| rdfs:comment
| - Als Kardinaltugenden (von lateinisch cardo „Türangel, Dreh- und Angelpunkt“; auch Primärtugend) bezeichnet man seit der Antike eine Gruppe von vier Grundtugenden. Diese waren anfangs nicht bei allen Autoren dieselben. Eine Vierergruppe ist bereits im Griechenland des 5. Jahrhunderts v. Chr. belegt und war wohl schon früher bekannt; die Bezeichnung „Kardinaltugenden“ wurde in der spätantiken Patristik durch den Kirchenvater Ambrosius von Mailand im 4. Jahrhundert erstmals verwendet. (de)
- Laŭ Platono kaj morala doktrino de kristanismo, ekzistas kvar kardinalaj virtoj. Ili originas de la antikva periodo kaj havas gravegan (“kardinalan”) rolon por homa agado. (eo)
- Kebajikan kardinal adalah empat kebajikan pikiran dan karakter dalam dan teologi Kristen. Kebajikan tersebut meliputi kebijaksanaan, , keberanian, dan kesederhanaan. Keempatnya membentuk dari etika. (in)
- 枢要徳（すうようとく、羅: virtutes cardinales, 英: cardinal virtues）とは、古代ギリシア以来の西洋の中心的な徳目のこと。主に4つあるので、四徳（しとく）、四元徳（しげんとく）とも呼ぶ。 (ja)
- 4개의 추덕 (樞德)은 플라톤과 성경, 고전 고대 기독교, 전통 기독교 신학에서 인정되었다:
* 신중(φρόνησις, 프로네시스; 라틴어: prudentia; 또는 지혜, 소피아, 사피엔티아), 주어진 시간에 적절한 상황에서 취해야 할 적절한 행동 과정을 식별하는 능력.
* 용기(ἀνδρεία, 안드레이아; 라틴어: fortitudo): 또는 불굴, 관용, 힘, 인내, 그리고 두려움, 불확실성 및 협박에 직면하는 능력이라고도 한다.
* 절제(σωφροσύνη, 소프로시네; 라틴어: temperantia): 규제, 자제, 자숙, 재량 및 욕구 조절로도 알려져 있다. 소프로시네는 건전한 정신으로 번역될 수도 있다.
* 정의(δικαιοσύνη, 디카이오시네; 라틴어: iustitia): 가장 광범위하고 가장 중요한 미덕인 공정성으로도 간주된다; 그리스어 단어는 의로움이란 뜻도 가진다. 이 원칙들은 처음에는 플라톤의 국가 4권 426-435 (신심 (호시오테스)도 포함하는 프로타고라스 330b도 참조)에서 파생된다. 키케로는 이를 확장했고, 암브로시우스, 히포의 아우구스티누스, 그리고 토마스 아퀴나스는 이를 신학적 미덕으로 확장하면서 적용했다. (ko)
- Kardinaldygderna, de viktigaste dygderna, var inom grekisk filosofi klokhet, tapperhet, måttfullhet och rättrådighet. Sokrates ansåg att all dygd utgjorde en enhet och det viktiga är att känna sig själv, förstå vad som är gott för människan och hennes psyke. Senare tillfogade kristna filosofer tro, hopp och kärlek till de ursprungliga grekiska kardinaldygderna. (sv)
- Cnoty kardynalne (łac. cardo – zawias) – cztery cnoty moralne uznane w chrześcijaństwie za najważniejsze. Pozostałe cnoty wynikają z nich lub są nim podporządkowane. Cnoty kardynalne to:
* roztropność (łac. prudentia),
* sprawiedliwość (łac. iustitia),
* umiarkowanie (łac. temperantia),
* męstwo (łac. fortitudo). (pl)
- 枢德，又译四德、四枢德、基本美德、基本德行、四元德、樞要德。基督教神学將伦理道德归纳为四种基本道德、五种品德與七种美德，即：禮德（理智）、智德（）信德（誠實）、仁德（倫理）、义德（正義）、勇德（勇敢）和节德（）。 (zh)
- Les virtuts cardinals són aquelles virtuts considerades més importants per a la tradició del cristianisme, encarregades de guiar la bona conducta. Tradicionalment hi ha quatre virtuts cardinals:
* Prudència - Capacitat per a atendre, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l'acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes.
