| rdfs:comment
| - Le cuir de Cordoue, également nommé guadamacile, est un cuir d’apparence doré, de couleur et ayant un aspect de cuir repoussé (en relief, par gaufrage). Il sert à tapisser des murs mais aussi des sièges, gainer des meubles ou recouvrir des paravents. (fr)
- Goudleer, ook wel Cordoba-leer of Cuir de Cordoue, is een wanddecoratie van fijn leer (meestal van gelooide kalfshuiden), waarop afbeeldingen van werden bevestigd, afgedekt met een goudkleurige vernis. Goudleerbehang diende tot het behangen van vertrekken in plaats van wandtapijten. Goudleer is het best te vergelijken met een schilderij dat niet op doek, op hout of op koper, maar op leer is geschilderd. (nl)
- O couro lavrado também conhecido como Guadamacile ou Couro de Córdova (em francês e inglês : Cuir de Cordoue) é um couro com um aspecto dourado e com uma aparência em relevo graças a técnica do repoussé. Era também uma alternativa ao uso de tapeçaria. (pt)
- Шкіряні шпалери — один з різновидів декору стін у інтер'єрах з давнини до сьогодення. (uk)
- Guadamassil (en castellà guadamecil, guadamecí o guadamací) és cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, en cas de tenir la superfície daurada o platejada s'anomena guadamassil brocat. Sorgeix a l'edat mitjana, a la ciutat nord-africana de Gadames, però a través de Còrdova, primer centre de fabricació (al qual s'afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona), va ser exportat a la resta d'Europa. Alguns artesans guadamassilers usen el terme exclusivament per al cuir metal·litzat amb or o plata, però d'altres l'accepten per a tota mena de cuir policromat i gravat. (ca)
- Eine Ledertapete ist eine aus Leder gefertigte Wandbespannung. Der Ursprung der Ledertapete geht vermutlich auf die Mauren zurück, was die Namen Peaux d’Espagne (deutsch: Spanische Haut), Korduanleder oder zeigen. Guadamiciles verweist auf die alte Stadt Ghadames (Rhadames) in Libyen; der Name Korduan verweist auf Córdoba in Andalusien, ehedem Hauptstadt des omayyadischen Kalifates Al-Andalus im Mittelalter, wo das aus Nordafrika mitgebrachte Handwerk des Ledergerbens in großem Umfang ausgeübt und mit den Produkten Handel getrieben wurde.
* Vogelzimmer in Schloss Wawel
* Jagdschloss Moritzburg (de)
- Se llama guadamecil o guadamecí o guadamací al cuero pintado o labrado artísticamente y si tiene la superficie dorada o plateada se llama guadamecí brocado. La etimología de guadamecil o sus variantes guadamací o guadamecí es una variante de "gadamesí", en árabe andalusí ḡadamisí, que por su parte deriva del gentilicio árabe ḡadāmisī, gentilicio de la ciudad magrebí llamada desde muy antiguo Gadamés, ya que en ella se especializaban curtidores, marroquineros y talabarteros que exportaban sus característicos cueros decorados y brocados.Algunos escritores y artesanos consideran que el término guadamecil denomina exclusivamente al cuero trabajado metalizado con oro y/o plata, mientras que otros (y el propio diccionario de la RAE) se acogen a una definición menos restrictiva, considerando gua (es)
- Кожаные обои — разновидность обоев, получившая широкую популярность в Европе эпохи барокко. Обычно выполнялись с золотым тиснением, в связи с чем в ряде стран используется синонимичный термин «золотая кожа». В эпоху барокко кожаные обои распространились из Испании через Францию и Италию в Германию и Нидерланды. Ими украшены стены многих дворцов и замков того времени, например, замок Морицбург в Саксонии. Кожаные обои были одним из наиболее популярных предметов экспорта из Европы в Японию, в то время почти полностью изолированную от европейцев. (ru)
- Kurdyban – skóra garbowana, barwiona, po czym intensywnie zdobiona we wzory tłoczeniami, złoceniami lub srebrzeniami oraz malowidłami. Najcenniejszy kurdyban wykonywano ze skóry cielęcej garbowanej roślinnie, w gorszych gatunkach koźlej lub owczej. Kurdyban wykorzystywano (na ramach) do ozdabiania ścian i innych elementów stolarki wnętrzarskiej, do produkcji parawanów i antepediów, do obijania siedzisk i oparć mebli, poduszek, oklejania okładek ksiąg, produkcji obuwia, a także na ornaty (trzy szt. w Polsce). Pojęcie kurdybanu obejmuje dwa typy wyrobów: (pl)
- Gyllenläder är läder som mönstrats i relief och därpå försilvrats och delvis förgyllts. Gyllenlädrets stora tid var senrenässansen och barocken, då det användes både till tapeter och möbelklädslar. Mönstren var i stort sett lika tidens textilmönster. (sv)
|
| has abstract
