The Cadurci were a Gallic tribe dwelling in the later region of Quercy during the Iron Age and the Roman period.
Attributes | Values |
---|
rdfs:label
| - Cadurcs (ca)
- Kadurker (de)
- Cadurci (en)
- Cadurcos (es)
- Cadurques (fr)
- Cadurci (it)
|
rdfs:comment
| - The Cadurci were a Gallic tribe dwelling in the later region of Quercy during the Iron Age and the Roman period. (en)
- Les Cadurques, en latin Cadurci, en grec Καδοῦρκοι, sont un peuple gaulois qui habitait un territoire du sud du Massif Central centré sur la vallée du Lot, avec au nord le Causse de Gramat et au sud celui de Limogne. Sa capitale était Divona Cadurcorum, aujourd'hui Cahors, dont le nom fait supposer qu'elle était aussi le lieu de leur principal sanctuaire religieux. Les Cadurques étaient clients des Arvernes. Après la défaite d'Alésia (52 avant J.-C.), leur chef Lucterios fut un des derniers résistants gaulois à César et à ses légions. Sous la domination romaine, le nom de leur cité, Cadurcinus pagus, se retrouve dans la région du Quercy, en occitan Carcin (département du Lot). (fr)
- I Cadurci erano un popolo gallico, che ha dato il suo nome alla regione del Quercy e alla città di Cahors (Divona cadurcorum). Il loro territorio doveva estendersi sull'attuale Quercy, ma nessun documento ci dà informazione sull'effettiva estensione. (it)
- Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges i els rutens, i què tenien al nord als arverns. La seva capital es deia Divona, més tard Civitas Cadurcorum (avui Cahors). La ciutat d'Uxellodunum, que també els pertanyia, la va assetjar i ocupar Juli Cèsar. El nom del país, Cadurcinum, va evolucionar a l'edat mitjana a Cahorsin (o Caorsin) i va donar finalment el Carcí. El territori dels cadurcs va ser després el bisbat de Càors. (ca)
- Die Kadurker, auch Cadurcer (lateinisch Cadurci) waren ein keltischer Stamm, dessen Siedlungsgebiet zwischen Dordogne und Aveyron lag, im Quercy, einer früheren Provinz im Südwesten Frankreichs. Die benachbarten Stämme waren im Westen die Nitiobrogen und im Osten die Rutener. Ihr Hauptort war Uxellodunum, dessen genaue Lage bis heute unsicher und umstritten ist. Ein Unterstamm waren die Eleuteti Cadurci. Die Namen der Stadt Cahors (Département Lot), ursprünglich Divona Cadurcorum genannt, sowie der Provinz Quercy leiten sich von den Cadurci her. (de)
- Los cadurcos (en latín, Cadurci) fueron un pueblo celta que vivió en el área que ocupa el actual departamento de Lot, en Francia, entre los nitióbroges y los rutenos, y que tenían al norte a los arvernos. Fueron uno de los primeros pueblos que se sumaron a la revuelta de Vercingétorix en el año 52 a. C. y participaron activamente en la guerra. Son mencionados por César junto con los gábalos y los velavios, y dice que reconocían la supremacía de los arvernos. (es)
|
foaf:depiction
| |
dct:subject
| |
Wikipage page ID
| |
Wikipage revision ID
| |
Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
Link from a Wikipage to an external page
| |
sameAs
| |
dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
thumbnail
| |
caption
| - Map of Gaul with tribes, 1st century BC; the Cadurci are circled. (en)
|
float
| |
mark
| |
position
| |
type
| |
width
| |
x
| |
y
| |
has abstract
| - Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges i els rutens, i què tenien al nord als arverns. La seva capital es deia Divona, més tard Civitas Cadurcorum (avui Cahors). La ciutat d'Uxellodunum, que també els pertanyia, la va assetjar i ocupar Juli Cèsar. El nom del país, Cadurcinum, va evolucionar a l'edat mitjana a Cahorsin (o Caorsin) i va donar finalment el Carcí. El territori dels cadurcs va ser després el bisbat de Càors. Van ser un dels primers pobles a sumar-se a la revolta de Vercingetòrix l'any52 aC a la Guerra de les Gàl·lies i van participar activament en aquell conflicte. Cèsar els menciona juntament amb els gàbals i els velauni o vel·lavis, i diu que reconeixien la supremacia dels arverns. (ca)
