’orthographe des mots et des règles typographiques (utilisation des majuscules et des minuscules, des espacements, de la ponctuation, de l’italique, etc.). (fr)
- Typographical syntax, also known as orthotypography, is the aspect of typography that defines the meaning and rightful usage of typographic signs, notably punctuation marks, and elements of layout such as flush margins and indentation. Orthotypographic rules vary broadly from language to language, from country to country, and even from publisher to publisher. As such, they are more often described as "conventions". Each major publisher maintains a list of orthotypographic rules that they apply as part of their house style. (en)
|
| has abstract
| - L'ortotipografia o ortografia tipogràfica és el tractat o conjunt de regles, normes, usos i convencions per les quals es regeix la confecció d'un imprès mitjançant recursos o signes tipogràfics específics. L'ortotipografia s'encarrega d'estudiar la combinació de l'ortografia i la tipografia, i especifica la forma en la qual la primera s'aplica a obres impreses. En l'actualitat, a causa del fet que normalment s'escriu amb l'ús de tipus en programes de tractament de textos, de maquetació i de composició, l'ortotipografia s'ha convertit en un punt essencial. Segons Martínez de Sousa, de la mateixa manera que l'ortografia s'ocupa de les regles bàsiques de l'escriptura, l'ortotipografia o ortografia tipogràfica és el «conjunt de regles per les quals es regeix la confecció d'un imprès mitjançant recursos o signes tipogràfics». L'ortotipografia es fixa especialment en les famílies i estils de lletres, l'aplicació de la rodona, cursiva, negreta, versaleta, ampla i estreta, superíndex i subíndex, etc. També abasta la correcta escriptura de notes al peu i cites bibliogràfiques, «cites textuals, obres, obres teatrals, fórmules, títols, subtítols i altres aspectes bibliogràfics i tipogràfics que van més enllà de la simple escriptura del text general». Si l'«ortografia» és el conjunt de normes que regulen l'escriptura d'una llengua i la «tipografia» és l'art de crear i combinar tipus, és a dir, lletres d'impremta, per a produir llibres, revistes, fullets, pàgines web, etc., l'«ortotipografia» s'ocupa d'estudiar la combinació de l'ortografia i la tipografia i concreta la forma en què la primera s'aplica a obres impreses. L'ortotipografia és, eminentment, una disciplina de tipus pràctic, la qual cosa implica que, partint de l'ortografia, el disseny editorial i els mitjans tècnics, l'ortotipògraf haurà de prendre, en cada cas de manera específica, decisions perquè totes aquestes peces encaixin en benefici de la comunicació escrita. (ca)
- علم الكتابة الصحيحة (الأرثوتيبوغرافيا) هو مجموع قواعد الكتابة الصحيحة للحروف والعلامات، ومثال ذلك قواعد كتابة الحروف الكبيرة والصغيرة في اللغات المكتوبة بالحرف اللاتيني. (ar)
- La ortotipografía es el conjunto de usos y convenciones que rigen en cada lengua la escritura por medio de elementos tipográficos. Se ocupa de la correcta aplicación de las reglas de la tipografía, como la ortografía se aplica a la escritura en general, con independencia del medio empleado para producirla. Un ejemplo de regla tipográfica elemental es que una coma debe seguir sin espacios a la letra que la precede, pero debe estar separada por un espacio del signo o carácter que le sigue. Martínez de Sousa define la ortotipografía como «el conjunto de reglas de estética y escritura tipográfica que se aplican a la presentación de los elementos gráficos, como bibliografías, cuadros, poesías, índices, notas de pie de página, citas, citas bibliográficas, obras teatrales, aplicación de los distintos estilos de letra (redonda, cursiva, versalita, así como las combinaciones de unas y otras), etc.». Algunas de estas reglas, sin embargo, suelen ser parte de lo que se llama más propiamente «estilo editorial», así como del «diseño editorial», ya que pueden variar de una publicación a otra; la ortotipografía concreta su aplicación desde un punto de vista ortográfico y tipográfico. (es)
