Emmanuel Arago (August 6, 1812, Paris – November 26, 1896) was a French politician of the French Second Republic, Second French Empire and French Third Republic. He was the son of François Arago. He was a member of the 1848 Constituent Assembly and the National Assembly of 1871. He was a deputy for Pyrénées-Orientales (1848–1851, 1871–1876) and la Seine (1869–1870) and senator for Pyrénées-Orientales (1876–1896). He served as minister of the interior and minister of justice in the Government of France. He was ambassador of France to Switzerland.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Emmanuel Aragó (ca)
- Emmanuel Arago (de)
- Emmanuel Arago (es)
- Emmanuel Arago (en)
- Emmanuel Arago (fr)
- Emmanuel Arago (it)
- Араго, Эммануэль (ru)
- Emmanuel Arago (sv)
|
| rdfs:comment
| - Emmanuel Arago (August 6, 1812, Paris – November 26, 1896) was a French politician of the French Second Republic, Second French Empire and French Third Republic. He was the son of François Arago. He was a member of the 1848 Constituent Assembly and the National Assembly of 1871. He was a deputy for Pyrénées-Orientales (1848–1851, 1871–1876) and la Seine (1869–1870) and senator for Pyrénées-Orientales (1876–1896). He served as minister of the interior and minister of justice in the Government of France. He was ambassador of France to Switzerland. (en)
- François Victor Emmanuel Arago (* 6. August 1812 in Paris; † 26. November 1896 ebenda) war ein französischer Politiker und Advokat. (de)
- Emmanuel Arago est un homme politique français, né le 6 août 1812 à Paris où il est mort le 26 novembre 1896. Fils du savant et homme politique François Arago, il est l'un des pères fondateurs de la Troisième République. (fr)
- Emmanuel Arago (François Victor Emmanuel Arago) (París, Francia, 6 de agosto de 1812 - París, Francia, 26 de noviembre de 1896, fue un abogado, escritor y político francés. Era hijo del científico y político François Arago, y sobrino del escritor y político Etienne Arago. (es)
- François Victor Emmanuel Arago (Parigi, 6 agosto 1812 – Parigi, 26 novembre 1896) è stato un politico francese. (it)
- Франсуа Виктор Эммануэль Араго (фр. François Victor Emmanuel Arago; 1812—1896) — французский адвокат, дипломат и государственный деятель; старший сын выдающегося учёного Франсуа Араго, племянник писателя и драматурга Жака Араго и Этьенна Араго. (ru)
- Emmanuel Aragó (Estagell, 6 d'agost del 1812 - París, 26 de novembre del 1896) fou un advocat i polític nordcatalà, fill del cèlebre científic i també polític Francesc Aragó i nebot de l'escriptor i polític Esteve Aragó. Era un fervent republicà, com el seu pare i els seus oncles. Va iniciar la seva carrera d'advocat en acabar els seus estudis de dret el 1836, i va intervenir en alguns judicis de molta repercussió mediàtica durant la Monarquia de Juliol. Va ser advocat, entre altres, d'Armand Barbès, i . Va pertànyer a la francmaçoneria, fou membre del Gran Orient de França. (ca)
- François Victor Emmanuel Arago, född 6 augusti 1812 i Paris, död 26 november 1896 i Paris, var en fransk advokat och politiker. Han är son till François Arago. Arago väckte som advokat uppseende vid några politiska processer, deltog sedan i februarirevolutionen 1848 som ivrig republikan och sändes av den provisoriska regeringen till Lyon, där han genom utskrivande av en skatt till nationalverkstädernas underhåll uppretade den mer sansade delen av befolkningen. I maj 1848 skickades han som franska republikens sändebud till Berlin, men lämnade denna post i januari 1849. (sv)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| title
| - Minister of the Interior of France (en)
|
| years
| |
| has abstract
