| rdfs:comment
| - Ο Ονάτας ήταν ένας από τους σημαντικούς γλύπτες της κλασικής αρχαιότητας. Το όνομά του μας παραδίδεται από τον Παυσανία, καθώς φαίνεται πως είχε φιλοτεχνήσει πολλά και σημαντικά έργα στους Δελφούς και την Ολυμπία. (el)
- Onatas (griechisch Ὀνάτας Onátas) war ein griechischer Bildhauer und Erzgießer der Schule von Aigina, der in der ersten Hälfte des 5. Jahrhunderts v. Chr. tätig war. Er war der Sohn des Bildhauers Mikon und gilt als einer der wichtigsten Vertreter des Strengen Stils.Von seinen Werken ist keines im Original oder gesichert durch Kopien erhalten. Durch inschriftliche und literarische Zeugnisse ist bekannt, dass er Statuen für Aigina, Athen, Olympia und Delphi schuf. (de)
- Onatas (en grec Ὀνάτας) est un sculpteur grec de la fin de la période archaïque, l'un des principaux représentants du style sévère, fin du VIe siècle et début du Ve siècle av. J.-C. (fr)
- Onata di Egina (Egina, VI secolo a.C. – V secolo a.C.) è stato uno scultore greco antico attivo a Olimpia, Delfi e Atene tra il 500 e il 450 a.C. (it)
- Onatas foi um escultor grego pertencente à escola de Egina. Esteve ativo no tempo das Guerras Médicas. Pausânias cita vários de seus trabalhos, que incluem um Hermes carregando um carneiro, uma Deméter negra para o povo de , e grupos em bronze expostos em Olímpia e Delfos. Também executou uma carruagem de bronze para o Rei . Os remanescentes do pedimento do Templo de Afaia em Egina hoje preservados em Munique expressam bem seu estilo vigoroso, atlético e com anatomia bem estudada, ainda que tenham certa rigidez nas posturas. (pt)
- Onates (grec antic: Ὀνάτας, llatí: Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies. Va florir entorn del 460 aC, una mica abans de Fídies. El seu pare podria ser el notable pintor Micó, però no se sap segur. És conegut principalment gràcies a Pausànies, que descriu les seves obres, però un epigrama de l'Antologia grega també l'esmenta. Pausànies les descriu així: (ca)
- Onatas de Egina (en griego antiguo Ὀνάτας) fue un escultor griego de la época de las Guerras Médicas, del siglo V a. C., y miembro de la floreciente escuela de Egina. Muchos de sus trabajos son mencionados por Pausanias, como un Hermes llevando un ariete, o una extraña imagen de Deméter Negra hecha para la ciudad de Figalia. También se erigieron algunos grupos elaborados en bronce en Olimpia y Delfos. (es)
- Onatas was an ancient Greek sculptor of the time of the Persian Wars and an exponent of the flourishing school of Aegina. Many of his works are mentioned by Pausanias; they included a Hermes carrying the ram, and a strange image of the Black Demeter made for the people of Phigalia; also some elaborate groups in bronze set up at Olympia and Delphi. For Hiero I, king of Syracuse, Onatas executed a votive chariot in bronze dedicated at Olympia. In Delphi he was one of the sculptors who executed the Ex voto of the Tarentines. (en)
- Онат или Онатас (греч. Ονάτας) — древнегреческий скульптор и литейщик. Онат жил во второй половине VI — первой половине V века до нашей эры и принадлежал к скульптурной школе Эгины, откуда и сам был родом; сын Микона. По словам Павсания, художественной отделкой своих произведений он превосходил всех остальных художников этой процветающей школы и отличался большим искусством придавать своим фигурам богов, героев, людей и лошадей естественные позы и движения. (ru)
|
| has abstract
| - Onates (grec antic: Ὀνάτας, llatí: Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies. Va florir entorn del 460 aC, una mica abans de Fídies. El seu pare podria ser el notable pintor Micó, però no se sap segur. És conegut principalment gràcies a Pausànies, que descriu les seves obres, però un epigrama de l'Antologia grega també l'esmenta. Pausànies les descriu així:
* Una estàtua de bronze d'Hèracles dedicada a Olímpia pels ciutadans de Tasos, d'uns deu centímetres d'alçada, amb una fletxa a una mà i a l'altra un arc, que portava la inscripció: Υἱὸς μέν με Μίκωνος ̓Ονάτας ἐξετέλεσσεν, Αὐτὸς ἐν Αἰγίνη δώματα fαιετάων.
