rdfs:comment
| - Jean Elleviou est un chanteur, comédien et librettiste français, né à Rennes le 2 décembre 1769 et mort à Paris le 5 mai 1842. (fr)
- Jean Elleviou (Rennes, 14 de juny de 1769 - París, 5 de maig de 1842) fou un cantant francès de la corda de tenor. Es donà conèixer el 1790 en el teatre de la comèdia italiana, però els primers anys de la seva carrera foren molt poc brillants. Malgrat tot, no tardà a distingir-se, i fou per espai de molt temps el cantant predilecte del públic, ja que a una bella veu unia un exquisit art d'actor i una figura elegant. El 1813, trobant-se en plenitud de les seves facultats i quan més aplaudiments assolia, es retirà del teatre. Abans el 1801, junt amb el baríton Jean-Blaise Martin havien unit les companyies dels teatres Favart i Feydeau, per a fundar i ser els primers sostenidors de la nova Opéra-Comique. Elleviou representà amb èxit quasi totes les òperes de Dalayrac, Boïeldieu, Méhul, Caaate (ca)
- Jean Elleviou (14 June 1769 in Rennes – 5 May 1842 in Paris) was a French operatic tenor, one of the most celebrated French singers of his time. Born Pierre-Jean-Baptiste-François Elleviou, he made his debut at the Comédie-Italienne in Paris in 1790, as a baritone in the role of Alexis in Monsigny's Le déserteur, and the following year as a tenor in Dalayrac's Philippe et Georgette. According to contemporaries, his voice was very sweet and flexible, he was noted for his eloquent diction, and had a handsome and charming stage presence which made him a great favourite of Paris audiences. (en)
|