| - Emmanuel Aragó (Estagell, 6 d'agost del 1812 - París, 26 de novembre del 1896) fou un advocat i polític nordcatalà, fill del cèlebre científic i també polític Francesc Aragó i nebot de l'escriptor i polític Esteve Aragó. Era un fervent republicà, com el seu pare i els seus oncles. Va iniciar la seva carrera d'advocat en acabar els seus estudis de dret el 1836, i va intervenir en alguns judicis de molta repercussió mediàtica durant la Monarquia de Juliol. Va ser advocat, entre altres, d'Armand Barbès, i . Juntament amb el seu oncle Esteve Aragó, va escriure diversos vodevils i poemes. En la seva joventut, va ser amant de l'escriptora George Sand, qui el va introduir en els salons parisencs. Va iniciar la seva carrera política amb l'arribada de la Segona República Francesa, quan fou nomenat el març de 1848 comissari del govern provisional (prefecte) a Lió, pel departament del Roine. A les eleccions generals a l'Assemblea Nacional Constituent del 23 d'abril del 1848 va ser elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals el 1848 i 1849; va passar poc per l'Assemblea, ja que fou nomenat per formar part del cos diplomàtic a Berlín. Va dimitir d'aquest càrrec el 10 de desembre del 1848 després de l'elecció de Lluís Napoleó Bonaparte a la presidència de la República. Es va dedicar llavors a la seva activitat parlamentària, alineant-se amb la i mantenint una viva oposició als monàrquics i a la política presidencialista de Lluís Napoleó. Va votar en contra de la que acordava àmplies concessions a l'Església Catòlica en el tema de l'ensenyament, i en contra de l'expedició militar francesa a Roma destinada a lluitar contra la República Romana i restaurar l'autoritat del papa Pius IX. El cop d'estat del 2 de desembre del 1851 li va arrabassar el seu escó. Va reprendre la seva carrera d'advocat i es va tornar a presentar en dues ocasions a les eleccions generals, sense èxit. Tanmateix, el novembre del 1869 va ser elegit diputat per París, i va votar en contra de la declaració de guerra a Prússia. Després de la caiguda del Segon Imperi Francès, Emmanuel Aragó va ser escollit com a membre del govern de defensa nacional proclamat el 4 de setembre del 1870 a París, que s'oposava a la rendició davant Prússia. Va assumir les funcions de ministre de Justícia, i després de la signatura de l'armistici va succeir Léon Gambetta com a ministre d'Interior fins a les eleccions de febrer del 1871. Hi va ser elegit diputat dels Pirineus Orientals, i va passar a presidir el grup parlamentari de l'Esquerra republicana, oposat a la política del cap del govern Adolphe Thiers. Va conservar el seu escó en l' fins al 1876, any en el qual va ser escollit senador dels Pirineus Orientals. Entre 1880 i 1884 va compartir les seves funcions en el Senat francès amb un lloc d'ambaixador a Berna davant la República Helvètica entre 1881 i 1884. Va obtenir 27 vots sense ser candidat a l'elecció presidencial del 27 de juny del 1894 en la qual va ser escollit finalment . Va ser senador fins a la seva mort, ocorreguda el 1896 a París. El seu fill va ser diputat pels Alps Marítims durant la Tercera República Francesa. Va pertànyer a la francmaçoneria, fou membre del Gran Orient de França. (ca)
- Emmanuel Arago (August 6, 1812, Paris – November 26, 1896) was a French politician of the French Second Republic, Second French Empire and French Third Republic. He was the son of François Arago. He was a member of the 1848 Constituent Assembly and the National Assembly of 1871. He was a deputy for Pyrénées-Orientales (1848–1851, 1871–1876) and la Seine (1869–1870) and senator for Pyrénées-Orientales (1876–1896). He served as minister of the interior and minister of justice in the Government of France. He was ambassador of France to Switzerland. (en)
- François Victor Emmanuel Arago (* 6. August 1812 in Paris; † 26. November 1896 ebenda) war ein französischer Politiker und Advokat. (de)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
