Attributes | Values |
---|
rdfs:label
| - ابيوس كلوديوس (ar)
- Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC) (ca)
- Appius Claudius Crassus (Konsul 471 v. Chr.) (de)
- Appius Claudius Sabinus Regillensis (consul 471 BC) (en)
- Appio Claudio Sabino Inregillense (console 471 a.C.) (it)
- Appius Claudius Sabinus (consul en -471) (fr)
- Ápio Cláudio Sabino Inregilense (cônsul em 471 a.C.) (pt)
- Аппий Клавдий Красс Инрегиллен Сабин (консул 471 года до н. э.) (ru)
- Appius Claudius Crassus (konsul 471 f.Kr.) (sv)
- Аппій Клавдій Красс Інрегіллен Сабін (uk)
|
rdfs:comment
| - ابيوس كلوديوس هو رجل دولة روماني وقنصل، أحد أعضاء لجنة القضاة العشر التي اصدرت قوانين الألواح الاثنى عشر. (ar)
- Appius Claudius Crassinus Inregillensis Sabinus est un homme politique du début de la République romaine, consul en 471 av. J.-C. (fr)
- Appio Claudio Sabino Inregillense (in latino: Appius Claudius Sabinus Inregillensis; ... – 470 a.C.) è stato un politico romano. (it)
- Ápio Cláudio Sabino Inregilense (em latim: Appius Claudius Sabinus Inregillensis) foi um político da gente Cláudia nos primeiros anos da República Romana eleito cônsul em 471 a.C. com Tito Quíncio Capitolino Barbato. Era filho de Ápio Cláudio Sabino Inregilense, o fundador da gente Cláudia, de origem sabina e nascido num local chamado "Inregillum", a pouca distância do grande centro de Cures. Era irmão de Caio Cláudio Crasso Inregilense Sabino, cônsul em 460 a.C., e pai de Ápio Cláudio Crasso Inregilense Sabino, cônsul em 451 a.C. (pt)
- Appius Claudius Crassus, egentligen Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus, död 449 f.Kr., var en romersk statsman. Han var konsul 471 f.Kr. och 451 f.Kr. Han var därtill en av medlemmarna av decemviratet. (sv)
- Аппій Клавдій Красс Інрегіллен Сабін (510 — 469 рр. до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки, консул 471 року до н. е.. (uk)
- Api Claudi Sabí (llatí: Appius Claudius App. f. M. n. Sabinus) va ser un magistrat romà del segle v aC. Era fill d'Api Claudi Sabí Regil·lensis i formava part de la gens Clàudia. Candidat al consolat l'any 482 aC, no va guanyar el càrrec per l'oposició dels tribuns, però va ser cònsol patrici el 471 aC i es va oposar amb fermesa a les rogatio de Voleró Publili, tribú de la plebs, fins i tot per la força. Va dirigir l'exèrcit contra eques i volscs i com que els soldats eren plebeus va exercir sobre ells maltractaments i, quan l'enemic els va atacar, els soldats van deixar les armes i van fugir. El cònsol va castigar els soldats amb extrema severitat i els hi va aplicar la delmació. (ca)
- Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus war Konsul der Römischen Republik im Jahr 471 v. Chr. und einer der Decemviri legibus scribundis in den Jahren 451 v. Chr. bis 449 v. Chr., der einzige, der beiden Decemviraten angehörte. Appius Claudius wird nachgesagt, ermordet worden zu sein oder sich – nach dem Skandal um Verginia – selbst getötet zu haben. Allerdings ist die Quellenlage dazu spärlich. (de)
- Аппий Клавдий Красс (Appius Claudius Crassus; умер в 470 году до н. э.) — древнеримский политический деятель из патрицианского рода Клавдиев, консул 471 года до н. э. Аппий Клавдий был выбран консулом вместе с Титом Квинкцием, когда на повестке дня стояла законодательная инициатива о выборах народных трибунов через трибы. Аппий был вслед за своим отцом последовательным врагом боровшегося за свои права плебса, а поэтому приложил все усилия, чтобы новый закон не был принят. Но ему пришлось отступить из-за компромиссной позиции своего коллеги и всех сенаторов. Lex Publilia Voleronis был принят. (ru)
|
Wikipage page ID
| |
Wikipage revision ID
| |
Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
Wikipage redirect
| |
sameAs
| |
has abstract
| - Api Claudi Sabí (llatí: Appius Claudius App. f. M. n. Sabinus) va ser un magistrat romà del segle v aC. Era fill d'Api Claudi Sabí Regil·lensis i formava part de la gens Clàudia. Candidat al consolat l'any 482 aC, no va guanyar el càrrec per l'oposició dels tribuns, però va ser cònsol patrici el 471 aC i es va oposar amb fermesa a les rogatio de Voleró Publili, tribú de la plebs, fins i tot per la força. Va dirigir l'exèrcit contra eques i volscs i com que els soldats eren plebeus va exercir sobre ells maltractaments i, quan l'enemic els va atacar, els soldats van deixar les armes i van fugir. El cònsol va castigar els soldats amb extrema severitat i els hi va aplicar la delmació. A l'any següent es va oposar a l'execució de la llei agrària d'Espuri Cassi i va ser portat a judici pels dos tribuns. Abans del judici es va suïcidar. (ca)