* Un Apol·lo a Pèrgam, admirat pel seu art.
* Un Hermes dedicat a Olímpia per la ciutat de Pleneos d'Arcàdia. Portava una túnica i una clàmide. Feta conjuntament amb Cal·líteles, probablement un deixeble.
* Una estàtua de bronze de Demèter negre amb el cap de cavall. Pausànies n'explica l'origen, i diu que al mont Eleu, prop de Figàlia, hi havia una cova que els figalis havien consagrat a la deessa i li havien dedicat una estàtua de fusta amb la imatge d'una dona, però el cap i els cabells eren d'un cavall amb la crinera, d'on li creixien figures de dracs i altres bèsties salvatges. Anava vestida amb una túnica fins als peus i portava a la mà dreta un dofí i a l'esquerra un colom. En algun moment, la imatge es va cremar, i es va deixar de rendir culte a la deessa. Els conreus van començar a minvar i el poble va passar fam, fins que van consultar l'Oracle de Delfos i la Pítia els hi va dir que tornessin a fer l'estàtua. Avisat Onates, va fer l'estàtua en bronze, basant-se en uns dibuixos que es conservaven i per una còpia, però sobretot per les indicacions que li donaven els somnis.
* Estàtues dels deu herois grecs reunits per veure quin d'ells acceptada els desafiaments d'Hèctor, dedicada a Olímpia pels aqueus. D'aquest grup Pausànies en va veure només nou, perquè l'estàtua d'Odisseu va ser portada a Roma per Neró que va deixar les altres. Els cabdills estaven armats amb llances i escuts, i destacava una estàtua de Nèstor amb el casc a la mà on hi havia depositats els noms dels herois, i el nom d'Agamèmnon estava inscrit en aquesta estàtua de dreta a esquerra. El grup portava la inscripció: Πολλὰ μὲν ἄλλα σοφου̂ ποιήματα καὶ τόδ' ̓Ονάτα ̓́Εργον, ὅι Αἰγίνη γείνατο παι̂ο̂α Μίκων.
* Un carro de bronze amb la figura d'un home dedicada a Olímpia per Dinòmenes el fill de Hieró I (mort el 467 aC), en memòria de les victòries del seu pare. A cada costat del carro hi havia diversos cavalls amb nois muntant-los.
