| rdfs:comment
| - Pantomimo estas teatraĵo, en kiu la aktoroj esprimas sin nur per gestoj. Ofte oni bezonas nur minimume da kulisoj kaj ĉiujn nevideblajn objektojn esprimas ankaŭ per gestoj, instigante tiel la fantazion de spektantoj diveni, pri kio temas. Pantomima aktoro estas nomata pantomimisto aŭ mimo. Speciala formo de pantomimo evoluis en la erao de silenta filmo. Tie estas tre realaj kulisoj, ankaŭ paroloj aperas en formo de intermetitaj surskriboj, tamen la agado mem estas esprimata per pantomimaj rimedoj, gestoj, gagoj kaj skeĉoj. Estiĝis miksaĵo de komikaj, groteskaj, farsaj kaj klaŭnaj scenoj. (eo)
- La pantomima es un subgénero dramático del mimo y el mimodrama que consiste en representar una historia mediante mímica, sin diálogos ni palabras, apoyando la narración con expresiones, gestos o movimientos corporales. Así mismo da nombre a un subgénero dramático de la comedia musical británica que narra historias tradicionales navideñas y del folklore, en un espectáculo infantil acompañado de música y danzas. (es)
- Pantomima hitzik gabeko da, oro har komikoa eta komediazkoa, musikaz lagunduta, mimo moduan jokatzen duten antzezleek egiten dutena. Horren jatorria Antzinako Grezian eta Erroman dago, non antzerki-genero herrikoia izan zen. XVIII. mendean Italiako Comedia dell´arte generotik hartuta, herrialde anglosaxoietan zabaldu zen bereziki, Eguberrietako antzerki herrikoi moduan Pantominarako musika-lan ezagunetako batzuk hauek dira: L´enfant prodigue (1890), ; Joseph's Legende (1914), Richard Straussena; L'histoire du soldat (1918), Igor Stravinskirena; eta Mirarizko mandarina (1919), Bela Bartokena. (eu)
- Pantomim (Bahasa Latin: pantomimus, meniru segala sesuatu) adalah suatu pertunjukan teater akan isyarat, dalam bentuk mimik wajah atau gerak tubuh, sebagai dialog. Jenis pertunjukan ini telah dikenal sejak zaman Romawi Kuno dan sering digunakan dalam ritus keagamaan dengan cerita umumnya seputar mitologi Yunani. Pantomim kembali populer pada abad ke-16 dengan berkembangnya di Italia yang membawa pantomim pada bentuknya yang sekarang yang mengutamakan pada lakon komedi. (in)
- Nell'antichità greca e romana, il pantomimo era uno spettacolo affidato all'azione mimica di un attore, accompagnato da musica, e a volte da una voce narrante le azioni sulla scena. I Greci lo chiamavano danza italica. A Roma fu introdotto in età imperiale sotto Augusto (nel 22 d.C. circa) da Pilade di Cilicia e Batillo d'Alessandria; consisteva in una danza con orchestra (flauti e zampogne) e coro, su soggetti sia comici sia tragici o simili al dramma satiresco. Il termine pantomimo indica anche colui che pratica il pantomimo o la pantomima. A causa della forte associazione con la cultura francese, la pratica del mimo è stata inclusa nell' dal 2017. (it)
- Pantomim (numera och under antiken ofta bara mim), (av grek. παντόμῑμος pantómīmos, den som härmar; besläktat med mimesis), är skådespeleri som utförs med hjälp av kropp och mimik; inga ord används. Ofta har pantomimartisten ("mimaren") kläder som framhäver kroppen, exempelvis trikåer eller färgglada jackor. En speciell form av mim (mimande) är det som barn gör exempelvis på roliga timmen med dans och mimande till välkänd musik. En annan mim-liknande aktivitet är luftgitarr. (sv)
- Пантоми́ма (от др.-греч. παντό-μῑμος — пантомим (актёр, играющий с помощью одних телодвижений) ← др.-греч. παντ(ο), πᾶς — весь, целый + др.-греч. μῖμος — мим, актёр; подражание, воспроизведение) — вид сценического искусства, в котором основным средством создания художественного образа является пластика человеческого тела, без использования слов. (ru)
- Пантомі́ма (від грец. παντόμῑμος — мімічний актор) — вид сценічного мистецтва, в якому художній образ створюється за допомогою міміки, жестів, пластики тіла тощо. (uk)
- El pantomim (en llatí Pantomimus, en grec antic παντόμιμος) va ser una mena d'actor, propi de l'antiga Roma que interpretava una mena de peça dramàtica on es representava una història a través de la dansa i del moviment rítmic d'un sol ballarí. La paraula pantomimus no s'aplicava mai, al contrari de mimus, a la peça representada, sinó només a l'intèrpret. La dansa pantomímica es va representar gairebé amb exclusivitat a l'època de l'Imperi Romà. (ca)