- Die Kadurker, auch Cadurcer (lateinisch Cadurci) waren ein keltischer Stamm, dessen Siedlungsgebiet zwischen Dordogne und Aveyron lag, im Quercy, einer früheren Provinz im Südwesten Frankreichs. Die benachbarten Stämme waren im Westen die Nitiobrogen und im Osten die Rutener. Ihr Hauptort war Uxellodunum, dessen genaue Lage bis heute unsicher und umstritten ist. Ein Unterstamm waren die Eleuteti Cadurci. Der Arvernerfürst Vercingetorix hatte 52 v. Chr. auch die Kadurker zur Teilnahme am gesamtgallischen Krieg bewegen können. Zusammen mit anderen südgallischen Stämmen stellten sie unter der Führung ihres Fürsten Lucterius im Entsatzheer für Alesia ein Kontingent von rund 35.000 Kriegern. Uxellodunum war der letzte Ort, den Caesar während des gallischen Krieges im Jahre 51 v. Chr. eroberte, indem er die für die Verteidigung der Stadt lebensnotwendige Quelle blockierte. Als Handwerker waren die Kadurker in Gallien besonders durch ihre Leinenmanufaktur berühmt; nach Strabon (Geôgraphiká, IV,2,2) und Plinius (Naturalis historia XIX,2) wurde sogar das Bettzeug (cadurcum) nach ihnen benannt. Die Namen der Stadt Cahors (Département Lot), ursprünglich Divona Cadurcorum genannt, sowie der Provinz Quercy leiten sich von den Cadurci her. (de)
- The Cadurci were a Gallic tribe dwelling in the later region of Quercy during the Iron Age and the Roman period. (en)
- Los cadurcos (en latín, Cadurci) fueron un pueblo celta que vivió en el área que ocupa el actual departamento de Lot, en Francia, entre los nitióbroges y los rutenos, y que tenían al norte a los arvernos. Fueron uno de los primeros pueblos que se sumaron a la revuelta de Vercingétorix en el año 52 a. C. y participaron activamente en la guerra. Son mencionados por César junto con los gábalos y los velavios, y dice que reconocían la supremacía de los arvernos. Su capital era Divona, más tarde Civitas Cadurcorum (hoy Cahors). La ciudad de Uxeloduno, que les pertenecía igualmente, fue asediada y ocupada por César, según narra Aulo Hircio en el libro VIII de los Comentarios a la guerra de las Galias. El nombre del país, Cadurcinum, evolucionó en la Edad Media a Cahorsin (o Caorsin) y dio finalmente el de Quercy. El territorio de los cadurcos fue después el obispado de Cahors. (es)
- Les Cadurques, en latin Cadurci, en grec Καδοῦρκοι, sont un peuple gaulois qui habitait un territoire du sud du Massif Central centré sur la vallée du Lot, avec au nord le Causse de Gramat et au sud celui de Limogne. Sa capitale était Divona Cadurcorum, aujourd'hui Cahors, dont le nom fait supposer qu'elle était aussi le lieu de leur principal sanctuaire religieux. Les Cadurques étaient clients des Arvernes. Après la défaite d'Alésia (52 avant J.-C.), leur chef Lucterios fut un des derniers résistants gaulois à César et à ses légions. Sous la domination romaine, le nom de leur cité, Cadurcinus pagus, se retrouve dans la région du Quercy, en occitan Carcin (département du Lot). (fr)
- I Cadurci erano un popolo gallico, che ha dato il suo nome alla regione del Quercy e alla città di Cahors (Divona cadurcorum). Il loro territorio doveva estendersi sull'attuale Quercy, ma nessun documento ci dà informazione sull'effettiva estensione. (it)
|
mark width
| |
prov:wasDerivedFrom
| |
page length (characters) of wiki page
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |