Algonquian–Basque pidgin, also known as Souriquois, was a Basque-based pidgin spoken by Basque whalers and various Algonquian peoples. It was spoken around the Gulf of Saint Lawrence. It was in use from at least 1580 until 1635, and was last attested in 1711. There were three groups of First Nations that the Basque people distinguished. The ones with which they had good relations were the Montagnais and the St. Lawrence Iroquoians. They also knew of the Inuit, whom they considered hostile. The Basque people referred to them as the Montaneses, the Canaleses, and the Esquimoas, respectively.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Algonquian–Basque pidgin (en)
- Pidgin basc-algonquí (ca)
- Pidgin vasco-algonquino (es)
- Euskoalgonkin (eu)
- Pidgin basco-algonquino (it)
- Basco-algonquin (fr)
- Алгонкинско-баскский пиджин (ru)
- Algonkin-baskiskt pidginspråk (sv)
|
| rdfs:comment
| - Algonquian–Basque pidgin, also known as Souriquois, was a Basque-based pidgin spoken by Basque whalers and various Algonquian peoples. It was spoken around the Gulf of Saint Lawrence. It was in use from at least 1580 until 1635, and was last attested in 1711. There were three groups of First Nations that the Basque people distinguished. The ones with which they had good relations were the Montagnais and the St. Lawrence Iroquoians. They also knew of the Inuit, whom they considered hostile. The Basque people referred to them as the Montaneses, the Canaleses, and the Esquimoas, respectively. (en)
- Le basco-algonquin était un pidgin parlé par des baleiniers basques et les tribus de langues algonquiennes tels que les Micmacs, les Montagnais et les Inuits du Labrador dans la région du détroit de Belle-Isle et le Nord du golfe du Saint-Laurent vers l'océan Atlantique. Les Basques distinguaient quatre groupes autochtones dont trois groupes avec qui des relations de confiance s'installent (les « Montaneses » (Montagnais ou Innus aujourd'hui), les « Souriquois » (Micmacs) les « Canaleses » (Iroquoiens) et les « Esquimaos » (Inuits) qui leur paraissent hostiles. (fr)
- Il pidgin basco-algonquino (in basco Euskoalgonkina algonkin-euskara pidgina o euskara-algonkin pigdina) era un pidgin usato da , Innu e altri amerindi di Terranova e Labrador entrati in contatto coi balenieri dei Paesi Baschi e baschi stessi. Nacque come lingua creola a seguito dell'arrivo nel nuovo mondo di balenieri, pescatori e mercanti baschi e gli abitanti amerindi delle coste orientali dell'America Settentrionale nel XVI secolo. (it)
- Algonkin-baskiskt pidginspråk var ett pidginspråk som talades av baskiska valfångare, Mi'kmaq- och Innu-indianer samt andra talare av algonkinspråk kring Saint Lawrenceviken, som idag ligger i östra Kanada. Basker bosatte sig i området 1527, och pidginspråket anses ha börjat utvecklats under 1530-talet och varit väl spritt under andra halvan av seklet. Språket användes även av franska valfångare och handelsmän som handlade med pälsvaror kring Newfoundland och Labradorhalvön. (sv)
- Алгонкинско-баскский диалект — пиджин, на котором говорили баскские китобои и различные алгонкинские народы. На нём говорили в районе реки Св. Лаврентия. Последнее свидетельство этого языка датируется 1710 г. Баски различали среди канадских аборигенов три группы. В хороших отношениях они были с иннуе и ирокезами. Также они знали инуитов, которых считали враждебными. Баски называли их Montaneses, Canaleses и Esquimoas соответственно. (ru)
- El pidgin basc-algonquí o algonquí-basc va ser un pidgin usat per les tribus micmac, montagnais i possiblement alguna altra tribu i pels baleners bascos com a mitjà de comunicació. Més tard, els baleners francesos que anaven a les costes de Terranova i Labrador a la caça de balenes i comerciar amb pells també el van utilitzar. (ca)
- Euskoalgonkina (algonkin-euskara pidgina edo euskara-algonkin pigdina izenez ere ezaguna) míkmaqek, innuek eta Ternua eta Labradorko beste amerindiarrek eta Euskal Herriko baleazaleek erabilitako pidgin hizkuntza izan zen, geroago baleak harrapatzera eta larruekin tratuak egitera frantziarrek ere erabili zutena, inguru haietara joan zirenean. (eu)
