| rdfs:comment
| - Habent sua fata libelli ist ein lateinisches Sprichwort und heißt, genau übersetzt, „Bücher haben ihre Schicksale“. (de)
- Habent sua fata libelli és una locució llatina d'ús actual que significa: cada llibre té el seu destí. És una versió del vers 1286 del De litteris, De syllabis, De Metris ("La fonètica, les síl·labes, la mètrica") del poeta llatí del segle II Terencià Maure. El text diu exactament: pro captu lectoris habent sua fata libelli ("segons la capacitat del lector els llibres tenen el seu destí") L'erudit Robert Burton desplega l'expressió en la seva Anatomia de la malenconia: (ca)
- The Latin expression Pro captu lectoris habent sua fata libelli (literally, "According to the capabilities of the reader, books have their destiny"), is verse 1286 of De litteris, De syllabis, De Metris by Terentianus Maurus. Libelli is the plural of the Latin word libellus, which is a diminutive of liber ("book"), suggesting the qualification ("little books ...") was actually meant but in fact libellus was used to mean tracts, pamphlets etc. The early modern scholar Robert Burton deploys the expression in his The Anatomy of Melancholy: (en)
- Habent sua fata libelli es una frase latina. Procede de un texto, que se conserva sólo de forma fragmentaria, del gramático latino Terentianus Maurus, que probablemente vivió en la segunda mitad del siglo II. El poema De litteris, de syllabis, de metris (Sobre pronunciación, sílabas y métrica) está redactado en diferentes metros latinos, que va variando según el asunto tratado. Entre otros, utiliza hexámetros, por ejemplo en el verso 1286, que contiene las palabras que han pasado a la historia. El verso completo dice: (es)
- L'espressione latina "pro captu lectoris habent sua fata libelli" (lett. "secondo le capacità del lettore i libri hanno il loro destino") è il verso 1286 del De litteris, De syllabis, De Metris ("La fonetica, le sillabe, la metrica") di Terenziano Mauro. Con queste semplici parole lo scrittore sottolinea l'imprevedibile destino che accomuna i libri, best seller o carta straccia a seconda delle variabili più diverse: il contesto storico, il gusto della società, la sensibilità personale, una bella copertina, una fascetta che attesti la vincita di un premio letterario... (it)
- A expressão em língua latina habent sua fata libelli é parte do verso 1286 da obra De litteris syllabis pedibus et metris, composta pelo escritor romano Terenciano Mauro (floruit século II), conhecido como gramático e teórico da métrica. (pt)
- Habent sua fata libelli — «книги имеют свою судьбу». Крылатое латинское изречение, которое приписывали многим известным римским поэтам. На самом деле оно принадлежит жившему во II веке грамматику Теренциану Мавру, входит в его дидактическую поэму «De litteris, de syllabis, de metris» (строка 1286). В поэме используются разные метры; строка, содержащая описываемое изречение, написана гексаметром: Pro captu lectoris habent sua fata libelli(Судьба книг зависит от способности восприятия читателя) (ru)
|
| has abstract
| - Habent sua fata libelli és una locució llatina d'ús actual que significa: cada llibre té el seu destí. És una versió del vers 1286 del De litteris, De syllabis, De Metris ("La fonètica, les síl·labes, la mètrica") del poeta llatí del segle II Terencià Maure. El text diu exactament: pro captu lectoris habent sua fata libelli ("segons la capacitat del lector els llibres tenen el seu destí") Amb aquestes paraules l'autor volia expressar l'imprevisible destí dels llibres, que els pot convertir en best-seller o fer-los passar desapercebuts per als seus contemporanis o per a la posteritat, segons si es donen o no condicions molt variades: la connexió amb el gust i els interessos d'un moment donat, el context històric i social, o fins i tot una coberta impactant o l'aval d'un premi literari o d'una bona crítica. L'erudit Robert Burton desplega l'expressió en la seva Anatomia de la malenconia: Els nostres escrits són com tants altres plats, els nostres lectors convidats, els nostres llibres com la bellesa, el que un admira altres rebutgen; el que nosaltres vam aprovar com a fantasies dels homes són inclinades. Pro captura lectoris habent sua fata libelli. El llatí és citat sovint només parcialment com a habent sua fata libelli i després traduït (o mal entès) com "Els llibres tenen el seu propi destí." Per extensió la frase s'entén per Umberto Eco a El nom de la rosa) com "els llibres comparteixen el seu destí amb els seus lectors". En una xerrada sobre , titulada "Descarregant la meva biblioteca" d' Il·luminacions, Walter Benjamin cita l'expressió en la seva forma definitiva, assenyalant que les paraules estan destinades sovint com una declaració general sobre llibres; el col·leccionista de llibres de Benjamin, a manera de contrast, les aplica a si mateix i als exemplars específics que col·lecciona. La història de la literatura està farcida d'exemples clamorosos de la tesi de Terencià Maure. Un cas clàssic, per exemple, fou el de Francesco Petrarca, convencut d'assolir la fama per la seva producció llatina (en particular pel seu poema Africa) i avui més recordat pel seu Canzoniere en italià. Modernament André Gide va refusar la publicació de la "Recherche" de Marcel Proust, (cosa de la qual es penedí amargament). En català, casos com els de Víctor Català, oblidada durant decennis fins que la recuperà Josep Miracle són també exemples recurrents de la justesa d'aquesta dita clàssica. (ca)
- Habent sua fata libelli ist ein lateinisches Sprichwort und heißt, genau übersetzt, „Bücher haben ihre Schicksale“. (de)