- Pantomima (poněkud zastarale němohra) je divadelní způsob vyjádření pomocí mimiky a gestikulace s prvky tance, to vše bez použití hlasu. Herci se nazývají mimové, pantomimové (ženy pantomimičky) nebo pantomimici/pantomimikové (zastarale pantomimisté). Pantomimické prvky přirozeně obsahují také některá díla z éry němého filmu, kdy tehdejší herci také museli řadu věcí vyjadřovat pomocí různých pantomimických gest a pohybů. (cs)
- Die Pantomime (von altgriechisch παντόμῑμος pantómīmos, wörtlich „alles nachahmend“) ist eine Form der darstellenden Kunst. Nach modernem Verständnis handelt es sich um körperlichen Ausdruck, also Mimik und Gestik, ohne Worte. Ein Künstler, der diese Form der Darstellung praktiziert, wird ebenfalls Pantomime genannt (der Pantomime, weibliche Form die Pantomimin). Äußerungen von Menschen, die sich nicht mit Worten ausdrücken können oder wollen, werden als pantomimisch bezeichnet. (de)
- Pantomime, is een vorm van visueel theater. De acteurs beelden een situatie of verhaal uit met gebaren, mimiek en lichaamstaal. Mime wordt gebruikt om emoties uit te uitdrukken, handelingen uit te beelden en personages te karakteriseren. Conventionele gebaren nemen hierbij de plaats van woorden in. Soms worden ook geluidseffecten of achtergrondmuziek gebruikt. Het woord pantomime komt van het Griekse "παντόμιμος" (pantomimos), een samentrekking van "πᾶν" (pan), wat "alles" betekent, en "μῖμος" (mimos), "imitator" of "acteur". (nl)
- Pantomima (do grego antigo παντόμῑμος, transl. pantómīmos: literalmente 'que imita em tudo') é um teatro gestual que faz o menor uso possível de palavras e o maior uso de gestos através da mímica. É a arte de narrar com o corpo. É uma modalidade cênica que se diferencia da expressão corporal e da dança, basicamente é a arte objetiva da mímica, é um excelente artifício para comediantes, cômicos, palhaços, atores, bailarinos, enfim, os intérpretes. (pt)
- Pantomima (mimodram) – rodzaj przedstawienia, w którym aktor (mim) nie używa głosu, tylko odgrywa przedstawienie, używając ruchu, mowy ciała i gestów. Często, ale nie zawsze, ma pomalowaną twarz na biało. Teatr pantomimy ma dwie typowe postacie. Pierwsza z nich to komedia służąca łatwej rozrywce. Zwykle unika ona poważnych tematów i skomplikowanej fabuły, gdyż ma przede wszystkim doprowadzić widza do śmiechu. Druga postać pantomimy może rozśmieszać nie mniej niż pierwsza, ale ma inny cel – prowokuje refleksję nad sensem życiowych zaangażowań człowieka. Prócz komicznych, podejmuje też poważne tematy, a czasem wzrusza. Wymaga ona od widza większego wysiłku wyobraźni i intelektu, dlatego jest w pewnym sensie sztuką elitarną i światową. Pantomima nie jest tańcem. (pl)
|
| has abstract
| - El pantomim (en llatí Pantomimus, en grec antic παντόμιμος) va ser una mena d'actor, propi de l'antiga Roma que interpretava una mena de peça dramàtica on es representava una història a través de la dansa i del moviment rítmic d'un sol ballarí. La paraula pantomimus no s'aplicava mai, al contrari de mimus, a la peça representada, sinó només a l'intèrpret. La dansa pantomímica es va representar gairebé amb exclusivitat a l'època de l'Imperi Romà. Quan el públic va perdre l'interès per la interpretació completa de les tragèdies, es van representar aquells drames en parts separades, especialment aquells fragments anomenats cantica, principalment els monòlegs i els cors. L'acció dramàtica es va convertir en ball i el discurs es va convertir en cant, i com que les dues formes no les podia interpretar un sol actor, es van separar. La pràctica es va posar de moda, sobretot quan Pílades de Cilícia i Bàtil d'Alexandria, dos ballarins molt hàbils, cap a l'any 22 aC van aconseguir que aquest tipus de ball (anomenat després Ἰταλικὴ ὄρχησις) fos una mena de diversió plenament reconeguda a Roma. Aquests espectacles eren apreciats per tota mena de persones, també les persones cultes. Sèneca l'anomenava la seva "debilitat" (morbum meum). Llucià de Samòsata hi va dedicar un encomi entusiasta, i Libani en va escriure un llarg tractat. Llucià trobava que aquest tipus de ball era excel·lent, i deia que aconseguia que els espectadors es coneguessin millor i