| rdfs:comment
| - Cayo Rabirio (en latín, Gaius Rabirius) fue un senador de la Antigua Roma del siglo I a. C. que participó en el asesinato del tribuno de la plebe Lucio Apuleyo Saturnino. Fue llevado a juicio cuarenta años después, en el año 63 a. C., por Tito Labieno y defendido por Cicerón. (es)
- Caius Rabirius (Rome, 130 av. J.-C. environ – 60 av. J.-C. environ) est un sénateur de la République romaine. Il est accusé d’homicide et de haute trahison. La plaidoirie de Cicéron en sa faveur, Pro Rabirio reo perduellionis, a été conservée. Son neveu, Caius Rabirius Postumus, fut également défendu par Cicéron. (fr)
- Гай Раби́рий (лат. Gaius Rabirius; умер вскоре после 63 года до н. э.) — древнеримский сенатор из неименитого , известный тем, что в 63 году до н. э. был обвинён в убийстве Луция Аппулея Сатурнина. (ru)
- Gai Rabiri (llatí: Gaius Rabirius) va ser un senador romà, partidari del tribú Apuleu Saturní i un dels que va participar en el setge del Capitoli quan Saturní, que va ser declarat fora de la llei, s'hi va refugiar, es va rendir per falta d'aigua i va ser mort amb tots els seus acompanyants. Això va succeir durant el consolat de Gai MàriusMàrius l'any 100 aC, que es va veure obligat a realitzar l'atac ajudat pels principals homes de l'estat. Rabiri no tenia fills i va adoptar el de la seva germana, que va ser conegut com a Gai Rabiri Pòstum. (ca)
- Gaius Rabirius war ein Senator zur Zeit der Römischen Republik, der 63 v. Chr. von Marcus Tullius Cicero in einer erhalten gebliebenen Rede (Pro Rabirio perduellionis reo) verteidigt wurde. Rabirius war ursprünglich Ritter und hatte in Kampanien und Apulien Landgüter. Er nahm im Jahr 100 v. Chr. an der Niederschlagung des Aufstands des Lucius Appuleius Saturninus teil, bei der der Volkstribun den Tod fand. Er wurde in den Senat aufgenommen und diente unter Gnaeus Pompeius Strabo im Bundesgenossenkrieg. Sein Neffe Gaius Rabirius Postumus wurde 54 v. Chr. ebenfalls von Cicero verteidigt. (de)
- Gaius Rabirius was a Roman senator who was involved in the death of Lucius Appuleius Saturninus in 100 BC. Titus Labienus, a Tribune of the Plebs whose uncle had lost his life among the followers of Saturninus on that occasion, was urged by fellow Senator and patron Julius Caesar to accuse Rabirius of participating in the murder. Caesar's real objective was to warn the Senate against interference by force with popular movements, to uphold the sovereignty of the people and the inviolability of the person of the tribunes, at the time of the conspiracy of Lucius Sergius Catilina. The obsolete accusation of perduellio was revived, and the case was heard before Caesar and his cousin Lucius Julius Caesar as commissioners specially appointed (duumviri perduellionis). (en)
- Gaio Rabirio (in latino: Caius Rabirius; Roma, 130 a.C. circa – 60 a.C. circa) è stato un politico romano. Sostenitore degli ottimati, nel 100 a.C. fu tra i repressori del movimento riformista del tribuno della plebe Saturnino; a quanto pare non ebbe una diretta responsabilità nelle violenze che portarono all'omicidio del tribuno, ma entrò in possesso della testa di questo e la fece circolare tra i commensali di una cena per scherzo. (it)
|
| has abstract
| - Gai Rabiri (llatí: Gaius Rabirius) va ser un senador romà, partidari del tribú Apuleu Saturní i un dels que va participar en el setge del Capitoli quan Saturní, que va ser declarat fora de la llei, s'hi va refugiar, es va rendir per falta d'aigua i va ser mort amb tots els seus acompanyants. Això va succeir durant el consolat de Gai MàriusMàrius l'any 100 aC, que es va veure obligat a realitzar l'atac ajudat pels principals homes de l'estat. En endavant va viure retirat i ja era molt gran i era un dels pocs supervivents d'aquell acte, quan va ser acusat l'any 63 aC d'haver matat Saturní pel tribú Tit Labiè, instigat per Juli Cèsar. Labiè havia