rdfs:comment
| - Wannes Van de Velde (Anvers 29 d'abril del 1937 - ibídem, 10 de novembre del 2008) fou un cantautor belga. Va néixer com Willy Cecile Johannes Van de Velde a Anvers. És conegut per la seva cançó Ik wil deze nacht in de straten verdwalen (Aquesta nit, em vol perdre als carrers d'Anvers) i per la seva resposta musical a la cançó de Jacques Brel, De flamingant ne me traîtez, una resposta artística a l'invectiva brel·lesca contra els nacionalistes flamencs que va cantar en francès. (ca)
- Wannes Van de Velde (29 April 1937 – 10 November 2008), born Willy Cecile Johannes Van de Velde, in Antwerp, was a Flemish folk singer, guitarist, musician, poet, puppeteer and artist. He is most famous for his songs Ik Wil deze Nacht in de Straten Verdwalen (1973), Mijn Mansarde and De Brug van Willebroek (1990). His work is often categorized as kleinkunst. Van de Velde was known for singing in his local dialect. (en)
- Willy Cecile Johannes (Wim) Van de Velde beter bekend als Wannes Van de Velde (Antwerpen, 29 april 1937 – aldaar, 10 november 2008) was een Belgische (Vlaams) zanger, muzikant, dichter en beeldend kunstenaar. Zijn bekendste nummer is "Ik Wil deze Nacht in de Straten Verdwalen" (1973). (nl)
- Willy Cecile Johannes (Wim) VAN DE VELDE pli bone konata sub la nomo Wannes Van de Velde (naskiĝis la 29-an de aprilo 1937 en Antverpeno, mortis la 10-an de novembro 2008 samurbe) estis flandra kantisto, muzikisto, poeto kaj aktoro. Ĉefe li iĝis konata pro siaj kantoj en la antverpena. Lia plej fama estis Ik wil deze nacht in de strate verdwale (Mi volas perdiĝi en la stratoj ĉi-nokte). La antverpena kvartalo Klein-Antwerpen (Malgranda Antverpeno), kie li loĝis pli ol 30 jarojn, nomis lin honora loĝanto en 2006. (eo)
- Wannes Van de Velde, de son vrai nom Willy Cecile Johannes Van de Velde (né le 29 avril 1937 à Anvers, Belgique - mort le 10 novembre 2008), est un chansonnier, musicien, poète et artiste plasticien belge. D’une part dépositaire de la tradition populaire, et véritable figure emblématique du folk anversois, ayant assumé, à ce titre, un rôle de conservateur d’un patrimoine séculaire, il apparaît d’autre part comme un important novateur, ayant jeté des passerelles entre musique populaire traditionnelle d’une part, et jazz et musique contemporaine d’autre part ; de même, il sut combiner art populaire et théâtre moderne. Le système médiatique commercial lui était étranger, et il ne consentit à céder à aucun de ses impératifs ; quelques-unes de ses chansons connurent néanmoins un gros succès pub (fr)
|