About: Cosmorama     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Convention, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FCosmorama

A cosmorama is an exhibition of perspective pictures of different places in the world, usually world landmarks. Careful use of illumination and lenses gives the images greater realism. Cosmorama was also the name of an entertainment in 19th century London, at 207-209 Regent Street, at which the public could view scenes of distant lands and exotic subjects through optical devices that magnified the pictures. It was later converted into an exhibition of curiosities named the . Exhibits included a sea lion, a sea serpent and L. Bertolotto's Flea circus. * * *

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Cosmorama (en)
  • Cosmorama (ca)
  • Kosmorama (de)
  • Cosmorama (pintura) (es)
  • Cosmorama (caixa de óptica) (pt)
rdfs:comment
  • Als Kosmorama bezeichnet man eine Variante des Panoramas oder eine populärwissenschaftliche Darstellung des Weltalls in einem Planetarium. (de)
  • No estudo das tradições dos espetáculos visuais, é sabido que o cosmorama foi um dispositivo óptico utilizado, principalmente nos séculos XVIII e XIX, para a exibição de quadros fixos. O aparelho era geralmente feito de madeira, com um ou mais orifícios de visualização compostos por lentes de vidro. Os espectadores olhavam por essas lentes para observar os quadros apresentados, ato semelhante a olhar “pelo buraco da fechadura”. Em cada orifício era possível ver uma imagem, ou vista. As lentes serviam para aumentar a visão das imagens a serem observadas. Os cosmoramas variavam de tamanho, modelo e número de orifícios. As vistas destas caixas de óptica geralmente representavam em estilo realista as cenas urbanas e de paisagens naturais, principalmente dos países mais influentes da Europa. (pt)
  • Un cosmorama (paraula provinent de las dues paraules gregues χοςμος, significant món o univers i χοραμα, significant vista) és la representació pictòrica de paisatges, monuments, edificis, poblacions o escenes de la natura en quadres vists a través d'un vidre òptic. El cosmorama, quan està ben disposat i que les pintures es troben executades amb destresa i ben il·luminades, produeix un efecte que enganya la vista humana fingint-li una realitat, en la que no hi ha res més que color. Aquella presentació consistia en un conjunt de vistes i moments rellevants de la història com eren; (ca)
  • A cosmorama is an exhibition of perspective pictures of different places in the world, usually world landmarks. Careful use of illumination and lenses gives the images greater realism. Cosmorama was also the name of an entertainment in 19th century London, at 207-209 Regent Street, at which the public could view scenes of distant lands and exotic subjects through optical devices that magnified the pictures. It was later converted into an exhibition of curiosities named the . Exhibits included a sea lion, a sea serpent and L. Bertolotto's Flea circus. * * * (en)
  • Cosmorama (de las dos griegas χοςμος, mundo, universo, y χοραμα, vista) es la representación de paisajes, monumentos, edificios, poblaciones, escenas de la naturaleza, etc. en cuadros vistos por un vidrio óptico. A pesar de contribuir al fomento de las artes, dando ocupación a los artistas, llegó su época de decadencia y se cerró después de haber existido veinticinco años. Ha tenido muchos admiradores en varias capitales, desde entonces se inventaron una multitud de espectáculos parecidos con variedad de nombres, tales como: (es)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/John_vanderlyn,_panoramic_view_of_the_palace_and_gardens_of_versailles,_1818-1819,_01.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/John_vanderlyn,_panoramic_view_of_the_palace_and_gardens_of_versailles,_1818-1819,_02.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/John_vanderlyn,_panoramic_view_of_the_palace_and_gardens_of_versailles,_1818-1819,_03.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Un cosmorama (paraula provinent de las dues paraules gregues χοςμος, significant món o univers i χοραμα, significant vista) és la representació pictòrica de paisatges, monuments, edificis, poblacions o escenes de la natura en quadres vists a través d'un vidre òptic. El cosmorama, quan està ben disposat i que les pintures es troben executades amb destresa i ben il·luminades, produeix un efecte que enganya la vista humana fingint-li una realitat, en la que no hi ha res més que color. Aquest invent és considerat com, ni més ni menys que un dels precursors o variants del famós diorama de Louis-Jacques-Mandé Daguerre, el qual va servir a l'inventor de la fotografia com a forma de diversió, mitjà de subsistència i experimentació dels seus coneixements sobre la cambra obscura i la llum. Durant el segle xix, aquest concepte es va generalitzar molt però pocs cosmorames van ser mereixedors del nom com a tal, ja que, generalment, molts