The Campbell–Stokes recorder (sometimes called a Stokes sphere) is a type of sunshine recorder. It was invented by John Francis Campbell in 1853 and modified in 1879 by Sir George Gabriel Stokes. The original design by Campbell consisted of a glass sphere set into a wooden bowl with the sun burning a trace on the bowl. Stokes's refinement was to make the housing out of metal and to have a card holder set behind the sphere. The unit is designed to record the hours of bright sunshine which will burn a hole through the card.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - مسجل كامبل - ستوكس (ar)
- Heliògraf Campbell–Stokes (ca)
- Campbell–Stokes recorder (en)
- Campbell-Stokes heliografo (eu)
- Héliographe de Campbell-Stokes (fr)
|
| rdfs:comment
| - مسجل كامبل - ستوكس (بالإنجليزية: Campbell–Stokes recorder) هو جهاز تسجيل مدة سطوع الشمس. ويحمل اسمي مخترعيه، إذ يُعرف هذا الجهاز بمسجل كامبل - ستوكس. ويحدد فترة سطوع الشمس بتجميع الأشعة الشمسية في كرة زجاجية، وتركيزها علي ورقة خاصة بحيث تحرق مساراً عليها. وإذا ما احتجبت الشمس فيظهر ذلك علي الورقة بشكل انقطاع في الخط المحروق، وبذلك يمكن معرفة عدد ساعات سطوع الشمس. (ar)
- Campbell-Stokes heliografoa (batzuetan Stokes esfera izenekoa) eguzki-erradiazioen erregistragailu mota bat da. -ek asmatu zuen 1853an eta 1879an Sir George Gabriel Stokesek aldatu zuen. Campbell-en jatorrizko diseinua beirazko esfera bat zen egurrezko ontzi batean, non eguzkiak arrastro erreta uzten duen. Stokes-en hobekuntza metalezko karkasa ipintzea eta esfera atzean txartel-etxe bat ezartzea izan zen. (eu)
- L'heliògraf Campbell–Stokes és un tipus d'heliògraf, un aparell per a mesurar el temps i la intensitat d'insolació. Va ser inventat per el 1853. L'original, que va en ús a l'estació meteorològica de Greenwich (Regne Unit) de 1876 cap a 1886. L'original està exposat al . Porta la locució llatina horas non numero nisi serenas que significa: compto només les hores amb cel serè. El 1879, per Sir George Gabriel Stokes va millorar el concepte. El disseny original de Campbell consistia en una esfera de vidre dins un bol de fusta al qual el sol feia un traç dins del bol. Stokes va millorar-lo en fer la caixa de metall i tenir un suport per la targeta darrere de l'esfera. (ca)
- The Campbell–Stokes recorder (sometimes called a Stokes sphere) is a type of sunshine recorder. It was invented by John Francis Campbell in 1853 and modified in 1879 by Sir George Gabriel Stokes. The original design by Campbell consisted of a glass sphere set into a wooden bowl with the sun burning a trace on the bowl. Stokes's refinement was to make the housing out of metal and to have a card holder set behind the sphere. The unit is designed to record the hours of bright sunshine which will burn a hole through the card. (en)
- L'héliographe de Campbell-Stokes est le premier héliographe, baptisé d'après le nom de son inventeur, John Francis Campbell en 1853, et de celui qui l'a modifié plus tard, George Stokes en 1879. Il s'agit d'un instrument utilisé en climatologie pour mesurer la durée d'ensoleillement d'un lieu.