- Ortotipografia inprimaki bat egiteko aplikatu beharreko ortografia eta tipografia arauen multzoa da. Hau da, ortografia arauez gainera, tipografia arauak ere biltzen ditu ortotipografiak. Esaterako, nola erabili puntuazio markak, LETRA LARRIAK, letra lodiak, ; nola idatzi lege edo dekretuen izenak eta bibliografiako aipuak; noiz eta nola erabili letra-tipo kamutsak (sans-serif) eta letra-tipo zorrotzak (serif); nola idatzi eta akronimoak; nola erabili ; nola idatzi ; nola idatzi neurri zientifikoak; nola ekarri hizkuntza batera beste hizkuntzetako hitzak, izen bereziak... (eu)
- L’orthotypographie est l’ensemble des règles qui permettent d’écrire de façon correcte, selon une norme établie, à l’aide de types (caractères). C’est donc l’ensemble des règles de l’orthographe des mots et des règles typographiques (utilisation des majuscules et des minuscules, des espacements, de la ponctuation, de l’italique, etc.). Le terme semble être apparu en 1608 et désignait alors un document destiné aux correcteurs ou à ceux qui vont publier leurs écrits. Pour Jean Méron, le terme excluait donc toute référence à la simple rédaction manuscrite. La notion a été reprise par Nina Catach (« orthographe typographique »), qui s’était intéressée également à la ponctuation comme à ce qu’elle nommait « la mise en page ». Jean-Pierre Lacroux revendique le mot-valise avec un sens distinct de celui évoqué par Méron : tout ce qui concerne « l’armada des prescriptions à la fois orthographiques et typographiques ; par exemple, celles qui concernent l’écriture des titres d’œuvres ». De fait, le terme correspond à une intersection (nécessairement) floue entre orthographe et typographie. Distincte des « marches typographiques » propres à une publication, un éditeur, une collection, etc. — et qui ont chacune leur particularité —, l’orthotypographie répondrait au besoin de repères des rédacteurs-composeurs-éditeurs (souvent auto-imprimeurs) d’aujourd’hui. Après cinq siècles de composition typographique et un demi-siècle seulement de photocomposition, le développement des outils bureautiques (matériels et logiciels), mais aussi de l’impression personnelle contribuent à faire émerger dans le public le besoin de connaître les règles de présentation de documents structurés. L’orthotypographie se distingue donc du simple respect de la norme orthographique et grammaticale commun à l’ensemble des productions écrites (y compris les productions courantes). Son but est d’appliquer des normes ortho- et typo-graphiques applicables à l’édition « composée » qui participent à la compréhension visuelle d’un texte structuré, qu’il s’agisse d’impression sur papier ou de mise en ligne. (fr)
- Typographical syntax, also known as orthotypography, is the aspect of typography that defines the meaning and rightful usage of typographic signs, notably punctuation marks, and elements of layout such as flush margins and indentation. Orthotypographic rules vary broadly from language to language, from country to country, and even from publisher to publisher. As such, they are more often described as "conventions". While some of those conventions have ease of understanding as a justification – for instance, specifying that low punctuation (commas, full stops, and ellipses) must be in the same typeface, weight, and style as the preceding text – many are probably arbitrary. The rules dealing with quotation marks are a good example of this: which ones to use and how to nest them, how much whitespace to leave on both sides, and when to integrate them with other punctuation marks. Each major publisher maintains a list of orthotypographic rules that they apply as part of their house style. (en)
- Typografisk syntax eller ortotypografi är läran om vad typografiska symboler och konventioner betyder och hur dessa skall användas, till exempel skiljetecken, indentering, höger- och vänsterjustering med mera. Dessa regler varierar i hög grad från land till land och även från bokförlag till bokförlag. Varje större bokförlag fastställer vilken syntax som gäller för böcker tryckta på deras förlag. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)