| rdfs:comment
| - لغة الخشب هي ترجمة حرفية للتعبير الفرنسي (بالفرنسية: Langue de bois)، الذي يقصد به اللغة التي تستخدم عبارات مبهمة وغامضة ومجردة أو لمّاعة لتحرف الانتباه عن القضايا البارزة. المصطلح شاع استخدامه في السبيعنيات والثمانينيات من القرن العشرين. (ar)
- Betonsprache [beˈtõˌʃpʀaːxə, beˈtɔŋˌʃpʀaːxə], auch Hölzerne Sprache oder Holzsprache (englisch Wooden language, französisch Langue de bois), und totalitäre Sprache sowie auch Xyloglossie oder Xylolalie (altgriechisch ξύλον xylon, deutsch ‚Holz‘ und γλῶσσα glóssa, deutsch ‚Sprache‘ bzw. λαλιά lalia, deutsch ‚das Reden‘) genannt, ist eine rhetorische Figur, die ausschließlich propagandistischen Zwecken und der ideologischen Manipulation der Öffentlichkeit dient. (de)
- Ξύλινη γλώσσα ονομάζεται ο τρόπος εκφοράς του λόγου που είναι βασισμένος σε κωδικοποιημένες και τυποποιημένες εκφράσεις κοινοτοπιών, και χρησιμοποιείται κυρίως για να καυτηριάσει τον τρόπο ομιλίας των πολιτικών. Στην ελληνική εισήχθη ως «δάνειο» από τη γαλλική έκφραση «langue de bois». Με τη σειρά της η γαλλική έκφραση υποστηρίζεται ότι προήλθε από την αντίστοιχη πολωνική έκφραση. (el)
- Lengua de madera es una adaptación al español de la expresión francesa Langue de bois. Muy utilizada en el lenguaje político, se refiere a la utilización de un lenguaje vago, impreciso, pomposo o engañoso para desviar la atención del público de los asuntos verdaderamente importantes, maquillar la realidad, ocultar las verdaderas opiniones del hablante o eludir sus responsabilidades. (es)
- L'expression « langue de bois » désigne un cliché rhétorique péjoratif, visant à disqualifier un discours adverse en affirmant que son argumentation est tissée de formules stéréotypées. Des auteurs ont tenté de préciser le sens de l'expression, attestée en France au milieu du XXe siècle pour caractériser le discours officiel des dirigeants de l'Union soviétique, et utilisée depuis pour critiquer toute espèce de discours politique ; l'expression langue de bois relève elle-même d'un discours conventionnel et stéréotypé. (fr)
- L'espressione francese langue de bois (letteralmente "lingua di legno", metafora traducibile in italiano come "divagare", o "menare il can per l'aia") si riferisce a un linguaggio che usa parole vaghe, ambigue, astratte o pompose per distogliere l'attenzione dai problemi principali. (it)
- La novaparla és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la occidental especialment generalitzat al segle xxi, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquest argot: «Aquesta llengua no està feta per a comunicar sinó per a alimentar la il·lusió que passen coses eficaces».(Vegeu també: Finestra d'Overton i Postveritat)
(ca)
- Dřevěný jazyk označuje ve francouzštině byrokratický žvást, formu často mnohomluvné komunikace, která obsahuje abstraktní banality a může sloužit k zastření nekompetentnosti mluvčího nebo jeho neochoty mluvit o nepříjemném tématu. Výraz "dřevěný jazyk" pronikl do francouzštiny původně z ruštiny. Někdy se v žertu mluví o xyloglossii nebo xylolalii, z řeckého xylon: dřevo a glossa: jazyk nebo λαλέω / laleô: mluvit. (cs)
- Wooden language is language that uses vague, ambiguous, abstract or pompous words in order to divert attention from the salient issues. The French scholar identified four characteristics of wooden language: abstraction and the avoidance of the concrete, tautologies, bad metaphors, and Manichaeism that divides the world into good and evil. The phrase is a literal translation of the French expression langue de bois which appears to have been coined by Georges Clemenceau in 1919, and became widely used during the 1970s and 1980s after being brought back into French from Russian via Polish. (en)
|
| has abstract
| - La novaparla és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la occidental especialment generalitzat al segle xxi, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquest argot: «Aquesta llengua no està feta per a comunicar sinó per a alimentar la il·lusió que passen coses eficaces». Es fa servir pels poders polítics i sobretot pels mitjans de comunicació que els donen suport. Va començar a detectar-se a França a partir de maig del 68 i dels anys 70, primer convivint amb el nom de langue de chêne (llengua d'alzina surera), amb el mateix ús, i l'any 1981 l'expressió en francès langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclopèdia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En català s'ha adoptat com a traducció a la llengua del mateix nom que apareix a la novel·la 1984 de George Orwell. La novaparla abusa de lítotes, metonímies i perífrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistemàtica per substituir-ne d'altres. Usa la sofisticació per construir frases voluntàriament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les màximes són parlar molt sense dir res i evitar a tot preu una llarga llista de conceptes tabú. Sovint, l'eufemisme usat per a cada concepte és sempre el mateix, com per exemple el verb «maquillar» en comptes de «manipular» dades. D'aquí que hagin començat a aparèixer, a publicacions no mediàtiques (fanzines, llibres de petites editorials antisistema, seccions o capítols d'assajos independents), petits lèxics o manuals de traducció de la novaparla al castellà o al català. En francès existeix un generador automàtic de discurs de novaparla. En ambients acadèmics, un investigador ha equiparat el llenguatge utilitzat als mitjans de comunicació amb la novaparla.(Vegeu també: Finestra d'Overton i Postveritat)