* Portail de l’astronomie (fr)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - مسجل كامبل - ستوكس (بالإنجليزية: Campbell–Stokes recorder) هو جهاز تسجيل مدة سطوع الشمس. ويحمل اسمي مخترعيه، إذ يُعرف هذا الجهاز بمسجل كامبل - ستوكس. ويحدد فترة سطوع الشمس بتجميع الأشعة الشمسية في كرة زجاجية، وتركيزها علي ورقة خاصة بحيث تحرق مساراً عليها. وإذا ما احتجبت الشمس فيظهر ذلك علي الورقة بشكل انقطاع في الخط المحروق، وبذلك يمكن معرفة عدد ساعات سطوع الشمس. (ar)
- L'heliògraf Campbell–Stokes és un tipus d'heliògraf, un aparell per a mesurar el temps i la intensitat d'insolació. Va ser inventat per el 1853. L'original, que va en ús a l'estació meteorològica de Greenwich (Regne Unit) de 1876 cap a 1886. L'original està exposat al . Porta la locució llatina horas non numero nisi serenas que significa: compto només les hores amb cel serè. El 1879, per Sir George Gabriel Stokes va millorar el concepte. El disseny original de Campbell consistia en una esfera de vidre dins un bol de fusta al qual el sol feia un traç dins del bol. Stokes va millorar-lo en fer la caixa de metall i tenir un suport per la targeta darrere de l'esfera. Actualment encara és el tipus d'heliògraf més comú, excepte en els Estats Units on ho és l'. Aquest aparell està dissenyat per a registrar les hores en les quals brilla i amb quina intensitat. Concentrat per l'esfera, el sol crema un forat en la targeta, del qual la mida permet d'estimar la intensitat. L'esfera de vidre té típicament un diàmetre de 10 cm i està dissenyada per focalitzar els raigs del Sol cap a la targeta. S'ha d'ubicar lluny d'obstacles, com per exemple arbres i tenir en compte les diferents altures a les quals arriba el sol durant un any. A l'hemisferi nord les targetes d'hivern es fan servir del 15 d'octubre al 29 de febrer. Les targetes equinoccials des de l'1 de març a l'11 d'abril i del 3 de setembre al 14 d'octubre. Per tant, la targeta d'estiu es farà servir del 12 d'abril al 2 de setembre. Cada targeta està marcada en mitges hores amb el migdia local al centre. La unitat es troba en una posició mirant cap al sud per permetre registrar la màxima quantitat d'insolació. Una modificació per usar-lo en regions polars consisteix a afegir una segona esfera i targeta encarada al nord per enregistrar la insolació a l'estiu quan el sol està al firmament durant les 24 hores del dia. El principal avantatge és facilitat d'ús i el seu preu relativament barat a l'entorn d'uns 1500 euros. El seu encant estètic prové de la simplicat del concepte. Quan el sol està baix a l'horitzó pot no tenir prou força per cremar la targeta. La pluja pot torçar la targeta quan es canvia i fer que sigui difícil de llegir. En zones amb glaçades fortes o amb pluja engelant pot ser difícil netejar l'esfera. Tanmateix el problema principal és la lectura de les targetes. A mesura que el sol és cobert pels núvols i s'exposa la quantitat cremada de la targeta pot ser el mateix durant 30 segons que per 5 minuts i per tant la lectura de les targetes pot diferir segons cada observador. Les noves tecnologies de la informació van significar la fí d'aquest instrument, que durant més d'un segle va servir meteoròlegs, en proposar aparells automatitzats, que permeten una lectura a distància i sense haver de canviar i d'interpretar la fitxa «cremada» pel sol. (ca)
- The Campbell–Stokes recorder (sometimes called a Stokes sphere) is a type of sunshine recorder. It was invented by John Francis Campbell in 1853 and modified in 1879 by Sir George Gabriel Stokes. The original design by Campbell consisted of a glass sphere set into a wooden bowl with the sun burning a trace on the bowl. Stokes's refinement was to make the housing out of metal and to have a card holder set behind the sphere. The unit is designed to record the hours of bright sunshine which will burn a hole through the card. This basic unit is still in use today with very little change. It is widely used outside the United States (the Marvin sunshine recorder is generally the instrument used by the U.S. National Weather Service). (en)
- Campbell-Stokes heliografoa (batzuetan Stokes esfera izenekoa) eguzki-erradiazioen erregistragailu mota bat da. -ek asmatu zuen 1853an eta 1879an Sir George Gabriel Stokesek aldatu zuen. Campbell-en jatorrizko diseinua beirazko esfera bat zen egurrezko ontzi batean, non eguzkiak arrastro erreta uzten duen. Stokes-en hobekuntza metalezko karkasa ipintzea eta esfera atzean txartel-etxe bat ezartzea izan zen. (eu)
- L'héliographe de Campbell-Stokes est le premier héliographe, baptisé d'après le nom de son inventeur, John Francis Campbell en 1853, et de celui qui l'a modifié plus tard, George Stokes en 1879. Il s'agit d'un instrument utilisé en climatologie pour mesurer la durée d'ensoleillement d'un lieu. Il est essentiellement constitué d'une sphère de verre. Bien que les caractéristiques optiques de la sphère ne soient pas aussi bonnes que celles d'une lentille, elle en assure quand même les fonctions avec l'avantage de ne pas avoir d'orientation privilégiée. Cette lentille concentre suffisamment fort les rayons du Soleil pour brûler le papier qui est positionné sur le support concave placé derrière la sphère. Ce papier est imprimé d'une échelle temporelle. Il est possible à la fin de la journée de mesurer en unités de temps la partie brûlée du papier, déterminant ainsi la durée de l'ensoleillement. L'axe de la sphère est incliné de la latitude du lieu, et l'appareil est orienté vers le sud (dans l'hémisphère nord).
* Portail de l’astronomie (fr)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is Wikipage disambiguates
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