- ابيوس كلوديوس هو رجل دولة روماني وقنصل، أحد أعضاء لجنة القضاة العشر التي اصدرت قوانين الألواح الاثنى عشر. (ar)
- Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus war Konsul der Römischen Republik im Jahr 471 v. Chr. und einer der Decemviri legibus scribundis in den Jahren 451 v. Chr. bis 449 v. Chr., der einzige, der beiden Decemviraten angehörte. Zu Appius Claudius erzählt die römische Geschichtsschreibung eine historisch nicht haltbare Geschichte: Obwohl zu den Claudiern gehörig und damit patrizischer Herkunft, unterstützte er angeblich den Wunsch der Plebejer nach einem geschriebenen Gesetz. Während seiner Amtszeit soll er die Macht mit ihren Repräsentanten geteilt haben. Das von den Decemviri verfasste Zwölftafelgesetz überlebte den Sturz des Decemvirats im Jahr 449 v. Chr. Als die vorgesehene Amtszeit des zweiten Decemvirats ablief, verweigerten die Decemviri angeblich die Aufgabe des Amtes und den Nachfolgern die Aufnahme der Amtsgeschäfte. Appius Claudius wurde nachgesagt, eine ungerechte Entscheidung getroffen zu haben, um eine junge Frau namens Verginia – nach Titus Livius unrechtmäßig – für sich beanspruchen zu können, was ihren Vater dazu gebracht haben soll, sie, um sie vor dieser Entehrung zu bewahren, zu töten, eine Situation, die angeblich einen Aufstand gegen das Decemvirat verursachte und die Decemviri schließlich zum Rücktritt gezwungen haben soll, so dass der normale Magistrat (magistratus ordinarii) wieder eingesetzt werden konnte. Appius Claudius wird nachgesagt, ermordet worden zu sein oder sich – nach dem Skandal um Verginia – selbst getötet zu haben. Allerdings ist die Quellenlage dazu spärlich. Die Geschichte um Appius Claudius, Verginia und ihren Vater ist seit der Antike eine beliebte Vorlage für Tragödien. Wohl berühmtestes Beispiel ist das bürgerliche Trauerspiel Emilia Galotti von Gotthold Ephraim Lessing. (de)
- Appius Claudius Crassinus Inregillensis Sabinus est un homme politique du début de la République romaine, consul en 471 av. J.-C. (fr)
- Appio Claudio Sabino Inregillense (in latino: Appius Claudius Sabinus Inregillensis; ... – 470 a.C.) è stato un politico romano. (it)
- Ápio Cláudio Sabino Inregilense (em latim: Appius Claudius Sabinus Inregillensis) foi um político da gente Cláudia nos primeiros anos da República Romana eleito cônsul em 471 a.C. com Tito Quíncio Capitolino Barbato. Era filho de Ápio Cláudio Sabino Inregilense, o fundador da gente Cláudia, de origem sabina e nascido num local chamado "Inregillum", a pouca distância do grande centro de Cures. Era irmão de Caio Cláudio Crasso Inregilense Sabino, cônsul em 460 a.C., e pai de Ápio Cláudio Crasso Inregilense Sabino, cônsul em 451 a.C. (pt)
- Appius Claudius Crassus, egentligen Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus, död 449 f.Kr., var en romersk statsman. Han var konsul 471 f.Kr. och 451 f.Kr. Han var därtill en av medlemmarna av decemviratet. (sv)
- Аппій Клавдій Красс Інрегіллен Сабін (510 — 469 рр. до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки, консул 471 року до н. е.. (uk)
- Аппий Клавдий Красс (Appius Claudius Crassus; умер в 470 году до н. э.) — древнеримский политический деятель из патрицианского рода Клавдиев, консул 471 года до н. э. Аппий Клавдий был выбран консулом вместе с Титом Квинкцием, когда на повестке дня стояла законодательная инициатива о выборах народных трибунов через трибы. Аппий был вслед за своим отцом последовательным врагом боровшегося за свои права плебса, а поэтому приложил все усилия, чтобы новый закон не был принят. Но ему пришлось отступить из-за компромиссной позиции своего коллеги и всех сенаторов. Lex Publilia Voleronis был принят. Затем Аппий Клавдий выступил в поход на вольсков. Его армия, состоявшая в основном из плебеев, не хотела сражаться, что стало причиной ряда поражений. Аппию пришлось отступить и сурово наказать трусов. По истечении консульских полномочий Аппий Клавдий был привлечён к суду Марком Дуиллием и Гнеем Сикцием. Но ещё до суда он умер; по словам его близких, это была смерть от болезни, но, возможно, Клавдий покончил с собой. Сыном Аппия Клавдия был глава коллегии децемвиров того же имени. (ru)
|
prov:wasDerivedFrom
| |
page length (characters) of wiki page
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
is before
of | |
is children
of | |
is predecessor
of | |
is successor
of | |
is alongside
of | |
is alongside
of | |
is child
of | |
is predecessor
of | |
is successor
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |