| rdfs:comment
| - Duke of Sueca is a title of Spanish nobility, Grandee of Spain 1st class. It was created by King Charles IV of Spain in 1804 for Manuel Godoy, who was the Prime Minister of Spain from 1792 to 1797 and from 1801 to 1808. Its name refers to Sueca in the Province of Valencia in Spain. (en)
- El Ducat de Sueca és un títol nobiliari de Castella, creat el 8 de març de 1804 per Carles IV d'Espanya, per al seu primer Ministre Manuel Godoy y Álvarez-Faria, a qui ja li havia concedit el ducat de l'Alcúdia, en 1792. Fa referència a la ciutat de Sueca, a la província de València (Espanya) en aquells dies capital de la riquíssima comarca de l'Albufera de València. El mateix rei li havia concedit el títol d'Aragó baró de Mascalbó i el més important: "Príncep de la Pau". Va ostentar també el títol portuguès de Comte d'Évoramonte. (ca)
- El ducado de Sueca es un título nobiliario español, de Aragón, con grandeza de España de primera clase. Fue creado con dicha grandeza por el rey Carlos IV, mediante Real Decreto del 28 de diciembre de 1803 y Real Despacho del 7 de marzo de 1804, en favor de Manuel de Godoy y Álvarez de Faria, su primer ministro, a quien ya había otorgado los títulos de duque de la Alcudia (1792) y príncipe de la Paz (1795), y el empleo de generalísimo de los Reales Ejércitos (1801). (es)
- Герцог де Суэка (исп. Duque de Sueca) — испанский аристократический титул, созданный королем Карлом IV 8 марта 1804 года для своего премьер-министра Мануэля де Годоя-и-Альварес-Фариа (1767—1851), который еще в 1792 году получил титул герцога де Алькудия. Название герцогского титула происходит от названия города Суэка в провинции Валенсия (автономное сообщество Валенсия, Испания). В 1807 году испанский король Карл IV пожаловал титул герцога Альмодовар-дель-Кампо Диего Годою-и-Альваресу-Фариа (1758—1841), брату Мануэля де Годоя. (ru)
|
| has abstract
| - El Ducat de Sueca és un títol nobiliari de Castella, creat el 8 de març de 1804 per Carles IV d'Espanya, per al seu primer Ministre Manuel Godoy y Álvarez-Faria, a qui ja li havia concedit el ducat de l'Alcúdia, en 1792. Fa referència a la ciutat de Sueca, a la província de València (Espanya) en aquells dies capital de la riquíssima comarca de l'Albufera de València. El mateix rei li havia concedit el títol d'Aragó baró de Mascalbó i el més important: "Príncep de la Pau". El Príncep de la Pau amb el tractament d'Altesa Sereníssima li va ser atorgat en 1795 pel rei Carles IV, i li seria expropiat en 1808 pel rei Ferran VII. Es tracta d'un dels pocs títols de príncep en la nobiliària espanyola, ja que el títol de Príncep només es dona al successor de la Corona, que és príncep d'Astúries, de Girona i de Viana. Es va tornar a crear un altre títol de príncep per la reina Isabel II i per al general liberal i regent don Baldomero Espartero, qui va ser instituït vitalíciament "príncep de Vergara". Va ostentar també el títol portuguès de Comte d'Évoramonte. El papa li va atorgar el títol de príncep di Bassano, títol que va obtenir Manuel Godoy després d'adquirir el feu italià de Bassano di Sutri, situat entre Roma i Viterbo, durant el seu llarg exili a Roma. Manuel Godoy y Álvarez Faria va aconseguir, del rei Carles IV, la concessió per al seu germà Diego Godoy y Álvarez Faria el Ducat d'Almodóvar del Campo, encara que aquest no va tenir descendents que l'haguessin pogut succeir. Amb anterioritat a eixos títols, Manuel Godoy, va obtenir el títol de "Marquès d'Álvarez", extingit quan va aconseguir els seus ducats. Per aquesta raó els seus successors no ostenten aquest títol nobiliari. A cavall entre els títols i els càrrecs, Manuel Godoy va ostentar el de "Senyor de Soto de Roma". No es tracta pròpiament d'un títol nobiliari, sinó que fa referència a la seva potestat semifeudal sobre la propietat rústica del mateix nom situada a Romilla, municipi de Chauchina, província de Granada. De manera semblant Godoy va ser "Senyor de l'Albufera" o "Senyor d'Albalá", la qual cosa fa referència no tant a títols nobiliaris sobre tals llocs, com a drets de propietat i censataris sobre aquests. De fet aquests "Estats" van ser comprats o permutats a la Corona per Godoy. Cas semblant va ser el de les immenses propietats a la Real Devesa de la Serena (Badajoz) apropiades per a l'agostador de la cabanya ovina, i adquirides per Godoy, amb autorització de la Corona, que comportaven el que avui dia ens semblen estranys privilegis, com el dret a cobrar peatges, pontatges i drets de pas de bestiars sobre els rius Guadiana i Zújar a la localitat d'Esparragosa de Lares (Badajoz) entre d'altres. Finalment, els seus càrrecs a l'Orde de Sant Jaume, també li conferien potestats semifeudals i de contingut econòmic a zones de Badajoz com Aceuchal, Puebla del Prior o Ribera del Fresno. Per tant, càrrecs i títols tenien en aquells dies un contingut econòmic i jurisdiccional del que avui manquen. El sentit de l'atorgament del Ducat de Sueca a Manuel Godoy està íntimament unit a la riquesa que al seu posseïdor li atorgava la part dels drets de pesca en l'albufera de València que corresponia al Senyor de l'Albufera. La filla de Manuel Godoy, Carlota Godoy, va litigar fins a finals del segle XIX contra l'Ajuntament de Sueca per evitar l'extinció d'aquestos drets senyorials. Manuel Godoy era d'origen suficientment noble com per ingressar en la Real Guàrdia de Corps. Però aquesta noblesa, i la riquesa que comportava, no van ser suficients quan la magnanimitat del Rei va començar a enaltir-lo amb majors càrrecs. El seu ascens va ser paral·lel en riquesa (amb l'adquisició dels Estats esmentats) noblesa (adquisició de títols d'Altesa Sereníssima, príncep i dos ducats amb Grandesa d'Espanya de 1a classe, espòs i gendre d'Infant/a d'Espanya) administrativa (Primer Ministre, Secretari d'Estat, President del Consell) i militar (Mariscal, Generalíssim, Gran Almirall). Aquesta gran riquesa i importància eren condició indispensable per ostentar el govern sobre uns súbdits-magnats d'enormes riqueses i aliances genealògiques i familiars. Amb aquest enaltiment (Godoy emparenta amb la família real) el príncep de la Pau pot aconseguir un prestigi que li permet imposar-se a l'alta noblesa. Però no el farà immune a la ira de l'aristocràcia. No oblidem que el Motí d'Aranjuez no va ser un motí popular sinó un motí instat per l'alta noblesa palatina cap a l'intrús Manuel. Liquidat Manuel, una cort de nobles i Espadones va governar al seu antull el segle XIX espanyol. (ca)
- Duke of Sueca is a title of Spanish nobility, Grandee of Spain 1st class. It was created by King Charles IV of Spain in 1804 for Manuel Godoy, who was the Prime Minister of Spain from 1792 to 1797 and from 1801 to 1808. Its name refers to Sueca in the Province of Valencia in Spain. (en)
- El ducado de Sueca es un título nobiliario español, de Aragón, con grandeza de España de primera clase. Fue creado con dicha grandeza por el rey Carlos IV, mediante Real Decreto del 28 de diciembre de 1803 y Real Despacho del 7 de marzo de 1804, en favor de Manuel de Godoy y Álvarez de Faria, su primer ministro, a quien ya había otorgado los títulos de duque de la Alcudia (1792) y príncipe de la Paz (1795), y el empleo de generalísimo de los Reales Ejércitos (1801). En los años siguientes el mismo rey le concedería también el título de barón de Mascalbó (1806) y el empleo de almirante general de la Real Armada, con tratamiento de Alteza Serenísima (1807). El concesionario fue caballero de las Órdenes del Toisón de Oro, Cristo y Santiago, bailío sanjuanista y gran cruz de Carlos III, entre otras dignidades y condecoraciones españolas y extranjeras, miembro del Real Cuerpo de la Nobleza de Madrid, regidor perpetuo de esta villa y de las ciudades de Santiago, Cádiz, Málaga, Écija, Burgos, Valencia, Segovia y Ronda, veinticuatro de la de Sevilla, etc. En 1808, a raíz del Motín de Aranjuez, Godoy fue depuesto de sus cargos por el flamante rey Fernando VII, quien ordenó la confiscación de sus bienes y revocó las mercedes que le había concedido Carlos IV. Pero al final de su vida, en 1847, todas le fueron rehabilitadas por la reina Isabel II, a excepción del principado de la Paz, que se consideró contrario a la tradición nobiliaria española. Godoy obtuvo así mismo el título portugués de conde de Evoramonte (1797), merced de la reina María I, y el romano de príncipe de Bassano, que le otorgó durante su exilio el papa Pío VIII, tras adquirir el feudo de Bassano di Sutri, situado entre Roma y Viterbo. Por haber casado en primeras nupcias con María Teresa de Borbón y Vallabriga, fue conde de Chinchón, con grandeza, y conde de Boadilla del Monte. Y por su segundo matrimonio con Josefa de Tudó y Catalán, conde de Castillo Fiel. Entre otros señoríos poseyó los de la Albufera en Valencia, Albalá y la Serena en Extremadura y el Soto de Roma en la Vega de Granada, estados que adquirió de la Corona por compra o permuta. Además, fue de Valencia del Ventoso, Ribera y el Aceuchal en la provincia de León de la Orden de Santiago, por lo que gozaba de rentas y derechos señoriales en dichos lugares y en otros como la Puebla del Prior, todo en la actual provincia de Badajoz. La denominación del ducado alude a la ciudad de Sueca, capital de la comarca de la Ribera Baja en la provincia y comunidad de Valencia. Cuando se otorgó la merced, la entonces villa de Sueca era la principal población del , que el concesionario había adquirido un año antes. Este estado del reino de Valencia había sido durante siglos una posesión de la Orden de Montesa, hasta que en 1802 el rey Carlos IV, como administrador perpetuo del maestrazgo, lo vendió a Godoy con todos sus derechos anejos al precio de cinco millones y medio de reales. Se trataba de un señorío de gran importancia económica, pues confería al titular no solo la jurisdicción de los lugares ribereños de la albufera de Valencia, sino también los derechos de pesca en este lago litoral de agua salobre y los derechos de riego de sus feraces marjales y huertas. Carlota Luisa de Godoy y Borbón, la ii duquesa de Sueca, hija del concesionario, litigó hasta finales del siglo XIX contra el ayuntamiento de Sueca para evitar la extinción de estos derechos señoriales. La villa de Sueca obtuvo el título de ciudad en 1899 por concesión de la reina María Cristina de Habsburgo-Lorena, regente por la menor edad de su hijo el rey Alfonso XIII. (es)
- Герцог де Суэка (исп. Duque de Sueca) — испанский аристократический титул, созданный королем Карлом IV 8 марта 1804 года для своего премьер-министра Мануэля де Годоя-и-Альварес-Фариа (1767—1851), который еще в 1792 году получил титул герцога де Алькудия. Название герцогского титула происходит от названия города Суэка в провинции Валенсия (автономное сообщество Валенсия, Испания). Кроме титулов герцогов де Алькудия и Суэка, испанский король Карл IV пожаловал Мануэлю Годою титулы князя де ла Паса и барона Маскальбо. Мануэль де Годой получил титул князя де ла Паса в 1795 году от короля Карла IV, а 1808 году король Фердинанд VII подтвердил за ним этот княжеский титул. Также Мануэль де Годой носил португальский титул графа де Эворамонте. Папа римский также пожаловал ему титул князя Бассано (во время своего пребывания в Риме он купил поместье Бассано ди Сутри, расположенное между Римом и Витербо). В 1807 году испанский король Карл IV пожаловал титул герцога Альмодовар-дель-Кампо Диего Годою-и-Альваресу-Фариа (1758—1841), брату Мануэля де Годоя. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
