has abstract
| - La Unió Internacional de Radiodifusió (nom oficial en francès: Union Internationale de Radiophonie, UIR) va ser una aliança de radiodifusores europees, establerta en 1925. Amb seu a la ciutat suïssa de Ginebra i seu tècnica a la ciutat belga de Brussel·les, la UIR tenia com a objectiu resoldre problemes internacionals relacionats amb la radiodifusió. En 1940, l'equip de la UIR va ser evacuat de Brussel·les a Suïssa, però en 1941 va ser retornat a Brussel·les per sol·licitud alemanya, i més tard va ser utilitzat per la Wehrmacht per vigilar l'activitat de ràdio de les forces aliades. A conseqüència d'això, 13 països membres van deixar de cooperar amb la UIR després que quedés sota control alemany. Després del final de la Segona Guerra Mundial, la UIR va ser desacreditada com a "amiga d'Alemanya" als ulls de molts antics estats membres. Al març de 1946, la Unió Soviètica va exigir la dissolució de la UIR i l'establiment d'una nova organització internacional de radiodifusió, en la qual tots els Estats satèl·lits de la URSS estarien representats amb dret a vot. 26 membres de la UIR van fundar l'Organització Internacional de Radiodifusió (coneguda comunament com OIR) el 28 de juny de 1946. La disputa es va intensificar quan la Conferència Mundial de Radiocomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) es va celebrar en 1947 a Atlantic City. Ambdues organitzacions, la OIR i la UIR, van exigir participar en aquesta reunió com a "experts tècnics". A ambdues organitzacions se'ls va negar aquest estatus i van ser admeses com a observadores sense dret a vot. La conferència europea de radiocomunicacions a Copenhaguen en 1948 va tenir resultats similars. Aquesta situació no va satisfer a cap de les parts. La BBC no estava desitjosa d'unir-se a una nova associació que probablement seria dominada per la Unió Soviètica. A més, l'URSS va reclutar a algunes de les seves repúbliques membres com a estats independents i va donar a la URSS vuit vots en la nova organització. França tenia la intenció de fer el mateix per a les seves colònies d'Àfrica del Nord, la qual cosa li donaria quatre vots. Gran Bretanya només en tindria una. En 1949, França, Països Baixos, Itàlia i Bèlgica van declarar la seva intenció d'abandonar la OIR. Molts països d'Europa Occidental van decidir formar una organització completament nova malgrat la desconfiança de la Gran Bretanya (en opinió d'alguns, la BBC volia dominar a la nova organització). La UIR va ser oficialment dissolta en 1950, i els seus actius restants van ser transferits a la recentment establerta Unió Europea de Radiodifusió (EBU/UER). L'1 de gener de 1993, la OIR (canviada el nom com OIRT) es va fusionar amb la EBU/UER. (ca)
- Der Weltrundfunkverein war seit 1929 der deutschsprachige Name einer europäischen Organisation, die 1925 als Internationale Radio-Union IRU (französisch Union Internationale de Radiophonie) gegründet wurde. Sie war eine Abspaltung des Internationalen Telegraphenvereins (heute Internationale Fernmeldeunion, ITU) und sah ihre Aufgabe in der Regulation von grenzüberschreitenden Sendefrequenzen europäischer Hörfunksender. Der Hauptsitz befand sich in Genf. Gründungsmitglieder waren im Jahr 1925 Rundfunkgesellschaften aus den 12 Ländern Deutschland, Österreich, Belgien, Dänemark, Spanien, Frankreich, Großbritannien, Norwegen, Niederlande, Schweden, Schweiz und Tschechoslowakei. Erweiterungen auf weitere Länder gab es 1929, 1936 und 1938. Als Nachfolge der IRU entstanden nach dem Zweiten Weltkrieg die Europäische Rundfunkunion (englisch European Broadcasting Union EBU) und die Internationale Rundfunkorganisation (französisch Organisation Internationale de Radiodiffusion OIR). (de)
- The International Broadcasting Union (IBU; official name in French: Union Internationale de Radiophonie, UIR, modern translations in French: Union Internationale de Radiodiffusion / Union internationale de radio-télévision, UIR) was an alliance of European radio broadcasters, established on 3–4 April 1925. The union had its headquarters in Geneva. The UIR aimed to resolve international problems of broadcasting. (en)
