rdfs:comment
| - Numen (lateinisch numen „Wink, Geheiß, Wille, göttlicher Wille“) ist ein Fachbegriff der Religionswissenschaft, der von Rudolf Otto eingeführt wurde. Er bezeichnet die Anwesenheit eines absolut transzendenten, „gestaltlos Göttlichen“. In der historischen Römischen Religion bedeutet numen primär das Handeln einer Gottheit und sekundär das derart wirkende göttliche Wesen. (de)
- Numen jeinua; objektu edo fenomeno batean bizi dela uste den espiritua. (eu)
- Numen est un mot latin neutre (numen, numinis) qui devient numina au pluriel. Il dérive du verbe intransitif nuo, nuere qui signifie faire un signe de la tête. Ce signe peut manifester un consentement ou une répudiation. Littéralement, ce mot signifie une injonction, une volonté. Les significations de ce terme varient selon le contexte de son emploi : culture latine, étude des religions, psychologie, sociologie ou économie politique. (fr)
- 누멘(Numen,복수 numina 누미나)는 "신성"또는 "신의 존재", "신의 뜻"에 대한 라틴어 용어이다. (ko)
- Numen (łac. - potęga bóstwa; wyrocznia, l.mn. numina) to w religii starorzymskiej tajemnicza, bezpostaciowa i nadprzyrodzona siła panująca w świecie. Istotą religii był przede wszystkim osobisty stosunek zaufania do numenu. Postawę religijną określała zależność od numenu. Za czasów cesarstwa numen nabrał cech osobowych. Także moc twórcza, geniusz, porównaj noumen. (pl)
- Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració. De forma més general, el terme podria referir-se a cadascun dels déus de la mitologia romana. Abasta el sentit sagrat i d'immanència que hi havia en tots els llocs i objectes per a la religió romana. La multiplicació de noms per als déus itàlics no ha d'ocultar el numen que el romà sentia que existia en totes les manifestacions del món natural. (ca)
- Numen je latinské označení pro moci a vůle božstva. Výraz vychází nejspíše z rekonstruovaného výrazu *nuō „kývat (hlavou) doplněného o příponu -men která slouží k vytváření neuter. Tato etymologie se objevila už 1. století př. n. l. u Varra, který toto slovo spojil s nūtus „kývnutí, příkaz, vůle“, které má obdobný původ. Před vznikem římského císařství se výraz vždy užíval společně s genitivem jména božstva ke kterému naležel a hovořilo se tak například o „numen Jova“. (cs)
- Numen (en plural numina) es un sustantivo neutro abstracto derivado del verbo en latín nuo, -ere ("hacer una señal con la cabeza"). Se refiere a las deidades romanas, y a sus deseos, su voluntad, su poder. Hasta Cicerón, la palabra aparece siempre acompañando al nombre de un dios (Numen de Júpiter, por ejemplo). Posteriormente a nivel poético se convierte en sinónimo de Deus. La palabra numen también se usa para referirse al ingenio poético, como un elemento que inspira al poeta sus composiciones (del mismo modo que la musa). (es)
- Numen (plural numina) is a Latin term for "divinity", "divine presence", or "divine will." The Latin authors defined it as follows: Cicero writes of a "divine mind" (divina mens), a god "whose numen everything obeys," and a "divine power" (vis divina) "which pervades the lives of men." It causes the motions and cries of birds during augury. In Virgil's recounting of the blinding of the one-eyed giant, Polyphemus, from the Odyssey, in his Aeneid, he has Odysseus and his men first "ask for the assistance of the great numina" (magna precati numina). Reviewing public opinion of Augustus on the day of his funeral, the historian Tacitus reports that some thought "no honor was left to the gods" when he "established the cult of himself" (se ... coli vellet) "with temples and the effigies of numina (en)
- Numen (plurale: numina) è il termine latino per esprimere la potenza divina, da cui deriva l'italiano nume. Il significato iniziale di cenno divino, e quindi di volontà divina, si estese per metonimia ad esprimere il concetto di divinità stessa. Nel tempo alcune di queste divinità sotto l'influenza della mitologia greca vennero ad assumere un carattere sempre più personificato, perdendo parte del loro aspetto naturale, ma per lungo tempo la religione tradizionale romana, soprattutto nel suo sostrato più profondo, rimase pervasa della presenza di queste forze indefinite. (it)
- Numen (meervoud Numina) is een Latijnse term voor "spirituele kracht" of "voelbare heilige aanwezigheid". Letterlijk in het Latijn betekent numen: "knikje van het hoofd" (van een god). Dat knikje van het hoofd van een god, geeft zijn wil, kracht of bekrachtiging aan. De Romeinse godsdienst kende de numina dus als krachten en niet als antropomorfe goden. De latere goden waren de oorspronkelijke zogenaamde numina. Dat houdt in dat ze geen menselijke gestalte hadden en ervaren werden als krachten en machten. Veel van die machten waren verbonden met het huis, bijvoorbeeld Vesta, de numen van het haardvuur of Penates, machten die het voortbestaan van het huis verzekerden en later ook vereerd werden als beschermer van de hele stad. (nl)
- Nume (em latim: numen; pl. numina), na religião da Roma Antiga, é um termo latino definido de forma variada pelos autores latinos. Pela imprecisão do sentido, houve muito debate acerca do termo. e , apoiando , e , propuseram que seria a força divina impessoal, uma definição contestada por e , em especial em termos gramaticais. Segundo eles, até o começo da Era Comum, nume era construído com a forma genitiva do nome da divindade, razão pela qual se entendeu que significaria "o desejo expresso da divindade". Tal definição, ao que parece, foi a definida pelos gramáticos clássicos como e Marco Terêncio Varrão. (pt)
- Den här sidan handlar om det antika religiösa begreppet, för den teologiska tidskriften, se Numen (tidskrift). Numen har även använts om begreppet Nous som utvecklats av Kant i Tinget i sig. Numen (ursprunglig betydelse på latin "nick" eller "vilja uttryckt genom nickande") var en gudomlig kraft eller makt, en försyn från ett högre väsen i det antika Rom. Inom folkloristiken används begreppet numen om övernaturliga väsen som inte kopplats till en specifik tolkning. (sv)
- Нумен (лат. Numen, букв. «божественна воля») — у римській релігії термін для позначення «божественності», «божественної могутності», «божественної волі». Значення цього терміну може змінюватися залежно від контексту, у якому він використовується: культура, релігієзнавство, соціологія. (uk)
|