rdfs:comment
| - L’iconologie, littéralement la « science des images », est une discipline qui étudie les conditions de production des images ainsi que le message qu'elles sont susceptibles de véhiculer. Elle est associée à l'histoire, à l'histoire de l'art, à l'esthétique et à la communication et place les œuvres qu'elle étudie dans une perspective sociale et historique. Avec l'émergence du numérique à la fin des années 1990, cette discipline, nécessairement transversale, prend une importance considérable. (fr)
- イコノロジー(英語: iconology)あるいは図像解釈学(ずぞうかいしゃくがく)は図像を記述・解釈する技術だが、とくに20世紀の美術史学において、図像を生み出した社会や文化全体と関連づけて解釈するために発展した研究手法を指す。 (ja)
- Ikonologia (gr. kl., εικών „malarstwo” i λόγος „nauka”) – nauka o symbolice obrazów i ich treści. Jest też traktowana jako metoda odczytywania treści dzieła sztuki przez rozszyfrowywanie znaczeń przedstawionych i zestawionych w tym dziele symboli. (pl)
- Iconologie is een deelwetenschap, ontstaan uit de iconografie. Iconologie beschrijft de beeldtaal om ze te verklaren vanuit een brede context. Aby Warburg was een pionier van de iconologie, in Nederland werd de benadering geïntroduceerd door Godefridus Johannes Hoogewerff. De Universiteit Utrecht kende lange tijd een leerstoel iconologie en kunsttheorie. (nl)
- Iconologia é o estudo de ícones ou de simbolismo em representação visual (arte). Ou seja, interpreta um tema, através de um estudo abrangente do contexto histórico-cultural do objeto de estudo. Erwin Panofsky fez a distinção entre iconografia e iconologia em seus Estudos em Iconologia (1939), definindo iconografia como o estudo do tema ou assunto e iconologia como o estudo do significado do objeto. (pt)
- Іконологія — наука, дослідницький напрямок, який виник в 20-ті — 30-ті роки XX століття в історії мистецтв, що є доповненням до іконографії і вивчає символічні аспекти будь-якого художнього твору. (uk)
- Иконология (от др.-греч. εικών — картина, и λόγος — учение) — творческий метод изучения искусства и «область знания, раскрывающая художественный смысл изображения, значение художественных форм в контексте определённого исторического типа искусства, направления, течения, стиля». Иконология пользуется данными иконографии — предписаниями того, как надлежит изображать те или иные сюжеты, но, в отличие от иконографии, «воссоздаёт литературными средствами „сценарий“ художественного произведения во всей полноте и целостности». (ru)
- 圖像學(德語:Ikonologie;英語:Iconology),也可稱作圖像解釋學、批判性圖像學,是圖像研究的一門方法與科學,也是二十世紀上半促使藝術史研究成為獨立學科的重要開創性理論基礎。 「圖像學」原文字根對應於希臘文 eikṓn ,具有「圖像」、「影像」、「肖像」等意義,另一字根 lógos 則指各種論述、學說、學科。 傳統圖像學原來是藝術家將具有象徵性或寓意的圖像範例,整理收藏,供創作時使用,包含象形、徽幟、銘圖、百科全書式的圖譜等等,對符誌(icons)和特定題材的探究。到了二十世紀現代圖像學有了全新意義,強調對藝術作品作描寫和分類,結合圖像誌(Ikonographie)研究,考察圖式(motifs)及其歷史的、文化上或社會的意涵,並詮釋藝術作品的世界觀及時代意義,是一套完整的方法理論。 (zh)
- La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques. Constitueix, per tant, la reflexió que sustenta la iconografia, que és la descripció efectiva i concreta de les imatges i símbols recurrents. Com a disciplina d'estudi ja es menciona al segle xvi en una obra clàssica: la Iconologia, de Cesare Ripa (1593), que tracta de les al·legories i de la seva personificació, tot i que la disciplina va ser refundada per Erwin Panofsky i ha adquirit un nou significat durant el segle xx, emmarcant-se dins l'estètica i la semiòtica. Segons Panofsky la iconologia va més enllà de la iconografia, ja que a partir de l'esclariment del significat de les imatges, s'interroga sobre el se (ca)
