This article discusses the forms and functions of the personal pronouns in Catalan grammar.
Attributes | Values |
---|
rdf:type
| |
rdfs:label
| - Pronom feble (ca)
- Catalan personal pronouns (en)
- Pronombre débil en catalán (es)
- Личные местоимения в каталанском языке (ru)
|
rdfs:comment
| - This article discusses the forms and functions of the personal pronouns in Catalan grammar. (en)
- En catalán, se usa el término tradicional "pronombres débiles" (o pronoms febles) para referirse a un conjunto de proformas átonas monosílabas. El hecho de ser átonas significa que siempre se pronuncian formando grupo fónico con el verbo al que complementan. Morfológicamente son clíticos verbales, por lo que se sitúan inmediatamente delante o detrás del verbo, nunca solos o acompañando a algún otro elemento de la oración. (es)
- В этой статье рассматриваются формы личных местоимений каталанского языка. (ru)
- Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser , puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles vol dir que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'han de situar immediatament davant o darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants di (ca)
|
dcterms:subject
| |
Wikipage page ID
| |
Wikipage revision ID
| |
Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
Link from a Wikipage to an external page
| |
sameAs
| |
dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
has abstract
| - Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosíl·labs, ja que altrament no podrien ser , puix que en català només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles vol dir que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'han de situar immediatament davant o darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un únic accent tònic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o bé amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això es diu, doncs, que són febles o àtons. Els pronoms donen al text agilitat, claredat i cohesió. Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents: (ca)
- This article discusses the forms and functions of the personal pronouns in Catalan grammar. (en)
- En catalán, se usa el término tradicional "pronombres débiles" (o pronoms febles) para referirse a un conjunto de proformas átonas monosílabas. El hecho de ser átonas significa que siempre se pronuncian formando grupo fónico con el verbo al que complementan. Morfológicamente son clíticos verbales, por lo que se sitúan inmediatamente delante o detrás del verbo, nunca solos o acompañando a algún otro elemento de la oración. (es)
- В этой статье рассматриваются формы личных местоимений каталанского языка. (ru)
|
prov:wasDerivedFrom
| |
page length (characters) of wiki page
| |
foaf:isPrimaryTopicOf
| |
is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
is Wikipage redirect
of | |
is foaf:primaryTopic
of | |