| rdfs:comment
| - El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys. Al principi de la Primera Guerra Mundial encara no existien els combats aeris i els aparells eren únicament de reconeixement. Tan bon punt els aparells van començar a ser capaços d'abatre o de forçar a aterrar altres aparells, sistemes d'acreditació de victòries van aparèixer. (ca)
- The term ace (now commonly flying ace) was first used by French newspapers during World War I, describing Adolphe Pégoud as l'as ('the ace'), after he downed five German aircraft. When aircraft began to shoot or force down other aircraft, systems to count "air victories" were subsequently developed. The American qualification of five victories eventually became the standard, even though other air services had previously used differing figures. (en)
|
| has abstract
| - El terme as fou utilitzat per primer cop per la premsa francesa durant la Primera Guerra Mundial, descrivint com l'as, després d'haver abatut 5 aparells alemanys. Al principi de la Primera Guerra Mundial encara no existien els combats aeris i els aparells eren únicament de reconeixement. Tan bon punt els aparells van començar a ser capaços d'abatre o de forçar a aterrar altres aparells, sistemes d'acreditació de victòries van aparèixer. En els primers passos de l'aviació militar, diferents serveis aeris van desenvolupar diferents mètodes d'acreditació de victòries aèries. Cap d'aquests sistemes era 100% fiable i eren constantment subjectes a variacions. De fet, el nombre de victòries per a ser considerat com un as oficialment variava depenent del servei militar. Els alemanys no utilitzaven el terme as sinó que es referien als pilots alemanys amb 10 victòries com a , assignant cada victòria a un pilot en concret, i només després d'haver verificat visualment la destrucció total o parcial de l'aparell enemic. El sistema de l'Armee de l'Air francesa només comptava els aparells totalment destruïts, però acreditaven a tot aquell pilot o observador que hagués participat en la victòria, que en alguns casos podien ser diversos individuals. La majoria de les altres nacions (inclosos els Estats Units) van adoptar el sistema francès. Els aparells britànics lluitaven normalment sobre territori alemany, i per tant no podien fer servir el mateix mètode que els alemanys, de verificar visualment totes les victòries. Al principi les batalles resultaven sovint en l'oponent forçat a aterrar o expulsat del territori essent obligat a marxar cap al seu territori. Per això, els britànics acreditaven combats categoritzats de decisius pels mateixos comandants d'esquadró; podent incloure aparells alemanys expulsats del territori o aparells que havien estat vistos per última vegada for a de control sense verificar si realment havien acabat estavellant-se. Les acreditacions dels russos reflectien a vegades victòries on l'enemic no havia estat totalment destruït. El terme as mai va ser utilitzat oficialment pels britànics. Tot i que l'estatus d'as era sovint associat als pilots de caça, tant els bombarders com els aparells de reconeixement, i observadors en aparells biplaça com per exemple el també obtenien victòries sobre l'enemic. En ambdós bàndols, si un aparell biplaça aconseguia una victòria, aquesta era acreditada a ambdós membres de l'equip, tant el pilot com l'observador/metralladora. Com que alguns pilots formaven equips amb diversos observadors/metralladora en aparells biplaça, es podia donar el cas que els observadors fossin asos mentre que els pilots no. (ca)
- The term ace (now commonly flying ace) was first used by French newspapers during World War I, describing Adolphe Pégoud as l'as ('the ace'), after he downed five German aircraft. When aircraft began to shoot or force down other aircraft, systems to count "air victories" were subsequently developed. The American qualification of five victories eventually became the standard, even though other air services had previously used differing figures. While "ace" status was most often won by fighter pilots, bomber and reconnaissance crews, and observers in two-seater aircraft such as the Bristol F.2b ("Bristol Fighter"), also destroyed enemy aircraft. If a two-seater aircraft destroyed an aircraft, both crew members were credited with a victory. Because pilots usually teamed with differing observer/gunners in two-seater aircraft, an observer might be an ace when his pilot was not, and vice versa. The few aces among combat aviators have historically accounted for the majority of air-to-air victories in military history. Loss of records by mischance and the passage of time complicates reconstructing the actual count for given aces. The scores presented in the list cannot be definitive, but are based on itemized lists that are the best available sources of information. Aces are listed after verifying the date and location of combat, and the foe vanquished, for every victory accredited by an aviator's home air service using their own aerial victory standards. Those victories for which the evidence is unavailable or fragmentary have been excluded from the victory count. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