- Als Ikonologie (zu altgriechisch εἰκών eikōn, deutsch ‚Bild‘ und λόγος lógos ‚Lehre‘) bezeichnet man eine in den 1920er und 1930er Jahren entstandene Forschungsrichtung der Kunstgeschichte, die in Ergänzung zur wertindifferenten Methode der Formanalyse und der Ikonografie die symbolischen Formen eines Kunstwerks deutet. Die Methode wurde von Aby Warburg und seinen Mitarbeitern (Gertrud Bing, Fritz Saxl, Walter Solmitz, Edgar Wind und Rudolf Wittkower) umfassend in der Erstellung des Bilderatlas Mnemosyne angewendet. Damit unterscheidet Panofsky drei Ebenen: (de)
- Iconology is a method of interpretation in cultural history and the history of the visual arts used by Aby Warburg, Erwin Panofsky and their followers that uncovers the cultural, social, and historical background of themes and subjects in the visual arts. Though Panofsky differentiated between iconology and iconography, the distinction is not very widely followed, "and they have never been given definitions accepted by all iconographers and iconologists". Few 21st-century authors continue to use the term "iconology" consistently, and instead use iconography to cover both areas of scholarship. (en)
- Se llama iconología a la rama de la simbología y de la semiología que estudia las denominaciones visuales del arte, por ejemplo la representación de las virtudes, vicios y otras cosas morales o naturales, con la figura o apariencia de personas. La palabra iconología se deriva de las griegas eikon, imagen, y la pseudodesinencia logia, derivada del griego logôs, y esta del verbo legein, en latín dico, decir, hablar, discurrir, razonar, es decir, la ciencia o tratado de las imágenes. Erwin Panofsky distingue tres fases para estudiar una obra de arte desde el método iconológico: (es)
- L'iconologia (dal greco eikōn, immagine e Logía discorso, quindi descrizione approfondita dell'immagine) è una branca della storia dell'arte che si occupa di ricercare la spiegazione delle immagini, dei simboli e delle figure allegoriche dell'arte.Da segnalare la simbologia degli studi esoterici e degli animali del bestiario, numerosi quelli medioevali derivati dal Physiologus, un testo che risale probabilmente al secondo secolo, e i Bestiari di Cristo, ossia i simboli animali dell'incarnazione di Cristo, l'iconologia cristiana, in particolare l'enciclopedia Il Bestiario del Cristo di Louis Charbonneau-Lassay (1871-1946) con 1.100 incisioni, tradotta dal francese anche in italiano.Le simbologie degli animali umanizzati restano le protagoniste indiscusse non solo delle favole antiche e dell (it)
- Ikonologi (mer känt som ikonografi), grekiska εικών och λόγος vilket ungefär betyder bildlära, är en del av en tolkningsmodell för att undersöka ett konstverks allmänna betydelse, sett i ett historiskt och kulturellt sammanhang. Termen introducerades av den tyske konsthistorikern Aby Warburg år 1892 och utvecklades av Erwin Panofsky år 1939. Den svenska konstvetaren Madeleine von Heland använde termen cinologi för filmkonstens motsvarighet till ikonologi (och cinografi för ikonografi), men det språkbruket tycks inte ha spridit sig. (sv)
|
has abstract
| - La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques. Constitueix, per tant, la reflexió que sustenta la iconografia, que és la descripció efectiva i concreta de les imatges i símbols recurrents. Com a disciplina d'estudi ja es menciona al segle xvi en una obra clàssica: la Iconologia, de Cesare Ripa (1593), que tracta de les al·legories i de la seva personificació, tot i que la disciplina va ser refundada per Erwin Panofsky i ha adquirit un nou significat durant el segle xx, emmarcant-se dins l'estètica i la semiòtica. Segons Panofsky la iconologia va més enllà de la iconografia, ja que a partir de l'esclariment del significat de les imatges, s'interroga sobre el seu valor al·legòric, el seu simbolisme o el seu significat profund des d'una perspectiva humanística. (ca)
|