| rdfs:comment
| - Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret. Al nom de Flamen s'hi afegia el de la deïtat corresponent, per exemple el Flamen Dialis, el Flamen Martialis, o el Flamen Quirinales. Plutarc diu que els dos primers, el Dialis i el Martialis, els va instituir el mateix Ròmul, Però sembla ser que aquests tres sacerdots els va crear Numa Pompili quan va fer la reforma de la religió romana. N'eren quinze, els tres m´s antics, anomenat flamines majores, eren escollits pel Pontífex Màxim i eren sempre patricis, i els altres dotze, minores, per la plebs. Les dones dels flamen es deien Flamínica, que també vestien d'una manera especial i tenien establertes certes limitacions en els seus actes. Els municipis també tenien els seus flamines. (ca)
- Ein Flamen (Plural: flamines) war in der altrömischen Religion der Einzel- und Opferpriester einer bestimmten Gottheit. Die Aufgabe der flamines war die Ehrung des ihnen zugeordneten Gottes bzw. der zugeordneten Göttin durch formalisierte Kulthandlungen wie die Durchführung von Trankopfern. Im Vergleich zu den durch Magistrate und Zeichendeuter durchgeführten Befragungs- und Sühneritualen hatten die Kulthandlungen der flamines geringes politisches Gewicht. (de)
- El Flamen (en latín flamen,-inis) era un sacerdote romano que formaba parte del colegio de los flamines. Eran herencia de una antigüedad llena de sombras mistéricas. Su nombre, de la misma raíz indoeuropea que el término indio brahmán, hacía referencia al soplo (flatus) con el que encendían el fuego sagrado del altar. Eran los sacerdotes más prestigiosos de la Antigua Roma, equiparándose incluso a los pontífices. (es)
- Il flàmine (latino flamen, ossia accenditore del fuoco sull'ara dei sacrifici) era il sacerdote dell'antica Roma preposto al culto di una specifica divinità da cui prendeva il nome e di cui celebrava il rito e le festività. (it)
- Flamen, plural flamines, var inom romersk religion en offerpräst åt en särskild gudomlighet, Jupiter, Mars eller Quirinus. Det existerade femton flamines: tre flamines maiores och tolv flamines minores (varav två idag är okända). (sv)
- Фла́міни (лат. Flamines) — жерці для одного окремого божества у Стародавньому Римі. Колегію фламінів установив Нума Помпілій. (uk)
- Flaminové (latinsky singulár flamen, plurál flamines) byli ve starověkém římském náboženství kněží zasvěcení jednomu z patnácti božstev s oficiálním kultem v římské republice. Nejvýznamnější z nich byly tři flamines maiores, „hlavní kněží“, sloužící Jupiterovi, Martovi a Quirinovi. Zbylých dvanáct flamines minores, „nižších kněží“, sloužilo méně významným božstvům, jejichž funkce byla už na počátku římského císařství zpravidla nejasná a u dvou z nich nebylo známo ani jejich jméno. Při vzniku císařství získal svého flamena také zbožštělý imperátor. (cs)
- A flamen (plural flamens or flamines) was a priest of the ancient Roman religion who was assigned to one of eighteen deities with official cults during the Roman Republic. The most important of these were the three flamines maiores (or "major priests"), who served the important Roman gods Jupiter, Mars, and Quirinus. The remaining twelve were the flamines minores ("lesser priests"). Two of the minores served deities whose names are now unknown; among the others are deities about whom little is known other than the name. During the Imperial era, the cult of a deified emperor (divus) also had a flamen. (en)
- Antzinako Erromako erlijioan, flamena (pluralez flamines) kultu ofizialak zituen 15 jainkoetatik baten gurtzaren arduradun zen apaiza zen. Haien izena, ustez aldareko su sakratua pizteko egindako putzadatik (flatus) dator. Garrantzitsuenak flamines maiores deritzotenak dira ( latinez, apaiz nagusiak), Erromako jainkorik garrantzitsuenak ( Hirukote Arkaikoa) gurtzen zituztenak. Beste hamabiak flamines minores izenekoak ( behe mailako apaizak) ziren. Minoresetako bik, gaur egun ezezagun zaizkigun bi jainko gurtzen zituzten, eta beste minoreek gaur egun, izena ezagun, baina haren ezaugarriak ezezagun zaizkigun jainkoak gurtzen zituzten. Inperio Garaian, beste flamen bat gehitu zen kolegiora. Flamen honek jainkotutako enperadorea (divus) gurtzen zuen. Flamineak, Pontifizeekin batera, Erromako (eu)
- Les flamines (singulier flamen en latin) sont des prêtres romains voués au culte d'un seul dieu. Sous la République, ils sont au nombre de 15 (3 flamines majeurs et 12 flamines mineurs), choisis pour certains par le grand pontife, élus par la plèbe pour d'autres. Ils vouent alors leur vie à un dieu particulier. Ils jouissaient d’un grand prestige, mais étaient l'objet de nombreux interdits. Le flaminat désigne la dignité de flamine. Les flamines conservaient chez eux la flamme sacrée, symbole de leur fonction. (fr)
- Een flamen was in de Romeinse tijd een priester toegewijd aan de eredienst van een enkele god. De Flamines werden eerst door de comitia curiata gekozen, weten we van Aulus Gellius, later, na invoering van de lex domitia, door de comitia tributa. De meest aanzienlijke priesters (flamines maiores) waren:
* Flamen Dialis (Jupiter) (De meest sacrale persoon in Rome)
* Flamen Martialis (Mars)
* Flamen Quirinalis (Quirinus) De functie werd door Numa ingesteld, aldus de meeste schrijvers. In totaal waren er uiteindelijk vijftien flamines aangesteld. De overige twaalf waren: (nl)
- Flamen – kapłan w starożytnym Rzymie służący konkretnemu bogu. Kolegium flaminów składało się z 15 kapłanów. Wśród nich najwyższy rangą był flamen Jowisza, zwany flamen Dialis. Dwaj kolejni to flamen Marsa (flamen Martialis) i Kwiryna (flamen Quirinalis). Pozostali służyli mniejszym bogom i boginiom, jak Wulkan, Flora, Pomona. Etymologicznie termin flamen ma prawdopodobnie pochodzenie praindoeuropejskie (łac. flamma znaczy płomień). Niektórzy uczeni sądzą, że pochodzi on od tego samego wyrazu prajęzykowego, co wyraz bramin. (pl)
- Flâmine (em latim: Flamen) era, na religião romana, um sacerdote a quem era designado um dos deuses ou deusas patrocinados pelo Estado. Havia quinze flâmines na República Romana, dos quais os mais importantes eram os flâmines maiores (flamines maiores; "sacerdotes principais"), que serviam os três principais deuses romanos da chamada Tríade Arcaica; os doze restantes, dois dos quais são desconhecidos hoje em dia, eram os flâmines menores (flamines minores; "sacerdotes menores"). (pt)
- Флами́ны (лат. flamines, единственное число flamen) — жрецы отдельных божеств в Древнем Риме. Должность фламинов была пожизненной. Фламины делились на:
* трёх старших — избирались из патрициев и осуществляли культ Юпитера, Марса и Квирина,
* двенадцать младших — выбирались из плебейских родов и служили второстепенным богам (Вулкану, Флоре и т. д.). Считается, что должность трёх старших фламинов была учреждена при Нуме Помпилии. В эпоху империи к существующим 15 фламинам прибавились фламины обоготворённых императоров. Фламинами в начале своей карьеры были Юлий Цезарь и Нерон. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)