rdfs:comment
| - Les eleccions legislatives noruegues de 1965 se celebraren el 13 de setembre de 1965 per a renovar els 155 membres del Storting, el parlament de Noruega. Els més votats foren els laboristes noruecs, però es formà un govern de coalició de dretes dirigit pel centrista , qui fou nomenat primer ministre de Noruega. (ca)
- Parliamentary elections were held in Norway on 12 and 13 September 1965. The Labour Party remained the largest party, winning 68 of the 150 seats. However, the four non-socialist parties succeeded in winning a majority between them and forming a government. Per Borten, the leader of the Centre Party, became Prime Minister. (en)
- Las elecciones parlamentarias de Noruega fueron realizadas entre el 12 y 13 de septiembre de 1965. El Partido Laborista se posicionó como el partido político más grande, obteniendo 68 de los 150 escaños. Sin embargo, los 4 partidos no socialistas lograron conformar una mayoría parlamentaria y formaron un gobierno. , líder del Partido de Centro, se convirtió en Primer ministro. (es)
- Les élections législatives norvégiennes de 1965 (Stortingsvalet 1965, en norvégien) se sont tenues le 13 septembre 1965, afin d'élire les cent cinquante députés du Storting pour un mandat de quatre ans. (fr)
- Stortingsvalet i Norge 1965 hölls den 12 september 1965. Valdeltagandet låg detta år på 85,4% och det var 150 mandat som skulle delas ut. De borgerliga partierna bildade Per Bortens regering som bestod av Høyre, Venstre, Senterpartiet och Kristelig Folkeparti, regeringen styrdes av Per Borten. (sv)
- Парламентские выборы в Норвегии проходили 12 и 13 сентября 1965 года. Хотя Рабочая партия, получив 68 из 150 мест, осталась крупнейшей парламентской партией, четырём правоцентристским партиям удалось добиться между собой договорённости и сформировать правительство. Пер Бортен, лидер Партии Центра, стал премьер-министром. (ru)
- Die Parlamentswahl in Norwegen 1965 fand am 13. September 1965 statt. Es war die Wahl zum 49. Storting. Die konservative Høyre, die Zentrumspartei und vor allem die Venstre konnten Stimmen und Sitze hinzugewinnen. Die Stimmengewinne der Sozialistischen Volkspartei zahlten sich für die Partei jedoch nicht in Sitzen aus. Hauptwahlverlierer war die sozialdemokratische Arbeiterpartei, die gegenüber 1961 sechs Sitze verlor. Dies war eine Folge der Kings-Bay-Affäre, die in der vorangegangenen Legislatur zu einem vorübergehenden Rücktritt von Ministerpräsident Einar Gerhardsen geführt hatte. Zweiter Wahlverlierer war die Christliche Volkspartei. Sie verlor zwei Sitze. (de)
|