rdfs:comment
| - Giorgio Baglivi, auch Giorgio degli Armeni (* 8. September 1668 in Ragusa (s. u.); † 15. oder 17. Juni 1707 in Rom), war ein italienischer Arzt und Vertreter der Iatrophysik. (de)
- Giorgio Baglivi (Latin: Georgius Baglivus; Croatian: Gjuro Baglivi; September 8, 1668 – June 15, 1707), born Giorgio Armeno and sometimes anglicized as George Baglivi, was a Croatian-Italian physician and scientist. He made important contributions to clinical education, based on his own medical practice. His advanced the "solidist" theory that the solid parts of organs are more crucial to their good functioning than their fluids, against the traditional belief in four humors. Baglivi, however, advocated against doctors relying on any general theory rather than careful observation. He was "a distinguished physiological researcher fascinated by the nerves, his microscopic studies enabled him to distinguish between smooth and striated muscles and distinct kinds of fibres." (en)
- Giorgio Baglivi, ou encore George Baglivi (8 septembre 1668, Raguse - 15 juin 1707, Rome) est un médecin ragusien. (fr)
- Giorgio Baglivi, in croato Gjuro o Đuro Baglivi (Ragusa, 8 settembre 1668 – Roma, 15 giugno 1707), è stato un anatomista e scienziato italiano. (it)
- Giorgio Baglivi, född 8 september 1668 i Ragusa, död 15 juni 1707 i Rom, var en italiensk läkare. Baglivi erhöll 1696 professuren i anatomi i Rom, från vilken han 1701 övergick till lärostolen i teoretisk medicin. Han hade ett stort inflytande på medicinens utveckling. Hans Opera omnia utgavs första gången 1704 i Lyon och omtrycktes många gånger; de översattes till flera moderna språk, 1851 till franskan. (sv)
- Джо́рджо Бальи́ви (итал. Giorgio Baglivi, 8 сентября 1668, Дубровник — 15 июня 1707, Рим) — итальянский врач и учёный армянского происхождения, последователь ятрофизики. (ru)
- Giorgio Baglivi (Dubrovnik, Dalmàcia, 8 de setembre de 1668 - Roma, 17 de juny de 1707) va ser un metge italià. Va estudiar a Nàpols i després a Salern, on en 1688 es va graduar en medicina i filosofia. Posteriorment, es traslladà a Florència, a Pàdua, a algunes ciutats dels Països Baixos i Anglaterra, i el 1692 va arribar a Roma, on s'establí definitivament en 1694. Fou metge d'Innocenci XII i del seu successor Climent XI. En 1696 se li confià l'ensenyament de cirurgia i anatomia a la Universitat de Roma La Sapienza, on el 1700 va tenir la càtedra de medicina teòrica. Fou defensor de les teories iatromecàniques. Feu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties. Publicà De Praxi Medica (1696), de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàs (ca)
|