(ca)
- Dřevěný jazyk označuje ve francouzštině byrokratický žvást, formu často mnohomluvné komunikace, která obsahuje abstraktní banality a může sloužit k zastření nekompetentnosti mluvčího nebo jeho neochoty mluvit o nepříjemném tématu. Jako rétorickou figuru jej charakterizuje, že mluvčí se nechce vyjadřovat srozumitelně a prostě, nýbrž hromadí pokud možno složité a vyhýbavé výrazy, nic neříkající fráze a klišé. Ne tolik proto, aby před ostatními vypadal učenější než je, jako spíš proto, aby nemusel odpovídat na nepříjemné otázky. Je s oblibou užíván byrokratickými institucemi, tedy takovými, které v případě, že určitý postup selže, na něm trvají s o to větším důrazem. Dřevěný jazyk je neklamný indikátor byrokratizace. Výraz "dřevěný jazyk" pronikl do francouzštiny původně z ruštiny. Někdy se v žertu mluví o xyloglossii nebo xylolalii, z řeckého xylon: dřevo a glossa: jazyk nebo λαλέω / laleô: mluvit. (cs)
- لغة الخشب هي ترجمة حرفية للتعبير الفرنسي (بالفرنسية: Langue de bois)، الذي يقصد به اللغة التي تستخدم عبارات مبهمة وغامضة ومجردة أو لمّاعة لتحرف الانتباه عن القضايا البارزة. المصطلح شاع استخدامه في السبيعنيات والثمانينيات من القرن العشرين. (ar)
- Betonsprache [beˈtõˌʃpʀaːxə, beˈtɔŋˌʃpʀaːxə], auch Hölzerne Sprache oder Holzsprache (englisch Wooden language, französisch Langue de bois), und totalitäre Sprache sowie auch Xyloglossie oder Xylolalie (altgriechisch ξύλον xylon, deutsch ‚Holz‘ und γλῶσσα glóssa, deutsch ‚Sprache‘ bzw. λαλιά lalia, deutsch ‚das Reden‘) genannt, ist eine rhetorische Figur, die ausschließlich propagandistischen Zwecken und der ideologischen Manipulation der Öffentlichkeit dient. (de)
- Ξύλινη γλώσσα ονομάζεται ο τρόπος εκφοράς του λόγου που είναι βασισμένος σε κωδικοποιημένες και τυποποιημένες εκφράσεις κοινοτοπιών, και χρησιμοποιείται κυρίως για να καυτηριάσει τον τρόπο ομιλίας των πολιτικών. Στην ελληνική εισήχθη ως «δάνειο» από τη γαλλική έκφραση «langue de bois». Με τη σειρά της η γαλλική έκφραση υποστηρίζεται ότι προήλθε από την αντίστοιχη πολωνική έκφραση. (el)
- Lengua de madera es una adaptación al español de la expresión francesa Langue de bois. Muy utilizada en el lenguaje político, se refiere a la utilización de un lenguaje vago, impreciso, pomposo o engañoso para desviar la atención del público de los asuntos verdaderamente importantes, maquillar la realidad, ocultar las verdaderas opiniones del hablante o eludir sus responsabilidades. (es)
- L'expression « langue de bois » désigne un cliché rhétorique péjoratif, visant à disqualifier un discours adverse en affirmant que son argumentation est tissée de formules stéréotypées. Des auteurs ont tenté de préciser le sens de l'expression, attestée en France au milieu du XXe siècle pour caractériser le discours officiel des dirigeants de l'Union soviétique, et utilisée depuis pour critiquer toute espèce de discours politique ; l'expression langue de bois relève elle-même d'un discours conventionnel et stéréotypé. (fr)
- L'espressione francese langue de bois (letteralmente "lingua di legno", metafora traducibile in italiano come "divagare", o "menare il can per l'aia") si riferisce a un linguaggio che usa parole vaghe, ambigue, astratte o pompose per distogliere l'attenzione dai problemi principali. (it)
- Wooden language is language that uses vague, ambiguous, abstract or pompous words in order to divert attention from the salient issues. The French scholar identified four characteristics of wooden language: abstraction and the avoidance of the concrete, tautologies, bad metaphors, and Manichaeism that divides the world into good and evil. The phrase is a literal translation of the French expression langue de bois which appears to have been coined by Georges Clemenceau in 1919, and became widely used during the 1970s and 1980s after being brought back into French from Russian via Polish. In France, wooden language is commonly and strongly associated with politicians and the conditioning at the National School of Administration, as attested by intellectual Michel Butor: "We have had, among the misfortunes of France, the creation by General de Gaulle of the École nationale d'administration which holds the monopoly of the training of politicians. They have to go through there, where they learn the wooden language". The fictional language of Newspeak in George Orwell's novel Nineteen Eighty-Four often mirrors and satirizes wooden language. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)