- Habent sua fata libelli es una frase latina. Procede de un texto, que se conserva sólo de forma fragmentaria, del gramático latino Terentianus Maurus, que probablemente vivió en la segunda mitad del siglo II. El poema De litteris, de syllabis, de metris (Sobre pronunciación, sílabas y métrica) está redactado en diferentes metros latinos, que va variando según el asunto tratado. Entre otros, utiliza hexámetros, por ejemplo en el verso 1286, que contiene las palabras que han pasado a la historia. El verso completo dice: Pro captu lectoris habent sua fata libelliSegún la capacidad del lector, los libros tienen su destino. La frase se suele utilizar en el sentido de que un texto sólo puede transmitir tanto sentido cuanto la capacidad del lector esté en condiciones de comprender (en ese sentido, la frase se podría considerar un antecedente de la teoría de la recepción). Comúnmente, la primera parte de la frase se ha perdido y lo que queda se suele usar en el sentido de que los libros tienen un destino que hace que queden en la historia o desaparezcan de la memoria. También se utiliza en el sentido de que todo libro tiene una historia. La citada obra, la principal de este autor, estuvo olvidada durante la Edad Media. Un manuscrito con el texto fue descubierto en 1493 y desapareció poco después de que en 1497 la obra se publicara en Milán por primera vez. La edición más célebre de este período fue la del famoso impresor francés Simon de Colines en 1531. James Joyce utiliza en A letter from Mr. Joyce to the Publisher la expresión: „[...] however, they have given my book in print a life of its own. Habent sua fata libelli!.“ (es)
- The Latin expression Pro captu lectoris habent sua fata libelli (literally, "According to the capabilities of the reader, books have their destiny"), is verse 1286 of De litteris, De syllabis, De Metris by Terentianus Maurus. Libelli is the plural of the Latin word libellus, which is a diminutive of liber ("book"), suggesting the qualification ("little books ...") was actually meant but in fact libellus was used to mean tracts, pamphlets etc. William Camden used the phrase in the preface to Britannia (1607), the first chorographical survey of the islands of Great Britain and Ireland. The phrase is translated as "Bookes receive their Doome according to the reader's capacity." The early modern scholar Robert Burton deploys the expression in his The Anatomy of Melancholy: Our writings are as so many dishes, our readers guests, our books like beauty, that which one admires another rejects; so are we approved as men's fancies are inclined. Pro captu lectoris habent sua fata libelli. The Latin is often only partially quoted as Habent sua fata libelli and then translated or understood as "Books have their own destinies." By extension the phrase is understood by Umberto Eco (in The Name of the Rose) as "Books share their fates with their readers". In a talk about book collecting, titled "Unpacking My Library" from Illuminations, Walter Benjamin cites the expression in its short form, noting that the words are often intended as a general statement about books; Benjamin's book collector, by way of contrast, applies them to himself and to the specific copies he collects. (en)
- L'espressione latina "pro captu lectoris habent sua fata libelli" (lett. "secondo le capacità del lettore i libri hanno il loro destino") è il verso 1286 del De litteris, De syllabis, De Metris ("La fonetica, le sillabe, la metrica") di Terenziano Mauro. Con queste semplici parole lo scrittore sottolinea l'imprevedibile destino che accomuna i libri, best seller o carta straccia a seconda delle variabili più diverse: il contesto storico, il gusto della società, la sensibilità personale, una bella copertina, una fascetta che attesti la vincita di un premio letterario... Vi sono esempi clamorosi che confermano la tesi di Terenziano Mauro. Si pensi, ad esempio, a Francesco Petrarca che era sicuro di ottenere la fama dalla sua produzione latina (in particolare dal suo poema Africa) ed è celebrato, invece, per il suo Canzoniere in volgare. Oppure si pensi a André Gide che, non avendo apprezzato il manoscritto della Recherche di Marcel Proust, si rifiutò di pubblicarlo (e se ne pentì poi amaramente). (it)
- Habent sua fata libelli — «книги имеют свою судьбу». Крылатое латинское изречение, которое приписывали многим известным римским поэтам. На самом деле оно принадлежит жившему во II веке грамматику Теренциану Мавру, входит в его дидактическую поэму «De litteris, de syllabis, de metris» (строка 1286). В поэме используются разные метры; строка, содержащая описываемое изречение, написана гексаметром: Pro captu lectoris habent sua fata libelli(Судьба книг зависит от способности восприятия читателя) Согласно современной трактовке, фраза подчёркивает непредсказуемость судьбы, которую разделяют книги разного типа и жанра в соответствии с разнообразными «переменными»: исторический контекст, индивидуальный вкус читателя, запрос общества, внешнее оформление и др. Существуют примеры, которые подтверждают тезис Теренциана Мавра. Так, Франческо Петрарка получил известность не благодаря своей латинской постановке (в частности, из своего стихотворения «Африка»), а за его Книгу песен на народном языке. Или Андре Жид, который, не оценив рукопись «В поисках утраченного времени» Марселя Пруста, отказался её опубликовать, а потом жалел об этом. (ru)
- A expressão em língua latina habent sua fata libelli é parte do verso 1286 da obra De litteris syllabis pedibus et metris, composta pelo escritor romano Terenciano Mauro (floruit século II), conhecido como gramático e teórico da métrica. O verso original é Pro captu lectoris habent sua fata libelli (tradução literal para a língua portuguesa, "os escritos têm seu destino de acordo com a capacidade do leitor"). No entanto, é geralmente citado apenas em parte (...habent sua fata libelli.) e traduzido (com sentido diverso do original) como "os livros têm seu próprio destino", o que tem servido a interpretações como "cada livro é predestinado a ter maior ou menor sorte, independentemente do seu mérito intrínseco" ou "todo livro é, mais cedo ou mais tarde, fadado ao esquecimento". (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)