* Un grup dedicat a Delfos per Tàrent, representat soldats a peu i a cavall i amb el rei Opis dels peuquecis o iapigis postrat. Com a pintor només es coneix una obra seva al temple d'Atena Ària a Platea que representa l'expedició dels set cabdills a Tebes. Eurigania, la mare d'Etèocles i Polinices, segons la versió de la història que seguia el pintor, estava inclosa a la pintura lamentant la lluita fratricida dels seus fills. (ca)
- Ο Ονάτας ήταν ένας από τους σημαντικούς γλύπτες της κλασικής αρχαιότητας. Το όνομά του μας παραδίδεται από τον Παυσανία, καθώς φαίνεται πως είχε φιλοτεχνήσει πολλά και σημαντικά έργα στους Δελφούς και την Ολυμπία. (el)
- Onatas (griechisch Ὀνάτας Onátas) war ein griechischer Bildhauer und Erzgießer der Schule von Aigina, der in der ersten Hälfte des 5. Jahrhunderts v. Chr. tätig war. Er war der Sohn des Bildhauers Mikon und gilt als einer der wichtigsten Vertreter des Strengen Stils.Von seinen Werken ist keines im Original oder gesichert durch Kopien erhalten. Durch inschriftliche und literarische Zeugnisse ist bekannt, dass er Statuen für Aigina, Athen, Olympia und Delphi schuf. (de)
- Onatas (en grec Ὀνάτας) est un sculpteur grec de la fin de la période archaïque, l'un des principaux représentants du style sévère, fin du VIe siècle et début du Ve siècle av. J.-C. (fr)
- Onatas de Egina (en griego antiguo Ὀνάτας) fue un escultor griego de la época de las Guerras Médicas, del siglo V a. C., y miembro de la floreciente escuela de Egina. Muchos de sus trabajos son mencionados por Pausanias, como un Hermes llevando un ariete, o una extraña imagen de Deméter Negra hecha para la ciudad de Figalia. También se erigieron algunos grupos elaborados en bronce en Olimpia y Delfos. Se sabe que Onatas ejecutó un carro votivo en bronce dedicado en Olimpia, por encargo de Hierón I de Siracusa. Si se compara las descripciones de los trabajos de Onatas, que ha dejado Pausanias, con los bien conocidos frontones de Egina conservados en Múnich, encontraremos un acuerdo tan completo, que podemos tomar con seguridad las figuras de los frontones como índice del estilo de Onatas. Principalmente se trata de atletas vigorosos, mostrando un gran conocimiento de la figura humana, pero también cierta rigidez y automatismo. (es)
- Onatas was an ancient Greek sculptor of the time of the Persian Wars and an exponent of the flourishing school of Aegina. Many of his works are mentioned by Pausanias; they included a Hermes carrying the ram, and a strange image of the Black Demeter made for the people of Phigalia; also some elaborate groups in bronze set up at Olympia and Delphi. For Hiero I, king of Syracuse, Onatas executed a votive chariot in bronze dedicated at Olympia. In Delphi he was one of the sculptors who executed the Ex voto of the Tarentines. If we compare the descriptions of the works of Onatas given us by Pausanias with the well-known pediments of Aegina at Munich we shall find so close an agreement that we may safely take the pedimental figures as an index of the style of Onatas. They are manly, vigorous, athletic, showing great knowledge of the human form, but somewhat stiff and automaton-like. His artistic style contribute to the formation of the so-called Severe style. Onatas has also been linked to the Riace warriors group, also attributed to Phidias. The pair were found off the coast of Reggio Calabria in 1972. (en)
- Onata di Egina (Egina, VI secolo a.C. – V secolo a.C.) è stato uno scultore greco antico attivo a Olimpia, Delfi e Atene tra il 500 e il 450 a.C. (it)
- Onatas foi um escultor grego pertencente à escola de Egina. Esteve ativo no tempo das Guerras Médicas. Pausânias cita vários de seus trabalhos, que incluem um Hermes carregando um carneiro, uma Deméter negra para o povo de , e grupos em bronze expostos em Olímpia e Delfos. Também executou uma carruagem de bronze para o Rei . Os remanescentes do pedimento do Templo de Afaia em Egina hoje preservados em Munique expressam bem seu estilo vigoroso, atlético e com anatomia bem estudada, ainda que tenham certa rigidez nas posturas. (pt)
- Онат или Онатас (греч. Ονάτας) — древнегреческий скульптор и литейщик. Онат жил во второй половине VI — первой половине V века до нашей эры и принадлежал к скульптурной школе Эгины, откуда и сам был родом; сын Микона. По словам Павсания, художественной отделкой своих произведений он превосходил всех остальных художников этой процветающей школы и отличался большим искусством придавать своим фигурам богов, героев, людей и лошадей естественные позы и движения. Кроме множества медных статуй, он произвёл две большие группы, стоявшие в храмах Олимпии и Дельф. Одна представляла греческих героев под стенами Трои, бросающих жребий, кому из них идти на поединок с Гектором; в другой, изображавшей победу тарентинцев, весь интерес сосредоточивался на теле павшего царя Описа. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