perdut un oncle, seguidor de Saturní, en aquell afer. Cèsar volia aturar al senat de la decisió que estaven a punt d'emetre, de prendre les armes contra els seus partidaris. L'acusació no va ser per majestas (crim contra el poble romà i la seva seguretat) sinó per perduellio (aixecar-se en armes contra l'estat), una acusació dels temps antics que quasi havia caigut en desús, on els acusats eren jutjats pels Duumviri perduellionis nomenats antigament pels comicis centuriats, però que en aquell cas van ser nomenats pel pretor, que era Juli Cèsar i pel cònsol, el seu parent Luci Cèsar. Amb aquests jutges, no hi havia dubte del resultat, i Rabiri va ser immediatament condemnat a mort però va exercir el seu dret d'apel·lar al poble als comicis centuriats. El cas va despertar gran interès, més pel desafiament al senat romà que per la vida de Rabiri. L'aristocràcia volia salvar a Rabiri i els populars el volien executar, i van fer tot el possible perquè el poble el condemnés. El dia del judici, Labiè va col·locar el bust de Saturní al Camp de Mart, i semblava així que volia venjar-se del seu assassí. Ciceró i Hortensi van defensar a Rabiri però Labiè va limitar l'exposició de les defenses a mitja hora. Ciceró va al·legar que encara que Rabiri havia agafat les armes contra Saturní, la mort l'havia causat un esclau de nom Esceva, i que el mateix Màrius havia hagut de prendre part en la lluita al costat del senat. Tot va ser en debades i el poble volia la mort de Rabiri. Quan la votació per decidir la sentència estava a punt, el pretor Quint Cecili Metel Celer va treure la bandera militar que estava hissada al Janícul, cosa que antigament significava que un perill amenaçava el Camp de Mart, quan Roma no s'estenia més enllà de les seves muralles. Encara que aquell acte s'havia mantingut com a tradició ja quasi havia perdut el seu significat. Això suposava però la dissolució dels comicis i així Rabiri es va alliberar de la condemna. Juli Cèsar, considerant que ja havia donat una lliçó al senat, ja no va provar altra vegada de portar-lo a judici. Rabiri no tenia fills i va adoptar el de la seva germana, que va ser conegut com a Gai Rabiri Pòstum. (ca)
- Gaius Rabirius war ein Senator zur Zeit der Römischen Republik, der 63 v. Chr. von Marcus Tullius Cicero in einer erhalten gebliebenen Rede (Pro Rabirio perduellionis reo) verteidigt wurde. Rabirius war ursprünglich Ritter und hatte in Kampanien und Apulien Landgüter. Er nahm im Jahr 100 v. Chr. an der Niederschlagung des Aufstands des Lucius Appuleius Saturninus teil, bei der der Volkstribun den Tod fand. Er wurde in den Senat aufgenommen und diente unter Gnaeus Pompeius Strabo im Bundesgenossenkrieg. Fast vierzig Jahre nach dem Tod des Saturninus wurde Titus Labienus (dessen Onkel sein Leben als Anhänger des Saturninus verloren hatte) von Gaius Iulius Caesar dazu gebracht, Rabirius wegen der Beteiligung an diesem Mord anzuklagen – Caesars Ziel dabei war eine Warnung an den Senat, sich von Volksbewegungen fernzuhalten, um die Volkssouveränität und die Unverletzlichkeit der Volkstribunen aufrechtzuerhalten. Die veraltete Anklage durch perduellio wurde wiederbelebt und der Fall vor Gaius und Lucius Iulius Caesar als speziell ernannten Bevollmächtigten verhandelt (duoviri perduellionis). Nachdem Rabirius ohne eine Beweisaufnahme auf Seiten der Anklage (inquisitio) verurteilt worden war, machte der Angeklagte von seinem Appellationsrecht Gebrauch und wandte sich an das Volk. Die für derartige Verbrechen zuständige Volksversammlung comitia centuriata schickte sich an, die Entscheidung zu bestätigen, als Quintus Caecilius Metellus Celer als vorsitzender Praetor auf dem Ianiculum die Militärfahne einholte, was die Auflösung der Versammlung bedeutete: Caesar hatte sein Ziel erreicht, und das Verfahren wurde anschließend fallen gelassen. Sein Neffe Gaius Rabirius Postumus wurde 54 v. Chr. ebenfalls von Cicero verteidigt. (de)
