| rdfs:comment
| - La denominació crooner s'aplica a certs cantants masculins que interpreten un cert tipus de cançó popular clàssica, un gènere que als Estats Units es coneix com a traditional pop o pop standards. La paraula crooner és d'origen nord-americà i en anglès té connotacions semblants a la de trobador. Un crooner acostuma a posseir una veu greu i normalment es fa acompanyar per una orquestra o una big band. Originalment s'aplicava de forma pejorativa, fet que va suposar que molts cantants considerats com a tals reneguessin del terme. Aquest va ser el cas de Frank Sinatra, que va declarar que no creia que ell o Bing Crosby fossin crooners. (ca)
- Crooning beschreibt einen in den 1920er Jahren mit der Entwicklung des Mikrofons entstandenen Gesangsstil der populären Musik, dessen vorwiegend männliche Repräsentanten als Crooner bezeichnet werden. Das Crooning zeichnet sich durch die Intimität und Wärme der Stimme aus und wurde anfangs stark erotisch konnotiert. Bekannte Vertreter des Stils sind Bing Crosby, Frank Sinatra und Charles Aznavour. (de)
- El término crooner proviene del verbo inglés to croon, que denota una forma de cantar suave y murmurante, sin proyectar la voz. Por ello, este término se aplica en general al cantante solista que explota estas características (hombre o mujer). Así, cantantes como Doris Day, Ella Fitzgerald, Peggy Lee y Sarah Vaughan pertenecerían a esta categoría. En un sentido más restringido, un crooner sería un cantante masculino con voz baritonal del tipo de Frank Sinatra, Raphael, Tony Bennett o Bing Crosby, artista conocido precisamente como America's Crooner. (es)
- Il crooner, in italiano cantante confidenziale, (in francese chanteur de charme) è un cantante che si caratterizza per lo stile di canto dal tono caldo ed emotivo che comunica con il tono della voce. Tipicamente un crooner ha una voce profonda e canta principalmente brani lenti. Il termine è inglese, dal verbo "to croon" (parlare o cantare a bassa voce), ma ci sono stati crooner fin dalle origini al di fuori degli Stati Uniti, in particolare in Europa (Francia, Spagna, Italia...), in Sudamerica e in Estremo Oriente (Giappone). (it)
- 크루너(영어: Crooner)는 작게 부르는 창법인 크룬(croon)으로 부르는 가수를 일컫는다. 옛 동사 to croon('부드럽게 말하거나 노래하다'를 의미)에서 기원한다. (ko)
- Крунер (від англ. croon — муркотіння) — естрадний співак, вокаліст, що дотримується при виконанні свінгування. (uk)
- Crooner is a term used to describe primarily male singers who performed using a smooth style made possible by better microphones which picked up quieter sounds and a wider range of frequencies, allowing the singer to access a more dynamic range and perform in a more intimate manner. It is derived from the old verb "to croon" (meaning "to speak or sing softly"). This suggestion of intimacy was supposedly wildly attractive to women, especially younger ones such as teenage girls, known at the time as "bobby soxers". The crooning style developed out of singers who performed with big bands, and reached its height in the 1940s to late 60s. (en)
- Un chanteur de charme, ou crooner (du verbe anglais to croon, « fredonner », « chantonner ») est un chanteur caractérisé par un style de chant au ton chaleureux et émotionnel qu’il communique avec son . Cette chaleur et cette émotion dans la voix ne sont possibles que grâce au microphone. Le crooner chante surtout des ballades. Bien que le mot soit originaire du monde anglophone, des crooners existent ailleurs qu’aux États-Unis, particulièrement en France, en Espagne, en Italie et au (Japon). (fr)
- Een crooner is een zanger, meestal een man, die een ontspannen en intieme houding heeft en zingt met een zachte, lage stem. Vaak zijn de teksten wat sentimenteel. Het Engelse werkwoord to croon is terug te vinden in kreunen (kermen, klagen) dat in het middeleeuws-Nederlands bestond als cronen. (nl)
- Crooner – współcześnie epitet nadawany wokalistom śpiewającym należące do tzw. (amerykańskie standardy jazzowe) z towarzyszeniem orkiestry, big-bandu lub fortepianu; także sposób śpiewania opracowany w latach 20. i 30. XX wieku który powstał dzięki wprowadzenia do użycia mikrofonów. W latach 30. określenie było także używane w sposób pejoratywny, a sam crooning uważany był za „zdegenerowany” sposób śpiewania. Współcześnie określenie crooner nie ma zazwyczaj pejoratywnego znaczenia i może mieć jedno z dwóch, niepowiązanych znaczeń: (pl)
- Crooner é um termo usado para descrever principalmente cantores masculinos que se apresentavam usando um estilo suave possibilitado por microfones melhores que captavam sons mais silenciosos e uma gama mais ampla de frequências, permitindo que o cantor utilizasse uma faixa mais dinâmica e atuasse de maneira mais íntima. É derivado do antigo verbo "to croon" (que significa "falar ou cantar baixinho"). Essa sugestão de intimidade era supostamente extremamente atraente para as mulheres, especialmente as mais jovens, como as adolescentes, conhecidas na época como "bobby soxers". O estilo crooning se desenvolveu a partir de cantores que se apresentavam com big bands, e atingiu seu auge na década de 1940 até o final dos anos 60. (pt)
- En crooner eller smörsångare är en utövare av en sångstil inom främst jazz- och populärmusik, crooning (av engelska = mjuk och svag sång, nynnande). Crooning möjliggjordes och blev populär genom den elektriska mikrofonens införande under 1920-talets senare hälft. Mikrofonen gjorde det möjligt att sjunga svagare och mjukare än tidigare och ändå höras såväl inför publik som på skivinspelningar. I Sverige betecknades Olle Thalén på 1930-talet som "vår förste sångare av crooner-typ". Nutida svenska crooners är bland annat Peter LeMarc, Jonathan Johansson samt Andreas Weise. (sv)
- Кру́нер (англ. crooner от croon «напевать вполголоса, тихо и проникновенно») — эстрадный певец, придерживающийся эстетики крунинга — манеры пения, представляющей собой нечто среднее между пением вполголоса («себе под нос») и ритмической декламацией. Быстрое и массовое развитие крунинга связывают со стремительным развитием звукоусилительной техники начиная с 1920-х годов. Пение без усиления (например, в оперном театре) требовало от певца грудного регистра, владения дыханием, физической силы голоса. Чувствительное усиление микрофона позволяло певцам прикладывать меньше дыхания к голосовым связкам, производить «интимный» тихий звук, в том числе (и особенно) в низком регистре. (ru)
|
.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)