The gender-equality paradox is the finding that various gender differences in personality and occupational choice are larger in more gender equal countries. Larger differences are found in Big Five personality traits, Dark Triad traits, self-esteem, depression, personal values, occupational and educational choices. This phenomenon is seemingly paradoxical because one would expect the differences to be reduced as countries become more gender egalitarian.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Paradoxa de la igualtat de gènere (ca)
- Paradox der Gleichberechtigung (de)
- Gender-equality paradox (en)
- Paradosso dell'uguaglianza di genere (it)
- Paradoxe de l'égalité des sexes (fr)
- Paradoxo da Igualdade de Gênero (pt)
- Jämställdhetsparadoxen (sv)
|
| rdfs:comment
| - Jämställdhetsparadoxen beskriver de båda könens respektive benägenhet att genomgå matematik- och teknikutbildningar. I jämställda och välmående länder tenderar kvinnor – i högre grad än i mindre utvecklade länder – att välja utbildningar som alltjämt ingår i den typiska kvinnokönsrollen. (sv)
- O paradoxo da igualdade de gênero refere-se às descobertas de uma pesquisa de Gijsbert Stoet e David C. Geary que, de forma contra-intuitiva, sugere que países mais igualitários na questão de gênero tem, apesar disso, maior desequilíbrio na proporção entre homens e mulheres do que países menos igualitários em campos de ciência, tecnologia, engenharias e matemática. Esta pesquisa constatou que, em média, as meninas têm um desempenho igual ou superior aos meninos nas ciências exatas, mas, apesar disso, a proporção de mulheres em tais áreas diminui à medida que a igualdade de gênero no país aumenta. A análise foi criticada em relação a sua metodologia e conclusões. (pt)
- La paradoxa de la igualtat de gènere és un inesperat resultat que consisteix en el fet que països que promouen més la igualtat de gènere tendeixen a tenir menys equilibri de gènere en camps com ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Als Països nòrdics, que varen introduir quotes per l'equilibri de gènere als equips directius de les empreses, els resultats són encara bastant desequilibrats, especialment als nivells més alts com els d'executiu en cap. Una hipòtesi pel que fa a la causa d'aquesta paradoxa és que als països amb més igualtat de gènere, les persones dels diferents gèneres es poden sentir més lliures d'expressar-se com a individus i així seria menys probable que sucumbissin a influències exteriors quan han d'escollir la seva professió. Aquesta teoria suggereix que (ca)
- The gender-equality paradox is the finding that various gender differences in personality and occupational choice are larger in more gender equal countries. Larger differences are found in Big Five personality traits, Dark Triad traits, self-esteem, depression, personal values, occupational and educational choices. This phenomenon is seemingly paradoxical because one would expect the differences to be reduced as countries become more gender egalitarian. (en)
- Il paradosso dell'uguaglianza di genere è una frase applicata a una varietà di affermazioni, generalmente secondo cui le differenze di genere sono maggiori nei paesi più attenti alla parità di genere, o più ricchi. L'uso più importante del termine è in relazione alla contestata affermazione secondo cui l'aumento delle differenze di genere nella partecipazione alle carriere STEM sorge nei paesi che hanno una maggiore parità di genere sulla base di uno studio in di Gijsbert Stoet e , che attribuiva la differenza a un disinteresse da parte delle donne. Lo studio ha ricevuto una copertura sostanziale nei media non accademici. (it)
- Le paradoxe de l'égalité des sexes est une théorie controversée selon laquelle il y aurait des différences plus grandes dans les choix d'études mathématiques et scientifiques entre les garçons et les filles dans les pays les plus progressistes en matière d'égalité entre les sexes, par comparaison à des pays moins progressistes. Nombre de discussions dans les médias sur ce sujet remontent à la publication d'une étude de Gijsbert Stoet et (en), bien que le débat soit plus ancien dans les pays scandinaves. Cette étude s'est penchée sur le déséquilibre entre les sexes dans quatre domaines d'études, les sciences, la technologie, l'ingénierie et les mathématiques (STEM) en fonction des pays. Elle a mis en avant que la proportion de femmes poursuivant des études en STEM est plus faible dans les (fr)
|
| differentFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - La paradoxa de la igualtat de gènere és un inesperat resultat que consisteix en el fet que països que promouen més la igualtat de gènere tendeixen a tenir menys equilibri de gènere en camps com ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Als Països nòrdics, que varen introduir quotes per l'equilibri de gènere als equips directius de les empreses, els resultats són encara bastant desequilibrats, especialment als nivells més alts com els d'executiu en cap. Una hipòtesi pel que fa a la causa d'aquesta paradoxa és que als països amb més igualtat de gènere, les persones dels diferents gèneres es poden sentir més lliures d'expressar-se com a individus i així seria menys probable que sucumbissin a influències exteriors quan han d'escollir la seva professió. Aquesta teoria suggereix que hi ha diferències d'aptituds i personalitat inherents entre gèneres diferents. Per quantificar la igualtat de gènere d'un país, els psicòlegs i els científics socials sovint utilitzen l' (GGGI, per les seves sigles en anglès) que es basa en dades de països a tot el món, fins i tot segueix parelles de germans d'infantesa a adultesa per incorporar al seu model. Diversos estudis han confirmat la paradoxa de la igualtat de gènere. Mentre aquests estudis tendeixin a utilitzar la mateixa dada de GGGI per mesurar la igualtat de gènere d'un país, s'ha demostrat que els problemes metodològics són improbables. El 2020 un estudi d'un grup interdisciplinari de la Universitat Harvard va provar de verificar aquests resultats i va detectar dades que no es corresponien amb les estadístiques disponibles. Després d'un estudi, l'editorial feu modificar l'article de Stoet i Geary del 2018. Els autors de l'article crític destacaren que la paradoxa de la igualtat de gènere no és res més que la vella tradició adaptada als temps moderns de que són les diferències biològiques i no les desigualtats socials les que regeixen les diferències de gènere també en àrees com les STEM. (ca)
