rdfs:comment
| - Ángel Pestaña Núñez fou una de les figures més destacades de l'anarcosindicalisme espanyol.Nascut en el si d'una família humil, era orfe del seu pare des de nen i sense haver conegut a la seva mare, es va veure obligat des de petit a guanyar-se la vida, pel que va treballar en diversos oficis, fins a aprendre finalment la professió de rellotger. (ca)
- Ángel Pestaña Núñez (* 14. Februar 1886 in Ponferrada-Santo Tomás de las Ollas; † 11. Dezember 1937 in Barcelona) war ein spanischer Syndikalist, mehrmaliger Sekretär der Confederación Nacional del Trabajo (CNT), Gründer des (PS) und Abgeordneter in den Cortes Generales. (de)
- Ángel Pestaña Núñez (Ponferrada, 14 février 1886 - Barcelone, 11 décembre 1937) est un militant anarchosyndicaliste espagnol, secrétaire général de la Confédération nationale du travail en 1929. Pendant la vague de pistolérisme en 1922, il est grièvement blessé dans un attentat. En 1931, partisan du possibilisme libertaire, il est à l'initiative du Manifeste des Trente et fonde fin 1932, le Parti syndicaliste. Il est élu député du Front populaire lors des élections de février 1936. Peu avant son décès dû à la maladie, il rejoint la CNT comme simple militant. (fr)
- Ángel Pestaña Núñez (Santo Tomás de las Ollas, 14 de febrero de 1886 – Barcelona, 11 de diciembre de 1937) fue un anarcosindicalista español, secretario nacional de la CNT en varias ocasiones, fundador del Partido Sindicalista y diputado en Cortes Generales por la provincia de Cádiz. (es)
- Ángel Pestaña Nuñez (1886–1937) was a Spanish Anarcho-syndicalist and later the founder of the Syndicalist Party. (en)
- Ángel PESTAÑA [ANĥel pesTAnja] (naskiĝis en Ponferrada, El Bierzo, Provinco de Leono en Hispanio, la 14-an de februaro de 1886, kaj mortis en Begas, Barcelono, la 11-an de decembro de 1937) estis hispana anarkiisto. Li devenis el tre malriĉa familio kaj devis labori de tre juna. Laborinte en diversaj lokoj, en 1914 li ekloĝis en Barcelono kaj fariĝis sindikata aktivisto. Li partoprenis la kongreson de la Confederación Nacional del Trabajo de 1918, kie li estis elektita ĉefredaktoro de Solidaridad Obrera, la ĵurnalo de la asocio. Li estis plurfoje arestita. (eo)
|