- Gaius Rabirius was a Roman senator who was involved in the death of Lucius Appuleius Saturninus in 100 BC. Titus Labienus, a Tribune of the Plebs whose uncle had lost his life among the followers of Saturninus on that occasion, was urged by fellow Senator and patron Julius Caesar to accuse Rabirius of participating in the murder. Caesar's real objective was to warn the Senate against interference by force with popular movements, to uphold the sovereignty of the people and the inviolability of the person of the tribunes, at the time of the conspiracy of Lucius Sergius Catilina. The obsolete accusation of perduellio was revived, and the case was heard before Caesar and his cousin Lucius Julius Caesar as commissioners specially appointed (duumviri perduellionis). Rabirius was condemned, and the people, to whom the accused had exercised the right of appeal, were on the point of ratifying the decision, when Quintus Caecilius Metellus Celer pulled down the military flag from the Janiculum, which was equivalent to the dissolution of the assembly. Caesar's object having been attained, the matter was then allowed to drop. The defense was taken by Marcus Tullius Cicero, consul at the time; the speech is extant: Pro Rabirio reo perduellionis. A nephew, Gaius Rabirius Postumus was also defended by Cicero. (en)
- Cayo Rabirio (en latín, Gaius Rabirius) fue un senador de la Antigua Roma del siglo I a. C. que participó en el asesinato del tribuno de la plebe Lucio Apuleyo Saturnino. Fue llevado a juicio cuarenta años después, en el año 63 a. C., por Tito Labieno y defendido por Cicerón. (es)
- Caius Rabirius (Rome, 130 av. J.-C. environ – 60 av. J.-C. environ) est un sénateur de la République romaine. Il est accusé d’homicide et de haute trahison. La plaidoirie de Cicéron en sa faveur, Pro Rabirio reo perduellionis, a été conservée. Son neveu, Caius Rabirius Postumus, fut également défendu par Cicéron. (fr)
- Gaio Rabirio (in latino: Caius Rabirius; Roma, 130 a.C. circa – 60 a.C. circa) è stato un politico romano. Sostenitore degli ottimati, nel 100 a.C. fu tra i repressori del movimento riformista del tribuno della plebe Saturnino; a quanto pare non ebbe una diretta responsabilità nelle violenze che portarono all'omicidio del tribuno, ma entrò in possesso della testa di questo e la fece circolare tra i commensali di una cena per scherzo. Però nel 63 a.C., Tito Labieno, tribuno della plebe, lo accusò di perduellione, proprio per l'omicidio di Saturnino: con un plebiscito Labieno istituì come giudici del tribunale di Rabirio Gaio Giulio Cesare e suo cugino Lucio, i quali lo condannarono a morte e, secondo le disposizioni del plebiscito, avrebbero dovuto flagellarlo e crocifiggerlo. Rabirio fece appello alla provocatio ad populum, fu difeso da Quinto Ortensio Ortalo e da Marco Tullio Cicerone, (che scrisse un'orazione per difenderlo, la Pro Rabirio) e, in seguito alle proteste del popolo, fu salvato dal pretore Quinto Cecilio Metello Celere, attraverso un mezzo ostruzionistico: corso sulla rocca in cima al Gianicolo, Metello calò la bandiera militare, il che implicava, secondo la storia arcaica, che tutte le attività pubbliche dovessero essere sospese, tra cui il processo di Rabirio stesso. Cicerone difese Rabirio nell'anno in cui era console e vedeva come suo dovere difendere un senatore da un'accusa in qualità di capo di Stato. L'intero processo era comunque una mossa politica poco motivata, un attacco contro gli optimates da parte dei populares, che all'epoca facevano riferimento, tra le tante figure populiste, a Cesare. (it)
- Гай Раби́рий (лат. Gaius Rabirius; умер вскоре после 63 года до н. э.) — древнеримский сенатор из неименитого , известный тем, что в 63 году до н. э. был обвинён в убийстве Луция Аппулея Сатурнина. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)