- El pidgin vasco-algonquino o algonquino-vasco fue un pidgin usado por las tribus micmac, montagnais y posiblemente alguna otra tribu y por los balleneros vascos como medio de comunicación. Más tarde, los balleneros franceses que iban a las costas de Terranova y Labrador a cazar ballenas y comerciar con pieles también lo utilizaron. (es)
|
| differentFrom
| |
| name
| - Algonquian–Basque pidgin (en)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| date
| |
| era
| |
| family
| |
| langcode
| |
| otherarticle
| - Algonkin-euskara pidgina (en)
|
| region
| |
| mapcaption
| - Basque and Breton fishing sites in 16th and 17th centuries. (en)
|
| has abstract
| - El pidgin basc-algonquí o algonquí-basc va ser un pidgin usat per les tribus micmac, montagnais i possiblement alguna altra tribu i pels baleners bascos com a mitjà de comunicació. Més tard, els baleners francesos que anaven a les costes de Terranova i Labrador a la caça de balenes i comerciar amb pells també el van utilitzar. Els seus vocabularis probablement van ser parcialment micmac-montagnais i basc, tot i que a l'ésser el gascó la llengua de prestigi en el País Basc francès algunes paraules en aquest idioma també es van incorporar a aquest pidgin. Tot i que els bascos es van assentar a la zona en 1527 el pidgin va poder començar a parlar-se cap a 1530 i va tenir la seva edat daurada entre 1580 i 1635. La seva existència es menciona en diverses fonts contemporànies independents, però tan sols unes poques frases i menys de 30 paraules soltes en basc ens han arribat. A la Histoire de la Nouvelle France (1612) Lescarbot parla de com la gent nativa s'acomodava a ells parlant una llengua que els era més familiar i en què hi havia molt "basc" barrejat. (ca)
- Algonquian–Basque pidgin, also known as Souriquois, was a Basque-based pidgin spoken by Basque whalers and various Algonquian peoples. It was spoken around the Gulf of Saint Lawrence. It was in use from at least 1580 until 1635, and was last attested in 1711. There were three groups of First Nations that the Basque people distinguished. The ones with which they had good relations were the Montagnais and the St. Lawrence Iroquoians. They also knew of the Inuit, whom they considered hostile. The Basque people referred to them as the Montaneses, the Canaleses, and the Esquimoas, respectively. (en)
- El pidgin vasco-algonquino o algonquino-vasco fue un pidgin usado por las tribus micmac, montagnais y posiblemente alguna otra tribu y por los balleneros vascos como medio de comunicación. Más tarde, los balleneros franceses que iban a las costas de Terranova y Labrador a cazar ballenas y comerciar con pieles también lo utilizaron. Sus vocabularios probablemente fueron parcialmente micmac-montagnais y euskera, aunque al ser el gascón la lengua de prestigio en el País Vasco francés algunas palabras en este idioma también se incorporaron a ese pidgin. Aunque los vascos se asentaron en la zona en 1527 el pidgin pudo empezar a hablarse hacia 1530 y tuvo su edad dorada entre 1580 y 1635. Su existencia se menciona en varias fuentes contemporáneas independientes, pero tan solo unas pocas frases y menos de 30 palabras sueltas en euskera nos han llegado. En la (1612) habla de cómo la gente nativa se acomodaba a ellos hablando una lengua que les era más familiar y en la que había mucho "vascuence" mezclado. (es)
- Euskoalgonkina (algonkin-euskara pidgina edo euskara-algonkin pigdina izenez ere ezaguna) míkmaqek, innuek eta Ternua eta Labradorko beste amerindiarrek eta Euskal Herriko baleazaleek erabilitako pidgin hizkuntza izan zen, geroago baleak harrapatzera eta larruekin tratuak egitera frantziarrek ere erabili zutena, inguru haietara joan zirenean. Hiztegia nagusiki mikmakerako, innuerako eta euskarako hitzek osatu bazuten ere, zenbait gaskoi hitz ere bazituen, Ipar Euskal Herrian gaskoiz ere egiten zenez gero. Euskaldunak 1527 inguruan iritsi bide ziren eskualde hartara, eta 1530 inguruan pidgina erabiltzen hasi zirelarik, horren urrezko aroa 1580 eta 1635 artean izan zen. Garai hartako iturri independente batzuek pidgin baten berri ematen dute, baina hitz solte batzuk (30 inguru) eta zenbait esaldi baino ez zaizkigu iritsi. 1612an Histoire de la Nouvelle France liburuan aipatzen du bertakoek hizkuntza bat erabiltzen zutela kanpotarrekiko hartu-emanetarako, euskararekin nahasita zegoena. (eu)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