d'aquests no es componien de res més que estampes mal il·luminades col·locades darrere d'un vidre lenticular. Quan un cosmorama estava ben executat i comptava amb la il·luminació corresponent, produïa un efecte òptic que donava la sensació d'estar veient la realitat i no només un quadre pintat. Els espectacles òptics bons en aquest gènere eren molt escassos i eren pocs els que aconseguien crear cosmorames que oferissin bones presentacions visuals, ja que per aconseguir grans efectes, no només calia tenir un vidre i una pintura a mà sinó que era necessari que aquesta fos deguda a un pinzell mestre, que la perspectiva fos rigorosa i que les proporcions no apareguessin desfigurades o que els objectes es mostressin més grans del compte i fora de proporció. Quan l'ull de l'observador i el quadre estan fora dels focus del vidre lenticular, hi ha inversió, el que fa que la pintura ha de col·locar-se de manera que aparegui en posició ferma. En el cas més favorable per poder enlluernar bé un cosmorama, però, és molt més senzill posar el quadre dins del focus, perquè així no hi hagi necessitat d'invertir-lo. Un dels cosmorames que més èxit va tenir va ser el que va fundar a París l'abat Gazzera l'any 1808 i que va presentar la seva última exposició l'any 1832. L'abat va proposar-se plasmar els llocs i monuments més rellevants i notables de la Terra, començant pels que es trobaven al continent asiàtic. La major part dels quadres van ser pintats pels artistes més cèlebres del moment, aconseguint reunir una col·lecció de 800 vistes, de les quals figuraven exposades 72 en cada exhibició. Al principi, els quadres mesuraven 1 metre per 75 cm aproximadament i es van utilitzar vidres amb un diàmetre d'uns 20 centímetres, però després van créixer les dimensions d'aquests últims fins a 25 o 30 centímetres de diàmetre i fins a 2 metres de longitud per 1,20 d'altura. L'abat Gazzera, que és considerat per molts el fundador del cosmorama, va regalar els millors quadres que exposava als seus amics, ja que preferia això a cedir-li la col·lecció sencera a la família reial, la qual li oferia una quantitat important de diners. Anys després, a Veneçuela, el 17 d'octubre de 1846, va aparèixer publicat al número 621 d'"El Liberal" un anunci convidant al públic a presentar-se qualsevol dia de la setmana, de les 18h a les 21h, a un establiment del centre de Caracas, on es duria a terme aquest tipus d'acte. Aquella presentació consistia en un conjunt de vistes i moments rellevants de la història com eren; * Vista del Palau i Cambra de diputats a Paris. * Vista de l'incendi de Moscou al arribar l'exèrcit francès al front de la ciutat. * Vista de l'exterior de l'església de Sant Gervasi a Paris. * Vista de la ciutat d'Atenes i les seves ruïnes. * Vista de la batalla de Moscou abans de l'incendi. * Vista de la plaça de la Concòrdia a Paris. * Vista de la gran batalla de Friedlan el 14 de juny de 1807. * Vista del Palau de les Belles Arts de Paris. L'èxit del cosmorama arrelava la idea que existien nombroses dificultats per la realització de viatges dins i fora del país, que hi havia escasses diversions i que es tenia com a centre d'admiració el continent europeu. Aquests espectacles de panoràmiques elaborades amb aquarel·les, olis i altres materials pictòrics, amb il·luminacions variades que donaven la impressió del pas del temps, constaten l'interès del públic en veure imatges que se succeeixen, fets i llocs que han arribat a conèixer a través de la història, la literatura i dels testimonis viatgers. Es pot afirmar, doncs, que aquí es troben els primers intents d'educar a través d'altres mètodes que no fossin els usuals. Això, juntament amb la fotografia, va estimular encara més l'home a persistir a la cerca de comprendre, amb imatges successives, la vida, la qual, poc temps després, portaria a la invenció del cinema. Posteriorment en la història i prenent com a base els cosmorames, s'han inventat multitud d'espectacles semblants a aquest invent primerenc, cada un amb noms molt diversos, com són; * Panstereorama, vista de plànols en relleu. * Alporama, vista dels Alps. * Diafanorama, o vistes de quadres transparents. * Pirorama, exposició en vidre. * Diorama * Uranorama, o representació dels moviments celestes. * Europorama, vistes d'Europa. * Georama, vista de totes les parts del món en una gran esfera. * Neorama, o vistes interiors d'edificis. (ca)
  • Als Kosmorama bezeichnet man eine Variante des Panoramas oder eine populärwissenschaftliche Darstellung des Weltalls in einem Planetarium. (de)
