rdfs:comment
| - Demokrazia Hiru Milioi (Spanish: Democracia Tres Millones; D3M; also called Demokrazia 3,000,000) was an electoral platform which was formed to participate in the Basque Parliament elections in 2009. It was declared illegal on February 8, 2009, as the Supreme Court of Spain considered that it was linked with the separatist organization ETA. (en)
- Democràcia Tres Milions (D3M) (en basc: Demokrazia Hiru Milioi) fou una plataforma política que es presentà com a agrupació electoral a les eleccions al Parlament Basc de 2009. El seu nom al·ludeix a la població total dels territoris que componen el País Basc. Per la seva part Elkarri i Eusko Alkartasuna van expressar el seu desig que D3M pogués presentar-se a les eleccions. En la tasca de recollida d'adhesions necessàries per a poder presentar-se, tant Acció Nacionalista Basca com LAB van col·laborar activament. (ca)
- Demokrazia Hiru Milioi (expresión en euskera que significa Democracia Tres Millones), también llamado Demokrazia 3.000.000 o D3M, fue una plataforma electoral que intentó presentarse como agrupación electoral a las elecciones al Parlamento Vasco de 2009. Su nombre alude al número total aproximado de habitantes de los territorios de Euskal Herria (País Vasco, Navarra y País Vasco francés). Antes de llevarse a cabo las elecciones el Tribunal Constitucional anuló sus candidaturas y fue suspendido de actividades por la Audiencia Nacional, en aplicación de la Ley de Partidos. (es)
- Demokrazia Hiru Milioi (edo Demokrazia 3 Milioi), D3M siglengatik ezaguna, ezker abertzaleak 2009ko Eusko Legebiltzarrerako hauteskundeetan parte hartu ahal izateko 2009ko urtarrilaren 10ean aurkeztutako herri plataforma izan zen. Hauteskundetan aurkezteko bi erronka ezberdin izan zituen. Alde batetik 18.000 sinadura behar zituen eta bestetik Espainiako Alderdien Legearen gainetik pasa beharko zen. Aurkeztu zenean hainbat politikarik ilegalizazioa eskatu zuten eta horretan hasi zen Espainiako Fiskaltza. (eu)
|
has abstract
| - Democràcia Tres Milions (D3M) (en basc: Demokrazia Hiru Milioi) fou una plataforma política que es presentà com a agrupació electoral a les eleccions al Parlament Basc de 2009. El seu nom al·ludeix a la població total dels territoris que componen el País Basc. Entre els seus promotors es trobaven exdirigents d'Herri Batasuna (HB), Batasuna, Euskal Herritarrok (EH), representants i excandidats d'Acció Nacionalista Basca (ANB), els portaveus d'Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) i (ambdues llistes anul·lades per a les eleccions de 2003), el representant d' (EHE), membres del sindicat LAB i la filla del diputat d'HB assassinat pels GAL Josu Muguruza. Des de la seva presentació el 10 de gener de 2009 a Bilbao ja van sorgir veus, entre elles les del Partit Popular, l'Associació de Víctimes del Terrorisme o el Fòrum Ermua, demanant la seva investigació. Aquell mateix dia la Fiscalia General de l'Estat va anunciar que a instàncies del Ministeri de l'Interior iniciava la investigació dels promotors i de la mateixa plataforma davant de la possibilitat que fos una "llista blanca o negra d'ETA". De la mateixa manera, el president José Luis Rodríguez Zapatero va declarar públicament que no permetria cap llista tapadora de Batasuna. Per la seva part Elkarri i Eusko Alkartasuna van expressar el seu desig que D3M pogués presentar-se a les eleccions. En la tasca de recollida d'adhesions necessàries per a poder presentar-se, tant Acció Nacionalista Basca com LAB van col·laborar activament. Poc després s'anuncià que la Fiscalia General de l'Estat espanyol ja preparava la impugnació de les llistes de D3M, així com d'Askatasuna per la seva "vinculació estreta amb Batasuna". El 23 de gener de 2009 en una operació policial dirigida pel jutge Baltasar Garzón van ser detingudes vuit persones per la seva relació amb la il·legalitzada Batasuna i amb l'entorn d'ETA, entre elles , portaveu de D3M. Segons les investigacions policials tant D3M com Askatasuna tenien vincles clars amb Batasuna, el que portava que ambdues llistes haguessin de ser il·legalitzades de cara a les eleccions. Finalment, després de la publicació de les seves llistes electorals es va observar que molts dels candidats havien tingut relació amb anteriors llistes il·legalitzades de l'esquerra abertzale. D3M va aconseguir que 47.337 firmes avalessin la candidatura per a concórrer a les eleccions. Aquesta xifra suposava un rècord històric del moviment d'alliberament basc pel que fa a la recollida d'avals d'un partit polític, ja que l'anterior màxim s'aconseguí l'any 1998 quan Euskal Herritarrok fou avalat per 45.602 persones, el mateix any que l'esquerra abertzale aconseguí el seu màxim històric de vots a Euskadi. D'aquesta forma, va poder presentar llistes en tres territoris històrics bascos on es preparaven comicis (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa). El president