- La Unión Internacional de Radiodifusión (Nombre oficial en francés: Union Internationale de Radiophonie, UIR) fue una alianza de radiodifusores europeos, establecida en 1925. Con sede en la ciudad suiza de Ginebra y sede técnica en la ciudad belga de Bruselas, la UIR tenía como objetivo resolver problemas internacionales relacionados con la radiodifusión. En 1940, el equipo de la UIR fue evacuado de Bruselas a Suiza, pero en 1941 fue devuelto a Bruselas por solicitud alemana, y más tarde fue utilizado por la Wehrmacht para vigilar la actividad de radio de las fuerzas aliadas. A consecuencia de esto, 13 países miembros dejaron de cooperar con la UIR después de que quedara bajo control alemán. Después del final de la Segunda Guerra Mundial, la UIR fue desacreditada como "amiga de Alemania" a los ojos de muchos antiguos estados miembros. En marzo de 1946, la Unión Soviética exigió la disolución de la UIR y el establecimiento de una nueva organización internacional de radiodifusión, en la que todos los Estados satélites de la URSS estarían representados con derecho a voto. 26 miembros de la UIR fundaron la Organización Internacional de Radiodifusión (conocida comúnmente como OIR) el 28 de junio de 1946. La disputa se intensificó cuando la Conferencia Mundial de Radiocomunicaciones de la Unión Internacional de Telecomunicaciones (UIT) se celebró en 1947 en Atlantic City. Ambas organizaciones, la OIR y la UIR, exigieron participar en esta reunión como "expertos técnicos". A ambas organizaciones se les negó este estatus, siendo admitidas en su lugar como observadores sin derecho a voto. La conferencia europea de radiocomunicaciones en Copenhague en 1948 tuvo resultados similares. Esta situación no satisfizo a ninguna de las partes. La BBC no estaba deseosa de unirse a una nueva asociación que probablemente sería dominada por la Unión Soviética. Además, la URSS reclutó a algunas de sus repúblicas miembros como estados independientes, dando a la URSS ocho votos en la nueva organización. Francia tenía la intención de hacer lo mismo para sus colonias de África del Norte, lo que le daría cuatro votos. Gran Bretaña sólo tendría una. En 1949, Francia, Países Bajos, Italia y Bélgica declararon su intención de abandonar la OIR. Muchos países de Europa Occidental decidieron formar una organización completamente nueva a pesar de la desconfianza de Gran Bretaña (en opinión de algunos, la BBC quería dominar a la nueva organización). La UIR fue oficialmente disuelta en 1950, y sus activos restantes fueron transferidos a la recién establecida Unión Europea de Radiodifusión (EBU/UER). El 1° de enero de 1993, la OIR (renombrada como OIRT) se fusionó con la EBU/UER. (es)
- L'Unione internazionale di radiofonia (in inglese: International Broadcasting Union; in francese: Union Internationale de Radiophonie; UIR o IBU) è stata un'unione di diverse emittenti radiofoniche. (it)
- 国際放送連合(こくさいほうそうれんごう、フランス語: Union Internationale de Radiophonie, UIR、英語: International Broadcasting Union, IBU)は、1925年4月3日-4日の会議で設立されたヨーロッパのラジオ放送局の連合組織である。スイス・ジュネーヴに本部を置いていた。UIRは、放送の国際的な問題を解決することを目的としていた。 (ja)
- Международный союз радиовещания (International Broadcasting Union, Union Internationale de Radiophonie) - организация обеспечивающая обмен радиопередачами с 4 апреля 1925 по 1 ноября 1950 года и объединявшая государственные и некоторые частные вещательные организации:
* Общество с ограниченной ответственностью «Рейхс-Рундфунк-Гезельшафт» (Германия, в 1925-1945 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Радио Восточных Марок» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Силезское радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Центрально-Германское радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Функштунде» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Северо-Германское радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Западно-Германское радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Юго-Западное радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Южно-Германское радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Общество с ограниченной ответственностью «Баварское радио» (Германия, в 1925-1934 гг.)