| - Guadamassil (en castellà guadamecil, guadamecí o guadamací) és cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, en cas de tenir la superfície daurada o platejada s'anomena guadamassil brocat. Sorgeix a l'edat mitjana, a la ciutat nord-africana de Gadames, però a través de Còrdova, primer centre de fabricació (al qual s'afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona), va ser exportat a la resta d'Europa. Alguns artesans guadamassilers usen el terme exclusivament per al cuir metal·litzat amb or o plata, però d'altres l'accepten per a tota mena de cuir policromat i gravat. Va ser utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc., per a entapissar parets d'estances i per a l'enquadernació de llibres. Va rebre la influència de diferents estils artístics i assoleix el màxim apogeu als s. XVI i XVII. (ca)
- Eine Ledertapete ist eine aus Leder gefertigte Wandbespannung. Der Ursprung der Ledertapete geht vermutlich auf die Mauren zurück, was die Namen Peaux d’Espagne (deutsch: Spanische Haut), Korduanleder oder zeigen. Guadamiciles verweist auf die alte Stadt Ghadames (Rhadames) in Libyen; der Name Korduan verweist auf Córdoba in Andalusien, ehedem Hauptstadt des omayyadischen Kalifates Al-Andalus im Mittelalter, wo das aus Nordafrika mitgebrachte Handwerk des Ledergerbens in großem Umfang ausgeübt und mit den Produkten Handel getrieben wurde. Weitere Bezeichnungen, die sich auf Córdoba beziehen, sind Cuir de Cordoue, Cordwain und Cordovan. Die Mauren brachten die bemalten, teilweise vergoldeten Tapeten aus dünnem Leder von Kälbern, Schafen und Ziegen nach Spanien. Nachdem Blattsilber oder Firnis auf die Tapeten aufgebracht wurde, bemalte man sie ornamental, vergoldete und punzierte oder prägte sie. In der Epoche des Barock waren Ledertapeten eine bevorzugte Wandbespannung. Von Spanien aus verbreitete sich die Ledertapete über Frankreich und Italien nach Deutschland, die Niederlande (goudleer „Goldleder“) und Nordeuropa. Wände von Palästen und Häusern reicher Kaufleute wurden mit ihnen ausgestattet, so z. B. das Jagd- und Barockschloss Moritzburg in Sachsen. Im 18. Jahrhundert, der Zeit des Klassizismus, wurde die Ledertapete allmählich durch bedruckte oder bemalte Papiertapeten abgelöst.
* Vogelzimmer in Schloss Wawel
* Jagdschloss Moritzburg
* Museum Hof van Busleyden, Mechelen
* Pieterskerk (Leiden)
* Schloss Rosenholm, Dänemark
* Schloss Skokloster, 17. Jahrhundert
* Ledertapete, um 1750, Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum, New York
* Esszimmer im , Ariccia (de)
- Se llama guadamecil o guadamecí o guadamací al cuero pintado o labrado artísticamente y si tiene la superficie dorada o plateada se llama guadamecí brocado. La etimología de guadamecil o sus variantes guadamací o guadamecí es una variante de "gadamesí", en árabe andalusí ḡadamisí, que por su parte deriva del gentilicio árabe ḡadāmisī, gentilicio de la ciudad magrebí llamada desde muy antiguo Gadamés, ya que en ella se especializaban curtidores, marroquineros y talabarteros que exportaban sus característicos cueros decorados y brocados.Algunos escritores y artesanos consideran que el término guadamecil denomina exclusivamente al cuero trabajado metalizado con oro y/o plata, mientras que otros (y el propio diccionario de la RAE) se acogen a una definición menos restrictiva, considerando guadamecí todo el cuero policromado y labrado. Las principales labores artísticas que se realizan en el cuero son las siguientes:
* la incisión, a modo de grabado, que suele penetrar hasta un tercio del grosor de la pieza o lámina.
* el relieve, que se logra hendiendo y rebajando ciertas partes del cuero, previamente dibujadas, de modo que resulten figuras de bajorrelieve.
* el repujado, que es un relieve obtenido por fuerte presión; si se logra con hierros o planchas calientes, tanto para producir relieve como hueco, se llama gofreado.
* el punteado y martillado, que resulta de imprimir surcos y puntos con punzón y martillo.
* el moldeado de pergaminos hervidos, vaciados en algún molde.
* el mosaico, labrando el cuero a modo de taracea, con incrustaciones de otros cueros de diferente color.
* la coloración o pintura que tiñe el cuero penetrando en la masa.
* el dorado y esmaltado, dándole color que no penetra en la masa. Los diferentes colores que toma el cuero en la artesanía tradicional se obtienen de la siguiente manera:
* el negro, mojando el cuero con una solución de sulfato de hierro, sobre todo si se ha dado antes una mano de potasa.
* el pardo, con varias manos de potasa.
* el gris, con el permanganato de potasio.
* el azul, con el índigo.
* el amarillo, con los cromatos de bario y de cinc.
* el verde, con manos de amarillo y de azul.
* el rojo, con la cochinilla.
* el granate, con cartamina.