- The gender-equality paradox is the finding that various gender differences in personality and occupational choice are larger in more gender equal countries. Larger differences are found in Big Five personality traits, Dark Triad traits, self-esteem, depression, personal values, occupational and educational choices. This phenomenon is seemingly paradoxical because one would expect the differences to be reduced as countries become more gender egalitarian. Various explanations for the paradox have been proposed. Some scholars suggest that more stereotypes and gendered expectations in more gender equal countries are responsible and that women in less developed nations are more likely to choose STEM fields, based on the increased need for security and good pay. Others theorize that deeply rooted and intrinsic gender differences are less restrained and materialize more easily in gender equal countries. (en)
- Le paradoxe de l'égalité des sexes est une théorie controversée selon laquelle il y aurait des différences plus grandes dans les choix d'études mathématiques et scientifiques entre les garçons et les filles dans les pays les plus progressistes en matière d'égalité entre les sexes, par comparaison à des pays moins progressistes. Nombre de discussions dans les médias sur ce sujet remontent à la publication d'une étude de Gijsbert Stoet et (en), bien que le débat soit plus ancien dans les pays scandinaves. Cette étude s'est penchée sur le déséquilibre entre les sexes dans quatre domaines d'études, les sciences, la technologie, l'ingénierie et les mathématiques (STEM) en fonction des pays. Elle a mis en avant que la proportion de femmes poursuivant des études en STEM est plus faible dans les pays ou l'égalité des sexes est promue socialement que dans les pays de culture machiste. Dans le monde académique, l'étude de Stoet et Geary a fait l'objet de critiques diverses, dont des accusations de falsifications de chiffres, conduisant ses auteurs à publier de larges[réf. nécessaire] correctifs et explications sur les chiffres réellement employés, sans faire taire les critiques sur le fond. (fr)
- Il paradosso dell'uguaglianza di genere è una frase applicata a una varietà di affermazioni, generalmente secondo cui le differenze di genere sono maggiori nei paesi più attenti alla parità di genere, o più ricchi. L'uso più importante del termine è in relazione alla contestata affermazione secondo cui l'aumento delle differenze di genere nella partecipazione alle carriere STEM sorge nei paesi che hanno una maggiore parità di genere sulla base di uno studio in di Gijsbert Stoet e , che attribuiva la differenza a un disinteresse da parte delle donne. Lo studio ha ricevuto una copertura sostanziale nei media non accademici. Ricercatori separati di Harvard non sono stati in grado di ricreare i dati riportati nello studio e nel dicembre 2019 è stata emessa una correzione al documento originale. La correzione ha evidenziato che gli autori avevano creato un metodo precedentemente non divulgato e non convalidato per misurare la "propensione" di donne e uomini a raggiungere un diploma di laurea in STEM, in contrasto con la misurazione originariamente dichiarata della "quota femminile di titoli STEM". Anche incorporando il metodo appena divulgato, i ricercatori non hanno potuto ricreare tutti i risultati presentati. Un documento di follow-up in Psychological Science dai ricercatori che hanno scoperto la discrepanza, ha trovato problemi concettuali ed empirici con le ipotesi del paradosso dell'uguaglianza di genere in STEM. Un altro studio del 2020 ha scoperto che la sottorappresentazione delle ragazze nei campi STEM potrebbe essere spiegata più correttamente dagli stereotipi di genere. (it)
- Jämställdhetsparadoxen beskriver de båda könens respektive benägenhet att genomgå matematik- och teknikutbildningar. I jämställda och välmående länder tenderar kvinnor – i högre grad än i mindre utvecklade länder – att välja utbildningar som alltjämt ingår i den typiska kvinnokönsrollen. (sv)
- O paradoxo da igualdade de gênero refere-se às descobertas de uma pesquisa de Gijsbert Stoet e David C. Geary que, de forma contra-intuitiva, sugere que países mais igualitários na questão de gênero tem, apesar disso, maior desequilíbrio na proporção entre homens e mulheres do que países menos igualitários em campos de ciência, tecnologia, engenharias e matemática. Esta pesquisa constatou que, em média, as meninas têm um desempenho igual ou superior aos meninos nas ciências exatas, mas, apesar disso, a proporção de mulheres em tais áreas diminui à medida que a igualdade de gênero no país aumenta. A análise foi criticada em relação a sua metodologia e conclusões. (pt)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is differentFrom
of | |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
_vs._the_female_share_of_STEM_degrees.svg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