d'Eusko Alkartasuna (EA), , generà moltes crítiques del Partit Socialista d'Euskadi quan afirmà, en unes polèmiques declaracions fetes el 2 de febrer de 2009 a Madrid, que la presència de les candidatures abertzales aniria condicionada pels "càlculs que pugui fer el PSOE a cop de sondeig" -sobre la base dels seus interessos electorals- "tal com ho va fer a les passades eleccions municipals i forals amb algunes candidatures d'Acció Nacionalista Basca". El 8 de febrer de 2009 el Tribunal Suprem va decidir anul·lar les candidatures de D3M i d'Askatasuna a les eleccions al Parlament Basc de 2009 en considerar que ambdues formaven part de l'entramat ETA/Batasuna. En el cas de D3M, les investigacions de la Guàrdia Civil, recollides en la sentència, van constatar que de les vuitanta-quatre persones que integraven les candidatures de D3M, vuitanta-dues d'elles guardaven "vinculació estreta amb formacions polítiques o agrupacions d'electors il·legalitzades o anul·lades, així com en alguns casos com a pertanyents a ETA". Finalment el Tribunal Constitucional va ratificar la sentència el 13 de febrer en considerar provat que aquesta organització "forma part de l'estratègia de la banda terrorista ETA". El 18 de febrer, el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va ordenar la suspensió d'activitats de la plataforma electoral durant tres anys, prorrogables a cinc, juntament amb la d'Askatasuna. Una vegada coneguda la impossibilitat de presentar-se a les eleccions, la plataforma va demanar que s'utilitzés igualment la seva papereta, la qual cosa suposa el vot nul, però alhora els serviria per a mesurar el seu suport. (ca)
- Demokrazia Hiru Milioi (Spanish: Democracia Tres Millones; D3M; also called Demokrazia 3,000,000) was an electoral platform which was formed to participate in the Basque Parliament elections in 2009. It was declared illegal on February 8, 2009, as the Supreme Court of Spain considered that it was linked with the separatist organization ETA. (en)
- Demokrazia Hiru Milioi (expresión en euskera que significa Democracia Tres Millones), también llamado Demokrazia 3.000.000 o D3M, fue una plataforma electoral que intentó presentarse como agrupación electoral a las elecciones al Parlamento Vasco de 2009. Su nombre alude al número total aproximado de habitantes de los territorios de Euskal Herria (País Vasco, Navarra y País Vasco francés). Antes de llevarse a cabo las elecciones el Tribunal Constitucional anuló sus candidaturas y fue suspendido de actividades por la Audiencia Nacional, en aplicación de la Ley de Partidos. Entre sus promotores se encontraban exdirigentes de Herri Batasuna (HB), Batasuna, Euskal Herritarrok, representantes y excandidatos de Acción Nacionalista Vasca (ANV), los portavoces de Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) y , el representante de (EHE), miembros de LAB y la hija de Josu Muguruza (diputado de HB asesinado por los GAL). (es)
- Demokrazia Hiru Milioi (edo Demokrazia 3 Milioi), D3M siglengatik ezaguna, ezker abertzaleak 2009ko Eusko Legebiltzarrerako hauteskundeetan parte hartu ahal izateko 2009ko urtarrilaren 10ean aurkeztutako herri plataforma izan zen. Hauteskundetan aurkezteko bi erronka ezberdin izan zituen. Alde batetik 18.000 sinadura behar zituen eta bestetik Espainiako Alderdien Legearen gainetik pasa beharko zen. Aurkeztu zenean hainbat politikarik ilegalizazioa eskatu zuten eta horretan hasi zen Espainiako Fiskaltza. Aurkezpen prentsaurrekoan , , Itziar Aizpurua, , , , , , , , Unai Urruzuno, , eta Haizea Ziluagak parte hartu zuten. Urtarrilaren 22n Espainiako Fiskaltzak D3M ilegalizatutako alderdiekin lotzen zuten txostena eskuratu zuen, tartean sinbologiari zegokion bat. Urtarrilaren 23an, Espainiako Poliziak ezker abertzaleko zortzi lagun atxilotu zituen Baltasar Garzón epailearen aginduz, tartean Amparo Lasheras plataformaren bozeramailea. Urtarrilaren 25ean zerrendak aurkeztu zituzten eta Arabako zerrendaburua oraindik atxiloturik zegoen zen. Urtarrilaren 26an Baltasar Garzón espainiako epaileak atxilotutako 8ak gartzelara bidali zituen eta autoan hainbat aldiz aipatu zuen D3Mren izena. Hala eta guztiz ere hauteskunde kanpainaren aurreko ekitaldi nagusia egin zuten Donostiako Kursaalean. Bertan hauteskundeetan egongo zirela ziurtatu zuten. Otsailaren 3an berirro ere Garzon epaileak hainbat kide deitu zituen deklaratzera ETArekin lotura zutela argudiatuta. Hala ere epaileak aske utzi zituen Gorenak esan zuenaren esperoan. Azken honek otsailaren 8an zerrendak ezin zirela aurkeztu ebatzi zuen. Hala ere D3Mk kanpaina egin zuen, baita papeletak inprimatu ere. 2009ko otsailaren 17an Garzonek ekintzak eten zituen eta webgunea ixteko ere eskatu zuen, hauteskunde kanpaina egitea debekatuz. Webgunea ixteko arrazoietako bat bertan papeletak aurki zitezkeela argitaratu zela izan zen. Hala ere berehala hedatu ziren beste leku batzuetatik papeleta horiek.. (eu)
|