rdfs:comment
| - Андзит (арм. Անձիտ) — гавар провинции Цопк Великой Армении. На сегодняшний день территория исторического гавара Андзита находится в границах Турции. (ru)
- Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est. Va formar part de la gran regió de Sofene. La seva ciutat principal era Tomisa a la riba de l'Eufrates, però el nom li ve de la fortalesa d'Anzith, al nord-est a la vora del Llac Tsvok o Dzovk (turc Göldjïk, àran al-Buhayra). (ca)
- Antzitene or Anzitene (Old Armenian: Անձիտ Anjit, Greek: Ἀνζιτηνή) was a region of the medieval Armenia c. 300–1000, known in Armenian as Hanzith and in Syriac as Hanzit. From 384, it formed one of the satrapies of Roman Armenia, before becoming part of the new province of Armenia IV in 536. In the 10th century the rulers were Habel (c. 970) and Sahak (c. 995). Today, the construction of the Keban Dam has flooded low-lying parts of old Anzitene along the Arsanias valley, hindering archaeological research of sites there. (en)
- Anzitena ou Anzitene (em latim: Anzitena; em grego: Ἀνζιτηνή; romaniz.: Anzitené; em armênio: Անձիտ; romaniz.: Anjit) foi uma antiga província do Reino da Armênia de grande importância durante a Antiguidade e Idade Média. Em decorrência de sua posição privilegiada, foi anexada pelo imperador romano Diocleciano (r. 284–305) em 297 como forma de assegurar a defesa de Melitene e da principal rota militar local. Durante o reinado de Valente (r. 364–378), os nobres locais desertadas o rei armênio Ársaces II (r. 350–368) em prol de Sapor II (r. 309–379). Durante o reinado do imperador bizantino Justiniano (r. 527–565), a fronteira bizantina na Armênia foi estendida para o vale do Arsânias, com Anzitena passando a fazer parte da província da Armênia IV. (pt)
|