sortissin del teatre amb les idees més clares de què havien de fer i què no. Els millors poetes van escriure peces especials per a les pantomimes, a les que s'anomenava fabulae salticae. Els temes tractats eren molt diversos, però generalment eren aventures amoroses. Mart i Venus per Llucià, Júpiter i Leda per Juvenal, Cínires i Mirra segons diu Flavi Josep, Fedra i Hipòlit segons Llucià, que també parla d'una obra dedicada a Seleuc i Estratonice. De vegades hi havia altres protagonistes, com ara Hèrcules Furens, Isis i Osiris, Polícrates, Turnus i d'altres herois i divinitats estrangeres. Llucià diu que tots els temes mítics i històrics, des del Caos fins a la mort de Cleòpatra, eren temes aptes per a les pantomimes, i explica amb molt de detall una sèrie d'històries d'aquesta mena. El ball l'interpretava un sol actor, i molt poques vegades n'apareixia un segon. L'actor representava successivament diversos personatges, tots a la mateixa obra, i de vegades interpretava fins a cinc personatges diferents. Un cor interpretava les cantica, que acompanyaven els diferents balls. El text per unir les diverses escenes era probablement una mena de recitatiu cantat pel cor, mentre l'actor tenia temps de canviar-se de roba. L'acompanyament al ball i al cor anava a càrrec d'una orquestra, que en els seus inicis era només una sola flauta. L'actor no parlava, sinó que intentava transmetre missatges amb el llenguatge corporal, amb gestos, moviments i actituds, però sempre amb els moviments rítmics com en un ballet. Els ballarins eren coneguts com a saltatio. L'art dels pantomims s'anomenava musica muta. (ca)
- Die Pantomime (von altgriechisch παντόμῑμος pantómīmos, wörtlich „alles nachahmend“) ist eine Form der darstellenden Kunst. Nach modernem Verständnis handelt es sich um körperlichen Ausdruck, also Mimik und Gestik, ohne Worte. Ein Künstler, der diese Form der Darstellung praktiziert, wird ebenfalls Pantomime genannt (der Pantomime, weibliche Form die Pantomimin). Äußerungen von Menschen, die sich nicht mit Worten ausdrücken können oder wollen, werden als pantomimisch bezeichnet. Im Lauf der Geschichte werden recht unterschiedliche Kunstformen unter diesem Namen verstanden. Der antike Pantomimus war eine Art Tanz. Die erhaltenen Quellen erlauben es jedoch nicht, ihn exakt zu rekonstruieren. Die in der Neuzeit als Pantomime bezeichneten Arten der Darstellung haben damit zu tun, dass das Drama bis zum 20. Jahrhundert als höchste Gattung der darstellenden Kunst betrachtet wurde und sich Darstellungsformen, die nicht in erster Linie literarisch waren, wie Tanz, Artistik oder auch Musik, um die Darstellung von Handlungen oder zumindest um ein bildhaftes oder allegorisches Motto bemühten. Daraus entstanden zahlreiche Mischformen von Künsten, die nicht auf dem Wort beruhen (und daher auch nicht der Theaterzensur unterworfen waren wie die literarischen Dramen). Die Musik löste sich schon seit dem 18. Jahrhundert vom Anspruch, Handlungen abzubilden, Tanz und Artistik folgten im späteren 19. Jahrhundert nach. Programmmusik, Handlungsballette und Zirkuspantomimen existieren aber vor allem in ihren populären Ausformungen bis heute. Darbietungen von Clowns enthalten pantomimische Elemente. Als Gegenbewegung zum Ursprung der Pantomime aus Tanz und Zirkusartistik, den man noch im Stummfilm erkennt (der eine enge Verbindung zu den Varieté- oder Vaudeville-Nummern seiner Zeit hatte), hat sich eine karge, aufs Wesentliche beschränkte „autonome“ Pantomime als moderne Kunstform entwickelt. Gelegentlich wird diese Pantomime mit anderen Theaterformen verbunden, zum Beispiel beim Schwarzen Theater, seltener auch im Schwarzlichttheater. (de)