* Justícia - per la qual hom té com a guia la veritat i és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Es pot interpretar com la moderació pròpia entre egoisme i els lleis i necessitats d'altres.
* Temprança - autocontrol que practica abstenció i moderació
* Fortitud - assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eve (ca)
- Kardinální ctnosti, někdy též základní ctnosti (lat. cardinalis – hlavní) jsou v křesťanství čtyři hlavní lidské ctnosti, kolem nichž jsou ostatní seskupeny. Každá další ctnost v sobě tyto čtyři určitým způsobem obsahuje. Alegorie čtyř kardinálních ctností; luneta z roku 1511, Raffaelovy sály papežského paláce ve Vatikánu V pořadí podle Akvinského Summa theologiae II(I).61.2.3)) to jsou
* moudrost (latinsky prudentia, doslova předvídavost či zobecněně zkušenost či znalost)
* spravedlnost (iustitia)
* (temperantia)
* statečnost (fortitudo). (cs)
- The cardinal virtues are four virtues of mind and character in both classical philosophy and Christian theology. They are prudence, justice, fortitude, and temperance. They form a virtue theory of ethics. The term cardinal comes from the Latin cardo (hinge); virtues are so called because they are regarded as the basic virtues required for a virtuous life. (en)
- Las virtudes cardinales son cuatro virtudes morales de conducta enunciadas por Platón en el contexto de la tradición filosófica clásica y que ejercieron gran influencia sobre el pensamiento posterior del cristianismo. Sobre ellas gira y descansa toda la moral humana, y son principios de otras virtudes derivadas o en ellas contenidas. Estas son: Estas virtudes finalmente fueron incorporadas a distintas religiones. (es)
- Une vertu cardinale est une vertu qui joue un rôle charnière (l'adjectif « cardinal » vient du latin cardo qui signifie « charnière, pivot ») dans l'action humaine, notamment dans la doctrine morale chrétienne, et détermine les autres vertus. Les vertus cardinales sont au nombre de quatre, à savoir la prudence, la tempérance, la force d'âme et la justice. Connues et louées par les philosophes avant le christianisme, elles forment avec les trois vertus théologales de celui-ci les vertus catholiques. (fr)
- Le virtù cardinali, denominate anche virtù umane principali, nella religione cristiana sono delle virtù morali che costituiscono i pilastri di una vita dedicata al bene, ovvero l'abito operativo che induce a vivere rettamente. (it)
- De vier kardinale deugden zijn 1.
* Prudentia (Voorzichtigheid - verstandigheid - wijsheid) 2.
* Iustitia (Rechtvaardigheid - rechtschapenheid) 3.
* Fortitudo (Moed - sterkte) 4.
* Temperantia (Gematigdheid - matigheid - zelfbeheersing) Deze deugden werden hoog gewaardeerd door filosofen uit de oudheid. In het christendom zijn deze klassieke deugden opgenomen in de zeven deugden. (nl)
- Кардинальные добродетели (от лат. cardinālis "главный, основной", далее от cardo (род. п. cardinis) "дверная петля"); — группа из четырёх основных добродетелей в христианском нравственном богословии, основанная на античной философии и имеющая параллели в других культурах. В Древней Греции одно из первых перечислений добродетелей находится у Эсхила в описании Амфиарая («Семеро против Фив»). Вестник характеризует персонажа как справедливого, мужественного, мудрого и благочестивого человека. (ru)
- Segundo a Igreja Católica Apostólica Romana, e conforme a Bíblia Sagrada, no Livro da Sabedoria, Capítulo 8, Versículo 7 ("E se alguém ama a justiça, saiba que as virtudes são frutos da Sabedoria: ela ensina a temperança e a prudência, a justiça e a fortaleza, que são os bens mais úteis na vida"), existem quatro virtudes cardinais (ou virtudes cardeais) que polarizam todas as outras virtudes humanas. O conceito teológico destas quatro virtudes foi derivado inicialmente do esquema de Platão e adaptado por Santo Ambrósio de Milão, Santo Agostinho de Hipona e São Tomás de Aquino. (pt)
|
.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)