  • A cosmorama is an exhibition of perspective pictures of different places in the world, usually world landmarks. Careful use of illumination and lenses gives the images greater realism. Cosmorama was also the name of an entertainment in 19th century London, at 207-209 Regent Street, at which the public could view scenes of distant lands and exotic subjects through optical devices that magnified the pictures. It was later converted into an exhibition of curiosities named the . Exhibits included a sea lion, a sea serpent and L. Bertolotto's Flea circus. * Cosmorama of Chateau Versailles (1819-1818), once in City Hall Park, New York City, now in the Metropolitan Museum of Art * Cosmorama of Chateau Versailles (1819-1818), once in City Hall Park, New York City, now in the Metropolitan Museum of Art * Cosmorama of Chateau Versailles (1819-1818), once in City Hall Park, New York City, now in the Metropolitan Museum of Art (en)
  • Cosmorama (de las dos griegas χοςμος, mundo, universo, y χοραμα, vista) es la representación de paisajes, monumentos, edificios, poblaciones, escenas de la naturaleza, etc. en cuadros vistos por un vidrio óptico. El cosmorama, cuando está bien dispuesto, cuando las pinturas se hallan ejecutadas con maestría y bien alumbradas produce un efecto que ilusiona la vista fingiéndole realidad donde no hay más que colorido. Mucho se generalizaron los cosmoramas en el siglo XIX pero pocos merecen el nombre de tales pues no se componen generalmente más que de estampas mal iluminadas colocadas detrás de un vidrio lenticular. Los buenos espectáculos ópticos en este género eran muy escasos porque no basta para conseguir grandes efectos tener a mano un vidrio y una pintura. Es necesario que esta sea debida a un pincel maestro, que la perspectiva sea rigurosa y tales las proporciones que no aparezcan luego desfigurados o gigantescos los objetos, corno lo hemos visto con muchos llamados cosmoramas. Cuando el ojo del observador y el cuadro están fuera de los focos del vidrio lenticular, hay inversión, y entonces la pintura ha de colocarse de manera que aparezca en posición recia; es el caso más favorable para poder alumbrar bien un cosmorama; pero es mucho más sencillo poner el cuadro dentro del foco, porque así no hay necesidad de invertirlo. El cosmorama que más celebridad adquirió fue el que fundó en París el abate Gazzera; se abrió en 1º de enero de 1808 y presentó su última exposición en 1832. El abate se propuso poner de manifiesto los sitios y monumentos más notables de la tierra y empezó por Asia. La mayor parte de los cuadros fueron pintados por los más célebres artistas, llegando con el tiempo a reunirse una colección de 800 vistas, de las cuales figuraban 72 en cada exposición. Al principio era el tamaño de los cuadros de 3 pies y medio por 2 y medio y se usaron vidrios cuyo diámetro tenía de 7 a 8 pulgadas, pero después crecieron las dimensiones de estos últimos hasta 10 o 12 pulgadas y las de aquellos hasta 6 pies y medio de longitud por 4 de altura. Ofrecía aquel cosmorama variedad al mismo tiempo que instrucción; se admitían abonos y no se exigía más que la mitad del precio a los niños, alumnos de los colegios y jóvenes artistas. A pesar de contribuir al fomento de las artes, dando ocupación a los artistas, llegó su época de decadencia y se cerró después de haber existido veinticinco años. Ha tenido muchos admiradores en varias capitales, desde entonces se inventaron una multitud de espectáculos parecidos con variedad de nombres, tales como: * panstereorama (de pan, todo; stereos, todo y horama, vista), vista de planos en relieve * alporama, vista de los Alpes * diafanorama, o vistas de cuadros trasparentes * pirorama, exposición en vidrio * diorama * uranorama, o representación de los movimientos celestes * europorama, vistas de Europa * georama, vista de todas las partes del mundo en una grande esfera * neorama o vistas interiores de edificios * otros diferentes, sin contar con el panorama, que ya era conocido anteriormente El abate Gazzera, que puede ser considerado como fundador del cosmorama, regaló sus mejores cuadros a sus amigos, a la población de Mondovi, donde nació; a la de Velletri, donde tuvo una cátedra de teología, a la de Aviñón y a otras que le habían concedido hospitalidad en tiempos aciagos. Prefirió dejar una memoria honrosa con esos actos de generosidad, antes que ceder su colección a la familia real que se la pagaba mezquinamente. (es)
  • No estudo das tradições dos espetáculos visuais, é sabido que o cosmorama foi um dispositivo óptico utilizado, principalmente nos séculos XVIII e XIX, para a exibição de quadros fixos. O aparelho era geralmente feito de madeira, com um ou mais orifícios de visualização compostos por lentes de vidro. Os espectadores olhavam por essas lentes para observar os quadros apresentados, ato semelhante a olhar “pelo buraco da fechadura”. Em cada orifício era possível ver uma imagem, ou vista. As lentes serviam para aumentar a visão das imagens a serem observadas. Os cosmoramas variavam de tamanho, modelo e número de orifícios. As vistas destas caixas de óptica geralmente representavam em estilo realista as cenas urbanas e de paisagens naturais, principalmente dos países mais influentes da Europa. (pt)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is Wikipage disambiguates of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software