- Pantomima (poněkud zastarale němohra) je divadelní způsob vyjádření pomocí mimiky a gestikulace s prvky tance, to vše bez použití hlasu. Herci se nazývají mimové, pantomimové (ženy pantomimičky) nebo pantomimici/pantomimikové (zastarale pantomimisté). Pantomimické prvky přirozeně obsahují také některá díla z éry němého filmu, kdy tehdejší herci také museli řadu věcí vyjadřovat pomocí různých pantomimických gest a pohybů. Pantomima se stala oblíbenou ve Francii koncem 18. století, nejvýznamnějším evropským mimem tohoto období byl (v českém Kolíně narozený) Jean Baubtiste Gaspard Deburau. Známí čeští mimové jsou například Boris Hybner, Bolek Polívka, Ladislav Fialka, Ctibor Turba a Radim Vizváry. V současné době pantomima na území České republiky prožívá obrození. Po smrti Ladislava Fialky tento divadelní žánr skomíral. Dnes nastupuje „nová“ generace mimů, kteří prezentují takzvanou moderní pantomimu postavenou na klasických mimických prvcích v kombinaci s alternativními divadelními směry (fyzické divadlo, moderní tanec, loutky, práce s dechem a hlasem a jiné.) V současnosti v ČR není stálá scéna mimického divadla, jako tomu bylo za dob Ladislava Fialky (Divadlo Na Zábradlí). Mimičtí herci inscenují na různých scénách, nebo v industriálních prostorách. Viditelnými představiteli české pantomimy jsou dnes například Vojta Švejda, Radim Vizváry, Tomáš Tomsa Legierski a Mirka Čechová (studenti Ctibora Turby a Borise Hybnera). (cs)
- Pantomimo estas teatraĵo, en kiu la aktoroj esprimas sin nur per gestoj. Ofte oni bezonas nur minimume da kulisoj kaj ĉiujn nevideblajn objektojn esprimas ankaŭ per gestoj, instigante tiel la fantazion de spektantoj diveni, pri kio temas. Pantomima aktoro estas nomata pantomimisto aŭ mimo. Speciala formo de pantomimo evoluis en la erao de silenta filmo. Tie estas tre realaj kulisoj, ankaŭ paroloj aperas en formo de intermetitaj surskriboj, tamen la agado mem estas esprimata per pantomimaj rimedoj, gestoj, gagoj kaj skeĉoj. Estiĝis miksaĵo de komikaj, groteskaj, farsaj kaj klaŭnaj scenoj. (eo)
- La pantomima es un subgénero dramático del mimo y el mimodrama que consiste en representar una historia mediante mímica, sin diálogos ni palabras, apoyando la narración con expresiones, gestos o movimientos corporales. Así mismo da nombre a un subgénero dramático de la comedia musical británica que narra historias tradicionales navideñas y del folklore, en un espectáculo infantil acompañado de música y danzas. (es)
- Pantomima hitzik gabeko da, oro har komikoa eta komediazkoa, musikaz lagunduta, mimo moduan jokatzen duten antzezleek egiten dutena. Horren jatorria Antzinako Grezian eta Erroman dago, non antzerki-genero herrikoia izan zen. XVIII. mendean Italiako Comedia dell´arte generotik hartuta, herrialde anglosaxoietan zabaldu zen bereziki, Eguberrietako antzerki herrikoi moduan Pantominarako musika-lan ezagunetako batzuk hauek dira: L´enfant prodigue (1890), ; Joseph's Legende (1914), Richard Straussena; L'histoire du soldat (1918), Igor Stravinskirena; eta Mirarizko mandarina (1919), Bela Bartokena. (eu)
- Pantomim (Bahasa Latin: pantomimus, meniru segala sesuatu) adalah suatu pertunjukan teater akan isyarat, dalam bentuk mimik wajah atau gerak tubuh, sebagai dialog. Jenis pertunjukan ini telah dikenal sejak zaman Romawi Kuno dan sering digunakan dalam ritus keagamaan dengan cerita umumnya seputar mitologi Yunani. Pantomim kembali populer pada abad ke-16 dengan berkembangnya di Italia yang membawa pantomim pada bentuknya yang sekarang yang mengutamakan pada lakon komedi. (in)
- Pantomime, is een vorm van visueel theater. De acteurs beelden een situatie of verhaal uit met gebaren, mimiek en lichaamstaal. Mime wordt gebruikt om emoties uit te uitdrukken, handelingen uit te beelden en personages te karakteriseren. Conventionele gebaren nemen hierbij de plaats van woorden in. Soms worden ook geluidseffecten of achtergrondmuziek gebruikt. De mime vindt zijn oorsprong in het Oude Griekenland. Door de geschiedenis is mime in diverse podiumkunsten gebruikt. Het werd als narratief instrument ontwikkeld in het Engelse theater. Zo zorgde mime voor continuïteit in het toneelstuk Gorboduc (1561) en linkte het scènes in de drama's van William Shakespeare. Het was ook deel van de in de 16e en 17e eeuw populaire commedia dell'arte. In de 18e eeuw maakten en mime een belangrijk onderdeel van ballet. In het tijdperk van de stomme film gebruikten onder meer Buster Keaton en Charlie Chaplin mime in hun komedies. Tegenwoordig is mime ook populair als straattheater. Het woord pantomime komt van het Griekse "παντόμιμος" (pantomimos), een samentrekking van "πᾶν" (pan), wat "alles" betekent, en "μῖμος" (mimos), "imitator" of "acteur". (nl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)