rdfs:comment
| - Il trionfo dell'onore és una òpera en tres actes d'Alessandro Scarlatti, amb llibret de . S'estrenà a Nàpols, al Teatro dei Fiorentini, el 26 de novembre de 1718. Fou l'única opéra-comique de Scarlatti que obtingué reconeixement. Tot i això, després de l'èxit inicial amb divuit representacions en la temporada 1718-1719, va caure en descuit durant dos segles fins a la recreació el 1938 a Londres. S'estrenà a Catalunya l'agost de 1982, amb el a la Casa de la Caritat de Barcelona.(Vegeu també: Llista d'òperes més importants)
(ca)
- Il triumfo de la honoro estas komedio por muziko en tri aktoj de Alessandro Scarlatti . (eo)
- Il trionfo dell'onore (El triunfo del honor) es una comedia operística en tres actos con música del compositor italiano Alessandro Scarlatti, sobre libreto de . Se estrenó en el , Nápoles el 26 de noviembre de 1718. Es la única ópera cómica de Scarlatti que se conoce. (es)
- Il trionfo dell'onore (The Triumph of Honour) is an operatic 'commedia' in three acts by the Italian composer Alessandro Scarlatti, with a libretto by . It was first performed at the Teatro dei Fiorentini, Naples, on 26 November 1718. It is Scarlatti's only known comic opera. (en)
- Il trionfo dell'onore è un'opera comica in tre atti di Alessandro Scarlatti su libretto di Francesco Antonio Tullio (che firmò il testo con lo pseudonimo di Colantuono Feralintisco), vagamente ispirata alla figura di Don Giovanni, già messa in scena nel Seicento da Tirso de Molina e da Molière. Fu rappresentata per la prima volta al Teatro dei Fiorentini di Napoli il 26 novembre 1718. (it)
- Il trionfo dell'onore, o Il dissoluto pentito (« Le Triomphe de l'honneur, ou Le Dissolu repentant »), est une commedia en trois actes du compositeur italien Alessandro Scarlatti, sur un livret de Francesco Antonio Tullio. La création a lieu au Teatro dei Fiorentini de Naples, le 26 novembre 1718, trois ans après Tigrane. C'est le seul opéra de Scarlatti dans le genre commedia connu, et aussi le premier ouvrage écrit en italien présenté au théâtre dei Fiorentini, temple du genre buffa en napolitain. Le compositeur dédie sa partition à Barbara d'Erbestein, vice-reine de Naples. (fr)
|
has abstract
| - Il trionfo dell'onore és una òpera en tres actes d'Alessandro Scarlatti, amb llibret de . S'estrenà a Nàpols, al Teatro dei Fiorentini, el 26 de novembre de 1718. Fou l'única opéra-comique de Scarlatti que obtingué reconeixement. Tot i això, després de l'èxit inicial amb divuit representacions en la temporada 1718-1719, va caure en descuit durant dos segles fins a la recreació el 1938 a Londres. S'estrenà a Catalunya l'agost de 1982, amb el a la Casa de la Caritat de Barcelona.(Vegeu també: Llista d'òperes més importants)
(ca)
- Il triumfo de la honoro estas komedio por muziko en tri aktoj de Alessandro Scarlatti . (eo)
- Il trionfo dell'onore (El triunfo del honor) es una comedia operística en tres actos con música del compositor italiano Alessandro Scarlatti, sobre libreto de . Se estrenó en el , Nápoles el 26 de noviembre de 1718. Es la única ópera cómica de Scarlatti que se conoce. (es)
- Il trionfo dell'onore (The Triumph of Honour) is an operatic 'commedia' in three acts by the Italian composer Alessandro Scarlatti, with a libretto by . It was first performed at the Teatro dei Fiorentini, Naples, on 26 November 1718. It is Scarlatti's only known comic opera. (en)
- Il trionfo dell'onore, o Il dissoluto pentito (« Le Triomphe de l'honneur, ou Le Dissolu repentant »), est une commedia en trois actes du compositeur italien Alessandro Scarlatti, sur un livret de Francesco Antonio Tullio. La création a lieu au Teatro dei Fiorentini de Naples, le 26 novembre 1718, trois ans après Tigrane. C'est le seul opéra de Scarlatti dans le genre commedia connu, et aussi le premier ouvrage écrit en italien présenté au théâtre dei Fiorentini, temple du genre buffa en napolitain. Le compositeur dédie sa partition à Barbara d'Erbestein, vice-reine de Naples. Roland de Candé conclut sa présentation avec ces mots : « Cette partition a une grâce et une vitalité rares. Chaque page nous évoque une page célèbre de Mozart ou de Rossini : les airs douloureux ou passionnés de Leonora, l'enjouement primesautier de Rosina, les délicieux ensembles et surtout les dialogues en recitativo seco de Riccardo et Rodimarte, qui font irrésistiblement penser à ceux de don Giovanni et de Leporello... soixante-dix ans plus tard. C'est de la ravissante musique et de l'excellent théâtre. » Après un succès extraordinaire auprès du public et dix-huit représentations, l'œuvre a disparu du répertoire jusque dans les années 1930. L'opéra est représenté à Loughton, en Angleterre, le 23 juillet 1937, puis à Londres l'année suivante, et en 1951 dans une adaptation anglaise de Geoffrey Dunn (The Triumph of Virtue). En Italie, il est monté à Sienne le 18 septembre 1940 par Virgilio Mortari, « dans une version radicalement modifiée » dirigée par Antonio Guarnieri. En 1950, Carlo Maria Giulini le donne à Milan. Suivent Genève (1977 et 1993), Rome (1984 et 1986), l'Allemagne (1985, festival de Schwetzingen et 1999, 2000 et 2001, festival Haendel de Karlsruhe), Paris (1987, par René Clemencic), Bruxelles (1994 et 1995), Caen (1995), Palerme (2001, Fabio Biondi, avec la partition préparée par Malcolm Boyd) et Lucerne (2011). Le Festival de la vallée d'Itria, dans le sud de l'Italie, le reprend en 2018 dans une révision préparée et dirigée par Jacopo Raffaele, pour le 300e anniversaire de sa création. (fr)
- Il trionfo dell'onore è un'opera comica in tre atti di Alessandro Scarlatti su libretto di Francesco Antonio Tullio (che firmò il testo con lo pseudonimo di Colantuono Feralintisco), vagamente ispirata alla figura di Don Giovanni, già messa in scena nel Seicento da Tirso de Molina e da Molière. Fu rappresentata per la prima volta al Teatro dei Fiorentini di Napoli il 26 novembre 1718. (it)
|