* el anaranjado, poniendo el rojo sobre el amarillo. (es)
- Le cuir de Cordoue, également nommé guadamacile, est un cuir d’apparence doré, de couleur et ayant un aspect de cuir repoussé (en relief, par gaufrage). Il sert à tapisser des murs mais aussi des sièges, gainer des meubles ou recouvrir des paravents. (fr)
- Goudleer, ook wel Cordoba-leer of Cuir de Cordoue, is een wanddecoratie van fijn leer (meestal van gelooide kalfshuiden), waarop afbeeldingen van werden bevestigd, afgedekt met een goudkleurige vernis. Goudleerbehang diende tot het behangen van vertrekken in plaats van wandtapijten. Goudleer is het best te vergelijken met een schilderij dat niet op doek, op hout of op koper, maar op leer is geschilderd. (nl)
- O couro lavrado também conhecido como Guadamacile ou Couro de Córdova (em francês e inglês : Cuir de Cordoue) é um couro com um aspecto dourado e com uma aparência em relevo graças a técnica do repoussé. Era também uma alternativa ao uso de tapeçaria. (pt)
- Kurdyban – skóra garbowana, barwiona, po czym intensywnie zdobiona we wzory tłoczeniami, złoceniami lub srebrzeniami oraz malowidłami. Najcenniejszy kurdyban wykonywano ze skóry cielęcej garbowanej roślinnie, w gorszych gatunkach koźlej lub owczej. Kurdyban wykorzystywano (na ramach) do ozdabiania ścian i innych elementów stolarki wnętrzarskiej, do produkcji parawanów i antepediów, do obijania siedzisk i oparć mebli, poduszek, oklejania okładek ksiąg, produkcji obuwia, a także na ornaty (trzy szt. w Polsce). Kurdyban stał się bardzo popularny w Europie czasach renesansu, jego największa produkcja to XVII i początek XVIII w., a zanik popularności przypada na koniec tego wieku. Nazwa pochodzi od hiszpańskiego miasta Kordoby, gdzie w czasach późnego średniowiecza istniało wiele wytwórni kurdybanu prowadzonych przez tamtejszych Maurów, choć sam wynalazek kurdybanu był znany Arabom dużo wcześniej, a do Europy przyszedł z Afryki Północnej. Z czasem zaczęto go wytwarzać także na innych obszarach Europy. W Gdańsku cech kurdybaników powstał 16 lutego 1615 roku. Zachowało się ponad 300 obiektów. Pojęcie kurdybanu obejmuje dwa typy wyrobów:
* Skóry wyprawione, jednobarwne (czarne). XVI-XIX w. do obuwia. To tzw. czarny kurdyban.
* Skóry tłoczone, malowane, złocone (opracowane artystycznie). Z niem. Ledertapeten (skórzane tapety). Od kurdybanów pochodzi epitet gatunkowy rośliny bluszczyk kurdybanek. (pl)
- Gyllenläder är läder som mönstrats i relief och därpå försilvrats och delvis förgyllts. Gyllenlädrets stora tid var senrenässansen och barocken, då det användes både till tapeter och möbelklädslar. Mönstren var i stort sett lika tidens textilmönster. Gyllenläder är relativt ovanligt i byggnadssammanhang. Det har använts till klädsel av dörrar i offentlig miljö där man önskar ljud- och ljusdämpande egenskaper, exempelvis på väggar och dörrar i föreläsningssalar, teater- och biosalonger. Vidare förekommer det som lindad klädsel på handledare i påkostade trapphusmiljöer samt som tapeter och möbelklädsel av silver- eller gyllenläder i högreståndsbyggnader. (sv)
- Кожаные обои — разновидность обоев, получившая широкую популярность в Европе эпохи барокко. Обычно выполнялись с золотым тиснением, в связи с чем в ряде стран используется синонимичный термин «золотая кожа». Вероятно, традиция изготовления кожаных обоев уходит корнями в мусульманский период истории Испании, с чем связаны названия данной продукции в Европе: «испанская кожа» (Peaux d`Espagne), «кордовские кожи» или «гадамесские обои». Североафриканские мавры использовали раскрашенные и частично позолоченные обои из тонкой телячьей, овечьей или козьей кожи, которые они завозили и в Испанию. После того, как на обои наносилось листовое серебро или глазурь, их раскрашивали. В эпоху барокко кожаные обои распространились из Испании через Францию и Италию в Германию и Нидерланды. Ими украшены стены многих дворцов и замков того времени, например, замок Морицбург в Саксонии. Кожаные обои были одним из наиболее популярных предметов экспорта из Европы в Японию, в то время почти полностью изолированную от европейцев. В 18 веке, с наступлением эпохи классицизма, кожаные обои вытесняются печатными или раскрашенными вручную бумажными обоями. Как элемент элитной отделки интерьеров кожаные обои используются и по сей день. (ru)
- Шкіряні шпалери — один з різновидів декору стін у інтер'єрах з давнини до сьогодення. (uk)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)