* Радио Данцига (Вольный город Данциг, в 1936-1939 гг.)
* Британская радиовещательная корпорация (Великобритания, в 1925-1950 гг.)
* Министерство почт, телефонов и телеграфов Французской Республики (Франция, в 1925-1939 гг.)
* Государственное учреждение «Национальное радиовещание» (Франция, 1939-1946 гг.)
* Акционерное общество «Итальянское учреждение радиовещательных передач» (Италия, в 1929-1946 гг.)
* Бельгийское радиоэлектрическое общество (Бельгия, в 1925-1946 гг.)
* Ассоциация «Нидерландское христианское радиообъединение» (Нидерланды, с 1925 года)
* Ассоциация «Католическое радио» (Нидерланды, в 1925-1946 года)
* Ассоциация «Объединение рабочих радиолюбителей» (Нидерланды, в 1925-1946 года)
* Ассоциация «Свободомыслящее протестантское радио» (Нидерланды, в 1926-1946 года)
* Государственное радио (Дания, 1925-1950 гг.)
* Акционерное общество «Радиослужба» (Швеция, в 1925-1950 гг.)
* «Радиоовещательная компания» (Норвегия, в 1925-1950 гг.)
* Акционерное общество "Илейсрадио" (Финляндия, в 1929-1950 гг.)
* Акционерное общество «Радиоверке» (Австрия, в 1925-1938 гг.)
* Ассоциация «Швейцарское общество радиовещания» (Швейцария, в 1925-1950 гг.)
* Союз радио (Испания, в 1925-1950 гг.)
* «Национальная передача радиовещания» (Португалия, в 1936-1950 гг.)
* Польское радио (Польша, в 1929-1946 гг.)
* Акционерное общество «Радиожурнал» (Чехословакия, в 1925-1946 гг.)
* «Радиоэлет» (Венгрия, в 1929-1946 гг.)
* Румынское общество радиовещания (Румыния, в 1929-1946 гг.)
* Радио Белграда (Югославия, в 1929-1936 гг.)
* Радио Софии (Болгария, в 1938-1946 гг.)
* Национальное радио (Литва, в 1936-1946 гг.)
* Рижское радио (Латвия, в 1936-1946 гг.)
* Национальное радио (Эстония, в 1936-1946 гг.)
* Радио Ватикана (Ватикан, в 1938-1950 гг.)
* Радиоорганизации Аргентины (в 1938-1950 гг.)
* Канадская радиовещательная корпорация (в 1938-1950 гг.)
* Австралийская радиовещательная корпорация (в 1938-1950 гг.)
* Новозеландская национальная служба радиовещания (в 1936-1950 гг.)
* Радиовещательная организация Китайской Республики (в 1938-1950 гг.)
* Египетский радиовещательный союз (в 1936-1950 гг.)
* Токийская служба радиовещания (в 1929-1950 гг.)
* Радиоорганизации США (в 1929-1950 гг.) 29 июня 1946 года была попытка инициировать самороспуск, но инициатива не набрала достаточного большинства голосов, а на следующий день ряд организаций (18 из 28 членов - RDF, совместно с вещательными организациями-сателлитами подмандатных территорий и протекторатов — , , и ), Rai, INR, NRU, CLR, Radio Monte Carlo, PTR, Radiojournal, Rádióélet, Radio România, Радио София, Радио Београд, Radio Tirana, Радиокомитет СССР, Радиокомитет УССР, Радиокомитет БССР, Радиокомитет МССР, Радиокомитет Литовской ССР, Радиокомитет Латвийской ССР и Радиокомитет Эстонской ССР) покинул его. Руководящий орган - общее собрание (General Assembly of the International Broadcasting Union). (ru)
|